BISBAT DE TORTOSA: DELS ILERCAVONS A LA POSTMODERNITAT

Dimarts, 7 de febrer. Dia rúfol. Ens posem a l’aixopluc del número 1 de la Rambla. Els que parlaran i cantaran no es mullaran, si més no. La gent compareix amb comptagotes. Els avisos metereològics no ajuden que la gent surti al carrer. Sento que algú diu: -Avui serem pocs, però bons. Denunciem la tirallonga d’imputats per la causa catalana. Sentim el Cant dels ocells mentre meditem sobre la persecució política que vivim. Contestem amb: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui parlarà Miquel Àngel Pradilla Cardona, nat al Rossell (el Baix Maestrat), a l’altra banda del Sénia.  És professor titular de Fonètica i Fonologia, i de Sociolingüística al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. És membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i membre del Consell Social de la Llengua Catalana. És director de la Xarxa CRUSCAT d’investigació sociolingüística (IEC). En l’àmbit editorial exerceix la direcció científica d’Onada Edicions. Autor de molts articles publicats en revistes especialitzades. També ha escrit llibres sobre sociolingüística, variació lingüística i fonètica. Soci de l’APELLC, i d’altres entitats. Si hagués de definir el Miquel Àngel amb una frase diria que és un home de fer feines, perquè ja em direu com s’ho deu fer amb les responsabilitats que té a la universitat, a l’IEC, a la xarxa CRUSCAT, a l’editorial i en tantes tasques compromeses... Per això et donem les gràcies per haver trobat un forat en la teva agenda tan atapeïda. Ens parlaràs de la diòcesi de Tortosa com a unitat d’anàlisi sociolingüística. Ja coneixem l’àmbit geogràfic, l’altre dia ens en parlava Màrius Pont. Miquel Àngel, tens la paraula. En la teva intervenció llences un fil que va des dels ilercavons fins al segle XXI, un viatge apassionant que ens deixa com a testimoni permanent les terres de la Diòcesi de Tortosa, institució anterior a la configuració de la Corona catalanoaragonesa, a cavall de Catalunya, País Valencià i Aragó. I analitzes el que s’hi parla, el que coneixem com a tortosí, parlar de transició entre el lleidatà i el valencià septentrional. I alertes que el que ilercavons, romans, reis catalans, institucions nostrades han unit que no ho separin els autonomistes del segle XXI. Que la frontera administrativa no es converteixi pas en frontera lingüística perquè justament del que es tracta és de la unitat de la llengua. La varietat lingüística de les comarques de la diòcesi de Tortosa, el tortosí, relliga els territoris de parla catalana, i fa que la transició entre els dialectes pricipatins i els valencians no tingui un salt abrupte. Alerta del perill de considerar qualsevol diferència dialectal com a diferència entre llengües. La divisió entre parlars occidentals (Lleida i Terres de l’Ebre, País Valencià) i orientals (Catalunya Nord, demarcacions de Girona, Barcelona, la meitat de Tarragona, Illes Balears) que es consideren com a constitutius del català per la comunitat científica romànica i per molts dels parlants, poden ser motiu de secessió

lingüística per culpa de la instrumentalització política. Miquel Àngel, constates que fins als anys seixanta del segle passat, Tortosa era el centre administratiu, sanitari, educatiu, social de les terres a banda i banda del riu Sénia. Atenció a les forces centralistes autonòmiques de Catalunya, País Valencià i Aragó que no tinguin l’acudit de trossejar el Bisbat de Tortosa i destruir la seva identitat sociolingüística. T’hem escoltat amb molta atenció i t’hem aplaudit amb ganes, Miquel Àngel. Et donem punts de llibre i el calendari d’enguany. I tu, lector, si cliques aquí, en podràs saber més del tema.

La Caixa de solidaritat espera amb candeletes les aportacions per fer front als càstigs econòmics inflingits als patriotes catalans. Avui és obligat fer un homenatge a Josep M. Espinàs. Home de fer feines, com el Miquel Àngel. Promotor dels Setze Jutges, escriptor, periodista, coautor de l’Himne del Barça, coeditor de La Campana, coneixedor del país que va trepitjar amunt i avall. La Rosa Rossell llegeix el text “La mort i les llavors”. I com a colofó vet aquí una de les seves frases cèlebres: -Em faran el favor de creure que l’última frase que voldria dir és: “No tinc més remei que morir-me, perdonin.”

El Xavier ens obsequia amb Lo carrilet de la Cava que traspua el lleguatge i l’esperit de la xerrada del Miquel Àngel. Vet aquí uns fragments: “Ai Carrilet, quan poc a poc avançàvem, / quina il·lusió, quan esperava mons pares, / lo teu xiulet no el tornarem a escoltar. / A la Ribera, ja no et podrem oblidar. // Bicicletes, estraperlo / guàrdia civils i estudiants, / sacs d'arròs, molts de pagesos / i colles de valencians, / embarassades, gent malalta / de quartana i de dolor, / i cistelles en pollastres, / alguna àdena i capons, / i aubergínies i tomates / per a regalar als sinyors.”

Ara venen els avisos, avui n’hi ha una bona rècula. Avui a les 7 de la tarda, presentació del llibre Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acció, de Lluís Duran. Avui a les 7 de la tarda. c/ Major, 14. SSTT Cultura. Acte organitzat per Òmnium Cultural del Tarragonès. Avui a les 7 de la tarda, davant dels SSTT d’Urbanisme, casa Gaset, al c/ Anselm Clavé, concentració dels CDR’s “Aturem Hard Rock.” Dimecres, 8, a les 7 de la tarda, a la LLibreria Adserà, presentació del premi Josep Pla, 2023. Dimecres, 15 de febrer. Les Àvies i Avis per la llibertat de Cambrils fa cinc anys que surten cada setmana al carrer per denunciar la repressió i demanar l’amnistia. A 2/4 de 12 a la plaça de la Vila hi haurà la concentració, després xerrada al Centre Cultural i dinar a les dues del migdia a la Fonda Montserrat. (Per reservar tl/whatsapp 666 18 13 34, Joan Viñas, fins al divendres 10 de febrer). Dijous, 9 a l’Arxiu del Port, “Un americà a la Batalla de l’Ebre”. A les 7 de la tarda. Diumenge 12 de febrer, a les 12 del migdia, manifestació amb el lema “Salvem lo Delta” a Sant Jaume d’Enveja després del tres anys d’haver patit el temporal Glòria. Gent de la 3a Joventut, reserveu-vos amb una certa probabilitat el 28 de febrer que farem l’acte de commemoració dels 5 anys que sortim al carrer. Informarem amb més precisió quan tinguem més dades. Dimarts que ve vindrà a parlar Joan Bassa sobre l’Escola d’Adults de Bonavista i del seu tancament. Els Segadors ens donen força per trobar-nos dimarts que ve.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!