UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU DE PRADA DE CONFLENT

En el marc de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent, representants de la 3a Joventut x la República de Tarragona, dels avis i àvies de Cambrils, de Mont-roig i de Riudoms, acompanyaren els avis i àvies de Vic en la ponència que desenvoluparen a la tarda al gimnàs del Licée Renouvier de la capital del Conflent. L'activitat, tanmateix s'inicià a les onze del matí amb la visita del monestir de Sant Miquel de Cuixà, la cripta, l'església amb traces d'art preromànic amb els seus arcs peraltats, el claustre incomplet les columnes del qual són de marbre rosa de Vilafranca de Conflent. Si voleu veure el claustre sencer us heu d'arribar

fins a Nova York car un potentat americà el comprà, el desmuntà i el tornà a muntar allà, lluny d'aquí. Una sala-museu amb peces del monestir i amb explicacions en català i en francès. A les dotze haguérem de marxar perquè deien missa i no ens hi podíem quedar. Teníem visita a la tomba de Pompeu Fabra al cementiri de la vila. Allí ens congregàrem amb els de Vic i

amb els de Mataró, érem una bona colla, jo diria que una vuitantena llarga. Davant la tomba del seny ordenador de la llengua catalana es glossà la seva obra i figura, es llegiren poesies i es cantaren himnes, El cant del poble, una versió nostra del Miserables i Els segadors. A continuació férem cap al parc de les Senyoriales on dinàrem a recer d'uns arbres centenaris: magnoliers, tells, un caqui la mar d'eixerit i un arbre grossíssim -una sequoia?-, els refrescos, cadires i mantes els aportà l'Anna Maria de Mont-roig. En acabat els camptarragonins anàrem al centre de Prada amb la intenció de visitar l'església romànica que conté un remarcable

retaule barroc. Quan hi vam arribar resulta que l'església

estava tancada, hi donarem un tomb per contemplar-la i acabàrem asseguts en una terrassa de la plaça sota l'ombra espessa d'unes moreres. Cafès, tallats, sigalons i un tallat amb gel foren servits per una cambrera la mar d'eixerida que parlava català més bé que tu i que jo. quan fou l'hora ens adreçàrem a la seu de la Universitat d'estiu. La calor del gimnàs ens acollí amb els braços oberts, a indicació dels de Vic col·locàrem les pancartes dels avis i àvies a una banda de l'espai. 

La ponència dels avis i àvies de Vic començà amb una mica

de retard, un públic nombrós i una mica granat, ja, esperava amb expectació la intervenció. Un primer ponent desglossà l'origen de l'acció. Una segona desgranà les activitats que han realitzat des dels seus inicis. Activitats amb què nosaltres ens sentírem plenaments identificats perquè també en fórem coprotagonistes: la sortida setmanal a la plaça de Vic, -ei, nosaltres, als nostres carrers i places, eh?- la constitució de la Taca d'oli al teatre Bartrina de Reus, la concentració a Montserrat, les anades a la manifestació de Madrid, a Estrasburg... En una intermezzo improvisat el rector de la Universitat dirigí unes paraules a l'auditori per reforçar  la nostra presència en l'acte i per perseverar en la lluita per les llibertats i els drets socials, entre els quals, el de l'autodeterminació. La segona exposà que en la situació actual de repressió, el capteniments dels partits i el desencís que sembla que s'empara del moviment independentisme tenim una opció clara de resposta i és la lluita no violenta amb els cinc passos: el diàleg, la denúncia, la no cooperació, la desobediència civil i la creació d'alternatives. La cirereta del pastís fou la intervenció dels representants d'avis i àvies d'altres localitats, la primera primer fou  la Maria del Camí de Cambrils, després l'Anna Maria Torres de Riudoms, a continuació la representant de

Mataró, seguida de l'Anna Maria Mestres de Mont-roig del Camp i, per acabar, Lluís Jové de Tarragona. Tots cinc reblaren el clau en la necessitat de continuar la lluita noviolenta al carrer per plantar cara a l'estat espanyol que ens nega drets personals i socials. Davant d'aquest afront li diem "Bon vent i barca nova!" Tal com diuen la gent de Cambrils. Crits de Llibertat presos polítics i Indepència! omplí l'ampli espai del gimàs i embaumà els contorns del Canigó, que tapat per la boira ens protegeix de les maltempsades!

Un cop acabat l'acte compartírem una estona amb la gent congregada. Hi trobàrem membres del CDR de l'Eixample de Tarragona. Ells havien omplert de llaços grocs les baranes del pont que dona accés al recinte universitari i també les parets i altres llocs ben visibles. 

Ja enllestida la feina ens disposàrem a retornar cap a casa. Després de donar més d'un tomb a una rotonda per trobar la direcció escaient o la connexió al google maps, trobàrem el camí de casa. Ep, el que no diré és que algú s'havia foscut en direcció prohibida abans d'anar a l'acte de tarda. Unes quatre hores de viatge separen Prada del Camp de Tarragona.  Després de viure una intensa jornada reivindicativa i de convivència, arribem a bon port.