A CATALUNYA: SALUT PÚBLICA!

Dijous, 7 de maig de 2026. Som una trentena els que sopem a La Tekla per poder sentir la dissertació del Dr. Allué sobre la Salut a Catalunya. A un quart i mig de 10, el Pep fa la presentació.Xavier Allué, pediatra, pneumòleg i antropòleg. És una veu autoritzada en el camp de la sanitat, per la seva experiència assistencial i en càrrecs de responsabilitat. Va ser cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari Joan XXIII durant dècades i va ser director mèdic del mateix hospital entre 1991 i 1994.

 Ha impartit classes en diverses universitats (URV, UB, UOC...). Membre del Consell de Salut de la Regió Sanitària i del Consell Social de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. Autor de:Urgencias, abierto de 0 a 24 horas. Ha escrit articles científics i d’opinió durant dècades, amb publicacions registrades entre 1974 i 2023. És membre de la Junta Directiva de la Real Societat Arqueològica Tarraconense. Personatge polièdric, doncs.

Aviso: fa una exposició amb una mirada antropològica. Som aquí, al planeta terra, no tenim un planeta B on fugir en cas d’apocalipsi sobrevinguda, cal doncs que el preservem, que duri molts anys! A Catalunya tenim un bon servei de salut, gaudim d’una salut més bona que la majoria de terrícoles. A casa nostra el 1960 hi havia una mortalitat infantil de 35/40 nadons per 1.000; ara és de 2 nadons. La perspectiva de vida era de 70 anys i ara de 84,3. Millora total. ¿Què ha fet possible aquest guany? Apunteu: el sistema preventiu de salut, el control d’aliments, el control i millora de les carreteres que ha fet possible la disminució dels accidents, hem deixat de fumar, la seguretat en el treball, les vacunes que han erradicat malalties que delmaven la població, va renyar els antivacunes per la inconsciència que representa impedir que s’administrin a petits, grans i mitjans; les millores socials en salut són inqüestionables. La salut individual ha millorat també a causa que el sistema assistencial ha evolucionat d’una manera exponencial. La diagnosi i l’eficàcia en són els garants. Va cantar elogis de la sanitat catalana perquè és un model sectoritzat, integrat, universal, pagat pels impostos. Ara la població s’envelleix, ens caldrà més assistència sanitària. Diu que la immigració no és problema perquè la majoria dels migrants són joves i sans. (Algú de la vora va dir, sotto voce, que no hi estava gaire d’acord). I va deixar anar: “La migració és la pulsió de veure que no estàs bé en un lloc i penses que en un altre estaràs més bé.” Pregunta: -¿On anirem? I respon: -Anirem a millor. I posar remei a l’assistència sanitària que encara no estan prou bé. La salut mental, per exemple, que la gent que ho necessiti pugui anar al psicòleg o psiquiatre amb la mateixa naturalitat que va al metge de capçalera. I cal tenir responsabilitat individual en al cura personal: Cura te ipsum, com deien els romans.

Les preguntes van a l’entorn de què guanyaríem en una República catalana. Doncs que Catalunya controlaria les decisions que s’hagin de prendre, decidiria en l’elecció d’especialistes i els canvis en la carrera de medicina. El tema de salut pública i privada és una qüestió de gestió. L’altra pregunta deriva d’un hospital que s’ha construït en dos anys amb capital australià, ¿anem cap a la privatització?Es dona el cas que abans del control sanitari hi ha l’econòmic. Per això des de l’àgora s’insisteix a potenciar la salut pública en contra de la privada que té com a objectiu guanyar diners. I, sobretot, retallar les llistes d’espera. S’acaba l’acte. Aplaudim el ponent i cantem els Segadors per acomiadar l’acte.

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!