SANTA TECLA GLORIOSA

Dimarts, 21 de setembre. Avui hem presentat dues pancartes noves que també són fruit del consens amb tots els pobles de la TACA D’OLI: AMNISTIA per a tots els exiliats i els 3.300 represaliats i REPÚBLICA Catalana com a model de país on tothom pugui viure en llibertat i amb una justícia que respecti els Drets Humans. Cadascú s’ha quedat una pancarta i la portarà a cada concentració. S’ha demanat la voluntat per sufragar-ne les despeses. Com a 3a Joventut no podem ni volem oblidar on som i què estem demanant. Tenim exiliats, represaliats, sancionats, perseguits… per això seguim i seguirem. Escoltem amb el clarinet del Joan i la trompeta del Lluís el Cant dels ocells en silenci i, en acabat, cridem: llibertat, amnistia i fora la monarquia!

Enguany celebrem els 700 anys de l’arribada de la relíquia del braç de Santa Tecla a la ciutat i no podem deixar de reconèixer la nostra història i la nostra cultura. A la gent de la 3a Joventut ens agrada parlar-ne. Tenim una festa declarada d’Interès Nacional i de les millors dels Països Catalans i això ens esperona per seguir fent ciutat i seguir construint la república que volem. És una sort viure a Tarragona i formar part d’aquesta història, d’aquesta cultura i d’aquesta festa. Santa Tecla és la passió de la gent, la cultura i els carrers de la ciutat. Els músics toquen la Marxa de Santa Tecla que és la música que acompanya la sortida del Braç de la Catedral.

L’Andreu Muñoz ens parla de Santa Tecla com a dona i com a cristiana del món antic. Doctor en Arqueologia Clàssica, Director del Museu Bíblic i del museu Diocesà de Tarragona.  Vet aquí una aproximació del que ha dit. Al segle I dC, Tecla, una noia de casa bona està promesa amb un noble. Després de sentir la predicació de Pau de Tars queda encisada per les seves paraules i renuncia al matrimoni. Al segle II apareixen els Fets de Pau i Tecla, apòcrifs -que vol dir que no són acceptats per la jerarquia religiosa. Nascuda a Iconi, avui, Konya, ciutat de l’Àsia Menor. És patrona de les ciutats de Tarragona i Milà, entre d’altres, i copatrona de Sitges. Va ser martiritzada diversos cops, primer cremada viva, tanmateix les flames no li van fer res. En un segon martiri, fou llençada a les feres. En aquest cas una lleona la va protegir dels altres animals i al final li va llepar els peus, ¿per això en el bestiari del seguici popular hi apareix un lleó? Hom creu que està enterrada a Síria. Quan es construïa el Parc Central, van trobar restes femenines d’un esquelet que portava el nom de Tecla, nom molt comú en aquella època. Santa Tecla té un valor polièdric: verge, protomàrtir femenina, apòstol ja que  va exercir la predicació, model ascètic i actualment se la valora com a feminista perquè es va rebel·lar contra el model social de l’època. Al segle IV el seu culte s’escampa per Europa. A la Guerra del Francès la relíquia desapareix, se’n demana una a Sant Cugat del Vallès i amb això es reprèn la devoció a la santa. El 17 de maig de 1321 la relíquia entra a Tarragona provinent de la vila de Constantí.

Hi participen institucions i entitats del moment: la corona amb el rei Jaume II com a titular, l’arquebisbe, el Consell Municipal i els gremis que tenien molta força aleshores. Set mil persones s’apleguen a la ciutat per a l’efemèride, pràcticament el doble dels habitants de Tarragona que aleshores n’eren uns quatre mil. La relíquia prové d’Armènia i el fet es gesta uns anys abans quan una expedició naval va a demanar al rei d’Armènia una relíquia de la santa. Fora de moments puntuals com en temps de guerra o de pandèmia sempre s’ha celebrat la festa de la patrona. El moment culminant de la festa és l’entrada del braç a la catedral, en acabar-se la professó, quan tots els tarragonins sentim l’emoció a flor de pell. Un fort aplaudiment tanca l’exposició de l’Andreu Muñoz.

A continuació Xavier Marcos canta “M’aclame a tu”, de Vicent Andrés Estellés amb música d’Ovidi Montllor i, abans dels Segadors, recordem que s’estan preparant actes pel Primer d’Octubre,  que dimarts que ve Lluís Pastrana ens explicarà l’acció que preparen a Barcelona, davant del Parlament de Catalunya, i anunciem que parlarà Manola Brunet, climatòloga, professora de la URV i presidenta de la Comissió de Climatologia de la Organització Meteorològica Mundial. Els Segadors i els crits d’Independència clouen l’acte.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!