Dimarts, 13 de juny. Han dit que plouria, algun paraigua ens fa companyia. Tot s’ha acabat amb un matí assoleiat. El LLuís dirigeix la concentració d’avui. Té un record per als encausats, per als exiliats. Sentim el cant dels Ocells en silenci. Llibertat, amnistia, fora la monarquia! és la resposta que donem.
Avui tenim un tàndem d’oradors. Pep Cruanyes advocat, historiador, defensor de la llengua, membre de la Comissió de la Dignitat. Ens parlarà de la Caixa de la Solidaritat. La repressió política s’abat contra els patriotes catalans. ¿Espanya és una democràcia consolidada? L’actuació repressiva d’Espanya és sistèmica. La Caixa de Solidaritat és la resposta a la repressió per tal de donar suport a qui no pot pagar les multes, les fiances o la defensa davant d’un tribunal de justícia. La Caixa es constitueix a partir del 2018 i atén tothom. Molts advocats d’arreu del país, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Vic…, fan efectiva la solidaritat a través de la defensa d’imputats, exerceixen una defensa altruista. El 2022 es van pagar més de 200.000€ en d'advocats, fiances, responsabilitat civil i sancions. Enguany en mig any pràcticament ja s’ha arribat a la xifra de l’any passat. Hi ha un munt de causes obertes: els del 27 S, a Dani Gallardo i a dos més se’ls hi paguen les multes, els fets de la Delegació de Lleida, Francisco Chávez, Xavier Comellas i altres. També es dona suport psicològic a represaliats i a familiars. A Barcelona la Caixa dona suport a l’acusació contra 47 policies que van atonyinar manifestants el Primer d’Octubre del 2017. En el cas d'imputats de partits polítics aquests es fan càrrec de la defensa i la Caixa paga les multes. La Caixa de Solidaritat és una estructura necessària per fer front a la repressió política, i funciona amb una estructura mínima, per tal que el màxim de recursos vagin a parar al seu objectiu prioritari. Les despeses de funcionament del 2022 van pujar a 10.000€. T’aplaudim, Pep, per la claredat i concisió de les teves paraules. El Lluís explica que la 3a Joventut per la República ha aportat vora 4.300€ a la Caixa.
Seguidament dona pas a Pilar Rebaque, advocada, antifranquista, que lluita per convertir la comissaria de la Via Laietana en un Centre de Memòria Democràtica. Comença dient que està encantada de trobar-se amb nosaltres davant d’aqueixa mar que només de contemplar-la ja et passen tots els mals. Ella que és mig menorquina i mig de Capafonts, té, doncs, un peu en les nostres contrades. Té el convenciment que les coses s’aconsegueixen amb la lluita al carrer, és per això que cada primer i tercer dimarts de cada mes a la tarda hi ha una concentració davant del la comissaria de Via Laietana. Aquí se centrava la repressió franquista contra la dissidència política de l’estat a través de la Brigada Político-Social. Aquí es maltractava, es vexava, s’humiliava i es torturava, seguint mètodes de la Gestapo, el dissident polític, els gitanos i els homosexuals: és la repressió contra la dissidència. Un nom de trista memòria és el de Antonio Juan Creix comissari torturador per excel·lència. D’aquí sortien declaracions arrencades sota tortura que suposaven des de la presó perpètua fins a la pena de mort. El dolor que s’infringia era tant físic com moral. Ara es lluita perquè la comissaria de la Via Laietana sigui un Centre de Memòria Democràtica però l’estat espanyol n'és reticent perquè és la porta que la Policia Nacional té al cor de Barcelona. Pilar, acabes dient: “La lluita al carrer és bàsica per assolir els objectius que pretenem.” T’aplaudim pel testimoni que aportes, Pilar. Clica aquí i en sabràs més.
EL Lluís explica que tenim previst anar a la concentració de Via Laietana el dijous 18 de juliol amb tot l’acompanyament de la Taca d’Oli. Actes de la setmana. Ara a les 12 hi ha la concentració Aturem les guerres davant del Govern Militar. Dimecres 14, concentració per donar suport a Dani Gallardo, a les 7 de la tarda, a la Rambla Lluís Companys, a tocar dels Jutjats. Dijous 15, presentació del llibre d’Eugeni Perea, a 7 de la tarda, al Museu d’Art Modern del carrer de Santa Anna. Dissabte 17, concentració a favor de les Persones Refugiades, a les 11 del matí, als Despullats. Diumenge 18, Defensem la terra, contra el Hard Rock, a les 12 del migdia al Passeig de les Palmeres.
El Xavier ens canta La meva estrella de Quico Pi de la Serra. Mira què diu: “És fluorescent la meva estrella, / de plàstic groc, / i tinc la galta més vermella...!, / potser del cop / que m'he donat aquest matí / per saber si estava somniant. / No és possible el que he vist. // D'una estrebada més que forta / m'he deslliurat, / tinc una orella delicada / i allí ha picat, / de cop les cames m'han fet figa / tot s'ha tornat de color gris. / No és possible el que he vist.” Gris, picada, Via Laietana… tot lliga, Xavier, tot lliga en aquesta cançó del 1974 quan els grisos picaven de valent.
Ja al final de la concentració, cantem el cant dels Segadors.
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada