Dimarts 20 de juny. La Fina condueix l’acte d’avui. Denuncia la repressió contra els patriotes catalans que, en plena “democràcia consolidada”, són perseguits per les idees d’independència i per voler una societat més justa i democràtica representada per la República Catalana. Explica que la setmana passada no era aquí perquè era amb la família de Ciutat de Palma, tanmateix va poder assistir a la concentració que fa cada dijous el col·lectiu de suport a la independència, literalment: “em van donar molts records, que no hem de defallir, em digueren, no sé com els anirà perquè tenien un grup de policies al seu davant.” També volia parlar de la constitució dels ajuntaments, però s’ha estimat més deixar-ho córrer, els assistents tampoc no en tenien gaires ganes que se’n parlés. Sentim el cant dels Ocells en silenci i responem amb el crit de Llibertat, amnistia, fora la monarquia!
Avui ens parlarà Jordi Abelló i la Fina el presenta amb aquestes paraules: Jordi Abelló és de Reus i té el taller i treballa a Tarragona. És comissari d’exposicions i coordina espais d’art de l’ajuntament de la nostra ciutat. Ha exposat en ciutats diferents, i ara fins al dia 30 en té una a Castelló de la Plana. La Roberta i l’Stefano diuen que ell és l’arqueòleg del subliminal. la seva obra té com a protagonista l’home i la seva existència en el sentit més ampli. Treballa principalment els rostres i té molta cura de la llum. Molt sovint les seves obres fan referència a la història de l’art i generen narratives que enllacen amb els mites, les llegendes i l’art antic. Jordi has parlat de la pedra que es converteix en art. Saps que Mart és el déu de la guerra i que la lloba és el seu animal sagrat. També saps que Minerva és la deessa de la saviesa, de la guerra i protectora de les arts. D’aquí ve la teva admiració, no deixa de ser la teva patrona, Jordi. I tu, artista reusenc, parteixes d'una mirada en positiu i d'una experiència viscuda en relació a la Torre de Minerva de Tarragona i l'escultura de la deessa, que sosté un escut amb la representació d'una lloba. Ho veus, Jordi com tot té el seu sentit i la seva explicació. Mart versus Minerva, però potser tenen més connexions del que voldríem: tots dos senyoregen la guerra, tots dos tenen una lloba com a ensenya animal, només la deessa se’n desmarca coma protectora de les arts i mestressa de la saviesa. La guerra, aqueixa senyora que campa per la terra alçant un germà contra un altre, aterrant cases i ponts i fàbriques, sembrant l’odi i la venjança. “ATUREM LES GUERRES!” diem ben fort. Però tu ets home d’art i expliques «Un dia era al Passeig Arqueològic i se'm va aparèixer la lloba. La vaig seguir i es va plantar davant de la Torre. Llavors, la deessa em va donar la clau de la civilització, que és l'escultura i l'arquitectura». I un altre dia vas veure que la lloba capitolina es feia present mentre es trasmudava en un gos llop. I allò que era escultura es converteix en un alè de vida. I acabes amb la frase: “Cap idea no val una vida humana.” Que Minerva protegeixi els artistes, la 3a Joventut i tothom que llegeixi la realitat per transformar-la. T’aplaudim, Jordi, és ben cert que necessitem els artistes perquè ens ensenyin a llegir. Cilca aquí per saber-ne més.
Avui el Xavier ens canta Companys, no és això, de Lluís Llach. Vindria a ser el crit de rebuig als resultats electorals municipals i als pactes subsegüents: l’hecatombe independentista a Catalunya per mor de la desunió caïnita de les forces independentistes, i a la puixança de l’extrema dreta i de la dreta extrema a Espanya. Vet aquí una estrofa per mostra : “No era això, companys, no era això / pel que varen morir tantes flors,/ pel que vàrem plorar tants anhels./ Potser cal ser valents altre cop/ i dir no, amics meus, no és això.”
Passem a la informació. Ara a les 12 hi ha l’acció “ATUREM LES GUERRES” davant del Govern Militar. Hi tornarà a haver judici contra els quatre joves tarragonins: Arnau Vall, Arnau Martí, Edgar Alan, Víctor Lozano, per culpa d’un policia que no es va presentar el dia que tocava. Hi ha una exposició de fotografia arqueològica al Seminari sobre Palestina als anys 20 del segle passat. Divendres, 23, la Flama del Canigó arriba a la Rambla de Bonavista a les sis de la tarda, hi estem tots convidats! Dimarts que ve la concentració serà a dos quarts de 8 de la tarda, horari d’estiu i durant tot el mes de juliol. Dimarts que ve vindrà a parlar Francesc Sabater i ho farà sobre cinema. Els Segadors clouen l’acte.
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada