ECS, TORNA’NS ELS QUARTOS!

Matí de dimarts frescot, al Balcó. El sol ben just si se sent. El balcó esbalandrat. Quatre aquí, dos allà, tres arrepenjats a la barana. 21 de desembre i comença l’hivern. Fa dies que el duen a dintre: fred, pandèmia desbocada, repressió, la llengua catalana altre cop vilipendiada, el rei que vol tornar… Sort de l’espurna de la 3a Joventut que ens eixerica.

La Rosa Maria, micro en mà, ens guia. Denuncia la repressió encarnada en els exiliats. Llegeix un document de l’ANC sobre la pervivència de la repressió a través dels que passaran les festes de Nadal lluny de casa, exiliats. Aquí el pots llegir. També clama contra els més de tres mil represaliats. Després sentim les notes del Cant dels ocells interpretades pel clarinet i la trompeta dels nostres músics Joan i Lluís. Llibertat, amnistia, FORA LA MONARQUIA! és el clam de resposta a tanta ignomínia. La Rosa exigeix al rei emèrit que torni els milions robats. Li podríem dir: “Ecs, torna’ns els quartos”.  I a l’església que aporti diners per subvenir famílies i persones condemnades per la crisi econòmica i la pandèmica a malviure enmig d’una societat, teòricament del benestar. D’aquesta manera segur que Càritas Interparroquial podrà arribar a cobrir les necessitats de la doble crisi que s’abart contra la societat tarragonina.

Justament d’això ens parla avui la Maribel Mathioux directora de Càritas, organització de l’Església centrada en la dignitat de les persones i que treballa per combatre la pobresa, l’exclusió social i la discriminació. Aquí podeu llegir el balanç de la seva acció durant aquest any 2021.

Xavier Marcos interpreta “Novembre 72”, de Lluís Llach. El cantautor es va haver d’exiliar a París perquè els seus concerts van ser prohibits aquí per unes actuacions que va fer a Cuba on va cantar cançons que criticava el règim. Cançó poc coneguda, d’un sentiment molt profund: “Tens por company, /del batec de cada vespre, / del so d’un timbre esquerp, / o la clau que obre la porta. // Tinc por, company.” I així fins a desgranar la por d’un exili forçat.

Dimarts que ve, dia dels Innocents no farem venir ningú a parlar. Cantarem, portarem la llufa penjada a l’esquena si cal. Tots serem protagonistes. I per festes menjarem torrons, beurem xampany i farem xerinola. Plantem cara a la pandèmia amb un bon Nadal. Amb un “Bon cop de falç” tanquem la concentració.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!