VALTÒNY DERROTA DEFINITIVAMENT ESPANYA

No és una innocentada. És de veritat. La justícia belga denega l’extradició de Valtònyc. ¿No hauríem de sortir al carrer a saltar, ballar, menjar panses i figues i nous i olives i fer una immensa botifarra al Tribunal Suprem, a la Monarquia, a l’extrema dreta, al pensament identitari espanyol i a totes les traves que ens impedeixen de ser lliures? Perdoneu-me aquest interrogant tant llarg. Això no s’ha de fer mai (això de l’interrogant llarg), però és que no me’n puc estar de tan content com estic. Tots al carrer: independentistes, republicans, llibertaris, antiautoritaris. Tots els que plantem cara a la repressió de les idees, a l’opressió de treballadors, migrants, a la violència de gènere, violència vicària. Tots al carrer, a fer trontollar i a abatre l’estat autoritari, repressiu i corrupte. I a la monarquia com a cara visible de l’herència franquista de la qual un dia ens en desempallegarem, no en tingueu cap dubte!

Anem al gra. Joan presenta l’acte. Fa memòria dels exiliats i dels represaliats. Esmenta el cas de Brian Bartés, veí de Mollet del Vallès, a qui demanen 9 anys de presó per manifestar-se amb el Tsunami democràtic el 2019 i per protestar pel consell de ministres fet a Barcelona el 2018. “El Cant dels ocells” ens fa pensar que tanta injustícia no és possible. Llibertat, amnistia, fora la monarquia! és la nostra resposta.

I ara ve quan lo maten: les cançons! Avui és dia de cantúries. Comença Jesús Figueres com a teloner. Canta “Corrandes d’exili” i “Indesinenter”. Tal com deia l'altre dia Lluis Llach al seu concert: -Sort que tenim els poetes. Ells sempre hi són. Pere Quart i Salvador Espriu ens serven la memòria i els mots. Xavier Marcos, amb domini guitarristic i vocal desgrana “El desesperat” de l’Ovidi. I “Com un arbre nu” de Lluís Llach. El to sarcàstic del cantant d’Alcoi es complementa amb el greu i profund del de Verges. Ei, que marxem del guió! No, que no arriba el tercer cantant i hem d’afegir alguna cançó més. Jesús agafa el relleu i canta “Ai, mare, aneu a missa” en homenatge al públic infantil: Clàudia, Èlia i Zoí. Compareix el Samuel Arderiu va de la superficialitat amable de “La botiguera”, un xotis, a la transcendència d’”Aquí dalt de Canigó” d’ell mateix. Fixeu-vos en la tornada: “Aquí a dalt del Canigó hi ha la flama d’un país; / Hi ha secrets per les muntanyes que voldríem descobrir. / Aquí a dalt del Canigó hi ha una història que us vull dir. / I un parell de monestirs: Sant Miquel i Sant Martí”. Tot molt complet.

Finalment, els nostres músics Joan, Lluís i Vicenç interpreten magistralment “Escolta-ho en el vent”, “Santa nit”, adaptada pels avis de Riudoms i “Els segadors”. Abans però s’informa que dimarts 4 farem festa i l’11 de gener parlarà Joan Rius sobre la conveniència de fer esport.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA CATALUNYA LLIURE!