JOVES REPUBLICANS, UN MODEL A SEGUIR

Dimarts, 28 de juny. A recer de l’escultura del noi que escanya una oca, comencem la concentració. Avui el nostre pensament i les nostres paraules volen cap a Melilla. Nosaltres no som d’eixe món! No som del món de la barbàrie de la massacre de migrans negres que volen entrar a la Península. Executats per gendarmes marroquins amb la benedicció de la policia espanyola, del president d’Espanya i, sotto voce, de la Unió Europea. Aquí teniu el manifest, enviat per Lluitanoviolenta, que denuncia el fet: “Abatuts / Així estem, abatuts / com ells, desorientats / per no poder viure / el que estem vivint. / Quan en nom dels / més alts valors / els estats maten / torturen i menteixen. // Sabem que la raó d’estat / justifica els més grans horrors. / Abatuts, avergonyits però, rebels / per trobar la via de sortida. / Massa fronts oberts, / massa desgràcia evitable, massa confort conservador, / com fer front a tanta ignomínia? // Piulades, manifestacions / i declaracions, els hi bufa / mentre continuem / obeint, votant i pagant. / Si tu i jo no ens plantem, / qui ho farà? I com plantar-se? / Com enfonsar aquest sistema / des de la nostra insignificança? / El primer pas és donar-hi voltes. / No deixar de fer-nos la pregunta. / ¿Què puc, què podem fer / per aturar la devastació? / I el segon pas, és compartir / les respostes, escoltar-nos, assajar accions fins que quallin / i aleshores, serà el començament de la fi.” Sentim el cant dels ocells en silenci. Cridem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

La Fina que tots coneixem, la Figueras, pren la paraula. El Lluís la presenta amb una frase antològica: “Vint anys estudiant, quaranta treballant i deu de jubilada i aprenent”. Endavant Fina! Ens parles de l’ensenyament a Tarragona en temps de la Segona República. 31.000 habitants, 32 aules d’escola pública, se’n necessitaven 75! Un percentatge baixíssim d’escolarització: un 6%. L’Ajuntament republicà de Tarragona detecta els grans problemes de la ciutat: la manca d’escoles, l’abastiment d’aigua i l’atur pervingut per la crisi mundial del crac del 29. Es posen les bases per solucionar el tema escolar. Marcel·lí Domingo des de Madrid i Ventura Gassol des de Barcelona posen fil a l’agulla. A la ciutat hi havia dotze societats polítiques i moltes associacions on s’hi aplegava la joventut. Cada associació editava la seva revista.

Els mestres aprenien català, ho feien a les escoles d’estiu, avantguarda de la renovació pedagògica encapçalada per Alexandre Galí i Eladi Homs. La Fina anomena els joves republicans d’aquella època reculada i ho fa amb una emoció poc continguda perquè en va conèixer uns quants per mor de la tesina que va escriure amb el seu home, Joan Teixidó. Alguns noms: Boronat, Serret Soriano, Figuerola, Guivernau… mestres que feren l’esforç d’incorporar l’ideari republicà en la seva tasca docent. Fina, expliques que la revista Cossetània tenia un ideari molt modern: imparcial, literari, no polèmic, informatiu, català i pedagògic. ¿Què més voleu? Tot un model de premsa escrita. Fixeu-vos quina primícia: joves republicans, compromesos amb l’educació, integrats en associacions culturals i polítiques, revistes de gran qualitat. Més no es pot demanar! Gràcies, Fina pel teu testimoni. Podeu llegir-ho aquí.

Avui, Xavier Marcos ens ha fet un regal de categoria: Joani, del patriota Alguerès Àngel Maresca, lo Barber. Joani era el seu pare, pescador, i diu així: “ Joani… mos veiem on Anita, / lo gunyolo a casa / Anem a portar. / Mari… prepara la cassola… / So anat a la taverna a espatir (dividir). / Una part a la barca, / Una part al motor, / Una part a l’atraç, / L’altrer al patró. // Quatre xits (rals) en una setmana, / cinc fills que esperen / aqueix pa salat. / Dormint al paiol, / per companyia birriqueles i gavines. / Amolla i enllestri, / entre cel i mar. / Pensant a Maraia, / no veig l’hora  d’en casa tornar, / la família m’espera, / la vull abraçar. // Aní… posa beure, Aní…/ Que a la moneda no hi vull pensar. / Lo pecador és empreiu de fam, de sacrifici i de tribulia (tribulació). / Avui és lo Rosar, / és acabada l’estajó, / saludem lo patró. / Manco mal que és anyada d’olives. / Me prenc les motxiles i me’n vaig al molí. / Dormint al paiol, / per companyia barriqueles i gavines…” Xavier, bé et mereixes un bon aplaudiment!

Ja som al final: Dues notícies importants, el mes de juliol farem la concentració a dos quarts de vuit de la tarda. I dimarts que ve hi haurà entre nosaltres lo Barber, Àngel Maresca que ens cantarà cançons del seu repertori. Quin luxe!

El cant dels Segadors clou la jornada d’avui.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!