Dimarts, 14 de juny. El Joan Andreu ens dona la benvinguda. Denuncia la repressió per part dels poders polítics, judicials i policials els quals fan servir mitjans il·legals que vulneren els nostres drets fonamentals. Hi ha ha un record per als polítics exiliats que volem que retornin amb les seves famílies al nostre país. El record s’eixampla als milers de catalans i republicans espanyols -uns 470.000- que van emprendre l’exili, primer a França on molts van ser tancats als camps de concentració del Rosselló, i després a països llatinoamericans després de la guerra civil del 1936. Ells també van veure els seus drets vulnerats: fugir de casa seva, deixar els seus bens, el seu poble o ciutat, la seva terra, i més d’un hi va deixar la vida. Per a tots ells sentirem en Cant dels ocells. El crit de Llibertat, amnistia, fora la monarquia!, dona resposta a tanta injustícia.
La Mercè Ribera avui ens parla de la seva experiència d’exiliada. Nascuda a l’Espluga Calba. Quan tenia tres anys esclata la guerra civil i es queda al poble amb uns oncles i cosines. Tres anys més tard uns passadors la passen a França per retrobar-se amb els seus pares que s’hi han exiliat. Escoltem, però, les seves paraules, testimoni fefaent d’uns fets que dissortadament són d’actualitat. Un últim apunt: fa dos anys que viu a Tarragona, és una dona inquieta, curiosa i gran lectora. Ha participat en moltes associacions com “La memòria de l’Espanya Republicana”, “L’Associació per l’Alzheimer” i entitats de caire social i reivindicatiu. Comences a explicar, Teresa, que tens una germana tres anys més jove. Es diu Llibertat. La guerra castiga tota la família. Una pandèmia s’empara de les criatures. Tu i ta germana en resteu encomanades. Us porten a Barcelona per ser-ne curades. Mor la Llibertat. El pare marxa al front.Et 
quedes amb la mare. Quan hi ha un bombardeig us refugieu. Ta mare sempre porta bastonets perquè us els poseu de través a la boca per tal que no es rebentin els timpans. Tornes a Espluga Calba, el teu poble a casa duna tia, ta mare marxa a França, ton pare ja hi era. El 1940 tanquen ton oncle a la presó. Ta tia es queda sola amb quatre criatures. Determinen que et retrobis amb tos pares. La cosina de 14 anys t’acompanya a Barcelona amb tren, tu en tens 7 i mig. Dos passadors et porten a França. Hi vas amb una francesa casada amb un republicà que se’n torna perquè no suporta el règim franquista. Els passadors us abandonen després de sentir trets. Us amagueu en un marge, nit de lluna plena amb neu. L’ensendemà reempreneu la marxa. La francesa sabia on anàveu. Passeu un riu. Arribeu a la Tor de Querol. Un hotel us espera. Dormiu. L'endemà veus ta mare amb un bebè: és el teu germà petit. Al matí vau agafar el tren fins a Tolosa de Llenguadoc i Moltalban. I amb autocar feu cap a Casals, un poble petit. Allí reveus el pare. Entre guerra i pau veus morir tos pares. Tornes a l’Espluga Calba i ara vius aquí amb els teus cosins. T’aplaudim, Teresa, el teu testimoni ens corprèn. Et lliurem com a record els punts de llibre de la 3a Joventut. Podeu llegir aquí les paraules de la Mercè. La caixa de resistència i diferents articles són a la taula de les estovalles grogues.
Les informacions ens diuen que dijous, 16, a la sala d’actes del departament de Cultura de la Generalitat hi haurà la taula rodona: “La repressió ara i avui”, organitzada per Òmnium del Tarragonès. Dissabte, 18, hi ha l'acte de cloenda del cicle “La repressió no s’atura” amb actuacions dels músics de la 3a joventut, del grup de gralles La capona, de la Imma Pujol, contacontes, i d’Arturo Gaya. Amb tallers i taula rodona antirepressives. Amb un dinar popular. Els tiquets ja són a la venda. El proper dimarts parlarà Xavier Alujas, pintor tarragoní que disertarà de “L’art per una República independent i socialment correcta”. Cantem el Cant dels segadors.
LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!
IN–INDE- INDEPENDÈNCIA JA !
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada