RENOVEM-NOS PER FER UN PAÍS NOU!

Dimarts, 21 de juny, Sant Lluís. Felicitem d’aquí estant els Lluïsos i les Lluïses. El dia més llarg de l’any, ja cal que l’aprofitem fins al minut final. Avui la denúncia contra la repressió té uns noms propis: David Mariscal, Albert Rebenaque, Dani Gallardo i Lluís Madurell que dissabte passat, 18 de juny, van ser al parc de Saavedra per donar testimoni de les seves imputacions judicials. Sentim el Cant dels ocells i seguidament cridem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui ens parlarà el Xavier Aluja, pintor. Com sabem l’art i la cultura són fortaleses de qualsevol nació. Són font de valors i d’identitat, a més de contribuir a la cohesió social i al sentiment de pertinença. Xavier Aluja diu: “Jo soc pintor de quadres. No soc creador, si ho fos seria déu.” Volem una República independent i socialment correcta. Va obrir el taller de pintura a gent a qui agrada cantar en unes tardes anomenades clandestines. ¿Haurem de tornar a la  clandestinitat? El Xavier vol una República independent ara si ha de ser com la d’ara -suposo que es refereix a la Generalitat autonòmica- doncs que no cal fer res. Diu que aquí al costat, a Madrid saben fer les coses més bé. És clar que fa molts anys que es dediquen a administrar i a manar i d’això en saben molt. Voldria que el comportament de la societat amb els artistes fos el mateix que el que els dispensen en el país veí del nord. ¿Què podem esperar dels nostres? Han eliminat l’art, la música, la literatura, la filosofia… de l’ensenyament; tot plegat és tan gros com això de 25% de castellà a les aules. Si volem un país nou ens hem de renovar tots. A veure si amb el verí de la clandestinitat construïm una nova República independent artísticament correcta. Aplaudim el Xavier

El Xavier músic ens regala Tardor benigna, de Josep Carner amb música de Daniel Sesé i interpretada per Túrnez i Sesé. Josep Carner, Príncep dels poetes, Poeta precoç, publica a revistes i en llibres les seves poesies, emprèn la carrera diplomàtica en temps de la Segona República i quan s’acaba la guerra s’exilia a Bèlgica. La producció poètica no s’atura. Aquí tenim un parell d’estrofes de Tardor benigna: “Passen en llarga desfeta / amunt les flors dels terrats / núvols que venen de ploure, / decandits i escabellats.// Naveguen en la mar dolça / d'un cel blau tot indolent, / i mira el sol i no mira, amorosit en argent.” Molt ben treta la cançó, Xavier.

La setmana que ve parlarà la Fina Figueras sobre uns joves republicans de Tarragona. Es fa una valoració positiva de la Cloenda de les jornades “La repressió no s’atura”. Les entitats organitzadores, ANC, Òmnium, EIT-CDR’s, Sanitaris i 3a Joventut per la República van fer una gran tasca. L’assistència de públic va anar de menys a més. L’actuació dels músics de la 3a joventut per la República, els tallers antirepressius, els grallers de La Capona,  La cartera de Soto i Estremera, l’actuació d’Arturo Gaya i la taula rodona van seguir el temps marcat. Sempre buscant l’ombra dels arbres que fan la fresca més agradable. La paella popular va coronar la jornada, es va coure arròs per una seixantena llarga de persones. La valoració és altament positiva. Cal organitzar-nos per combatre la repressió.

L’Anton Rebull pren la paraula per parlar de Sant Joan, la festa nacional dels Països Catalans. Ressalta la santíssima trinitat que l’acompanya: els coets, les coques i el xampany. Tot quilòmetre zero. Els coets al Tarragonès, la coca a Tarragona i el xampany a la Conca de Barberà, a l’Alt Camp, al Baix Penedès i al Tarragonès. Que tinguem tots una bona revetlla i festa de Sant Joan! 

El cant dels segadors clou la trobada.

 

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!