CLOENDA DE LES JORNADES ANTIREPRESSIVES

Cloenda de les jornades antirepressives “La repressió no s’atura” Dissabte, 18 de juny de 2022 Parc de Saavedra. Tarragona [La prèvia A dos quarts de nou de matí, ens trobem al local de l’ANC uns quants camàlics acomboiats per la Rosa Maria per traginar amb un furgó tots els elements necessaris per a la jornada: micros, altaveus, generador, taula de so, carpes, cables, taules, cadires, capses plenes de productes de l’ANC per vendre… Al parc de Saavedra el descarreguem. Zacarias d’Òmnium treu del seu cotxe una carpa, Lluís de la 3a Joventut porta la parada del col·lectiu. El Lluís, la Yolanda, la Carme de la EIT i CDR’s munten barres de begudes. Arriba una furgona carregada amb taules i cadires, a descarregar! Els tècnics de so tiren cables, proven micros i altaveus… tot a punt de solfa!]   Quan toca l’última batallada de les 10 del matí des del campanar de la Catedral, comença la jornada al parc de Saavedra. Els músics de la 3a Joventut x la República, in media res, donen el tret de sortida amb Escolta-ho en el vent. A continuació es dona la benvinguda i es presenten les entitats organitzadores:  ANC, Esquerra Independentista de Tarragona (EIT) -Comitès de Defensa de la República (CDR’s), Sanitaris x la República i 3a Joventut x la República. A tall de síntesi es llegeixen tres frases de les tres taules rodones que s’han fet en el cicle “La repressió no s’atura”. “Hem d’aconseguir que la comissaria de Via Laietana sigui un espai de memòria contra la repressió; el contrari del que pretén el govern de Madrid”. “Hi ha una estratègia orquestrada per part de les forces policials per desmobilitzar el jovent”. “La repressió busca sempre el mateix, la divisió i la desmobilització dels que lluiten.” Hi ha una lliçó que hem après: Contra repressió, mobilització i unitat d’acció. Els músics tanquen aquesta part amb: L’estaca, el Cant dels ocells, El meu avi i Bella ciao. A ¼ d11 comencen els tallers antirepressius. Els condueix Lluís Madurell, represaliat i vinculat a Alerta Solidària.  Són dos. Aquesta és la tipologia:

Taller genèric antirepressiu.

Es dóna una visió general dels fets més comuns que poden ocórrer en manifestacions i accions. Des de una simple identificació, registre i fins a la detenció administrativa.

Veurem i coneixerem els drets i deures que tenim com a ciutadans però sobretot els drets i deures que tenen els agents del cossos i forces de seguretat amb nosaltres.

Taller antirepressiu digital.

Donarem una ullada històrica als fets més rellevants que han determinat la nostra relació actual amb la tecnologia. A diari fem servir dispositius i aplicacions i cal conèixer els avantatges que ens brinden però també els riscos que poden tenir. Aprendrem bones pràctiques tecnològiques i els trucs que ens Poden ajudar a estar més segurs al ciberespai.

Una quinzena llarga de participants segueixen amb interès les explicacions del Lluís. Parla de la identificació per part de la policia, diu que és un acte regulat, tanmateix hi ha abusos. Només respondrem les preguntes del DNI. No s’ha de caure en provocacions, és bo tenir testimonis. No pujar a les orques -ambulàncies de la policia-, recórrer les multes. Només atendre les citacions amb paper. Anar a comissaria amb un advocat. I la digital, tots estem espiats de temps ençà. El Signal és el més segur perquè s’autodestrueix. Quan enviem missatges, cal mirar que no afectin a terceres persones. El millor és fer com fèiem abans: passar informació amb paper i parlar directament amb la persona sense fer servir el mòbil. Els Mossos ens espien des d’Egara de Sabadell. Cal que ens organitzem i i que fem servir el nostre impuls i la nostra força. Hem après molt en aquests tallers.

 

ESCOLTA-HO!

A 2/4 de 12, La Capona, el grup de grallers de l’Aula de Música Tradicional i Popular “El Tecler” de Tarragona, ens interpreta un selecte recital de peces populars i d’arranjaments de música moderna que fa ballar uns quants assistents a mode de nanos i gegants de Tarragona. La Roser presenta el conjunt i està molt agraïda que els hàgim convidat i que sempre estan a punt per donar un cop de mà a la causa independentista i republicana i comenta a veure si els nostres polítics s’espavilen una mica. El públic assistent augmenta de nombre.

A les 12 del migdia, la Imma Pujol, bibliotecària i contacontes, ens explica el conte La cartera de Soto i Estremera. 

Quan comencem a llegir-lo veiem que la cita que encapçala el conte ja ens dona pistes. Diu així: “Allà on no hi pot arribar el desig de tot un poble, / que hi arribi la seva imaginació”

Estem parlant de Soto i Estremera on van estar tancats els líders socials i els polítics. ¿Ens en recordem? Era a l'octubre de 2017 que els Jordis van entrar a la presó. Allí va començar tot i encara continua, encara continua la repressió i… No oblidem els orígens. 

El conte de la Rat Cebrian, il·lustrat per Mireiacoll. 

Busquem l’ombra dels arbres que hi ha darrere de l’escenari, és molt més fresca. Només cal girar els altaveus. El públic agafa les cadires i s’instal·la sobre la gespa l’ombra d’uns arbres que fresquegen l’aire. Ara ja som més. ¿Ratllem la quarentena? Crec que la superem.

ESCOLTA-HO!

Per allà a ¾ d’1, l’Arturo Gaya, acompanyat de la seva sòcia, Maria Elena Maureso i del Xavier Marcos, compareix a l’escenari. El públic ens mantenim en el mateix lloc. Xavier el presenta: cantautor, periodista i professor de cant popular. Ha participat en els grups: La Cucafera, Vapor Anita, la Baldufeta, Lontainers, Delirios i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreria amb els qual dona a conèixer la catalanitat de la jota. Xavier Marcos canta “Lo carrilet de la Cava”, cosa que sorprèn agradablement l’Arturo. Després el cantautor desgrana unes quantes cançons, amb l’enunciat de “Cantem Pete Seeger”. Les canta ell i ens les fa cantar a nosaltres, el públic: Baix a la vora del riu, Guantanamera, Bona nit Irene, Aquesta terra és la teua terra, Ai Carmela, Què se n’ha fet d’aquelles flors i Junts mon sortirem. Contents de cantar amb el mestre Arturo! Ara ja en som uns quants més. ¿Cinquanta?

No marxeu, no marxeu, que ara hi ha la taula rodona! 

A tres quarts de dues tocats -ara sí que ens hem retardat…- comença la taula rodona amb represaliats Km0 i les conclusions de les entitats. Presenta i modera: LLuís Madurell. Hi són presents: Dani Gallardo, Albert Rebenaque, Rosa Maria Rossell (ANC), Carme Batalla (sindicat de l’habitatge), Zacarias Henar (Òmnium), David Mariscal i Pep Rosselló (3a Joventut x la República).

Tenim dues franges d’edat: els represalitas Km0 són joves; els de les entitats són grans. ¿No em podríem fer una síntesi? S’explica que la repressió té moltes cares. La secreta s’infiltra en les manifestacions, entre els joves, els deté, els acusa d’atacs a la policia. Dentinguts en les protestes post judici com és el cas de Dani Gallardo, ha estat 13 mesos en presó provisional i ara té una sentència de 4 anys de presó. L’Albert el van detenir al carrer Salines de Tarragona en les protestes per la presó de Pablo Hasel, un cotxe de la secreta el persegueix, l’acusen de fer mal a un policia: li demanen quatre anys de presó i multa. David Mariscal, acusat de donar un punta de peu a una policia secreta. La Fiscalia i la Generalitat li demanen 3 anys i 3 mesos de presó i multa. 

Les xifres esgarrifen: 4.500 represaliats, 2.500 investigats, penes de 6 anys de presó.

Efectes de la repressió. Cada represaliat s’ha de multiplicar per 5 perquè afecta la família i l’entorn. Així, doncs, a Catalunya podem comptar que hi ha 22.500 represaliats. Unes 35 persones seguim amb atenció la taula rodona.

Per allà a les 3 de la tarda dinem. Una paella popular vegetariana satisfà una seixantena de comensals. Bon menjar, bona beguda i, sobretot, bona companyia! El Xavier esgarrapa la guitarra i encara hi ha valents que s’atreveixen amb un xotis.

 

[L’epíleg

Per allà les 5 de la tarda toquen a retirada. Nois i noies, cal plegar els trastets. Ve la furgona que carrega les pertinences de l’ANC, el Lluís ja ha pres la parada de la 3a Joventut amb el seu cotxe i el Zaca està a punt de carregar la carpa. Pleguem les taules, les arrecerem al monument de Saavedra (Eduard Saavedra i Moragas, Tarragona, 1829 - Madrid, 1912. Fou un enginyer, arquitecte, arqueòleg i arabista tarragoní), apilem les cadires en un lloc ombrívol. L’equip de camàlics descarreguem la furgona i col·loquem els bultos a la seu de l’ANC. Cansats però satisfets tanquem una jornada memorable.]