Páginas

Cercar en aquest blog

dimecres, 1 de juny del 2022

LA DONA, CLAU DE L’EMPELT LABORAL I CULTURAL

Dimarts, 31 de maig. S’acaba el maig i també el raig. Sort que al juny anirem amb la falç al puny per segar la corrupció, la injustícia, la misèria material i moral, la repressió política i econòmica, el dèficit fiscal, la submissió política… La Lurdes Gras condueix l’acte. Denuncia la repressió, acte seguit sentim el Cant dels ocells. Avui tenim l’equip de músics al complet: Joan, Lluís, Vicenç, Xavier i Josep Maria a la direcció. Gràcies per aqueixa aportació tan sublim. Mantenim el nostre lema: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Ara més que mai! Badia el Maadi ens parla de la seva experiència. Nascuda a Taza (el Marroc), va arribar a tarragona el 10 d’octubre de 2005, amb els estudis de batxillerat cursats al seu país. Quan va arribar es va posar a estudiar la nostra llengua a l’Institut Comarcal d’Ocupació. A partir d’aquest moment comença la formació professional com a auxiliar d’infermeria, monitora de menjador, cursos de català i d’anglès. S’especialitza per treballar en biblioteques de tal manera que actualment n’és monitora d’una. Badia el Maadi és un exemple de dona que, gràcies a la
seva voluntat, s’integra al teixit social tant de Tarragona com de Catalunya. Al mateix temps fa que altres dones arribades del seu país se sentin com a casa quan s’integren en la nostra societat a través de la llengua i la cultura. Fa disset anys que vius a Catalunya. Badia, tens tres fills. Et van donar permís de residència, però no de treball. És el calvari per on passen els migrants que venen a casa nostra a cercar oportunitats. Coneixes gent. Et trobes com a casa perquè ets una persona sociable. T’han ajudat. Has superat les dificultats: idioma, viure a Campclar on el català és la tercera o quarta llengua d’ús, cosa que en dificulta l’aprenentatge. Més dificultats: la burocràcia. Tants i tants anys per poder treballar, per poder votar. Quin suplici! El racisme no ajuda a situar-te en la societat d’acollida. Tantes persones que es troben en aqueixa tribulació. Girem la moneda i veiem l’altra cara. Has superat els entrebancs, gaudeixes del país que t’ha acollit, de la seva gent, del seu menjar -del pa amb tomaca, sobretot!-, del clima… Agraeixes que t’hàgim convidat i nosaltres t’agraïm que hagis vingut, per això t’aplaudim, Badia el Maadi.

La caixa de solidaritat roman expectant damunt la taula al costat de les gorres, dels polos, tots grocs. Xavier canta Una rosa de paper. Música de Miquel Gil i lletra de Vicent Andrés Estellés. Estellés la va escriure en homenatge a José Martí líder dels insurrectes cubans que van lluitar per la independència de Cuba. Era d’origen valencià. Va morir en una de les topades amb l’exèrcit ocupant. La lletra diu: “Ella tenia una rosa / una rosa de paper, / d'un paper vell de diari, / d'un diari groc del temps” [...] "Però al carrer on vivia / però en el poble on visqué, / les mans de la gent passaven / una rosa de paper. // Fins que un dia d'aquells dies / va manar l'Ajuntament / que fos cremada la rosa / perquè allò ja estava bé. // Varen regirar les cases: / la rosa no aparegué. / Va haver-hi interrogatoris; / ningú no en sabia res. // Però com una consigna, circula secretament / de mà en mà, per tot el poble, / una rosa de paper.” Ens haurem de donar manya a passar la rosa de paper, la rosa de la llibertat, de la justícia social, de la independència, de… cadascú la seva rosa, la seva il·lusió. Gràcies, Xavier, per la teva aportació.

Aquesta setmana tenim feina precisa. Avui a la tarda a les 19h, a la Sala Genius del Palau de Congressos hi ha la taula rodona CATALANGATE amb X. Antich, T. Rosell, E, Jiménez i J. Domingo. Dijous, 2 de juny, al Museu d’Art Modern la taula rodona REPRESSIÓ Km0, també a les 19h, amb E. Pous, C. Perdiguero, A. Rebenaque i Ll. Madurell. Diumenge, 5 JORNADA ANTIREPRESSIVA, a les 15h al Parc de l’Estació del Nord de Barcelona. I dimarts de la setmana que ve ens dirigirà la paraula Laura Aguadé, treballadora social. Cantem el cant dels Segadors que ens manté ferms en les nostres conviccions.


LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada