MIGRANTS EN CERCA DE REFUGI

Aquest dimarts 7 de juny l’esplanada del Balcó ens rep, altra volta, amb els braços oberts per denunciar la repressió i la injustícia. El Joan obre l’acte mentre ens explica que Pau Casals va mantenir la lluita a favor de Catalunya amb dues armes: el violoncel i la batuta. Nosaltres també combatem amb la música i la raó com a aliats. El cant dels ocells és la baula que uneix el Mestre Casals amb la nostra lluita actual. Cridem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui la veu de la Laura Aguadé sacseja les nostres consciències amb la seva paraula. La Laura és treballadora social, professora associada de la Universitat Rovira i Virgili i sobretot, sobretot activista en defensa dels dret humans. El drama dels refugiats no ens pot deixar insensibles. L’objectiu és rescatar de l’oblit milions de persones que viuen en una situació d’asil. La Laura coneix molt bé el món dels migrants i asilats. També Open Arms, les morts a la mar, els punts calents sembrats de morts. Els camins dels exiliats per les guerres, la fam, la misèria. Els morts sota la sorra pervinguda per la fugida a través dels deserts. Els vaixells que deixen anar els migrants 200 metres abans d’arribar a la platja i d’allí estan la policia de la costa els metralla… I tantes coses esgarrifoses com ens expliques, Laura. Feien falta les teves paraules per remoure les consciències i perquè la República Catalana hi pugui donar resposta. T’aplaudim, Laura.

Xavier canta “Moltes gràcies”, d’Èric Vinaixa, cantant i músic de 44 anys. Entrem en un registre nou. Fins ara havíem sentit cançons de músics de la dècada dels seixanta, setanta o vuitanta de la centúria passada, avui n’estrenem un de jove. Amb una temàtica lírica molt fonda: l’agraïment a una persona estimada desapareguda. Mireu què diu: “Va ser tan màgic / creuar-me amb tu / que la vida em va canviar. / Ho feies fàcil. / Tenies llum / i l’amor més gran. // Va ser tan tràgic, / va ser tan dur, / com t’anaves apagant…/ que només amb un somriure em vas donar / la lliçó més gran. // Creu-me. / Si sabessis com m’agrada recordar-te, / si sabessis quantes coses tinc de tu, / tornaries a la terra per quedar-te. / I si ara em pots sentir, / moltes gràcies.”

Joan explica els actes que tenim aquesta setmana: la presentació del llibre Una nova cultura per al poble: el Congrés de Cultura Catalana i la modernització de la catalanitat, dijous 9 de juny ala SSTT de Cultura a Tarragona, carrer Major, 14. S’informa de la Cloenda de les Jornades Antirepressives del dia 18 de juny i que hi ha tiquets per qui es vulgui quedar a dinar. Dimarts que ve parlarà la Mercè Ribera. El cant dels segadors ens emplaça a trobar-nos dimarts que ve.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!