Dimarts, 9 de maig. Altra volta al balcó per denunciar la repressió contra els patriotes catalans. El Joan Andreu ens marca el ritme de l’acte d’avui. Té un record per als exiliats i represaliats, resulta que l’Audiencia Nacional manté el processament per terrorisme contra els dotze CDR’s de l’operació Judes. Sentim el Cant dels Ocells en silenci contingut per esclatar amb el clam de Llibertat, amnistia, fora la monarquia!
Avui ens parla la Neus Roig, doctora en Ciències humanes i Socials, i antropòloga. La seva tesi doctoral es basa en la desaparició forçosa de nadons a l’estat espanyol, més de 300.000, entre 1938 i 1996, tema que explora en No llores que vas a ser feliz (2018). Presideix l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors que va promoure la llei catalana 16/2020 de Desaparició Forçada de Menors que ha demostrat la seva eficàcia amb els retrobaments familiars que combat la desmemòria i el context de gènere i classe. L’exposició extensa i intensa de la Neus ha seguit el fil d’una història llarga, escabrosa i sadollada de dolor i d’injustícia. Tot un conjunt d’elements polítics socials i religiosos es van congriar en la desaparició de nadons. Sota l’empara de Franco i instrumentalitzat pel psiquiatre Vallejo Nájera es va dur a terme una campanya de robatori de nadons de mares solteres, mares ‘roges’, mares amb poc arrelament a la ciutat on donaven a llum. Monges, metges, registre civil… Tots anaven de bracet per proveir d’infants les famílies benestants del règim que volien una criatura. Fins fa poc tots recordem que no s’inscrivia un nounat al registre civil fins que no passaven 24 hores. Imagineu-vos el que es podia fer en aquest temps. A la mare se li deia que el fill havia mort, que no el podia veure, quan en realitat ja s’havia lliurat a una família en adopció. A partir del 1978, ja en democràcia, robar criatures es considera un delicte comú, cosa que vol dir que molts ja havien prescrit. Es crea l’associació ANADIR que comença a denunciar les desaparicions de nadons. El 2011 es fa una denuncia conjunta a la Fiscalia General de l’Estat, resultat: les arxiva totes. La Neus repassa institucions tarragonines (Hospital Joan XXIII, Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, Diputació de Tarragona) que tenen documentació sobre desaparicions i es neguen sistemàticament a facilitar-la a afectats i investigadors. Boicotegen el retrobament de mares i fills biològics. Quan s’obren les portes dels arxius tot és més fàcil, com és el cas de la Maternitat de Barcelona. Ja en la recta final de la xerrada, la Dra Roig demana als pediatres, que van participar en alguns d’aquests fets luctuosos, que aportin informació als jutges, no per tancar-los a la presó sinó per facilitar el retrobament tan anhelat per molts. Podem entrar al web Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors per fer consultes o aportar informació. Aplaudim les teves paraules, Neus. Necessitem veus com la teva per descobrir la ignomínia de l’abús de poder en aquest tema. Si cliques aquí, en sabràs més.
El Xavier ens canta Marona, de Lluís Llach. Parla de la mar com a mare i de la gent que s’hi ofega, gent que vol travessar-lo per arribar a una terra on pugui viure amb llibertat i dignitat. Mireu-ne una estrofa i tornada: “La mare plora, mare marona,/ damunt les platges del seu cos / pels fills que moren, roses obertes / i en la bellesa el quiet sanglot… // Mar i marona que amb el teu alè de vida / mous les onades i els batecs dels nostres dies, / dona'ns per sempre més el bé de la pau.” Bé, Xavier, sempre atent al batec del moment.
Avui, com cada dimarts, a les 12 i ha el Silenci d’Aturem les guerres davant del ministeri de la guerra. Dijous, 11 a les 7 de la tarda, al carrer Major, 14, hi haurà una conversa literària entre Carme Mas i Marta Pessarodona sobre Mercè Rodoreda, organitzada per Òmnium Cultural del Tarragonès. I d’avui en vuit Rosa M. Codines ens parlarà sobre la immersió lingüística. Els Segadors clou l’acte d’avui i ens convida que tornem dimarts que ve.
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada