Dimarts, 23 de maig. La Rosa porta la batuta de la concentració d’avui. Denuncia que hi ha persones exiliades, imputades i pendents de judici per mor de la causa catalana del primer d’Octubre de 2017. Estem en campanya electoral i cap partit no se’n recorda dels represaliats, en definitiva ningú no parla de la independència. ¿Com s’explica aquesta amnèsia general? Sentim el Cant dels ocells en silenci per pensar en tot aquestes coses que passen. Responem amb el crit de llibertat, amnistia, fora la monarquia!
La Rosa presenta el Miquel Blay, expert en comerç exterior i Guia de Catalunya. Hi ha guies de tota mena, els que llegeixen el que diuen els papers, els lloros que repeteixen sempre el mateix rotllo, que s’aprenen la història de memòria i no són capaços d’improvisar, els que s’inventen la història, com aquella que va dir que els mesuradors de gra que hi havia a les voltes del Pallol eren vàters romans, els que… El Miquel no és de cap de les tipologies comentades. És un guia que sap explicar, que sap respondre les preguntes del públic, que sap combinar perfectament totes les tarragones que conviuen: la romana, la paleocristiana, la visigòtica, la jueva, la medieval, la renaixentista i barroca, la neoclàssica, i la moderna i contemporània. Per tant sap parlar de tot el que se li plantegi, sigui per l’ordre que sigui. És a dir que coneix el panyo, que diuen. El Miquel demostra la seva competència. Sap explicar la importància de cada monument i li sap donar els valors pertinents. Per exemple quan ensenya l’amfiteatre fa referència als elements arquitectònics romans, a la funció espectacular: lluita de gladiadors, execucions públiques, naumàquia… I al valor que va tenir com espai cristià arran del sacrifici de Fructuós, Auguri i Eulogi per no abjurar del cristianisme, cosa que provocà la construcció de sengles esglésies, la primera visigòtica i la segona romànica i encara podem dir que va funcionar com a penal, els presos del qual feien treballs forçosos a les pedreres tarragonines per subministrar material per a l'engrandiment del port. Va fer èmfasi en la importància romana de la ciutat i que poc es coneix a fora de Catalunya. Tàrraco és la base i el primer assentament romà de la Península Ibèrica, Mèrida, al seu costat, és com una mena de Marina d’Or, un constructe ben postís. I moltes més coses interessants, Jordi, per això t’aplaudim. Aquí pots llegir un apunt sobre Tàrraco.
Xavier ens canta, amb lleus retocs de collita pròpia, La força de ser molts, de Roc Cassagran i música de Borja Penalba i Mireia Vives. En pots llegir un fragment: “Ens ho hem dit tot i de tantes maneres / que em falten mots per prosseguir el combat, / i ara només ens queda la secreta, / vaga esperança de fer-te una cançó. // Ens ha abrigat l'estel de la bandera, / hem combatut contra moltes tardors, / ens hem rigut del mort i de qui el vetlla, / hem tastat sang barrejada en petons. // Pujarem cims i farem dolces gestes, / tocarem cels i revolucions, / tindrem carrers i no ens caldran voreres, / serem un ball etern a l'horitzó.” D’una forma simbòlica ens impel·leix a no defallir davant dels embats de la vida i a plantar cara a les adversitats que ens traven les passes per arribar a satisfer els anhels de llibertat. Bo, Xavier, bo.
La Rosa ens explica que dimarts que ve vindrà Jordi Salvat, periodista, a parlar sobre el resultat de les eleccions. I ens anima anar a votar a partits independentistes, malgrat que no hagin esmentat res ni de la independència ni dels nostres exiliats ni dels imputats i represaliats. Ens acomiadem amb els Segadors. Fins dimarts que ve.
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada