Dimarts 2 de maig. La Fina ens mena per bon camí. Denuncia l'Audiència Nacional que imputa els de l’operació Judes de terroristes i per als quals demana presó i fiances prohibitives. També trina pel cas d’Eduard Calvo que la JEZ no vol que es presenti a les eleccions tot i que la inhabilitació ja ha estat complida. Kilian Cuerda, professor de l’institut Carles Salvador d’Aldaia, denuncia l’assetjament a què l’ha sotmès Mediterráneo digital, amb acusacions d’adoctrinament. També denuncia la persecució política que sofreixen els CDR. Per a tots ells sentim en silenci el Cant dels ocells. Llibertat, amnistia, fora la monarquia! és la resposta que donem davant de tanta injustícia.
La Fina presenta el ponent d’avui. És Josep Antoni Viudez Carricondo, enginyer tècnic industrial, màster en riscos laborals, entre d’altres i molt vinculat al Consorci d’Aigües de Tarragona, el CAT. El Josep Antoni comença dient que li ha agradat la frase que hem posat a la publicitat: L’aigua és vida. És una referència evident a Lo riu és vida de la campanya contra els transvassament de l’Ebre. I rebla el clau dient, la manca d’aigua és la mort. I parla de les guerres que ha provocat el control de l’aigua. l’última, la política entre el PSOE i el PP pel cas de Doñana, és increïble que no es posin d’acord en un tema tan delicat. A Catalunya el tema de l’aigua té dues vessants. La conca hidrogràfica de l’Ebre administra l’aigua de la província de Lleida i del sud de Tarragona i l’ACA, l’altra part del territori, la meitat nord de la circumscripció de Tarragona i tota les de Barcelona i Girona. L’ús de l’aigua de l’Ebre correspon a un 95% per a regadiu i un 5% per a ús de boca. La de l’ACA al revés: 95% per a ús de boca i industrial i el 5% per a regar. Abans de la creació del Consorci, Tarragona es bevia l’aigua salada i Reus patia restriccions. El govern de Madrid aprova la concessió d’aigua de l’Ebre a la província de Tarragona. L’aigua s’extreu del canal de l’esquerra de l’Ebre, a canvi es revesteixen els canals per evitar-ne pèrdues. Aquestes són les xifres. Pel canal hi corren 20m3/s, dels quals se'n perden un 60% a causa de les filtracions. La concessió és de 4m3/s. Les dates. El 1981 es promulga la llei de la concessió. El 1985 es redacten els estatuts. El 1987 s’elaboren els projectes, es fan les licitacions, les adjudicacions, les obres… 20 mesos més tard l’obra ja està enllestida: 400 km de canonades, 25 estacions de bombament, canonades, algunes de 1,6m, dipòsits… El 1989 l’aigua corre per les canonades i arriba a les seves destinacions: boques, regants, indústria. Arriba a seixanta-nou ajuntaments i vint-i-cinc indústries. Arriba al Baix Ebre, Montsià, Camp de Tarragona (Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès), Conca de Barberà i Baix Penedès. L'hivern es consumeixen 2,6m3/s i a l’estiu, 3,6, per tant encara hi ha marge fins a arribar als 4m3. Aquí trobaràs els aspectes tècnics.
El Josep Antoni ha obert un torn de paraules. S’ha preguntat si aquest minitransvasament no era una manera amagada de fer arribar l’aigua a Barcelona. La resposta ha estat clara: la llei diu que l’aigua arriba fins a Cunit i no pot anar més enllà. L’altra pregunta era sobre la titularitat del Consorci. Respon que la propietat recau sobre el mateix consorci que funciona com una comunitat de propietaris, cadascú paga segons el cànon d’aigua contractat. T’aplaudim, Josep Antoni, per la claredat amb què has exposat el tema.
El Xavier canta Cançó a Mahalta, de Màrius Torres, musicada per Lluís Llach. Parla de l’amor platònic entre el poeta i una malalta del sanatori, Puig d’Olena, on estava ingressat perquè patia tuberculosi. Hi va morir el 1942 a l’edat de trenta-dos anys. La cançó estableix la comparació de dos rius que corren paral·lels que no es trobaran mai i el sentiment amorós del poeta envers l’estimada que no podran confluir mai físicament pel seu caràcter platònic. Mireu-se-la que maca que és:
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.
La Fina explica els actes propers. Avui s’inaugura una exposició sobre l’Ateneu Llibertari Alomà a l’Antic Ajuntament. Dijous 11, el Xavier Marcos farà un concert al Casal Despertaferro de Reus, a 2/4 de 8 del vespre. Dimarts que ve vindrà a parlar al balcó la Neus Roig, antropòloga. Cantem Els Segadors amb la força i convicció necessàries per seguir lluitant!
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada