Dimarts, cinc d’octubre, engeguem les concentracions a les 11 del matí. Un sol asserenat ens enlluerna. La visera de les gorres grogues de la 3a Joventut x la República ens protegeixen els ulls. Algú els amaga rere les ulleres de sol. La denúncia contra la repressió i la pervivència de l’exili ens manté ferms aquí, al Balcó cada dimarts. Sentim el Cant dels ocells en silenci. Després cridem Llibertat, amnistia, fora la monarquia!
Jordi Romeva, activista de moltes causes, expert en el tema de les pensions dels jubilats, com a fet interessant afegim que té un fill que es diu Raül, pres polític indultat. El Jordi és amant de la música i comença la seva intervenció in media res cantant “We Shall overcome”. Jo de seguida pregunto als del costat com és en català, la companya de la Mercè Sardà em contesta: “Tots junts vencerem”. La gent s’afegeix a la cançó, jo la mussito en català. Tant com l’havíem cantat! El Jordi Romeva engrapa el micro i com si fos un locutor de tota la vida es dirigeix al públic amb veu ferma. “Un dia guanyarem, tal com diu la cançó. I ho saben les persones que es troben a les places i carrers de Catalunya.” El micro falla. Ens diu que el moviment independentista és més fort gràcies al Primer d’Octubre de fa quatre anys. Comenta que dintre del moviment sobiranista hi ha diferents anàlisis de la situació. Hi ha qui diu que ens hem d’esperar vint o trenta anys. D’altres que primer és la inversió de l’Aeroport del Prat. D’altres que primer és la taula de diàleg -¿o de negociació? Ja m’he perdut-. La gent que surt al carrer vol la independència al més aviat millor.
El que diuen els polítics no està en sintonia amb la gent del carrer. El micro falla. Malgrat la falla tècnica la veu del Jordi sobrepassa tots els entrebancs físics i la gent assenteix les seves paraules, les acompanya amb somriures de complicitat i aplaudiments generosos. Enumera les mancances, les vergonyes i les misèries d’Espanya: les dels borbons, les dels florentinos, les dels tribunals de comptes, els despropòsits dels governs del partit blau, la injustícia de la justícia espanyola, l’obsessió de Pedro Sánchez de portar el President Puigdemont davant la justícia espanyola. Nosaltres recordem el primer d’Octubre: les urnes, les paperetes, els col·legis electorals i, sobretot, la gent que va votar i va guanyar! L’herència d’aquella data memorable és una: que es posin d’acord la societat civil, les institucions i l’exili representat per Carles Puigdemont i el Consell de la República. Que es posin d'acord per aconseguir la República Catalana. -Mireu, -conclou amb veu enlairada, -cada dia que passa lligats a Espanya es perden oportunitats. Un dia guanyarem. Visca Catalunya lliure! Aplaudiments intensos i extensos.
En homenatge al Silenci, Rebel·leu-vos celebrat el Primer d’Octubre davant els jutjats i les tres casernes policials de la ciutat, el Xavier Marcos entona “Silenci” de Lluís Llach. Molts ens afegim a la seva veu. -Que feia temps que no la cantava, encara m’enrecodo de la lletra. -sento que diuen per allí a la vora. “Que no vull esperar/ que el temps rovelli, rovelli l’arma,/ que no vull que la por/ tingui més temps per guanyar-me.”
Davant la negativa de l’Aznar a venir a parlar dimarts que ve del que va passar internacionalment parlant el 12 d’octubre de 1492, s’ha convidat a Francisco Javier Alvear a parlar de “L’altra cara de la conquesta”. Esperem amb candeletes que ens ho expliqui. Ei, no hi podeu faltar! El cant dels Segadors posa punt final a la concentració setmanal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada