GENT QUE LLUITI ÉS EL QUE CAL!

Aquest dimarts 26 d’octubre, la primavera d’hivern ens ha rebut càlida, amb el cel ras, amb tots els colors a flor de pell. Cada dia hi ha una notícia de repressió contra alguna persona, així doncs sortirem al carrer a denunciar l’acarnissament contra el poble que vol la llibertat, l’amnistia i la República Catalana. Per això cidem: Llibertat, Amnistia, fora la monarquia!. El cant dels Ocells fa de contrapunt a tanta ignomínia.

L’Esther  Forgas, doctora en Filologia Romànica, catedràtica i investigadora de la URV, disserta sobre “Una llengua ens explica el món: l’ús del llenguatge inclusiu.” Es presenta com a lingüista i feminista, per tant la seva proposta és equilibrada al cinquanta per cent entre els dos sistemes de coneixement i pensament. Desgrana conceptes per centrar el tema: tota la vida parlant en masculí. Una llengua ens explica el món. La llengua transforma la realitat. La llengua ens transparenta a nosaltres i a la societat. Explica com és la societat. ¿I com és? Androcèntrica i sexista. Les llengües també ho són. L’Ester defensa l’ús del femení en tots els casos en què la llengua ho permet, com és el cas de les professions. Quan no es pugui, es decanta per l’ús de noms genèrics i col·lectius: l’alumnat, el veïnat, la gerència, la infància, la joventut. O la introducció de persona: la persona del mil·lenni; personal: personal sanitari, d’oficina. Ei, no es poden confondre el llenguatge políticament correcte amb l’inclusiu. Aquell enganya, aqueix clarifica i posa la dona al seu lloc. I més coses que ha explicat. Si piqueu aquí, ho veureu tot. Gràcies, Esther, per les teves paraules i el teu testimoni. L’aplaudim calorosament.

La Lourdes ens informa que l’Esther presentarà el seu últim llibre De las palabras y su sentido social el 9 de novembre, a les 18:30h a la Sala de Juntes  de la URV, Campus Catalunya.  Xavier ha posat veu i notes a “Quatre banderes”, lletra de Miquel Martí i Pol i música de Ramon Muntaner i d’ells he manllevat el títol de la crònica d’avui: “Gent que lluiti és el que cal”. La reivindicació de la llengua és una eina de combat permanent: “Tinc una llengua tan viva/ com les més vives que hi ha./ Si quan parlo s’esparveren,/ jo que sí em poso a cantar./ Canto i canto i cantaria/ si pogués més fort i clar./ Quan les cançons fossin pedres,/ vinga fones i al combat!” La Lourdes, que ha guiat tot l’acte amb veu combativa, ens informa que dimarts que ve la Carme Batalla està citada als jutjats a un quart de dotze del matí, quan s’acabi la concentració hom anirà als jutjats per fer el seguiment d’aquest nou episodi de persecució judicial. També informa que tindrem entre nosaltres el periodista Rafa Marrassé, periodista, creador del web Porta enrere.

Josep Maria a la direcció, Joan al clarinet i tots els concentrats amb la veu, entonem els Segadors.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!