VOLEM ANAR AMB TREN!

Dimarts,19 d'octubre. Dia assolellat. Ens trobem a l’esplanada del Balcó. El blau marí, el blau cel i el blau de les muntanyes de Prades ens acaronen. Denunciem que hi hagi persones que no es puguin moure lliurement per la Unió Europea. Pensem en els nostres exiliats a Brussel·les i a Suïssa. També amb el més de tres mil perseguits per la (in)justícia per causa de la seva ideologia independentista i republicana. Sentim el Cant dels ocells. Llibertat, Amnistia, fora la monarquia! és el nostre clam.

Seguidament representants de l’Associació de per a la Promoció de Transport Públic (PTP) ens dirigeixen la paraula. Primer parla Carlos Montejano. El tema és: Per un ferrocarril del futur. És una reivindicació a nivell estatal. Ja fa trenta anys que es lluita pel tren públic. Es comprova amb astorament que hi ha una minva en inversions del ferrocarril convencional i un augment escandalós del pressupost invertit en l’alta velocitat. A continuació Daniel Pi agafa el relleu i ens parla del territori. Ens cal un servei de tren segur, ecològic  i al servei del poble. Tren del futur. Sortim del present. Som el país -l’estat- que té més quilòmetres d’alta velocitat, després de la Xina. Això és veritat. Però, i ¿d’usuaris? Doncs pocs viatges i poca mercaderia. ¿Sabíem que el 80% de mobilitat a Tarragona es fa amb cotxe? No hem donat importància al tren de les persones. Ens cal un ferrocarril que vertebri el territori. Necessitem el tren per necessitat. Una via de tren absorbeix la circulació de dinou vies d’autopista, una cosa mai vista!  Necessitem el tren per economia, per ecologia, per justícia social, per evitar la sinistralitat.  El tren ha de ser còmode, fiable, flexible, que transporti mercaderies. Cal construir una estació d’enllaç. Cal recuperar el tren nocturn que connecti les ciutats europees. Activar els trens de recorregut mitjà i llarg. Que sigui integrat, no radial. En definitiva ens cal una política ferroviària sense missatges contradictoris. L’única alternativa no és el cotxe elèctric ni el debat aeroport versus tren. El tren del futur abastarà tots els àmbits: el metropolità, el regional, la llarga distància, la xarxa europea... i estarà ben connectat amb la xarxa d’autobusos. Daniel Pi rebla el clau quan diu: “Demano un tren que em porti al matí a la feina i a la tarda a casa.” Aplaudim les paraules del Carlos i el Daniel. Tant de bo el futur fos avui i ja disposéssim d’aquest tren envejat.

Xavier Marcos canta “Lladres” d’Al Tall. Potser la clau que no tenim aquest tren és per culpa dels lladres que van entrar per Almansa. Ja ho diu la dita: “Quan el mal ve d’Almansa, tot ho alcança.”

Parlem de la setmana que ve. L’Esther Forgas ens donarà les claus del llenguatge inclusiu. Després s’informa de l’anada a Mataró d’aquest diumenge 24 d’octubre per donar suport als avis de la capital del Maresme que fa quatre anys que surten al carrer per denunciar la repressió contra l’independentisme.El cant dels Segadors clou l’acte.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!