Dimarts, 13 de desembre, núvols i humitat. Res no ens detura, però, als de la 3a Joventut. El Lluís condueix l’acte amb verb generós. Justament avui havien de venir a parlar els de la Creu Roja del projecte #STOPSoledat per acompanyar la gent gran i plantar cara a la soledat no volguda. Ahir al matí van trucar des de l’Assemblea de Tarragona dient que no vindrien perquè el nostre col·lectiu és polític i que ells són neutrals. Ens va agafar tant a contrapeu aquesta negativa que vam quedar parats. Pel que sembla no els va agradar el nostre cartell publicitari on ens posicionem en contra de la monarquia, se’ls va argumentar que si hi estaven d’acord tampoc no eren neutrals, que a les nostres trobades hi han vingut veus molt variades que no necessàriament estaven d’acord amb la nostra reivindicació, però és una tribuna oberta a tots el que aporten propostes, idees, projectes que fan avançar la societat, i que a més nosaltres, com a gent gran, som possibles usuaris o voluntaris per tirar endavant #STOPSoledat. Res de res, no hi ha hagut manera que vinguessin. Paciència! Tanmateix denunciem la repressió i ens mantenim ferms en els nostres objectius: Amnistia i República Catalana. Sentim el cant del ocells i responem dient: Llibertat, Amnistia, fora la monarquia! Com que som gent de recursos, la Fina Figueras s’ha ofert a explicar-nos la tasca que fa l’Associació Sant Egidi a la nostra ciutat. És una Comunitat de laics de l’Església Catòlica fundada a l’església de Sant Egidi de Roma el 1968 per iniciativa d’Andrea Riccardi. En formen part més de 50.000 persones compromeses en l’evangelització i en la caritat en més de setanta països dels quatre continents (Oceania en queda exclòs). A Catalunya les comunitats més consolidades són a Barcelona i a Manresa. Fa divuit anys que s’han establert a Tarragona. Des del 2004 tenen la seu a la parròquia de la Trinitat de la plaça del Rei. Atenen dones embarassades en risc d’exclusió social, persones sense sostre, immigrants, nens sols… Tres dies a la setmana reparteixen seixanta serveis de menjar a la plaça de l’Alcalde Lloret (darrere del Diari de Tarragona) i a la plaça de la Reconciliació (al començament de la Via Augusta, al costat de la gasolinera), consisteix en un plat de caldo i aliments bàsics. Atenen persones jubilades, fan atenció telefònica i porten aliments a les cases de la gent que no es pot moure. D’una manera sovintejada ve a Tarragona mossèn Armand Puig i Tàrrech, responsable de l’Associació de Sant Egidi, per dir la missa i fer el seguiment de les accions empreses a la nostra ciutat. Si en vols saber més clica aquí. Molt bé, Fina, pel testimoni que ens has mostrat. Seguidament el Xavier ens canta La soledat, de Feliu Ventura amb lletra de Vicent Andrés Estellés, el gran poeta de Burjassot. Llegiu-ne el començament, corprenedor. “Preserve molt la meua soledat. / Com un gran bé l'acaricie i tempte. / Ningú no sap el que a ella li dec. / Ningú no sap el que a ella li dec. / Un sentiment feroçment solidari / amb qui pateix, amb qui espera en silenci. / Un vast amor per la mort i la vida.” I Novembre del 72, de Lluís Llach, coneguda per tots: “Tens por, company,/ del batec de cada vespre, / del so d'un timbre esquerp, / o la clau que obre la porta. // Tinc por, company. // Tens por, company, / d'un silenci ple de reixes, / del ferro que ha esquinçat / la raó que a prop sanglota.” ¿Qui no ha sentit la soledat alliberadora i la por anorreadora? El Lluís encara el final de la concentració i ens explica que dimarts que ve tindrem entre nosaltres Lluís Aragonès que ens parlarà de les cançons de les revolucions. De sempre les cançons i els himnes han acompanyat les revolucions. Ens recorda que hi ha els calendaris de la 3a Joventut i que l’enquesta espera que els assistents la responguin. El cant dels Segadors tanca l’acte.
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada