Dimarts, 20 de desembre. Ja a les portes de Nadal, el LLuís condueix la concentració que avui és especial. El Lluís està molt preocupat pel que passa a Espanya amb els jutges del Tribunal Constitucional, hem passat tots una nit sense dormir; sembla que té una retirada amb el que va passar fa cinc anys amb el Parlament de Catalunya, Potser a Espanya necessiten un cop de mà… Avui no cantarem el Cant dels ocells, alternarem parlaments amb cançons. Parlarà Lluís Aragonès, de Riudoms, Lluís presumeix de tots els de la seva vila que han passat per la 3a Joventut, són un valor afegit: Josep Maria Cruset, president del Port de Tarragona; Mateu Turró, infraestructures; Modest Guinjoan, economista de capçalera… I Joan Andreu Torres que dissertà sobre la malaltia de l’ELA. Anem al gra, Lluís Aragonès parlarà de les primaveres lliures i la cançó protesta. Totes les revolucions tenen la seva música. És llicenciat en Humanitats, està compromès amb la lluita per la llibertat. És d’esquerres i republicà.
Ha desplegat acció política al Consell Comarcal del Baix Camp, al Senat de Madrid i durant vint anys a l’Ajuntament de Riudoms. Integrant d’entitats com Intermón, Òmnium, CERAP (Centre d’Estudis Riudomencs Arnau del Palomar) al qual ha remuntat amb l’ajuda d’altra gent (Marisol, Conxa Torres…). Així doncs, avui cantarem cançons de protesta. Lluís Aragonès comença agraint a la 3a Joventut que l’hàgim convidat, se’n sent còmplice generacionalment i ideològica. Diu que és estudiós dels moviments socials. En una tesi per la UOC donava a conèixer dues qüestions: no hi ha cap moviment social que no tingui la seva banda sonora, i l’altra que determinades cançons volen d’un moviment social a un altre, volen d’una causa justa a una altra, causes relacionades amb la llibertat amb la justícia social. “La cançó protesta és la força de la paraula musicada”, deia Lluís Llach. I tenen una triple funció. Una de col·lectiva, de companya de viatge dels moviments socials, però també a favor de la pau, dels drets civils, del feminisme, del medi ambient… Actua, també, com una eina individual, des de la intimitat, des de la introspecció, perquè la cançó protesta també emociona, també enamora i també intervé en la racionalitat i la irracionalitat de l’ésser humà. I finalment la funció pedagògica, de l’educació informal. A Catalunya contribueix a la normalització lingüística. I ens endinsa en el coneixement dels poetes com ara Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu, Mario Benedetti o Màrius Torres, Ausiàs Marc. I com a colofó, ens fa adquirir consciència social. Moltes vegades el poble fa seva la cançó i ja és de la seva propietat, i la fa servir per altres causes també justes en altres espais diferents de l‘original, en altres temps que tampoc no coincideixen. Un exemple és el cas de L’estaca, se n’han arribat a fer 240 versions. Es va fer servir a Polònia pel sindicat Solidaritat o el poble cors o a Tunísia o fins i tot l’oposició a Putin també feia servir les estrofes de L’estaca. Els múscis la interpreten i la gent concentrada la canta amb la lletra dels fulls que s’han repartit. El mateix es fa amb les altres cançons triades: Bella ciao (lletra), La rosa de paper i We s’hall overcome (Tots junts vencerem). El Lluís Aragonès segueix amb la seva glossa i diu: “Sé que acabarem, com és preceptiu, cantant el nostre himne nacional, Els segadors, deixeu-me dir que els himnes també són una mena d’antecedents de la cançó protesta, per exemple hi ha la Internacional, la Marsellesa, en el nostre cas Els segadors, ¿quina diferència hi ha entre aquestes himnes? Doncs que la Marsellesa arriba un moment que s’institucionalitza i passa a ser propietat no només del poble sinó també de les institucions i llavors perd una mica el seu valor; en el cas d’Els segadors mentre no siguem lliures, mentre no tinguem un estat continua sent un himne pur perquè és l’himne del poble malgrat que sigui el nostre himne oficial continua tenint aquest sentit de lluita, de reivindicació per la llibertat, per tant Els segadors és una cançó protesta potent”. Si en vols saber més, clica aquí. T’aplaudim, Lluís perquè ens has donat una lliçó magistral de les cançons com a banda sonora de les revolucions.
El Lluís Jové agafa el fil. Entrega els punts de llibre dels 4 anys del col·lectiu, de Santa Tecla i informa que tenim el calendari del 2023. I que aviat tindrem el punt de llibre dels 5 anys! Es recullen les enquestes, hi ha temps per contestar-les, qui no ho hagi fet, fins al dimarts que ve, 27 de desembre. D’avui en vuit la Núria Espluga parlarà de Josepa Massanés. Dimarts 3 de gener farem festa. El 10 vindrà el Jordi Piqué a parlar de l’entrada de les tropes franquistes a Tarragona el gener de 1939. Ara a les 12 hi ha el silenci amb el lema Aturem les guerres davant del govern militar al capdamunt de la Rambla Vella. Cantem Els segadors.
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada