El comptador de la vergonya ha tingut una lleu modificació: Laura Solé i Joan Tortosa sou al carrer però no lliures, les mesures cautelars us impedeixen d’atansar-vos a la gent, sou víctimes de la venjança! Jordi Cuixart i Jordi Sánchez 771 dies a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 754 dies. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 644 dies. Ferran, Germinal, Guillem, Alexis, Jordi, Xavier i Eduard, 64 dies. Llibertat presos i preses polítiques!
Cinta Olivan de la Intersindical-CSC ens explica la irrupció d’aquest sindicat d’àmbit dels Països Catalans en l’escena nacional. En les eleccions sindicals del maig d’enguany ha esdevingut la primera força entre el miler de treballadors de l’Ajuntament de Tarragona. En dos anys han triplicat la xifra d’afiliats i de representants. Entre les seves reivindicacions hi ha el Salari mínim català, atès que el cost de la vida és més elevat a Catalunya que en altres indrets és just que el jornal també sigui més elevat. Cinta explica la crisi del sindicalisme tradicional i l’única manera de superar aquest estat de coses és defensar els drets laborals, els socials i els polítics: tots tres són indestriables. A la primera vaga que van convocar ja van tenir present que no es pot actuar sectorialment. És el cinquè sindicat després de la CGT. La Intersindical-CSC té més afiliació al sector serveis (banca i administració local) i no tant en l’industrial. Explica el cas de la petroquímica de Tarragona que amb tantes empreses subcontractades al final el treballador ja no sap per qui treballa, té molta por de perdre la feina i, per tant, no es mobilitza sindicalment per defensar els seus drets. Un altre camp en què treballen activament és el de “Qui cuida les que cuiden”, cinquanta-quatre treballadores de llars d’infants subrogades arriben a guanyar cinc-cents euros de menys que les que són funcionàries tot i fer la mateixa feina, treballen més, no disposen de la mateixa seguretat en salut… Un desastre, Vaja. Cinta defineix la Intersindical CSC com un sindicat laic, independent, participatiu, d’àmbit del Països Catalans i que vol canviar la manera de fer del sindicalisme actual.
Cantem l’estaca.Cinta Olivan de la Intersindical-CSC ens explica la irrupció d’aquest sindicat d’àmbit dels Països Catalans en l’escena nacional. En les eleccions sindicals del maig d’enguany ha esdevingut la primera força entre el miler de treballadors de l’Ajuntament de Tarragona. En dos anys han triplicat la xifra d’afiliats i de representants. Entre les seves reivindicacions hi ha el Salari mínim català, atès que el cost de la vida és més elevat a Catalunya que en altres indrets és just que el jornal també sigui més elevat. Cinta explica la crisi del sindicalisme tradicional i l’única manera de superar aquest estat de coses és defensar els drets laborals, els socials i els polítics: tots tres són indestriables. A la primera vaga que van convocar ja van tenir present que no es pot actuar sectorialment. És el cinquè sindicat després de la CGT. La Intersindical-CSC té més afiliació al sector serveis (banca i administració local) i no tant en l’industrial. Explica el cas de la petroquímica de Tarragona que amb tantes empreses subcontractades al final el treballador ja no sap per qui treballa, té molta por de perdre la feina i, per tant, no es mobilitza sindicalment per defensar els seus drets. Un altre camp en què treballen activament és el de “Qui cuida les que cuiden”, cinquanta-quatre treballadores de llars d’infants subrogades arriben a guanyar cinc-cents euros de menys que les que són funcionàries tot i fer la mateixa feina, treballen més, no disposen de la mateixa seguretat en salut… Un desastre, Vaja. Cinta defineix la Intersindical CSC com un sindicat laic, independent, participatiu, d’àmbit del Països Catalans i que vol canviar la manera de fer del sindicalisme actual.
Fem el tomb per la Rambla. En tornar s’informa que la gent estigui pendent de les xarxes socials per estar al dia de les novetats.
Cantem els Segadors.
Cantem els Segadors.
Llibertat presos i preses polítiques! Retorn dels exiliats i exiliades!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada