2020, ANY D’ESPERANCES, ANY DE LLUITES!

Dimarts, 7 de gener de 2020. Ens retrobem de bell nou al Balcó. Encetem un any ple d’esperances i lluites. El Comptador de la vergonya avui s’ha desenganxat de dos presos. Ferran Jolis i Alexis Codina empresonats el 23 de setembre de l’any passat han quedat en llibertat amb mesures cautelars, resten a la presó Germinal Tomàs i Jordi Ros que ja en porten 106, de dies. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 686 dies, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 796 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 813 dies. Hem sentit en silenci El cant ocells. El crit de llibertat presos i preses polítiques ha omplert el Balcó de la Mediterrània.

Avui no hem pogut comptar amb la presència de la Joana Zaragoza que havia de parlar dels Mags d’Orient, no es trobava prou bé per dissertar sobre el tema un matí fred d’aquest gener novell; un cop estigui recuperada podrem gaudir de les seves paraules. S’ha llegit una carta de Germinal Tomàs, un dels dos CDR´s que encara romanen a la presó. Està datada d’abans de Nadal. Ens explica com viu la privació de la llibertat i els pensaments que té amb relació a la gent estimada que viu en llibertat. I tot d’una manera molt sentida. Aquí la podeu llegir sencera. Josep M. Gomis i Joan Boada, els nostres músics, han dirigit i entonat El cant del poble. Després s’ha llegit una anàlisi molt fina de Vicent Partal, director de Vilaweb, sobre els nous horitzons que s’obren davant l’habilitació per part del Parlament Europeu de Puigdemont, Junqueras i Comín com a eurodiputats. Sembla ser que la cosa pinta bé. 

El cant de L’estaca ha fet d’intermezzo perquè després s’ha donat informació detallada de la setmana solidària que organitza el nostre col·lectiu per constatar que fa dos anys que som al peu del Balcó, dels carreres i de les places de Tarragona per demanar la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats. S’ha repartit el programa d’actes, s’ha fet el recorregut per la Rambla i s’ha cantat Els segadors.

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

BONES FESTES!!!

CAGA TIÓ, SI NO ET DONARÉ UN COP DE BASTÓ!

Avui, vigília de Nadal, ens hem congregat amb uns quants nets dels avis i àvies de la 3a Joventut x la República. Hem començat amb “El cant dels ocells”, l’hem sentit en silenci.

Tot a punt per fer cagar el tió que estava al bell mig del Balcó del Mediterrani ben tapat perquè no tingués fred. Però abans de seguir la tradició ancestral, la Rat Cebrian ens dirigeix la paraula i diu que al tió li agraden les peles de fruita... i també

que li expliquin contes i ens n’explica un d’Enric Larreula que forma part del llibre Contes per a un món millor. Vet aquí que en una vall hi havia un carter que anava amb una bossa i una gorra. Treballava molt pels volts del Nadal perquè la gent enviava felicitacions a tothom, fins i tot al veí de casa. Tothom estava content. La gent acollia el carter o li donava beuratges calents. A dalt la muntanya i vivia un senyor sorrut. Hans, el carter, diu, ¿com és que no li he portat cap carta? El vell Gruber no rebia cap carta. El carter li va pujar una felicitació. El vell no s’ho creia. Es mira la postal. No hi havia remitent? Qui li devia haver enviat? Potser el Hans. L’endemà baixa al poble compra una postal i li envia al Hans. Sense remitent. I, si potser era el Peter? Compra la postal i li envia. I així cada dia a una persona diferent, sempre sense remitent. 

Al capdavall va escriure a tothom de la vall. El Gruber va rebre més de cent felicitacions... Van fer una associació de veïns de la vall, el van convidar a dinar per cap d’any... i així es va refer una relació completament trencada. Ei, ja ho sabeu: si sou generosos rebreu més del que doneu. Qui no s’ho vulgui creure que ho vagi a veure. I aquí arribats, el conte de Larreula ja s’ha acabat.

Ara sí que els xiquets i xiquetes fan cagar el tió que, generós, va deixar anar contes i llepolies. Tots estaven contents i feliços com anissos. Però aquí no es va acabar la festa: els grans també el van fer cagar i el tió, que pensa en tot, els va obsequiar amb caramels mentolats d’eucaliptus! Ja se sap que cal conservar la veu ben ferma per continuar cridant: llibertat presos i preses polítiques i retorn dels exiliats i exiliades! Amb la satisfacció completa vam entonar “Santa nit, trista nit”, adaptada i dedicada als presos polítics pel grup d’havaneres Mestre d’Aixa:

Santa nit, trista nit

si un company no es aquí.

Si és ben lluny en presó o exiliat,

sense ells avui ja no és Nadal.

Tots cridem llibertat!, tots cridem llibertat!

Santa nit, nostra nit

no esteu sols, som aquí.

En la fosca seguim endavant,

amb els ulls a l’estel desitjat.

La vostra llibertat!, la nostra llibertat!

Santa nit, màgica nit

quan la por haurà fugit

i un nou dia s’acosti brillant,

a un país sense reis ni tirans.

Cantarem llibertat!, cantarem llibertat!

El cant dels segadors ha clos l’acte.

PRESOS, PRESES, EXILIATS I EXILIADES, US VOLEM TOTS A CASA!

QUE S’ACABI LA REPRESSIÓ D’UNA VEGADA!

Avui el Comptador de la Vergonya ha llençat aquestes xifres: Ferran, Germinal, Guillem, Alexis, Jordi, Xavier i Eduard, 85 dies a la presó. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 665 dies. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 775 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 792 dies. El cant dels ocells ha posat el contrapunt al comptador i, sense solució de continuïtat, s’ha demanat la llibertat dels presos i preses polítiques.

Carles Marquès, periodista i autor teatral ha parlat d’Anton de Sartine, rei de París. Definit com a personatge dolent, als antípodes del republicanisme que proclamem des de la 3a Joventut. Com un Richelieu que hagués nascut a Barcelona i hagués mort a Tarragona. Com un Manuel Valls del segle XVIII, si és que mor a la nostra ciutat. Neix a Barcelona perquè son pare és el primer intendent general del Principat amb l’odiat Felip V. Més dolenteria: s’associa al cap de la policia Javert, personatge de ficció de Els Miserables de Victor Hugo. Sartine, cap de policia de París en temps de Lluís XIV. No es podia fer res a la ciutat sense que ell ho sabés. De cada tres persones una era espia de Sartine. Després de la Revolució Francesa, atret pel clima, s’instal·la a Tarragona on compra una casa al Pla de la Seu, se sent vell, viu retirat dels negocis mundans. El Baró de Maldà en dona fe.

Tarragona era una mena de Vaticà, l’arquebisbe Armanyà, avançat en coses de salubritat, impulsa les obres del port. Sembla que aquest retir aparentment tranquil és una tapadora per conjurar-se contra la República Francesa amb la intenció de retornar-la a la monarquia. Chercher la femme pot ser una altra hipòtesi de la seva vinguda a Tarragona. ¿Anava darrere de la Comtessa de Bries? La pregunta resta oberta. Deu anys més tard l'intendent de les forces napoleòniques va ocupar la casa de Sartine, ¿buscava papers que expliqués que Tarragona era un cap de pont per envair la França republicana per tornar-la monàrquica? Ves a saber. Fou enterrat al cementiri de la catedral.

A continuació entonem L’estaca. Es dona informació de l’activitat de fer cagar el tió de dimarts que ve. S’invita a tots els avis que portin els nets per gaudir d’aquesta festa tan entranyable. També es fa publicitat dels calendaris de taula editats pel nostre col·lectiu.

Es fa el tomb per la Rambla i en tornar cantem Els segadors.

Llibertat presos i preses polítiques i retorn dels exiliats i exiliades!

CALENDARI 2020

EL NOSTRE CALENDARI

El trobareu demà al balcó, lloc de trobada setmanal. N'hi ha per tothom!!!!

PER SEMPRE CRIDAREM: LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES!

El Comptador de la vergonya augmenta dia a dia: Ferran, Germinal, Guillem, Alexis, Jordi, Xavier i Eduard, 78 dies a la presó. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 658 dies. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 768 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 785 dies. Les notes del Cant dels ocells ens recullen en el silenci. Sempre cridarem Llibertat presos i preses polítiques!

S’informa que el grup de teatre La Teatrera actuarà a les set de la tarda a l’auditori de Vila-seca de Solcina per recollir fons per subvenir un hospital de Guatemala. 

CLICA PER VEURE EL VÍDEO

Avui pren la paraula, Jordi Freixa, conegut artísticament coma Jordi Català. President Ateneu de Tarragona. “Qui balla està lluny de la baralla”, aquest és el lema que escampa arreu. Acaba de publicar un  llibre de cançons que porta incorporat un CD. L’objectiu és normalitzar la llengua a través de la música ballable. Comença a dedicar-se a l’activitat musical als set anys. Vol fer política amb la música. El 1977 fa poesia roc per donar un pas endavant a tot el que representaven Els setze jutges. Musica poetes catalans i europeus. ¿Per què ho fa? Perquè la gent es diverteixi ballant en català, vet-ho aquí. Crea l’Orquestra Paper de tornassol, música rock amb lletres existencials. Es compromet amb la campanya de Normalització Lingüística i per això portava la Norma a tot arreu. A partir 1.983 vol normalitzar el ball amb cançons pròpies. Es considera un precursor del rock català. Ha participat, també amb el grup Fan Fan i Claudinet. Una manera de mantenir l’existència de la llengua és ballar en català. Això és el que ha fet, fa i farà. Com a epíleg, llegeix la poesia de producció pròpia: “Som un País, som una Nació.” Aquí en llegireu més detalls.

A continuació cantem L’estaca i fem el tomb per la Rambla. S’informa que a la trobada de dimecres24 de desembre es farà cagar el tió. Els avis i les àvies poden portar els nets per participar en aquesta tradició ancestral. Cantem Els segadors. I ens congreguem per a dimarts que ve.

PAU, AMNISTIA I REPÚBLICA!

LLIBERTAT, CARME FORCADELL!

El Comptador de la vergonya avui ha seguit el camí invers: ha començat pels presos que fa menys dies que són a la presó i ha acabat amb els que en fa més: Ferran, Germinal, Guillem, Alexis, Jordi, Xavier i Eduard, 64 dies a la presó. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 644 dies. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 754 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 771 dies. Hem sentit en silenci El cant ocells. Un clam ha omplert el Balcó: Llibertat presos i preses polítiques!

CLICA PER ESCOLTAR-LO

Josep M Cruset, president del port, ens ha parlat d’aquesta infraestructura.  Primer ha agraït la invitació i ens ha animat a continuar el testimoni de la 3a Joventut en favor de la llibertat dels presos polítics i de lla lluita per fer possible la República Catalana. Justament és president per encàrrec de Josep Rull, pres polític, actualment. Ara es compleixen el 150è aniversari del port modern. Tanmateix el port té més de 2.000 anys. 200 anys abans de Crist, els romans s’instal·laren en aquest indret per controlar la terra i la mar. La primera presència romana fou un campament militar que, amb la seva evolució, esdevingué la capital d’una extensíssima província romana. La història ens explica que port i ciutat estan estretament lligats. El Camp de Tarragona en temps dels romans era un territori quadriculat destinat a la producció agrícola i a la fabricació d’àmfores a través de les qual s’exportava els productes del defora a Roma. Actualment el port de Tarragona és més important estratègicament que el de Barcelona. Ocupa unes 18.500 hectàrees; és la mateixa extensió que la part urbana de la ciutat. Els molls posats un rere l’altre en una sola línia mesuren 18Km. Hi ha el recinte duaner que priva de percebre tota aquesta grandària. Al cap d’un any arriben 32 milions tones de  mercaderies, sobretot del sector petroquímic. 9 milions. 5,5 milions de quilos cereals per a elaborar pinso. 260 mil cotxes l’any. 600 mil tones de pasta de paper provinents del Brasil i del nord d’Europa. Surten 200 mil animal vius sobretot vedells i ovelles cap al nord d’Àfrica. I hi arriben 130 mil viatges amb creuers. El 95 % es queden a Tarragona o voltants. El port té un pressupost de 57 milions d’euros. Com que genera riquesa, no rep cap aportació ni de l’Estat ni de la Generalitat. Com a nous projectes hi ha la construcció d‘una nova terminal de creuers. També la implantació d’una nova zona logística i la remodelació del Museu del Port.

Josep M. Cruset ens convida a anar al port i resseguir un itinerari molt interessant: L’observatori Blau que, entre altres té aquests punts d’interès: el Moll de costa, el Refugi 1, el Tinglado 1, el Museu del Port, el Serrallo, el Teatret... El port connecta la ciutat amb l’aigua a través de la passarel·la. Els més de quatre quilòmetres de l’escullera permeten gaudir d’un espai tot caminant, anant amb bicicleta, patinet... el port genera riquesa, treball i benestar.

Després cantem L’estaca. Ens posem tots al balcó mirant a la mar perquè ens facin una foto del conjunt de la 3a Joventut. Fem el tomb per la Rambla. En tornar s’informa que l’acció del Silenci es fa cada dia a la plaça Imperial Tàrraco i que com a col·lectiu ens vam comprometre a anar-hi els dijous. També s’informa que la Taca d’Oli cada dijous a la tarda fa acte de presència a la presó de Mas d’Enric per demanar la llibertat de Carme Forcadell, MH Presidenta del Parlament de Catalunya. El Cant dels segadors clou l’acte. 

LAURA SOLÉ, JOAN TORTOSA SOU AL CARRER, PERÒ NO LLIURES!

El comptador de la vergonya ha tingut una lleu modificació: Laura  Solé i Joan Tortosa sou al carrer però no lliures, les mesures cautelars us impedeixen d’atansar-vos a la gent, sou víctimes de la venjança! Jordi Cuixart i Jordi Sánchez 771 dies a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 754 dies. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 644 dies. Ferran, Germinal, Guillem, Alexis, Jordi, Xavier i Eduard, 64 dies. Llibertat presos i preses polítiques!

Cinta Olivan de la Intersindical-CSC ens explica la irrupció d’aquest sindicat d’àmbit dels Països Catalans en l’escena nacional. En les eleccions sindicals del maig d’enguany ha esdevingut la primera força entre el miler de treballadors de l’Ajuntament de Tarragona. En dos anys han triplicat la xifra d’afiliats i de representants. Entre les seves reivindicacions hi ha el Salari mínim català, atès que el cost de la vida és més elevat a Catalunya que en altres indrets és just que el jornal també sigui més elevat. Cinta explica la crisi del sindicalisme tradicional i l’única manera de superar aquest estat de coses és defensar els drets laborals, els socials i els polítics: tots tres són indestriables. A la primera vaga que van convocar ja van tenir present que no es pot actuar sectorialment. És el cinquè sindicat després de la CGT. La Intersindical-CSC té més afiliació al sector serveis (banca i administració local) i no tant en l’industrial. Explica el cas de la petroquímica de Tarragona que amb tantes empreses subcontractades al final el treballador ja no sap per qui treballa, té molta por de perdre la feina i, per tant, no es mobilitza sindicalment per defensar els seus drets. Un altre camp en què treballen activament és el de “Qui cuida les que cuiden”, cinquanta-quatre treballadores de llars d’infants subrogades arriben a guanyar cinc-cents euros de menys que les que són funcionàries tot i fer la mateixa feina, treballen més, no disposen de la mateixa seguretat en salut… Un desastre, Vaja. Cinta defineix la Intersindical CSC com un sindicat laic, independent, participatiu, d’àmbit del Països Catalans i que vol canviar la manera de fer del sindicalisme actual.

Cantem l’estaca.

Pren la paraula la Txus, portantveu de les Mares i pares per la República. Explica que Laura Solé i Joan Tortosa ja són al carrer, però que no són lliures. Les mesures cautelars que els ha imposat el jutge són totalment venjatives: pagar dos mil euros, presentar-se cada dilluns al jutjat, retirada de passaport i no es poden atansar a cap grup de gent. Això, evidentment, els priva de relacionar-se amb gent, és un atemptat a la socialització que tota persona, i més si són joves, necessita. Txus ens informa que el tres tombs que es feien a la plaça Imperial Tàrraco cada dia de les 20:15 a les 21h ja no es faran, tanmateix en cap cas el grup es dissolt, continuarà l’acció a través de les xarxes socials i estarà pendent dels esdeveniments que es produeixin en aquest tema. També té un record per als presos d’Altsasu, de la injustícia que és que estiguin a la presó.

 

Fem el tomb per la Rambla. En tornar s’informa que la gent estigui pendent de les xarxes socials per estar al dia de les novetats.  

Cantem els Segadors.

Llibertat presos i preses polítiques! Retorn dels exiliats i exiliades!

PLANTEM CARA A LA REPRESSIÓ!. ANEM ALS MUSEUS!

El comptador de la vergonya ha tingut una lleu modificació: Jordi Cuixart i Jordi Sánchez 764 dies a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 747 dies. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 637 dies. Ferran, Germinal, Guillem, Alexis, Jordi, Xavier i Eduard, 57 dies. Laura Solé i Joan Tortosa, 32 dies. A més d’una vintena de joves presos, dos-cents que esperen judici i cents de ferits. Podem anunciar que David Solé i set joves presos han estat alliberats, i un deportat al seu país d’origen, malauradament. Tanmateix la repressió no s’atura. Ens volen escarmentar per les nostres idees republicanes i independentistes. Plantem cara a la repressió! El crit de llibertat presos polítics! s’estén per tot el Balcó de la Mediterrània.

CLICA I ESCOLTA

Avui la Rosa Ricomà ens adreça la paraula, ha estat directora del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona durant vint-i-dos anys i molts més que hi ha treballat. Guardonada en diferents premis, acadèmica d’institucions vàries, parla amb propietat de la seva activitat museística. Impulsa la Col·lecció Tamarit per divulgar els fons i les exposicions del Museu. Comença la dissertació amb una pregunta: Què es un Museu? Continua amb l’explicació de l’origen del Museu, la seva evolució, l’adquisició de llegats (Julio Antonio, Santiago Costa, Salvador Martorell...), la funció social de servei públic,

de transmetre i intercanviar coneixement, la relació amb centres educatius i amb la societat en general. I acaba amb una pregunta que ella mateix respon: ¿Què esperem de la societat? Que la gent vingui al Museu!. Si vols llegir el text clica AQUÍ.

Després cantem L’estaca i fem el tomb per la Rambla. En acabat s’informa que es manté la convocatòria de Taca d’Oli de pujar cada dijous a Mas d’Enric. Finalment el Cant dels Segadors conclou l’acte.

LLIBERTAT!!!

El comptador de la vergonya ens recorda setmana rera setaman l'espai temporal del presos a la presó: Jordi Cuixart i Jordi Sánchez 757 dies a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 740 dies. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 630 dies. Ferran, Germinal, Guillem, Alexis, Jordi, Xavier i Eduard, 50 dies. Laura Solé, David Solé i Joan Tortosa, 25 dies.

CLICA PER ESCOLTAR-LO

Avui ha estat amb nosaltre en Francesc Xavier Rius Ferrús, catedràtic de Quimica de la URV, implicat amb Càritas i ens ha parlat de les activitats del Comité de Solidaritat "Oscar Romero".

Dirigits per Josep M. Gomis, membre del nostr col·lectiu, i acompanyats amb els instruimentistes Joan Boada i Lluís Fernández, al clarinet i a la trompeta respectivament, hem cantat l'Estaca.

Tot seguit hem iniciat el recorregut per la rambla lluïnt la paraula "LLIBERTAT", deixant clar i català un dels nostres objectius en aquestes concentracions de cada dimarts.

Per acabar s'han donat un seguit d'informacions sobre els actes que tindran lloc en el dacurs de la setmana i hem cantat Els Segadors.

.

AMB LA COMPANYIA DE LA MAREA PENSIONISTA

El comptador de la vergonya llança aquestes xifres esbalaïdores: Jordi Cuixart i Jordi Sánchez 750 dies a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 733 dies. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 623 dies. Ferran, Germinal, Guillem, Alexis, Jordi, Xavier i Eduard, 43 dies. Laura Solé, David Solé i Joan Tortosa, 18 dies.

A més d’una trentena de joves presos, dos-cents que esperen judici i cents de ferits. Malauradament la repressió no s’atura.

José Antonio Moreno, activista, antic militant del PSUC, ens ha parlat en nom   de la Marea Pensionista de Tarragona. Ha explicat que és una plataforma transversal on hi cap tota persona que accepti els dotze punts de mínims. No estan adscrits a cap partit polític, però això no vol dir que no siguin actius políticament. La Marea defensa el  sistema públic de pensions. Garantir les pensions públiques és un dret constitucional. Des de les instàncies del poder es diu que les pensions no són sostenibles. I l’església? I els borbons? I l’exèrcit? Són sostenibles? Volen privatitzar el sistema de pensions per fer negoci amb les nostres cotitzacions, les dels nostres fills, les dels nostres nets. Volen revaloritzar les pensions un 0,9% quan l’augment de l’IPC és un 1,6. Un robatori, vaja.  

Un altre dels objectius és acabar amb la bretxa salarial de les dones: a igual treball, igual salari! Si el salari és menor la pensió també ho serà. També, apujar la pensió de viduïtat al 57%. Que amb un mínim de 40 anys de cotització es cobri el 100%. Es preveu que a l’any 2023 la jubilació serà als 67 anys. Hi ha el cas del coopagament sanitari, dependència i medicament. Més de 300 medicaments són fora de la Seguretat Social, justament els més  els més utilitzats per les persones grans. Es demana que es tornin a introduir aquests medicaments a les receptes de la Seguretat Social. Un altre objectiu és cobrir la pobresa energètica. Hi ha un pla europeu de pensions privades, tenen una bonificació estatal i són gestionades per entitats privades com el BBVA. Quan s’inventen una crisi agafen diners dels plans privats de pensions i el govern se’ls queda. La Marea de Pensionistes es troba cada dilluns a les 10:30h a la plaça Corsini de Tarragona. Sortim al carrer per les nostres pensions i la dels que encara treballen!

L’estaca fa d’intermezzo. A continuació s’informa del nou format del Silenci; a partir d’aquesta setmana es realitza a la Plaça Imperial Tàrraco, d’11 a 13h. També s’explica que el dijous 7 se celebra a Reus el segon aniversari que els avis i àvies de Reus es troben cada dia a la plaça del Mercadal a ¾ de 12. Estem tots convidats a fer costats als pioners de la Taca d’Oli. Es fa el tomb a la Rambla i finalment es canta Els segadors.

Llibertat presos i preses polítiques! Retorn dels exiliats i exiliades!