AUTOINCULPACIONS

Des de la 3a Joventut per la República s’ha informat que des d’ahir i sota el paraigua d’Òmnium Cultural, de Silenci, rebel.leu-vos, la Taca d’Oli i En Peu de Pau es poden presentar autoinculpacions al Jutjat de Guàrdia de Tarragona. La pega és que només se’n poden presentar 25 cada dia per indicacions del TSJC. Està vist que qui ha de vetllar pel compliment de la legalitat és el primer que no compleix les lleis... Tanmateix, persistirem! Mentrestant en una taula hi ha els impresos perquè qui vulgui es pugui autoinculpar.

El comptador de la vergonya, malauradament creix de manera exponencial. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 743 dies a la presó. Oriol Jonqueras i Joaquim Forn, 726. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, 616 dies. Ferran, Germinal, Guillem, Alexis, Jordi, Xavier, Eduard, empresonats a Madrid, 36 dies. Laura Solé, David Solé, Joan Tortosa, de Tarragona, 11 dies. La repressió que es va desfermar a partir del 14 d’octubre, dia de la sentència, ha provocat una trentena de joves presos, uns dos-cents que esperen judici i centenars de ferits, quatre dels quals han perdut un ull. Malgrat tot lluitarem per la llibertat dels presos polítics, plantarem cara a la repressió i persistirem fins que aconseguim la República Catalana!

Llibertat presos polítics!

Neus Oliveras, professora de Dret Constitucional de la URV ha fet una dissecció exprés i precisa de la relació entre les dones i el poder. Ha posat uns exemples esfereïdors sobre el tema. Un botó per mostra: dels cent noranta-quatre Estats del món només quatre són governats per dones. A la Unió Europea, n’hi ha tres.

¿Per què les dones no són en llocs de poder?

Perquè no en saben. Perquè no volen. Perquè no ens deixen. Aquesta última és la resposta correcta. El sostre de vidre són pràctiques que impedeixen que les dones tinguin poder. Comenta quatre exemples que il·lustren aquesta afirmació: Hatshepsut, faraona que va fer progressar Egipte, doncs bé, a la seva mort van fer desaparèixer tot rastre del seu regnat esplendorós. La Odissea, Telèmac renya la seva mare Penèlope, esposa d’Ulisses, perquè es volia posar en temes d’ordre públic. Son fill li diu que es tanqui a casa. Isabel I d’Anglaterra i Caterina de Rússia que es consideraren impostores perquè la seva funció l’havia de representar homes. L’Estat modern es basa en la raó i diu que totes les persones són iguals, però es referia als homes. Hi ha un pacte no escrit que diu que les dones s’han de quedar a casa. La Revolució Francesa i el Codi Civil que se’n deriva determina que els homes ocupen l’espai públic i les dones, el privat. ¿Com s’arregla això? Tres passos: educació, dret a vot de les dones i paritat entre homes i dones tant en l’àmbit públic com en el privat. Actualment a l’Estat espanyol la paritat en l’àmbit públic és de 60 a 40 sense especificar gèneres. Una gran lliçó ens ha donat avui la Neus. Després cantem l’Estaca.

Seguidament es llegeix l'article "Nosaltres, els joves" de Jan Magarolas, estudiant de Periodisme de la URV, publicat al FET tarragona. Es dona la paraula al Jordi del CDR Eixample que va ser agredit per la policia en una de les manifestacions de Tarragona per rebutjar la sentència contra els presos polítics.

S’explica el nou format de Silenci, rebel·leu-vos i s’anima als components de la 3a Joventut x la República que hi participin cada dijous, i els dies que puguin, a la Plaça Imperial Tàrraco.

S’inicia la caminada cap a la Plaça de la Font per persistir a exhibir les pancartes per demanar la llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i exiliades.

El cant dels Segadors clou l’acte.

HOMENATGE A LLUÍS COMOPANYS

Dimarts va fer 79 anys. Era un 15 d’octubre de 1940 quan l’exèrcit espanyol afusellà el President Lluís Companys per escarmentar Catalunya.

El 123è president de Catalunya era assassinat al Castell de Montjuïc: “Mateu un home honrat. Per Catalunya” van ser les seves darreres paraules.

Arreu del país es va retre homenatge al President de la Generalitat, Lluís Companys. A Tarragona l'acte es va fer al Monument que tenim a l'Avinguda que porta el seu nom i el nostre col·lectiu "3a joventut per la República", junt amb altres entitats i associacions de la ciutat, vam aportar la nostra ofrena floral.

L'ENSENDEMÀ DE LA SENTÈNCIA: REINCIDÈNCIA

CLICA PER LLEGIR EL MANIFEST

Com cada dimarts hem acudit al balcó. Les marques de  la sentència als presos i preses polítics encara les duen marcades al cos. I d'això s'ha parlat. Infomació del que va passar ahir i, encara més important del que farem a partir d'ara per plantar cara  a un estat espanyol que va a marxes forçades a eliminar els drets socials i individuals, al capdavall hi perdrem tots. Les Marxes x la Llibertat cap a Barcelona que començaran dimecres, 16. La vaga general o aturada de país que serà divendres, 18 amb tota probabilitat; i, per descomptat, totes les mobilitzacions que ens arribaran anunciades puntualment. S'ha constatat la importància del que pensen i diuen els sentenciats i sentenciades sobre les penes que els han caigut al damunt. La seva enteresa moral, la seva revolta i la invitació a continuar lluitant pels  ideals de tots són un convit que no podem menystenir de cap manera del món.

Hem sentit la veu d'en Carles X. Gómez que ens ha parlat del Consum responsable com a resposta al règim del 78 i a l'IBEX 35 que el sustenta. El fet de donar-se de baixa d'aquestes empreses que donen suport a l'"a por ellos" i donar-se d'alta a d'altres que tenen una significació ideològica més propera als nostres postulats és la demostració que rebutgem el braç econòmic del règim de la transició i de la monarquia amb qui estableix una relació indestriable. 

Avui, per primera vegada, després de més d'un any de manifestar-nos, hem tingut entre nosaltres diferents mitjans de comunicació local, nacionals i estatals. Gràcies per venir a visitar-nos, però podriu fer-ho més sovint!

El tomb per la Rambla s'ha convertit en una caminada fins a la plaça de la Font on s'ha fet costat als companys que exhibeixen pancartes de llibertat presos i preses polítiques. Un Cant dels segadors verament coral ha conclòs l'acte.

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS, A LA PLAÇA DE LA FONT

Avui el comptador de la vergonya ens ha donat aquestes xifres: Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 722 dies a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 705 dies. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 595 dies. Però la llista de presos s’ha ampliat, caldrà engegar el comptador dels CDR’s empresonats fa més de quinze dies.

La Montse Palau ens ha adreçat la paraula. Ha agraït la persistència de la 3a Joventut x la República a denunciar la repressió sobre l’independentisme. Ha  comentat que estem en la tercera fase del Debat constituent de cara a discutir quina constitució volem per a la República Catalana. Dissabte passat, justament a la URV es va parlar dels drets dels ciutadans. Troba informació al web del debat constituent . El segon tema que ha tractat és la referent als presos polítics. Hi ha una calma tensa esperant la sentència. Amb tota probabilitat serà el dilluns 14. El calendari mana. Serà una sentència injusta. La sentència serà dura. -Es que ja ho és -diu la Dolors Bassa. Enceta el tema tercer, la Carme Forcadell i la Dolors Bassa, les dones a les presons. Horari del dia a dia, es repeteix cada dia. Les presons són fetes per homes per a homes. A Alcalá Meco hi havia un pavelló de preses. Les portes de les cel·les estaven obertes, podien entrar i sortir quan volguessin, fora de l’hora de dormir. A Lledoners no hi ha mòdul de dones, per això la Dolors Bassa ha triat Puig de les Basses per estar a prop de sa mare que està malalta. I Carme Forcadell Mas d’Enric  que és a mig camí de Xerta on hi ha sa mare que té 92 anys i Sabadell on hi viuen el seu home, fill i jove, i ara un net. Fins i tot des de la presó han de pensar en la manera com poden estar a prop de les mares!

Carme Forcadell, MHP del Parlament de Catalunya, és una lluitadora nata: ha organitzat comissions de neteja, ha impulsat l’alfabetització. La majoria de preses són per crims de salut, per ajudar-les organitza tallers de formació. Tot plegat fa possible l’empoderament de les preses. Aconseguir assecadors per al cabell, poder dutxar-se al gimnàs, accés tres dies a la setmana a la piscina, dones encarregades als tallers, productes d’higiene per a les dones que es puguin trobar a l’economat de la presó és una petita llista del seu activisme. Dona premis a qui ho fa tot bé: un bolígraf lila. Les presons són masclistes, la Carme lluita per l’empoderament i la dignitat de les preses. La Montse ens anima a persistir en els valors democràtics i que el resultat de la sentència ens uneixi.

Necessitàvem cantar i el cant de L’estaca ha satisfet el nostre desig. Seguidament s’ha donat informació de l’anada a la presó a Puig de les Basses per donar suport i escalf a la Dolors Bassa, es pot fer la inscripció a través del blog. S’ha informat també de les marxes per la llibertat, la informació és al web, Marxes per la llibertat.

Seguidament el centenar llarg de participants ens hem adreçat a la plaça de la Font i ens hem plantat davant per davant de la pancarta de Llibertat presos polítics que aguantaven treballadors de l’Ajuntament amb el suport d’altra gent. Hem aplaudit fortament la valentia dels que exhibeixen la pancarta despenjada de la façana de la casa de la vila per ordre la Junta Electoral. L’hem aguantada fins a les 12h.

Persistim i persistirem: llibertat presos i preses polítiques!

LLEDONERS - ABSOLUCIÓ!!!!. Diumenge 6 d'ctubre

L’expedició tarragonina de la 3ª Joventut x la República surt a les 9:30 de la pl Imperial Tàrraco. Composta per quaranta-quatre persones, unes quantes de les quals provenen de la Conca de Barberà, d’Altafulla i de Torredembara. S’atura al pavelló de Sant Joan de Vilatorrada on pot estirar les cames, fer una consumició i anar als serveis. Vint minuts d’aturada són suficients per cobrir aquestes necessitats tan humanes.

Arriba al pla de Lledoners amb temps de sobres. Seguidament ocupa el seu lloc tot lluint la pancarta i fa costat als que ja han arribat. L’esplanada és un lloc alterós, una rasa solcada per la via del tren la separa del centre penitenciari situat un pèl més per sota. De manera que es poden veure els terrats i la disposició del mòduls. 

Jordi Pesarodona -que amb el nas posat, mirava el guàrdia civil- condueix l’acte, que comença a les 12h. 

Si voleu saber com s’ha esdevingut l’acte, aneu a Taca d’oli. 

A la una del migdia, al cap d’una hora justa de rellotge, s’ha acabat la concentració. A les dues teníem reservat el dinar a ca la Carme, de Sant Joan de Vilatorrada. Aquesta hora l’hem esmerçada parlant amb gent a dalt a l’esplanada, mirant informació del Consell per la República Catalana i fent el trajecte fins al restaurant. A les dues ja estàvem tots asseguts a les taules.

Just abans de començar s’ha presentat Jordi Pesarrodona que sabia que hi dinàvem i ha compartit una estona amb nosaltres. Després d’enllestir l’àpat hem anat a prendre la fresca al carrer. Anàvem comentant la situació d’incertesa que vivim, les dificultats –i incomprensió, alhora- per establir una unitat estratègica entre les forces independentistes, la sentència sobre els presos, els anys de condemna, especulàvem quin dia seria, les cinc marxes sobre Barcelona... Als volts de tres quarts de cinc tornàvem cap a casa. Tot just tocades les sis, hi arribàvem.

Llibertat presos i preses polítiques! Retorn dels exiliats i exiliades!

1 D'OCTUBRE, HO TORNAREM A FER!

El comptador vergonya s'ha actualitzat:

Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 715 dies de presó.

Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 698 dies de presó.

Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull, 588 dies de presó.

Llibertat presos polítics!

Concepció Benet filòloga i llicenciada en ciències de l'educació ha parlat sobre Lluís Maria Xirinacs a partir del llibre de Jordi Lara. La Concepció ha ressaltat les facetes de Xirinacs: capellà, místic, filòsof, pensador, senador, activista i practicant de la noviolència, lluitador per l'alliberament dels Països Catalans. En resum, una vida compromesa que va generar una filosofia anomenada Globàlium. Sofrí presó per les seves idees, va estar davant la Model per demanar la llibertat dels presos polítics, es va plantar a la plaça de Sant Jaume, va fer vagues de fam. Sempre seguí les cinc fases de la noviolència. I va deixar ben clar que noviolència no vol dir covardia. Abandona la política i es dedica a escriure. No es doblega davant del sistema. Crea una fundació que aplega el seu pensament i activisme. Li posa Randa de nom; és el puig on Ramon Llull va rebre la il·luminació per seguir la seva obra. Té una frase cèlebre, Xirinacs,: si no trobes el camí, fes-te’l. Ell mateix va programar la seva mort, cinc anys abans inicià una reflexió sobre el tema. El 6 d’agost de 2007 mor al Pla del Pegot. El cant de L’estaca és el colofó de l’exposició de la Concepció. Si voleu llegir les seves paraules feu clic aquí.

Joan Andreu Torres llegeix “Avui fa dos anys. Mirada enrere.” A través del qual es fa una valoració de com estem dos anys després de l’exercici del dret d’autodeterminació a través del referèndum de l’1 d’O de 2017.

Seguidament es passa informació variada: L’anada a la presó de Lledoners diumenge que ve. Encara hi ha places per anar-hi amb bus. A través del blog la gent s’hi pot apuntar. Avui convé anar al Silenci que, després del Silenci davant dels jutjats, ressegeuix les casernes de la Policia nacional, de la Guardia civil i dels Mossos d’esquadra. Dijous que ve a Mas d’Enric, organitza Taca d’oli. Els CDR’s, divendres davant les Teresines. Concentració de pancartes diumenge al vespre. Sopar de carmanyola a Mas d’Enric... Ah, el 5 i 6 cal anar a Mont-roig de Camp. És el cas dels 13.000. Són els euros de multa que han posat als caps de turc de l’1 d’Octubre de 2017. Hi ha una sèrie d’actes per donar suport als tres encausats. A dos se’ls demana més de dos anys de presó. Quina vergonya!

S’ha fet el tomb per la Rambla. Avui cent-cinquanta persones han acudit a la convocatòria de la 3a Joventut. El cant dels segadors han conclòs l’acte.

Sempre un pas endavant! Ho tornarem a fer!

LLEDONERS

• El 6 d'octubre a Lledoners. Data límit per apuntar-se dimarts 1 d'octubre. Preu 10€

Si som un nombre mínim de persones interessades en assistir a aquesta concentració intentarem organitzar una sortida conjunta amb autobús. Si és així organitzarem dinar i visita turística per la tarda.

En cas contrari no serà possible anar-hi conjuntament amb autobús i cadascú haurà d'organitzar el seu propi desplaçament.

Si hi esteu interessats/des empleneu el següent qüestionari.

ANIMEU-VOS!!!!

QUANTS MÉS SEREM, MÉS SUMAREM!

A PUNT!!!!

Avui ha començat la concentració de la 3a Joventut per la República amb una denúncia frontal contra la repressió que s’accentua: la detenció dels CDR’s de diferents localitats de Catalunya. Els crits de Fora les forces d’ocupació han clamat al cel.

El dia de la Mercè havia de ser una Mercè que ens adrecés la paraula i ha estat la Mercè Curull. Ha començat dient que és una més entre vosaltres. Acte seguit ens ha explicat el temps viscut, el seu temps viscut. Nada el 1947, tarragonina de pares pagesos. Viu el franquisme molt dur. S'havia acabat la Segona Guerra Mundial, es descobreixen els horrors dels camps d'extermini. Espanya estava trinxada, Europa trinxada. El silenci i la por eren el nostre pa de cada dia. Catalunya està derrotada. La Mercè explica que va estudiar a l'escola del Miracle, annexa a la Normal. La primera lliçó apresa: imposició del castellà. Per anar al lavabo s'havia de demanar en castellà, llengua que ella desconeixia. Resen el rosari. Missa a la Trinitat.

Per Setmana Santa havien de sentir uns sermons terrorífics. Dels vint-i-vuit alumnes només una noia va fer l'ingrés a l'Institut. La dona no acostumava a estudiar. Als 14 anys la Mercè treballa de dependenta. Arriben immigrants d'altres llocs d’Espanya, acompanyats de misèria moral i econòmica. Viuen de caritat a canvi de sotmetiment. A les parcel·les Tuset s’hi instal·len moltes barraques. Missa a la l’ermita de la Salut. Apareixen fenòmens esperançadors: la nova cançó catalana, associacions cristianes d'arrel catalana que sensibilitzen els joves en la repressió que vivien i els desperta l’afany de rebel·lia. A nivell polític tenim la Constitució, l’Estatut, el cop d’Estat del 23F del 1981, l’1 d'Octubre, la repressió. La Mercè afirma amb rotunditat: ens en sortirem! I assevera que moltes lluites pacífiques han donat resultat. I diu una frase antològica: enlloc del món cap llei dels amos ha fet lliure els esclaus.

El crit de llibertat presos polítics ressona al capdamunt de la Rambla.

Seguidament s’informa de les concentracions a les presons abans de conèixer la sentència. Aquest dijous, 26 de setembre serà a Mas d’Enric, el 3 d’octubre a Lledoners i el 10 a Puig de les Basses. Es llegeix una carta de Carme Forcadell. Explica que vivim una situació horrorosa, però la llibertat triomfarà. Se la nota tristoia.

Cantem L’estaca. Fem un tomb per la Rambla. En tornar s’anima a la gent d’anar a Mas d'Enric el dijous d'aquesta setmana, al final de l'acte qui hi vulgui anar amb bus que s'apunti, es pagarà la voluntat. Hi actuarà el grup Sonagralla que hi interpretaran tres cançons. També es comenta que encara hi ha places per al viatge a la Chartreuse que es farà el més d’octubre. Per cloure l’acte es canta Els segadors.

Es comença la inscripció per anar a Mas d’Enric dijous 26. Ja hi ha una vintena llarga d'inscrits.

A LES PRESONS

SI VOLEU VENIR FEU CLIC AQUÍ, ANIMEU-VOS!

QUANTS MÉS SEREM, MÉS SUMAREM!

AMB LA COIA ESCODA

Avui ha començat la trobada de la 3a Joventut amb l'himne "Tot el poble cantarà". A continuació Coia Escoda, directora de l'arxiu del port de Tarragona, historiadora i investigadora, ha explicat com és la vida dins l'arxiu i com treballen per donar-la a conèixer a través de la interacció de les persones usuàries i d'activitats familiars per mostrar el centre. Són activitats per fer nostres els arxius. Fins ara s'ha treballat endins i ara es treballa enfora, a més es vol superar la confusió entre l'arxiu, la biblioteca... Els arxius són els garants de la memòria històrica. És bo de remarcar aquestes paraules de la Coia: "La desaparició dels arxius és una de les més grans humiliacions que pot patir un país o un territori perquè el desletigima completament, el desposseix dels seus drets, de la seva memòria i del seu passat."

Com a exemples tenim el que va passar ala guerra dels Balcans, ara fa quatre dies, i en acabar la Guerra Civil en què els vencedors es van emportar la documentació dels vençuts a Salamanca com si fos un botí de guerra. Ha explicat el projecte: Arxivar l'avui per guanyar el futur. D'aquí ve la necessitat de conservar els documents aplegats durant els fets de l'1 d'octubre. La idea és construir aixius vius. Tal com va fer el Museu d'Història de Barcelona que va guardar tots els objectes dipositats a la Rambla arran dels atemptats del 17 de setembre de 2017. Els arxius són part activa de la societat. S'han d'obrir per tenir contacte amb una part de la història. I ha acabat amb una invitació: "Aneu als arxius!".

(Entre parèntesi, es fa avinent que les olors emanades per un orinari d'homes mòbil arribaven en onades successives on ens trobàvem els de la 3a Joventut, a més d'altres ciutadans. Sembla ser que l'Ajuntament hauria de tenir cura de desembarassar de la via pública aquest mobiliari molestós visualment i olfactiva.)

S'ha animat a la gent a venir dimarts que ve, és l'últim dia de la Festa Major, la Mercè, i justament tindrem una Mercè que ens parlarà. La Mercè Curull, pedagoga, mestra i activista. Hem cantat L'estaca, hem demanat una altra vegada la llibertat de presos i preses polítics. Hem fet un tomb per la coca de la Rambla que toca a la mar. 

En tornar, s'ha informat del projecte de concentrar-nos a les presons abans que surti la sentència del judici-farsa.

El 26 de setembre a Mas d'Enric, el 6 d'octubre a Lledoners i l'11 al Puig de les Basses. estiguem atens al telegram i al blog perquè la informació arribara per aquests conductes.

El cant dels segadors ha posat punt i final a aquesta nova trobada de la 3a Joventut x la República.

AVUI AMB PLUJA!

Acompanyats per un dia brúfol, amb frescor i quatre gotes, la 3a Joventut x la República s'ha congregat al Balcó de la Mediterrània a recer del número 2 de la Rambla.

Avui el convidat ha sigut Josep Singla, mediador i membre de Juristes per la República.

Les seves paraules han tingut un fort component personal i reflexiu. Ha començat agraint als presents de la 3a Joventut la persistència a denunciar la repressió que patim, ha esmentat la gent del Silenci que es manifesta davant dels Jutjats. Després ha demanat que penséssim les dades que ens donaria a continuació.

Carme Forcadell, 566 dies a la presó. Dolors Bassa, 566 dies a la presó.

Jordi Cuixart, 693 a la presó. Jordi Sánchez, 693 dies a la presó.

Oriol Junqueras, 676 dies a la presó. Quim Forn, 676 dies a la presó. Raül Romeva, 676 dies a la presó.

Jordi Turull, 566 dies a la presó. Josep Rull, 566 dies a la presó.

Després d'aquestes xifres esbalaïdores, ha fet la reflexió següent: quantes coses hem pogut fer els que gaudim de llibertat amb tots aquests dies! I que ells se n'han vist privats per manca de llibertat. Oh, i quant dolor acumulat pels presos i les seves famílies; i de retruc per la gent que s'ha solidaritzat i que es solidaritza amb ells contra aquesta injustícia. Tot plegat no s'entén sinó com un càstig venjatiu. Hi ha un responsable en aquest estat de coses, és la Junta Electoral Central perquè els ha posat a la presó per fer allò que van dir que farien, és a dir complir el programa electoral. Cal que ens carreguem d'arguments per contrarrestar el relat de l'adversari polític. Posem per cas la situació de Puigdemont i dels altres exiliats. No són fugitius de la justícia, quan es va aplicar l'Euroordre es van presentar a la judicatura belga i va decidir que no eren culpables ni de sedició ni de rebel·lió, per això poden circular lliurement per la Unió Europea. Josep Singla ha explicat que va ser adoctrinat pel franquisme, que no se sent ni espanyol ni antiespanyol, que el problema és l'Estat espanyol. Des de fa 500 anys que 500 persones i els seus hereus governen Espanya, aquest és el problema. I ha conclòs amb convicció ferma que no podem deixar de lluitar. I que cal parlar molt amb els que no pensen com nosaltres tot esgrimint arguments sòlids per denunciar les injustícies. Perseverem!

A continuació hem clamat per la llibertat dels presos i les preses polítics.

L'Olga Xirinacs a declamat amb veu segura "Les tombes flamejants", de Ventura Gassol. I la Fina Figueres ha llegit la carta que li ha enviat Jordi Cuixart des de la presó.

Des de l'organització s'anima a la gent a omplir Barcelona, demà 11 de Setembre. A causa que el temps es manté insegur, la concentració es clou, alli mateix, amb el Cant dels segadors.