UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU DE PRADA DE CONFLENT

En el marc de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent, representants de la 3a Joventut x la República de Tarragona, dels avis i àvies de Cambrils, de Mont-roig i de Riudoms, acompanyaren els avis i àvies de Vic en la ponència que desenvoluparen a la tarda al gimnàs del Licée Renouvier de la capital del Conflent. L'activitat, tanmateix s'inicià a les onze del matí amb la visita del monestir de Sant Miquel de Cuixà, la cripta, l'església amb traces d'art preromànic amb els seus arcs peraltats, el claustre incomplet les columnes del qual són de marbre rosa de Vilafranca de Conflent. Si voleu veure el claustre sencer us heu d'arribar

fins a Nova York car un potentat americà el comprà, el desmuntà i el tornà a muntar allà, lluny d'aquí. Una sala-museu amb peces del monestir i amb explicacions en català i en francès. A les dotze haguérem de marxar perquè deien missa i no ens hi podíem quedar. Teníem visita a la tomba de Pompeu Fabra al cementiri de la vila. Allí ens congregàrem amb els de Vic i

amb els de Mataró, érem una bona colla, jo diria que una vuitantena llarga. Davant la tomba del seny ordenador de la llengua catalana es glossà la seva obra i figura, es llegiren poesies i es cantaren himnes, El cant del poble, una versió nostra del Miserables i Els segadors. A continuació férem cap al parc de les Senyoriales on dinàrem a recer d'uns arbres centenaris: magnoliers, tells, un caqui la mar d'eixerit i un arbre grossíssim -una sequoia?-, els refrescos, cadires i mantes els aportà l'Anna Maria de Mont-roig. En acabat els camptarragonins anàrem al centre de Prada amb la intenció de visitar l'església romànica que conté un remarcable

retaule barroc. Quan hi vam arribar resulta que l'església

estava tancada, hi donarem un tomb per contemplar-la i acabàrem asseguts en una terrassa de la plaça sota l'ombra espessa d'unes moreres. Cafès, tallats, sigalons i un tallat amb gel foren servits per una cambrera la mar d'eixerida que parlava català més bé que tu i que jo. quan fou l'hora ens adreçàrem a la seu de la Universitat d'estiu. La calor del gimnàs ens acollí amb els braços oberts, a indicació dels de Vic col·locàrem les pancartes dels avis i àvies a una banda de l'espai. 

La ponència dels avis i àvies de Vic començà amb una mica

de retard, un públic nombrós i una mica granat, ja, esperava amb expectació la intervenció. Un primer ponent desglossà l'origen de l'acció. Una segona desgranà les activitats que han realitzat des dels seus inicis. Activitats amb què nosaltres ens sentírem plenaments identificats perquè també en fórem coprotagonistes: la sortida setmanal a la plaça de Vic, -ei, nosaltres, als nostres carrers i places, eh?- la constitució de la Taca d'oli al teatre Bartrina de Reus, la concentració a Montserrat, les anades a la manifestació de Madrid, a Estrasburg... En una intermezzo improvisat el rector de la Universitat dirigí unes paraules a l'auditori per reforçar  la nostra presència en l'acte i per perseverar en la lluita per les llibertats i els drets socials, entre els quals, el de l'autodeterminació. La segona exposà que en la situació actual de repressió, el capteniments dels partits i el desencís que sembla que s'empara del moviment independentisme tenim una opció clara de resposta i és la lluita no violenta amb els cinc passos: el diàleg, la denúncia, la no cooperació, la desobediència civil i la creació d'alternatives. La cirereta del pastís fou la intervenció dels representants d'avis i àvies d'altres localitats, la primera primer fou  la Maria del Camí de Cambrils, després l'Anna Maria Torres de Riudoms, a continuació la representant de

Mataró, seguida de l'Anna Maria Mestres de Mont-roig del Camp i, per acabar, Lluís Jové de Tarragona. Tots cinc reblaren el clau en la necessitat de continuar la lluita noviolenta al carrer per plantar cara a l'estat espanyol que ens nega drets personals i socials. Davant d'aquest afront li diem "Bon vent i barca nova!" Tal com diuen la gent de Cambrils. Crits de Llibertat presos polítics i Indepència! omplí l'ampli espai del gimàs i embaumà els contorns del Canigó, que tapat per la boira ens protegeix de les maltempsades!

Un cop acabat l'acte compartírem una estona amb la gent congregada. Hi trobàrem membres del CDR de l'Eixample de Tarragona. Ells havien omplert de llaços grocs les baranes del pont que dona accés al recinte universitari i també les parets i altres llocs ben visibles. 

Ja enllestida la feina ens disposàrem a retornar cap a casa. Després de donar més d'un tomb a una rotonda per trobar la direcció escaient o la connexió al google maps, trobàrem el camí de casa. Ep, el que no diré és que algú s'havia foscut en direcció prohibida abans d'anar a l'acte de tarda. Unes quatre hores de viatge separen Prada del Camp de Tarragona.  Després de viure una intensa jornada reivindicativa i de convivència, arribem a bon port. 

MAS D'ENRIC

Dijous rere dijous a Mas d'Enric el clam contra la repressió, a favor de la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats es fa sentir gràcies a la veu de la Taca d'oli del Camp de Tarragona. Els avis i àvies de Cambrils, La Selva del Camp, Mont-roig del Camp, Reus, Tarragona, Tarragonès, Tarragonès interior (Constantí, el Morell, la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp) i Valls es concentren davant la presó per denunciar l'empresonament ignominiós de la Carme Forcadell. Els cambrilencs portaren la veu cantant. Llegiren una carta molt sentida dirigida a la Carme.

A través de la qual es posen en la seva pell i la dels altres presos, es dibuixa un futur immediat trist a causa de la sentència del tribunal Suprem que es preveu dura amb voluntat d'escarmentar els qui van gosar posar urnes per exercir el dret legítim de votar en un referèndum d'autodeterminació, per cloure amb l'esperança que la mobilització popular i no violenta farà canviar aquest destí tal cruel. L'emoció de les paraules va entretallar la lectura i es va encomanar als que l'escoltàvem. 

Es va donar el fet que el Bernat, marit de la Carme, el seu fill i la jove hi eren, l'havien visitada. Se'ls va lliurar la carta. El Bernat va explicar com es trobava la seva dona i va agrair l'escrit i el suport de la Taca d'oli. Crits de "No esteu sols" va embaumar la tarda calorosa de la canícula d'aquest agost xafogós. 

Acte seguit férem tres tombs al recinte de l'aparcament. "Libertat presos polítics", "No volem ser una regió d'Espanya..." i altres proclames acompanyaren els tres tombs. 

El cant dels ocells, en recordança de l'Òscar Cid, i El cant dels segadors foren la cirereta que clogueren la concentració. Val a dir que persones d'altres col·lectius combatius s'integraren en aquest acte per donar suport a la nostra Presidenta del Parlament de Catalunya. Fins a la victòria final, persistirem!

TACA D'OLI

La Taca d'Oli del Camp de Tarragona es va concentrar com cada dijous a l'aparcament de Mas d'Enric. Els col·lectius d'avis i àvies de Cambrils, La Selva del Camp, Mont-roig del Camp, Reus, Tarragona, Tarragonès interior i Valls -crec que no me'n deixo cap- van ocupar l'esplanada de la presó. Es va llegir un fragment  de Ho tornarem a fer, de Jordi Cuixart, en què glossa l'acció noviolenta que va representar l'1 d'Octubre del 2017, la desobediència civil davant les lleis injustes i el progrés social i polític que tot plegat representa. Es donaren tres tombs a l'aparcament cridant llibertat presos polítics, independència i altres consignes; s'informà de l'inici de recollida de firmes de cara a la campanya d'autoinculpació i, per acabar, El cant dels segadors clogué l'acte.

Llibertat presos polítics! Llibertat preses politiques! Retorn dels exiliats i exiliades!

AMB ESTEVE MASALLES

L'últim dia abans de les vacances, els de la 3a Joventut hem tingut la companyia de l'Esteve Masalles, Llicenciat en Psicologia i Humanitats, bibliotecari, gestor cultural, guionista i guia de rutes variades, animador de clubs de lectura, membre actiu de TeclaSmit teatre i unes quantes coses més. Ens parlà de la Proclamació de la Segona República a Tarragona. Es basà en una crònica periodística de Lluís de Salvador que fou director del Diari de Tarragona de l'època. Explicà amb detall com, una vegada coneguts els resultats electorals de les eleccions municipals del 12 d'abril, una munió de tarragonins presidits per Pere  Lloret -que serà el nou alcalde-, Macià Mallol i altres fan un pelegrinatge des de les seus de les entitats republicanes d'on n'agafen la bandera i la senyera i visiten diverses seus administratives: el Govern Civil, l'Ajuntament, la Diputació, el Govern Militar amb resultats diversos.

El Governador diu, com a bon funcionari que espera ordres de Madrid, l'alcalde monàrquic diu que està enfeinat, al  president de la Diputació se li posa bé això de la República, el Governador Militar, educat però sense decantar-se cap a cap banda... La part més xocant va ser quan explicà que el governador es decantà per la República quan va rebre  un telegrama de Madrid dient que s'havien d'acatar les noves autoritats, però resulta que el telegrama era fals... Unes hores després ja es va fer evident que les eleccions representaven un canvi de règim radical: de la monarquia a la República. Masalles destacà l'obra que dugué a terme el nou ajuntament.

Fou incidir en la planificació escolar, pensem que un terç dels xiquests i xiquetes de Tarragona no anaven a estudi. També s'iniciaren colònies escolars. I s'intentà posar remei a l'atur que era endèmic a tot el món occidental. El temps republicà fou convuls pels conflictes socials i polítics que se suscitaren contínuament fins  a arribar al desenllaç fatal de la guerra civil.

Prèviament s'informà de l'anada a Balaguer, el dia 5 de setembre per donar suport als avis i àvies de la capital de la Noguera, s'instal·là un punt d'inscripció i a hores d'ara ja hi ha una trentena llaga d'apuntats. De ben segur que organitzarem un autocar. 

Es cantà L'estaca i es feu la passejada pel primer tram de la Rambla. Una vuitantena d'homes i dones corformàrem el grup d'assistents. En acabat, es donà informació que es continuen les concentracions a Mas d'Enric els dijous a les vuit de la tarda convocades per la Taca d'oli del Camp de Tarragona. Bo i recordant que el dimarts 3 de setembre a les 8 de la tarda es reprendran les trobades de la 3a Joventut x la República, es clogué l'acte amb el cant dels Segadors. Llibertat presos i preses polítiques! Retorn dels exiliats!

JESÚS F.

AMB RAMON MARRUGAT

El clam per demanar la llibertat dels presos polítics no s'acabarà mai! Ahir ens va acompanyar Ramon Marrugat, llibreter, gerent de la Llibreria de la Rambla i filòleg. Va fer un repàs a una bona mostra de frases fetes relacionades amb la ciutat de Tarragona. El coneixement i l'ús de frases fetes locals denota un arrelalament a la ciutat i una forma inequívoca de pertinença. Per botó una mostra: 

A Tarragona tot són baixades, ergo no et pots queixar de les pujades, ara quan les has de pujar ja en tenim una que diu a Tarragona totes les dones treuen molt de cul. És més llarg que  les cordes de la Capona, referida que la Capona es feia servir per tocar a enterrament dels forasters i deien que els canonges ho eren tots. Tots els que tenim record sabem què volen dir: les boles del Recasens, el braç de santa Tecla,el salomonet de les matines. En nom de Déu, quan els pescadors del Serrallo tiraven l'art de pescar; cosa estranya perquè eren o són mol renegaires, més que els carreters que se n'emporten la fama. Fer com el Joan de Tarragona, sinònim de fer l'orni. Passa més gana que un soldat de Tarragona. Quan Tarragona sigui Montblanc, per indicar que una cosa trigarà a acomplir-se. Bé, i podríem continuar hores i hores. Per no dir de les que tenen un origen culte: A Tarragona les parets parlen en llatí, motivada per la quantitat d'inscripcions que troben a les parets de la part Alta. O,de la gran que va ser Tarragona les pedres en són testimoni. Per no deixar de banda de les viles de la vora: Fot-li que és de Reus, A Valls venen vi vo i varat. D'Alcover res de bo en ve; i si alguna cosa bona hi va, no la deixen tornar. A Renau, el llop hi jau. La gent de la 3a Joventut per la república va seguir amb d'interès i la rialla als llavis la dissertació del Ramon. La podreu llegir en el document enllaçat.

L'Estaca va fer d'intermezzo entre el Ramon i la passejada pel primer tram de la Rambla. Un cop retornats al Balcó s'informà de viatge previst a Balaguer, el dijous 5 de setembre per donar suport als de la Taca d'oli de la capital de la Noguera. Es comentà que dijous 25, hi ha la concentració de la Taca d'oli del Camp de Tarragona a Mas d'Enric per denunciar la ignomínia de tenir els nostres presos polítics tancats a pany i forrellat en espera de la sentència. També es donà compte del viatge a la Chartreuse de Grenoble que es realitzarà el mes d'octubre d'enguany. Finalment es cantà Els segadors que clogué la concentració del dia 23 que aplegà una vuitantena llarga de persones.

MAS D'ENRIC

El col·lectiu Taca d'oli integrat per grups d'avis i àvies del Camp de Tarragona, en la seva trobada setmanal cada dijous a Mas d'Enric, ha convidat Lluís Pastrana, integrant i coordinador del Silenci, rebel·leu-vos, perquè parlés de l'acció "Ho tornarem a fer!...Tornarem a desobeir!"

En l'avinentesa de fer un pas endavant per superar la situació de repressió democràtica que viu el nostre país, des del Silenci se'ns convida a desafiar els poders de l'estat mitjançant dues de les principals eines de la no-violència: la no cooperació i la desobediència civil. Tot plegat vol ser una resposta a les sentències als presos polítics  que es preveuen inculpatòries. L'acció es concreta en una primera fase d'autoinculpació massiva, de tal manera que siguem tants que signifiqui un desafiament clar als poders de l'Estat. La segona, "Omplim les presons", consisteix en la presentació voluntària davant les autoritats penitenciàries en base a l'escrit d'autoinculpació presentat al jutjat i a la fiscalia tot tenint en compte la sentència condemnatòria als presos polítics. En aplicació a l'article 16 del reglament penitenciari, el director de la presó pot admetre qui s'hi presenti voluntàriament. En setanta-dues hores el jutge ha de resoldre si es queda a la presó o n'és excarcerat. Tenim un precedent que juga a favor nostre, és l'autoinculpació de més de 1.200 persones que va promoure la Taca d'oli que es va presentar a la Fiscalia de Tarragona i que va concloure que els autoinculpats no havien comès cap delicte. Per tant, s'entén que els ingressats a la presó per mor de l'autoinculpació serien posats en llibertat en el període de les setanta-dues hores  esmentades.  

El calendari que es preveu és: l'Onze de setembre es farà una primera recollida de signatures, els tres caps de setmana restants es faria extensiva a tots els pobles del país, el dia 2 d'octubre, dia internacional de la no-violència es presentarien les autionculpacions a la Fiscalia i a algun jutjat. Després vindria la presentació a les presons o a una presó, tot depèn del que es decideixi. Es tracta de fer una presentació massiva a la presó, que superi les possibilitats reals d'internar tanta gent.

Després d'explicar l'acció, es resolgueren dubtes presentats pels assistents. La resposta de la gent fou molt positiva, amb moltes ganes de fer un pas més per resoldre el conflicte que viu Catalunya amb l'Estat espanyol. Per acabar es cantà Els segadors.

CAMBRILS

El dimecres és el dia de la setmana que les àvies i els avis de Cambrils es reuneixen a la plaça de la Vila per exigir la llibertat dels nostres presos polítics, el retorn dels nostres exiliats i lluitar per la defensa dels drets democràtics i la independència del nostre País.

Avui moltes de les àvies i dels avis de la Taca d'Oli del Camp de Tarragona hem anat a Cambrils a acompanyar-los i a donar-los suport en els seus objectius. Ha sigut una trobada entranyable i plena de desitjos comuns envers Catalunya. Una lluita comuna per assolir el reconeixement de la nostra identitat com a poble i com a País.

AMB ÀNGEL CONESA

Aquest dimarts, festa de la Mare de Déu del Carme, mentre El Serrallo honorava la patrona dels pescadors, nosaltres ens reuníem de nou al balcó del Mediterrani per seguir amb la nostra lluita setmanal en defensa dels nostra drets democràtics.

Avui hem gaudit de la presidència i companyia de l'Àngel Conesa que ens ha parlat sobre el Club de Joves de Tarragona (1965-1976), destacant algunes de les vicissituds viscudes al llarg de la seva història i el ressorgiment de la cultura catalana i catalanista.

Finalment ens hem manifestat per la rambla i hem cantat Els Segadors acompanyats dels músics habituals.

AMB CARME ORIOL

TEXT

El dimarts 9 de juliol, la 3ª Joventut x la República ha comptat amb el mestratge de Carme Oriol, professora de literatura catalana de la URV, vicepresidenta d’Òmnium Cultural del Tarragonès i sòcia de l’APELLC. Les paraules de la Carme han ressaltat la importància de la literatura popular, sobretot de les llegendes i de les tradicions perquè són una eina de cohesió social de primer ordre. Ha posat com a exemple la tradició de l’Home dels nassos i la dels castells humans ja que al seu voltant s’hi aplega gent amb una finalitat concreta la qual dona un sentit de pertinença a una col·lectivitat. Ha denunciat la bretxa social que s’ha establert entre pobres i rics d’ençà de la crisi encetada el 2007 i que moltes persones es troben en el llindar de la pobresa, moltes més que abans d’aquell atzucac. Va resseguir la llegenda de les Encantades, recollida per Pep Coll, per extreure’n una moralitat social: les dones d’aigua o encantades surten a rentar llençols blancs al riu, sobretot les nits d’estiu. Si algú té la sort de veure’ls i d’endur-se’n algun, tindrà prosperitat tota la vida. No serà pobre ni ric, però no li faltarà res. Aquesta idea entronca en la necessitat de viure segons les necessitats de cadascú ni més ni menys i de seguir aquells adagis ancestrals de no allargar el braç més que la màniga o de fer aplecs de petits cabals a través de l’estalvi seguint allò de de mica en mica s’omple la pica.

Un músic ha entonat L’estaca amb la trompeta i ha estat prou perquè tots el seguíssim a l’uníson. La llibertat dels presos polítics s’ha fet patent una vegada més a través del nostre clam decidit.

Hem fet la passejada per la Rambla, aquesta vegada només pel primer tram fistonat de terrasses curulles de tarragonins o forasters que suportaven plàcidament la calor capvespral. Una vegada tornats al balcó, s’ha informat que la Taca d’Oli organitza novament les concentracions a Mas d’Enric cada dijous a les 8 del vespre per demanar avui sí, demà també la llibertat de la Presidenta Carme Forcadell. El cant dels Segador ha posat el punt final a aquesta nova concentració

Jesús F.

ESTRASBURG

El diumenge 30 de juny, de matinada, marxàrem des de Tarragona cap a Estrasburg. Preparats amb cartells explicatius, els uns grans i d'altres més petits, del que hi anavem a fer, amb roba groga perquè se'ns veiés bé i ningú dubtés de la nostra implicació en la lluita per la llibertat dels drets democràtics del nostre poble, dels nostres polítics presos i exiliats.

Després d'un llarg (15h) i entretingut viatge  vam arribar a Estrasburg on ens esperava una bona habitació d'hotel per relaxar-nos amb una desitjada dutxa i estirar-nos en l'esperada posició horitzontal cansats de tantes hores de seure buscant la millor posició.

El dilluns 1 de juliol el vam dedicar a fer turisme per l'Alsàcia amb el nostre gran guia Antoni que al llarg de tot el dia ens va guiar, orientar i explicar de tot i més de les dues ciutats que vam visitar, COLMAR I ESTRASBURG, què havíem de visitar, per on podíem passejar, on hauríem d'anar per menjar, .... Va ser fantàstic, gràcies Antoni!.

El dimarts dia 2 de juliol pel matí ens vam manifestar junt amb altres persones vingudes d'arreu davant el Parlament Europeu, on vam exigir tots plegats el respecte als resultats de les eleccions al Parlament, als nostres vots particulars i als nostres representants que, encara avui, no poden ocupar el seu lloc en aquest Parlament. Quina vergonya!

Per la tarda vam gaudir pels carrers i places d'Estrasburg de la companyonia que tots junts ens fèiem, donant a conèixer a tothom la cultura del nostre país, CATALUNYA!

Dimecres dia 3 de juliol tornàrem a pujar a l'autobús per iniciar el viatge de retorn a Tarragona, cansats de tant de moviment però contents de de les vivències viscudes i convençuts de la nostra lluita. l HO TORNAREM A FER!.

TARRAGONA - ESTRASBURG

Amb canvi d'horari i molta gent a Estrasburg, ha començat puntualment a les 8 del vespre la trobada setmanal. Érem una setantena de persones. 

La Fina  ha obert l'acte denunciant el tractament que ha fet el president del Parlament Europeu dels tres eurodiputats Puigdemont, Junqueras i Comín que, per culpa de la repressió espanyola, avui no han pogut asseure's a l'hemicicle europeu. El cant de L'estaca ha culminat aquesta part. 

En acabat Jesús ha llegit cinc poesies de Joan Brossa de qui enguany celebrem el centenari del naixement (España, Final, Països Catalans, Elegia. Els textos estan emmarcats en la realitat política del franquisme i les seves conseqüències: La pau de l'abisme, on blasma els vint-i-cinc anys de pau; España, és una denúncia dels eufemismes que feia servir el règim dictatorial per no dir les coses pel seu nom; Final!, dedicada a la mort del dictador, que acaba amb un: "Una abraçada, amor, i alcem la copa!", Països Catalans i Elegia, dedicada a la mort de Salvador Puig Antich.

Aquesta vegada ens hem estalviat la passejada per la Rambla. Acte seguit s'ha informat que continuen les concentracions davant la presó de Mas d'Enric per donar suport a la Presidenta Carme Forcadell, cada dijous a les vuit de la tarda. 

Per finalitzar, cantem Els segadors i cridem a cor què vols: Llibertat preses polítiques!  Llibertat presos polítics!