APORTACIÓ PER LA COMPRA MATERIAL SANITARI

SOM SOLIDARIS

La 3aJoventut x la República es fa ressò de la carta de convit de l'ANC Tarragona, del dia 12 d'abril d'enguany, d'aportar diners per al subministrament de material per als professionals sanitaris de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona.

Per aquest motiu fa una aportació de 300€ al compte corrent de la Caixa d'enginyers, núm: ES46 3025 0023 3114 000 3586, amb el beneficiari: Compra de material Hospital Joan XXIII.

Amb aquest fet, la gent gran republicana de Tarragona volem manifestar la solidaritat amb els professionals de la Sanitat que tenen cura de tots els pacients, especialment els afectats pel coronavirus. D'aquí estant us convidem també a fer aportacions personals.

Quedeu-vos a casa!

Ens en sortirem!

ENS ATUREM!!!

PER RESPONSABILITAT I SEGUINT LES INDICACIONS DE LES AUTORITATS SANITÀRIES SUSPENEM LES CONCENTRACIONS COM A MESURA DE PREVENCIÓ.

HI TORNAREM I AMB MÉS FORÇA!!!

CANTAREM FINS QUE ENS SENTIN DE TOT ARREU!

Dimarts 10 de març. La 3ª Joventut x la República s’ha trobat novament al Balcó de la Mediterrània per fer sentir la seva veu a favor de la llibertat dels presos polítics. El comptador de la vergonya desgrana d’una manera constant la ignomínia de l’empresonament injust. Vet aquí les nits que s’escolen sense parar: Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull 749 nits a la presó; Oriol Junqueras i Quim Forn, 859 nits; Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 876 nits. No oblidem sis joves tancats al CIES que estan pendents de ser expulsats del país ni Dani Gallardo que porta 146 dies tancat. Ni tampoc els joves d’Alsasu amb més de 1.100 dies d’empresonament.La trompeta avui sola entona el Cant dels ocells.

Acte seguit Xavier Marco interpreta Tornarem (de Tomàs Santos i Borja Penalba), Lladres (Al Tall), Tot explota pel cap o per la pota (Ovidi Montllor), Companys, no és això, Abril 74, Cançó sense nom (Lluís Llach) i Tornarem (Lax’n’Busto). En tot moment Xavier ens ha animat a cantar i tots, a una sola veu, ajudats per la lletra de les cançons repartida de bon començament, hem acompanyat el cantant. El cant compartit ens empodera a seguir la lluita al carrer per dir prou a tanta persecució política de la causa republicana i independentista.

El tomb per la Rambla manifesta la nostra determinació a persistir setmana rere setmana, dia rere dia en la defensa dels  nostres ideals. En tornar al Balcó, s’ha informat que la setmana que ve hi haurà una xerrada sobre el Consell per la República, es considera una plataforma vàlida per encarrilar la lluita unitària.

El cant dels segadors ens tornar a agermanar en un únic objectiu:

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

QUE LA VERITAT ENS FACI LLIURES! DESTERREM LA MENTIDA !

Dimarts, 3 de març de 2020. Ens concentrem al Balcó. S’informa de l’anada a Perpinyà el cap de setmana passat per assistir a l’acte del Consell per la República, el balanç és positiu. Es pot comprovar al bloc de La 3a joventut x la República. Es comenta que avui està previst que tindrem visites no desitjables ni esperables. Es demana que ningú no respongui a provocacions. Hi haurà presència de Mossos d’Esquadra que evitaran qualsevol incident.

El Comptador de la vergonya avança dia a dia amb les seves xifres fatídiques. Ara ja comptem les nits. Sabem que avui Oriol Junqueras sortirà sis hores durant tres dies per fer classes a la Universitat de Vic, Centre de Manresa; i el fiscal encara ho vol recórrer! És un petit guany que no minva la vergonya d’una presó del tot injusta. Vet aquí les xifres: Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull 742 nits a la presó; Oriol Junqueras i Quim Forn, 852 nits; Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 869 nits. No podem oblidar sis joves tancats al CIES que estan pendents de ser expulsats del país, ni tampoc Dani Gallardo que porta 139 dies tancat a una presó de Madrid ni als joves d’Alsasu amb més de 1.100 dies d’empresonament. Sentim el pes de tanta repressió mentre escoltem El cant dels ocells en silenci. Cridem llibertat presos i preses polítiques!

Acte seguit,  Tomàs Carot parlarà de l’ofici de Periodista, ell mateix ho és, destacat en la lluita antifranquista, fou empresonat per aital raó. Crea una empresa de comunicació especialitzada en el risc, publica a alegre digital, on destaca el periodisme compromès.  L’ofici de periodista consisteix a escriure en temps de mentides, explicar les coses de cada dia amb el màxim d’objectivitat possible, compartir en veu alta. S’entrena l’any 1973 amb un rotatiu nou. És feina entretinguda la de periodista: cal respondre a cinc preguntes,  la matèria primera és molt sensible perquè cal filar molt prim entre els fets i les opinions, cal contrastar el punts de vista, cal ser objectiu. Malauradament l’objectivitat no existeix perquè preval l’opinió per sobre de les anàlisis dels fets. El que sí que existeix és el codi deontològic, declaració de principis bàsics.

El periodista ha de triar perquè l’excés d’informació és intoxicació, també ha de triar el lector. Cal parar esment al periodisme espanyol que és bel·ligerant amb Catalunya. I moltes més coses que ha explicat Tomàs. Com a cloenda que aprenguem a conviure amb les plataformes digitals, que fugim de la manipulació, que el llenguatge és l’arma dels periodistes i que tinguem en compte que la majoria de periodistes són dones. El podeu llegir aquí.

Hem cantat L’estaca. I seguidament hem fet el tomb per la Rambla. Teníem els sentits alerta, atents a la visita intempestiva que ens havien anunciat. Veiem una parella de Mossos que tiren Rambla amunt, un cotxe del mateix cos que fa la ronda; de ben segur que la seva presència ha fet escampar la boira als que no volíem veure ni amb pintura. Tornem al Balcó i acomiadem l’acte amb un cant dels Segadors ben lleugeret; avui la meteorologia ens ha acompanyat amb fred i vent.

LLIBEERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

PERPINYÀ

El dissabte 29 de febrer una representació del nostre col·lectiu vam assitir a l'acte que el Consell per la República va organitzar a Perpinyà. Ben d'hora, ben d'hora ens vam aplegar a la Plaça Imperial per pujar a l'autobús que ens habia de portar al Parc de les Exposicions de la capital de la Catalunya Nord.

Il·lusionats per participar-hi, per sumar amb els companys de la resta del País que també feien camí cap a Perpinyà, vam iniciar el viatge. Viatge tranquil i plàcid, amb la parada de rigor per cobrir les necessitats de cadascú i estirar les cames. Però tot va canviar quan passada la frontera vam començar a trobar retencions que augmentaven a mesura que ens apropavem al lloc de destí. Cues llarguíssimes d'autobusos per accedir a Perpinyà. Tots neguitosos perquè el temps passava i poc avançavem. No les teníem totes de poder d'arribar a l'hora. L'esparança va sorgir quan per la xarxa se'ns va comunicar que l'acte es retrassava una hora per facilitar que tots poguéssim arribar a temps. Va ser aleshores quan el nostre gran conductor, Roman, va decidir continuar el viatge i entrar a Perpinyà per la sortida Nord de l'autopista i seguir per la carretera nacional. Gràcies això vam arribar bé per participar-hi.

Vam poder gaudir de l'acte amb els parlaments dels nostres polítics exciliats, la Consellera Clara Ponsatí, el Conseller Toni Comín, la secretària d'ERC Marta Rovira, el President Carles Puigdemont i el nostre Vicepresident, encara a la presó, Oriol Junqueras, que va haver de fer-ho per vídeo. Vam ser molts els catalans que estavem al Parc de les Exposicions, però també van ser molts els que no van poder arribar-hi per diferents motius, alguns fortuïts i d'altres provocats. El clam per la llibertat, per l'autodeterminació i pels nostres drets com a poble feia posar la pell de gallina. Per concloure l'acte vam cantar junts el nostre l'himne ELS SEGADORS que va fer brollar l'emoció de tots i cadascun de nosaltres. Amb el cridt d'INDEPENDÈNCIA, LLIBERTAT I REPÚBLICA ens vam acomiadar.

Alguns van tornar cap a casa i d'altres, com nosaltres, ens vam quedar a la Catalunya Nord fins diumenge. A qualsevol lloc de Perpinyà et podies trobar a gent d'arreu que participavem dels actes que es van organitzar per la tarda. Mentre uns ballaven sardanes a la plaça del Castellet, d'altres feien ballar els gengants al passeig i visitaven les moltes parades que hi habia per mostrar la cultura catalana. 

Ens vam allotjar en un hotel de Sant Cebrià de Rosselló. L'endemà vam visitar la Maternitat d'Elna, que va ser una institució humanitària per ajudar en l'embaràs, el part i  la cura dels seus nadons, a les dones republicanes exiliades a causa de la guerra civil espanyola. Va ser una visita guiada i en català on se'ns va explicar la història de la Maternitat dirigida per Elisabeth Eindenbenz. Ens va caure la llàgrima i ens va fer sentir una mica més humans i propers als altres.

D'Elna vam fer camí, passant per Argeles on hi va haver un camp de refugiats republicans, fins a Colliure. Després d'una passejada al costat del mar, vam gaudir d'un bon dinar i d'una bona estona de conversa. L'estada s'estava acabant i va ser un bon moment per intercanviar vivències, opinions i anècdotes de tot plegat.

En acabar de dinar i caminant pels carrers de Colliure vam anar al cementiri a visitar la tomba d'Antonio Machado i llegir el text que va escriure i que ens ha deixat per sempre més, "Y cuando llegue el día del último viaje, y esté al partir la nave que nunca ha de tornar, me encontraréis a bordo ligero de equipaje, casi desnudo, como los hijos de la mar".

Ara ja tots a l'autobús i viatge de tornada. Vam aprofitar per fer una bona migdiada i recuperar forces per arriba a casa més descansats. Feta la parada obligatòria, a quarts de vuit del vespre vam arribar a Tarragona. Gràcies i felicitacions per tot, bons desitjos a tothom i tots cap a casa. Cadascú a la seva!

CAP DONA EN L’OBLIT!

Dimarts, 25 de febrer de 2020. Avui hem comptat les nits que els presos són entre reixes.  Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull fa 735 nits que són a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 845 nits. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 862 nits. Pensem en Dani Gallardo, combatent madrileny, 132 dies entre reixes per defensar els presos polítics catalans. I en els joves d’Alsasu que ja fa més de 1.100 dies que es troben entre reixes i ja haurien de ser al carrer.

Hem sentit el Cant dels ocells en silenci. Hem cridat Llibertat presos i preses polítiques!

Avui Rosa Queral, infermera, filla de Deltebre. Activista del Moviment de dones de Tarragona i del Bloc feminista, autora de vuit llibres... Mireu quin currículum que té la Rosa! I això només n’és una part! Dones com a eix de progrés. Violència de gènere. Viure en risc. Aquest són tres maneres de mirar el món de les dones. Avui ens hem avançat en el temps i la Rosa ens parla del 8 de març, dia de la dona treballadora. En un apart, abans de començar l’acte, ens ha vingut a dir que les reivindicacions de les dones són les mateixes de fa cent o cent cinquanta anys, només canvien algunes circumstàncies. És a dir que els motius per lluitar no han pas desaparegut. Les historiadores no es posen d’acord a marcar l’origen de la reivindicació feminista, tanmateix tothom està  d’acord que en el fons de tot hi ha la reclamació de salaris i horaris justos.

Escenes esgarrifoses ens il·lustren les dones pioneres en la lluita pels seus drets. El tema del salari i de l’horari laborals encara avui en dia mouen les dones (i homes) a sortir al carrer. La bretxa salarial entre gèneres encara és escandalosa i no cal dir els horaris. De 3.300 consells d’administració només n’hi ha 416 on hi ha dones en una proporció dominant. Les dones són protagonistes de tasques no remunerades. Ara s’ha avançat en la sensibilització: l’onada feminista envaeix tots els racons de la societat. Ara cal estar a l’aguait dels delictes sexuals que cal denunciar. Cal parar esment al masclisme exitós que origina violència de gènere i que s’exerceix sobre les dones i els nens que canvien de sexe. Això, evidentment, dona pas a una nova masculinitat. És un tema de drets humans el feminisme, diu la Rosa i té raó. I tanca l’al·locució amb unes paraules sàvies: Compartir en comptes de dominar. La llibertat no la porta la cigonya, es conquesta. Clica aquí i podràs llegir-ho!

El cant de l’Estaca uneix el parlament de la Rosa amb l’explicació del viatge a Perpinyà. Seguidament fem el tomb per la Rambla, quin goig que fa amb la filera de gent reclamant la llibertat dels presos i preses polítiques!

En arribar al Balcó cantem El cant dels segadors que és interromput lleument per unes persones que malden per boicotejar el que fem, algú dels nostres s’exalta, sort, però que hi ha gent que fa servir la paraula i no el crit per neutralitzar els adversaris que ens volen aigualir la festa. 

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

SI ALGÚ ENS VOL INTERPEL·LAR, CONTESTEM-LI EN CATALÀ!

Avui, dimarts, 18 de febrer de 2020 el Comptador de la vergonya ens informa d’aquestes xifres: Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull fa 728 dies que són a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 838 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 855 dies. Pensem en Dani Gallardo, combatent madrileny, 125 dies entre reixes per defensar els presos polítics catalans. I en els joves d’Alsasu que ja haurien de ser al carrer.

Sentim en silenci el Cant dels ocells. I cridem Llibertat presos i preses polítiques. Ara es dona el fet que els presos poden sortir uns quants dies a la setmana per acompanyar familiars grans, fer tasques de voluntariat o per treballar. Aquest és el cas de la nostra Carme Forcadell que pot sortir tres dies a la setmana per tenir cura de la seva mare. És un motiu d’alleujament, però no ens enganyem: continuen sent presos, privats de llibertat. I són dues mil cinc-centes persones que són víctimes de la repressió. Recordem-ho i denunciem-ho!

A continuació Rosa Ibars ens dirigeix la paraula; és directora

del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) que és una administració pública de la Generalitat de Catalunya amb la participació dels Ajuntaments. L’objectiu és facilitar el coneixement del català i afavorir-ne l’ús en tots els àmbits. Disposa d’una xarxa territorial de 22 centres de Normalització Lingüística (CNL) i 146 punts d’atenció. El CNL de Tarragona abasta quatre comarques: Alt Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà i Tarragonès. Amb els seus serveis volen ajudar a incorporar el català a les empreses, administracions i entitats. La Rosa n’és directora d’ençà de l’any 1989, any en què es va fundar, per tant ja ha complert la trentantena. La tasca que realitza té tres eixos el Voluntariat per la llegua, els cursos de català per adults, del més baix fins al C2, antic nivell D. Es treballa amb persones nouvingudes. De cada vegada més. També es fan cursos per explicar els canvis ortogràfics que enguany ja s’apliquen definitivament, els components de la 3a joventut hi som convidats. El  Voluntariat x la llengua es va crear el 2003, l’objectiu és que les persones nouvingudes puguin parlar en català amb un coneixedor de la llengua que fa d’expert. Es trobaven que els era molt difícil parlar la llengua perquè la gent en veure que no eren d’aquí els parlava en castellà. És la manera de fer-ho fora de l’aula, en la vida quotidiana. El voluntariat disposa d’una Xarxa de començos col·laboradors a través del qual es pot practicar el català. El tercer eix és donar suport al petit comerç en català, projecte que existeix des del 2015.

La gràcia és fer servir el català amb tota normalitat dins un context multilingüe. Si volem ajudar els alumnes del CNL, ens hi hem d’adreçar en català. Hi ha un debat sobre la bona o mala educació en els usos lingüístics; si fem la pregunta, ¿és de mal educat dirigir-se en català a persones que l’entenen, siguin nouvingudes o no? i encara més, ¿no seria discriminar-los si no els parléssim en la nostra llengua? Ai, ai, que ens poden acusar d’adoctrinament! No tenim, tanmateix cap por a defensar el que és nostre, només faltaria! La Rosa ha acabat la intervenció amb un missatge d’esperança: la transmissió de la llengua de pares a fills es manté. Això és una bona notícia. I ens ha posat deures: propiciar l’ús al carrer de la llengua catalana. L’estaca ha fet de colofó de la xerrada.

A continuació s’ha valorat positivament la Setmana Solidària, es pot llegir el text aquí. La corrua d’un centenar llarg de persones s’ha passejat per la primera coca de la Rambla, en acabat, ha cantat Els segadors de cara la mar, sota l’ombra de Roger de Llúria.

 

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

SEMPRE D’EMPEUS EN LA DEFENSA DE LA LLENGUA CATALANA!

Dimarts, 11 de febrer de 2020. Torna la concentració al Balcó del Mediterrani. El comptador de la vergonya ens actualitza la injustícia de la repressió: Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull fa 721 dies que són a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 831 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 848 dies. Pensem en Dani Gallardo, combatent madrileny, 118 dies entre reixes per defensar els presos polítics catalans. I també un record pels joves d’Alsasu empresonats injustament. Sentim els acords del Cant dels ocells.

Miquel Fàbregas Fusté de cal Català de Prats de Lluçanès ens parla de si la Constitució compleix la Constitució. En síntesi ens diu que convé mantenir una actitud ferma davant de les vulneracions que sofreix la llengua catalana per part de l’estat espanyol. Miquel és un activista compromès. Participa cada dia en el Silenci, Rebel·leu-vos allà baix a l’avinguda de Roma i davant de la subdelegació del Govern d’Espanya; i també cada dimarts és present al balcó.

Entrant en matèria, s’ha destacat en la lluita perquè els documents oficials siguin en català, gràcies a la seva persistència i a l’ajut d’Òmnium Cultural va aconseguir que el carnet d’identitat fos bilingüe. Va agrair als voluntaris de la 3a Joventut que organitzessin l’acte de cada dimarts. Amb un verb potent i decidit anava desgranant el seu discurs. Li falla l’oïda i la vista, tanmateix la veu arriba a tothom amb una convicció exemplar. Comenta alguns passatges de la Constitució espanyola: “tothom és igual davant la llei”, i ell que contesta sorneguer, -Val més creure-ho que anar-ho a veure. “Ningú no pot ser discriminat per cap motiu”, sembla que els drets lingüístics dels catalans en són una excepció. “El castellà és la llengua oficial espanyola de l’estat.” “Les altres llengües també seran oficials segons digui cada estatut d’autonomia.””La riquesa de les variants lingüístiques és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial protecció.” Amb un esperit crític molt afinat, Miquel ens fa adonar que només una llengua que es parla a l’estat té nom, les altres, no; igual com els nens abandonats d’abans que no tenien nom i els deien: expósito! Ens anima que parlem sempre en català d’entrada. Quan un desconegut ens pregunti alguna cosa tant directament com per telèfon que la nostra resposta sigui catalana, ja tindrem temps de canviar. Per cloure el seu parlament ens ha regalat el poema “El saqueig” del poeta Joan Margarit. El podeu llegir aquí.  Tracta d’una pèrdua, tots hem perdut una cosa o altra a nivell lingüístic -companys de lluita m’han confessat que han perdut la i del xipella...- Hem cantat L’estaca.
S’ha informat del viatge organitzat des del col·lectiu per anar a Perpinyà el 29 de febre a la trobada amb els eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí en l'acte del Consell per la República. S’ha exposat el pla dels dos dies: viatge, concentració, tarda lliure; l’ensendemà, 1 de març, visita guiada a la maternitat d’Elna i dinar. Tot per uns 130€.

En acabat s’ha fet el tomb per la Rambla. S’han comptabilitzat al voltant de dues-centes persones en la concentració. Finalment el Cant dels els segadors ha posat punt final a l’acte.

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

VIATGE A PERPINYÀ

 3a JOVENTUT x LA REPÚBLICA

AUTOBÚS + 1 NIT D'HOTEL A SAINT-CYPRIEN

  AUTOBÚS I L'HOTEL EN HABITACIÓ DOBLE, SOPAR, DORMIR, EZMORZAR I DINAR EN RUTA

PREU 130€

=====================================

Dissabte 29 de febrer de 2020

• A 1/4 de 7 del matí ens trobem tots a la Plaça Imperial Tàrraco
• Sortida a 2/4 de 7 del matí direcció a Perpinyà. 
• Arribada a les  2/4 d'11 del matí a Perpinyà
• Assitència a l'acte del Consell per la República.
• Dinar lliure i tarda lliure per Perpinyà
• A 8 h del vespre arribada a l'hotel. Sopar i dormir

Diumenge 01 de març de 2020 

• Emorzar a l'hotel.
• A les 10 h del matí visita guiada a la Maternitat d'Elna
• A 2/4 d'1 del migdia Passejada pe Colliure.
• A 2/4 de 2 del migdia dinar de restaurant.
• Arribada a Tarragona als voltants de 7 h de la tarda

===============================================
Podeu passar a confirmar la reserva per l'agència de viatges 
SANCHEZ BONET
Avinguda Prat de la Riba, 17 baixos
tef.: 977 24 49 81
================================================

JORDI‌ ‌CUIXART:‌ ‌QUANTA‌ ‌DIGNITAT‌ ‌EMPRESONADA!‌

Dimarts, 4 de febrer. El comptador de la vergonya no perdona. Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull fa 714 dies que són a la presó. Oriol Junqueras i Joaquim Forn, 824 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 841 dies. Pensem en Dani Gallardo, combatent madrileny, 104 dies entre reixes per defensar els presos polítics catalans. I també un record pels joves d’Alsasu empresonats injustament. Hem sentit els acords del Cant dels ocells en silenci i el calm de Llibertat presos i preses polítiques.

Avui hem tingut dos convidats d’honor, l’Antonio i la Maruja, pares de Jordi Cuixart i dos amics que els acompanyen sempre. Tant les paraules que ha llegit la Fina de sengles escrits de Jordi Cuixart com les paraules de son pare han confluït en una bella polifonia: el concepte i la paraula DIGNITAT.

ESCOLTAR

ESCOLTAR

La Fina ha llegit la primera carta que Jordi va enviar a la 3a Joventut i un fragment de pròleg d’un llibre. La dignitat, la claredat de mires i la transparència del seu pensament és inamovible. Son pare ens ha agraït la persistència a sortir cada setmana al carrer. Ens ha explicat que son fill és a la presó com a president d’Òmnium Cultural i que en sortirà com a president, també. Que mai no demanarà perdó pel que ha fet. Que el fill gran de Jordi, que es diu Amat, va néixer quan era lliure, en canvi quan va néixer el petit, de nom Camí, ja era a la presó. Que veu com creixen els fills de darrere d’un vidre. I que el gran quan al va a veure a Lledoners corre per allí com si fos a casa seva i diu que és la casa del papa.

El cant de L’estaca ha donat continuïtat al tomb que es fa per la Rambla Nova. Jordi Teuler de la Pastisseria Trill s’ha adreçat al públic per explicar l’origen de la xocolata, la seva evolució i el fet que ara s’insisteix molt d’adquirir el cacau de les empreses que han desterrat l’explotació infantil com a mà d’obra barata per aconseguir aqueixa matèria primera. S’ha cantat Els segadors i després hi ha hagut la Xocolatada Solidària. Tots els concentrats hem pogut menjar la genuïna xocolata del Santi, cuiner del Casal Sageta de Foc, i fins i tot repetir! Això ha fet possible que la Caixa de Solidaritat s’hagi omplert un dia més gràcies als generosos donatius dels membres del col·lectiu i de tota la gent que s’hi afegeix. Mentrestant Josep apuntava les persones que aniran a Perpinyà el 29 de febrer a participar a l’acte La República al centre (del món) que comptarà amb la presència del President Carles Puigdemont i dels Consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, ara eurodiputats. Ja n’hi ha més trenta d’apuntats!

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!