TACA D'OLI A MAS D'ENRIC

Roda, roda moliner. Com cada dijous roda la roda de la Taca d'oli que es concentra a les vuit de la tarda a la presó de Mas d'Enric per exigir l'alliberament de la Honorable Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, privada de llibertat per la repressió de l'Estat espanyol contra els presos polítics i els exiliats. La lectura d'una poesia d'Àngel Guimerà i d'una carta a la Carme Forcadell centraren els parlaments de la jornada. Els concentrats,  Avís i àvies de

Cambrils, Riudoms, Tarragona, Reus, Valls, Tarragonès interior, acompanyats per àvies de Vic i membres del CDR,  donaren tres tombs a l'espai de l'aparcament amb crits de "Llibertat preses polítiques, No volem la jústícia espanyola, No volem la bandera espanyola, No volem ser una regió d'Espanya, Independència..." 

Es donà informació sobre l'anada a Balaguer per donar suport al col·lectiu de la capital de la Noguera el proper 5 de setembre.

Finalment, el Cant dels segador posà punt final a l'acte, amb la cirereta dels clams preceptius de Visca Catalunya, la República i la Terra lliures!

Persistirem en la denúncia contra la repressió idividual i col·lectiva que sofreix el poble de Catalunya!

A TORTOSA

Aquest dilluns aprofitant un viatge familiar, i també consensuat amb la gent de la Taca d’Oli del Camp de Tarragona, vam estar a Tortosa amb les IAIES I IAOS PER LA LLIBERTAT I ELS DRETS HUMANS. A Tortosa hi ha una paret amb un gran mural que diu: “Vull un país on les Terres de l’Ebre hi siguin presents”.

Estan, estem lluny, i amb un entorn no massa fàcil, i malgrat tot segueixen cada dilluns, a les vuit del vespre, a la Plaça Alfons XII,... La concentració comença amb el “Comptador de la vergonya” llegint el nom dels presos i exiliats i el temps que porten a la presó o a l’exili, seguit d’un silenci colpidor mentre sona la música del Cant dels Ocells (aquest mes d’agost no hi ha el senyor del saxo que toca del balcó del tercer pis). Fan tres voltes a la plaça darrera la pancarta, les dues primeres en silenci i la última amb el crit de llibertat presos polítics.

Després vam parlar del Manifest “Tornaré a desobeir...Ho tornarem a fer”. Constatem que hi ha un sentiment d’indignació que amb la sentència del Judici de la vergonya, s’ha de concretar de manera contundent i efectiva, i això sí, sempre pacífica amb una resposta unitària de país. L’acte es tanca amb els Segadors i després hi ha una ballada de sardanes i alguns dies jotes.

Una parella de gent gran que havien anat a veure el president Puigdemont ens deien que no hi ha força repressiva capaç d’impedir la nostra llibertat. Tenim l’esperança intacta i ni res ni ningú no ens la prendrà. Molta força a les Iaies i Iaios de Tortosa. Orgullosos de la gent de la Taca d’Oli.

PLANTADA DE PANCARTES

Els CDR's del Camp de Tarragona ha convocat a tothom qui vulgui a una plantada de pancartes independentistes al Balcó del Mediterrani de Tarragona. Acte que té com a objectiu: sortir al carrer, protestar contra la repressió, lluitar per la independència i demanar l'alliberament del presos i preses polítics i el retorn del exiliats.

MAS D'ENRIC

• TORNEM A CONCENTRAR-NOS A MAS D'ENRIC, 

• SOM LES ÀVIES I ELS AVIS, LA GENT GRAN, LA 3a JOVENTUT DELS MUNICIPIS DE LES COMARQUES TARRAGONINES.

• ENS TROBEM TOTS JUNTS I UNITS SOTA EL PARAIGUA DE "TACA D'OLI" I AMB ELS MATEIXOS OBJECTIUS, 

• CADA DIJOUS DONEM ESCALF I SUPORT A LA NOSTRA PRESIDENTA CARME FORCADELL, QUE INJUSTAMENT LA TENIM A LA PRESÓ.

• DEFENSEM I LLUITEM PELS NOSTRES DRETS DEMOCRÀTICS I ELS NOSTRES ANHELS COM A POBLE CATALÀ.

• VOLEM I EXIGIM EL RECONEIXEMENT DE LES NOSTRES INSTITUCIONS I DEL NOSTRE POBLE.

• AVUI ENS HAN ESTAT AMB NOSALTRES COMPANYS DEL PAÍS BASC, GRÀCIES!
  
   

UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU DE PRADA DE CONFLENT

En el marc de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent, representants de la 3a Joventut x la República de Tarragona, dels avis i àvies de Cambrils, de Mont-roig i de Riudoms, acompanyaren els avis i àvies de Vic en la ponència que desenvoluparen a la tarda al gimnàs del Licée Renouvier de la capital del Conflent. L'activitat, tanmateix s'inicià a les onze del matí amb la visita del monestir de Sant Miquel de Cuixà, la cripta, l'església amb traces d'art preromànic amb els seus arcs peraltats, el claustre incomplet les columnes del qual són de marbre rosa de Vilafranca de Conflent. Si voleu veure el claustre sencer us heu d'arribar

fins a Nova York car un potentat americà el comprà, el desmuntà i el tornà a muntar allà, lluny d'aquí. Una sala-museu amb peces del monestir i amb explicacions en català i en francès. A les dotze haguérem de marxar perquè deien missa i no ens hi podíem quedar. Teníem visita a la tomba de Pompeu Fabra al cementiri de la vila. Allí ens congregàrem amb els de Vic i

amb els de Mataró, érem una bona colla, jo diria que una vuitantena llarga. Davant la tomba del seny ordenador de la llengua catalana es glossà la seva obra i figura, es llegiren poesies i es cantaren himnes, El cant del poble, una versió nostra del Miserables i Els segadors. A continuació férem cap al parc de les Senyoriales on dinàrem a recer d'uns arbres centenaris: magnoliers, tells, un caqui la mar d'eixerit i un arbre grossíssim -una sequoia?-, els refrescos, cadires i mantes els aportà l'Anna Maria de Mont-roig. En acabat els camptarragonins anàrem al centre de Prada amb la intenció de visitar l'església romànica que conté un remarcable

retaule barroc. Quan hi vam arribar resulta que l'església

estava tancada, hi donarem un tomb per contemplar-la i acabàrem asseguts en una terrassa de la plaça sota l'ombra espessa d'unes moreres. Cafès, tallats, sigalons i un tallat amb gel foren servits per una cambrera la mar d'eixerida que parlava català més bé que tu i que jo. quan fou l'hora ens adreçàrem a la seu de la Universitat d'estiu. La calor del gimnàs ens acollí amb els braços oberts, a indicació dels de Vic col·locàrem les pancartes dels avis i àvies a una banda de l'espai. 

La ponència dels avis i àvies de Vic començà amb una mica

de retard, un públic nombrós i una mica granat, ja, esperava amb expectació la intervenció. Un primer ponent desglossà l'origen de l'acció. Una segona desgranà les activitats que han realitzat des dels seus inicis. Activitats amb què nosaltres ens sentírem plenaments identificats perquè també en fórem coprotagonistes: la sortida setmanal a la plaça de Vic, -ei, nosaltres, als nostres carrers i places, eh?- la constitució de la Taca d'oli al teatre Bartrina de Reus, la concentració a Montserrat, les anades a la manifestació de Madrid, a Estrasburg... En una intermezzo improvisat el rector de la Universitat dirigí unes paraules a l'auditori per reforçar  la nostra presència en l'acte i per perseverar en la lluita per les llibertats i els drets socials, entre els quals, el de l'autodeterminació. La segona exposà que en la situació actual de repressió, el capteniments dels partits i el desencís que sembla que s'empara del moviment independentisme tenim una opció clara de resposta i és la lluita no violenta amb els cinc passos: el diàleg, la denúncia, la no cooperació, la desobediència civil i la creació d'alternatives. La cirereta del pastís fou la intervenció dels representants d'avis i àvies d'altres localitats, la primera primer fou  la Maria del Camí de Cambrils, després l'Anna Maria Torres de Riudoms, a continuació la representant de

Mataró, seguida de l'Anna Maria Mestres de Mont-roig del Camp i, per acabar, Lluís Jové de Tarragona. Tots cinc reblaren el clau en la necessitat de continuar la lluita noviolenta al carrer per plantar cara a l'estat espanyol que ens nega drets personals i socials. Davant d'aquest afront li diem "Bon vent i barca nova!" Tal com diuen la gent de Cambrils. Crits de Llibertat presos polítics i Indepència! omplí l'ampli espai del gimàs i embaumà els contorns del Canigó, que tapat per la boira ens protegeix de les maltempsades!

Un cop acabat l'acte compartírem una estona amb la gent congregada. Hi trobàrem membres del CDR de l'Eixample de Tarragona. Ells havien omplert de llaços grocs les baranes del pont que dona accés al recinte universitari i també les parets i altres llocs ben visibles. 

Ja enllestida la feina ens disposàrem a retornar cap a casa. Després de donar més d'un tomb a una rotonda per trobar la direcció escaient o la connexió al google maps, trobàrem el camí de casa. Ep, el que no diré és que algú s'havia foscut en direcció prohibida abans d'anar a l'acte de tarda. Unes quatre hores de viatge separen Prada del Camp de Tarragona.  Després de viure una intensa jornada reivindicativa i de convivència, arribem a bon port. 

MAS D'ENRIC

Dijous rere dijous a Mas d'Enric el clam contra la repressió, a favor de la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats es fa sentir gràcies a la veu de la Taca d'oli del Camp de Tarragona. Els avis i àvies de Cambrils, La Selva del Camp, Mont-roig del Camp, Reus, Tarragona, Tarragonès, Tarragonès interior (Constantí, el Morell, la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp) i Valls es concentren davant la presó per denunciar l'empresonament ignominiós de la Carme Forcadell. Els cambrilencs portaren la veu cantant. Llegiren una carta molt sentida dirigida a la Carme.

A través de la qual es posen en la seva pell i la dels altres presos, es dibuixa un futur immediat trist a causa de la sentència del tribunal Suprem que es preveu dura amb voluntat d'escarmentar els qui van gosar posar urnes per exercir el dret legítim de votar en un referèndum d'autodeterminació, per cloure amb l'esperança que la mobilització popular i no violenta farà canviar aquest destí tal cruel. L'emoció de les paraules va entretallar la lectura i es va encomanar als que l'escoltàvem. 

Es va donar el fet que el Bernat, marit de la Carme, el seu fill i la jove hi eren, l'havien visitada. Se'ls va lliurar la carta. El Bernat va explicar com es trobava la seva dona i va agrair l'escrit i el suport de la Taca d'oli. Crits de "No esteu sols" va embaumar la tarda calorosa de la canícula d'aquest agost xafogós. 

Acte seguit férem tres tombs al recinte de l'aparcament. "Libertat presos polítics", "No volem ser una regió d'Espanya..." i altres proclames acompanyaren els tres tombs. 

El cant dels ocells, en recordança de l'Òscar Cid, i El cant dels segadors foren la cirereta que clogueren la concentració. Val a dir que persones d'altres col·lectius combatius s'integraren en aquest acte per donar suport a la nostra Presidenta del Parlament de Catalunya. Fins a la victòria final, persistirem!

TACA D'OLI

La Taca d'Oli del Camp de Tarragona es va concentrar com cada dijous a l'aparcament de Mas d'Enric. Els col·lectius d'avis i àvies de Cambrils, La Selva del Camp, Mont-roig del Camp, Reus, Tarragona, Tarragonès interior i Valls -crec que no me'n deixo cap- van ocupar l'esplanada de la presó. Es va llegir un fragment  de Ho tornarem a fer, de Jordi Cuixart, en què glossa l'acció noviolenta que va representar l'1 d'Octubre del 2017, la desobediència civil davant les lleis injustes i el progrés social i polític que tot plegat representa. Es donaren tres tombs a l'aparcament cridant llibertat presos polítics, independència i altres consignes; s'informà de l'inici de recollida de firmes de cara a la campanya d'autoinculpació i, per acabar, El cant dels segadors clogué l'acte.

Llibertat presos polítics! Llibertat preses politiques! Retorn dels exiliats i exiliades!

AMB ESTEVE MASALLES

L'últim dia abans de les vacances, els de la 3a Joventut hem tingut la companyia de l'Esteve Masalles, Llicenciat en Psicologia i Humanitats, bibliotecari, gestor cultural, guionista i guia de rutes variades, animador de clubs de lectura, membre actiu de TeclaSmit teatre i unes quantes coses més. Ens parlà de la Proclamació de la Segona República a Tarragona. Es basà en una crònica periodística de Lluís de Salvador que fou director del Diari de Tarragona de l'època. Explicà amb detall com, una vegada coneguts els resultats electorals de les eleccions municipals del 12 d'abril, una munió de tarragonins presidits per Pere  Lloret -que serà el nou alcalde-, Macià Mallol i altres fan un pelegrinatge des de les seus de les entitats republicanes d'on n'agafen la bandera i la senyera i visiten diverses seus administratives: el Govern Civil, l'Ajuntament, la Diputació, el Govern Militar amb resultats diversos.

El Governador diu, com a bon funcionari que espera ordres de Madrid, l'alcalde monàrquic diu que està enfeinat, al  president de la Diputació se li posa bé això de la República, el Governador Militar, educat però sense decantar-se cap a cap banda... La part més xocant va ser quan explicà que el governador es decantà per la República quan va rebre  un telegrama de Madrid dient que s'havien d'acatar les noves autoritats, però resulta que el telegrama era fals... Unes hores després ja es va fer evident que les eleccions representaven un canvi de règim radical: de la monarquia a la República. Masalles destacà l'obra que dugué a terme el nou ajuntament.

Fou incidir en la planificació escolar, pensem que un terç dels xiquests i xiquetes de Tarragona no anaven a estudi. També s'iniciaren colònies escolars. I s'intentà posar remei a l'atur que era endèmic a tot el món occidental. El temps republicà fou convuls pels conflictes socials i polítics que se suscitaren contínuament fins  a arribar al desenllaç fatal de la guerra civil.

Prèviament s'informà de l'anada a Balaguer, el dia 5 de setembre per donar suport als avis i àvies de la capital de la Noguera, s'instal·là un punt d'inscripció i a hores d'ara ja hi ha una trentena llaga d'apuntats. De ben segur que organitzarem un autocar. 

Es cantà L'estaca i es feu la passejada pel primer tram de la Rambla. Una vuitantena d'homes i dones corformàrem el grup d'assistents. En acabat, es donà informació que es continuen les concentracions a Mas d'Enric els dijous a les vuit de la tarda convocades per la Taca d'oli del Camp de Tarragona. Bo i recordant que el dimarts 3 de setembre a les 8 de la tarda es reprendran les trobades de la 3a Joventut x la República, es clogué l'acte amb el cant dels Segadors. Llibertat presos i preses polítiques! Retorn dels exiliats!

JESÚS F.

AMB RAMON MARRUGAT

El clam per demanar la llibertat dels presos polítics no s'acabarà mai! Ahir ens va acompanyar Ramon Marrugat, llibreter, gerent de la Llibreria de la Rambla i filòleg. Va fer un repàs a una bona mostra de frases fetes relacionades amb la ciutat de Tarragona. El coneixement i l'ús de frases fetes locals denota un arrelalament a la ciutat i una forma inequívoca de pertinença. Per botó una mostra: 

A Tarragona tot són baixades, ergo no et pots queixar de les pujades, ara quan les has de pujar ja en tenim una que diu a Tarragona totes les dones treuen molt de cul. És més llarg que  les cordes de la Capona, referida que la Capona es feia servir per tocar a enterrament dels forasters i deien que els canonges ho eren tots. Tots els que tenim record sabem què volen dir: les boles del Recasens, el braç de santa Tecla,el salomonet de les matines. En nom de Déu, quan els pescadors del Serrallo tiraven l'art de pescar; cosa estranya perquè eren o són mol renegaires, més que els carreters que se n'emporten la fama. Fer com el Joan de Tarragona, sinònim de fer l'orni. Passa més gana que un soldat de Tarragona. Quan Tarragona sigui Montblanc, per indicar que una cosa trigarà a acomplir-se. Bé, i podríem continuar hores i hores. Per no dir de les que tenen un origen culte: A Tarragona les parets parlen en llatí, motivada per la quantitat d'inscripcions que troben a les parets de la part Alta. O,de la gran que va ser Tarragona les pedres en són testimoni. Per no deixar de banda de les viles de la vora: Fot-li que és de Reus, A Valls venen vi vo i varat. D'Alcover res de bo en ve; i si alguna cosa bona hi va, no la deixen tornar. A Renau, el llop hi jau. La gent de la 3a Joventut per la república va seguir amb d'interès i la rialla als llavis la dissertació del Ramon. La podreu llegir en el document enllaçat.

L'Estaca va fer d'intermezzo entre el Ramon i la passejada pel primer tram de la Rambla. Un cop retornats al Balcó s'informà de viatge previst a Balaguer, el dijous 5 de setembre per donar suport als de la Taca d'oli de la capital de la Noguera. Es comentà que dijous 25, hi ha la concentració de la Taca d'oli del Camp de Tarragona a Mas d'Enric per denunciar la ignomínia de tenir els nostres presos polítics tancats a pany i forrellat en espera de la sentència. També es donà compte del viatge a la Chartreuse de Grenoble que es realitzarà el mes d'octubre d'enguany. Finalment es cantà Els segadors que clogué la concentració del dia 23 que aplegà una vuitantena llarga de persones.

MAS D'ENRIC

El col·lectiu Taca d'oli integrat per grups d'avis i àvies del Camp de Tarragona, en la seva trobada setmanal cada dijous a Mas d'Enric, ha convidat Lluís Pastrana, integrant i coordinador del Silenci, rebel·leu-vos, perquè parlés de l'acció "Ho tornarem a fer!...Tornarem a desobeir!"

En l'avinentesa de fer un pas endavant per superar la situació de repressió democràtica que viu el nostre país, des del Silenci se'ns convida a desafiar els poders de l'estat mitjançant dues de les principals eines de la no-violència: la no cooperació i la desobediència civil. Tot plegat vol ser una resposta a les sentències als presos polítics  que es preveuen inculpatòries. L'acció es concreta en una primera fase d'autoinculpació massiva, de tal manera que siguem tants que signifiqui un desafiament clar als poders de l'Estat. La segona, "Omplim les presons", consisteix en la presentació voluntària davant les autoritats penitenciàries en base a l'escrit d'autoinculpació presentat al jutjat i a la fiscalia tot tenint en compte la sentència condemnatòria als presos polítics. En aplicació a l'article 16 del reglament penitenciari, el director de la presó pot admetre qui s'hi presenti voluntàriament. En setanta-dues hores el jutge ha de resoldre si es queda a la presó o n'és excarcerat. Tenim un precedent que juga a favor nostre, és l'autoinculpació de més de 1.200 persones que va promoure la Taca d'oli que es va presentar a la Fiscalia de Tarragona i que va concloure que els autoinculpats no havien comès cap delicte. Per tant, s'entén que els ingressats a la presó per mor de l'autoinculpació serien posats en llibertat en el període de les setanta-dues hores  esmentades.  

El calendari que es preveu és: l'Onze de setembre es farà una primera recollida de signatures, els tres caps de setmana restants es faria extensiva a tots els pobles del país, el dia 2 d'octubre, dia internacional de la no-violència es presentarien les autionculpacions a la Fiscalia i a algun jutjat. Després vindria la presentació a les presons o a una presó, tot depèn del que es decideixi. Es tracta de fer una presentació massiva a la presó, que superi les possibilitats reals d'internar tanta gent.

Després d'explicar l'acció, es resolgueren dubtes presentats pels assistents. La resposta de la gent fou molt positiva, amb moltes ganes de fer un pas més per resoldre el conflicte que viu Catalunya amb l'Estat espanyol. Per acabar es cantà Els segadors.

CAMBRILS

El dimecres és el dia de la setmana que les àvies i els avis de Cambrils es reuneixen a la plaça de la Vila per exigir la llibertat dels nostres presos polítics, el retorn dels nostres exiliats i lluitar per la defensa dels drets democràtics i la independència del nostre País.

Avui moltes de les àvies i dels avis de la Taca d'Oli del Camp de Tarragona hem anat a Cambrils a acompanyar-los i a donar-los suport en els seus objectius. Ha sigut una trobada entranyable i plena de desitjos comuns envers Catalunya. Una lluita comuna per assolir el reconeixement de la nostra identitat com a poble i com a País.