Sortida a les 6 h de la Plaça Imperial Tàrraco, millor si podem estar a 3/4 de 6 del matí per endreçar equipatge i poder sortir amb la màxima puntualitat.
Cada persona ha d'ocupar el seient de l'autobús que se li va assignar en el moment de fer la reserva. Passarem llista en pujar a l'autobús i pujarem per ordre d'assignació.
En iniciar el viatge se'ls explicarà el programa que portarem a terme durant aquests dies. Se'ls prega respectin al màxim els horaris establers.
Se'ls donarà un nombre d'ordre per parelles d'acord amb les habitacions reservades a l'hotel. Nombre que han de recordar al llarg de tot el viatge i que se'ls demanarà sempre en pujar a l'autobús i en arribar el primer dia a l'hotel.
Iniciarem viatge direcció a Estrasburg. Durant el viatge es faran les corresponents parades de servei i es donaran les orientacions necessàries per gaudir d'un bon desplaçament i d'una bona estada.
Arribada a la nit a l'hotel Ibis Zenitth 3* LINGOLSHEIM a 6 km d'Strasburg.
La Roser Olivé amb el seu grup de gralles SONAGRALLA de l'AMTP (Aula de Música Tradicional i Popular) ha obert l'acte d'avui amb el País petit i L'estaca, de Lluís Llach. Els so de les gralles i el timbal han embaumat tot el Blacó de la Mediterrània.
Pepe Beunza, objector de consciència al servei militar ens ha adreçat la paraula. L'any 1971 va anar a la presó per aquest motiu.
Ha explicat les cinc fases de la lluita no violenta que ell practica com a activista que és.
La primera és el diàleg. Quan no s'està d'acord amb una llei injusta cal dialogar amb el que controla el poder per tal de canviar-la. Si no ens fa cas es passa a la segona fase.
És la denúncia. Considera que des de fa deu anys, a Catalunya, hi ha hagut moltes accions que han denunciat lleis o actuacions polítiques i socials injustes, per tant se'n pot fer un bon balanç. Per aquest motiu tenim dret a estar cansats però no desanimats. Per dignitat convé continuar la lluita per alliberar els presos polítics. És important el que fem, però no suficient. Amb les nostres accions hem desemmascarat l'adversari, sabem que és poderós i ignorant.
Anem per la tercera: no cooperació. No comprar productes de l'adversari, boicot, lluitar per un ensenyament i sanitat de qualitat, batallar per potenciar els serveis socials per subvenir els grups de població desfavortis amb perill d'exclusió social.
L'altra és la desobediènciacivil. Alerta, és molt important, pot comportar presó. Convé estar preparat per aquesta eventualitat. Ha donat alguns consells pràctics: buidar l'ordinador i deixar la informació amb gent de confiança, repartir els diners en diferents comptes corrents, tenir preparada la bossa amb una muda, un bon llibre, uns quants diners, avisar un advocat i, sobretot que els de casa ho tinguin assumit. Aleshores pots dir: "Ja poden venir quan vulguin, ja estic preparat." Ah, i saber estar tancat en una cel·la!
El cinquè i últim és la construcció alternativa, que en el nostre cas és la consecució de la República catalana.
Ha comentat que l'any 1995 hi va haver més de 300 insubmissos tancats a la presó producte de la lluita no violenta contra el servei militar i, al final, es va abolir.
El toc de gralles d'Abril 74 ha clos aquesta part.
En acabat hem passejat per la Rambla exhibint els cartells de LLibertat preses polítiques!
En retornar al Balcó s'ha recordat que dimarts que ve, 2 de juliol, hi ha l'acte a Estrasburg en favor dels eurodiputats Junqueras, Puigdemont i Comín i que la concentració de la 3a Joventaut es farà a les 8 de la tarda, al Balcó. Alerta, doncs, al canvi d'horari!
El cant dels segadors ha posat punt final a la trobada setmanal.
Carme Borbonès, lleidatana d'origen i tarragonina d'adopció ha estat
l'encarregada d'adoctrinar la 3a Joventut x la República. De tradició
pedagògica familiar, ha sustentat el discurs en tres àmbits:
democràcia-república, educació i diàleg. Ha vingut a dir que cal aprofundir en
la democràcia i en la República. Nosaltres, en aquest cas, som una bona
plataforma per posa en pràctica aquest aprofundiment.
L'ensenyament i la
formació són eines cabdals per aconseguir la fita que ens proposem. És la
manera de superar una societat líquida que viu "una era de canvi i movient
constant, en què l'home està orfe de referències constants i els conceptes són
més inestables que mai", segons paraules del filòsof Zygmunt Bauman.
Dos
conceptes nous fan progressar el discurs quan la Carme afirma que amb la raó i
la llei no n'hi ha prou per per aprofundir en la democràcia i la República: ens
cal diàleg. Un diàleg generós. I aquí ens remet a Ramon llull: "si no ens
podem entendre per les paraules, entenguem-nos a través de l'amor." A
aquest diàleg la Carme li fa fer un salt i ens plantem en el diàleg entre
pobles: la federació i la confederació. Pi i Margall ens diu que la
confederació és el diàleg entre pobles iguals i dona resposta a la igualtat en
la diversitat. Seguidament fa un incís a les noves tecnologies multinacionals
que ens iguala als que vivim al planeta terra. Mentre parlava de diàleg, he
recordat el que ens va dir la Mayte Blay:"Podríem establir un diàleg per
veure quina república volem" i també el que m'ha dit avui mateix la Carme
Lleida: "Ens cal omplir la República de contingut, sobretot social."
Considero que les dones han d'encapçalar el diàleg.
Finalment hi ha hagut un record per als presos polítics i pels exiliats.
Tot hi les inclemències del temps, pluja i baixes temperatures, ens hem concentrat al Balcó del Mediterrani per continuar demanat, sense defallir, la llibertat pels presos polítics, el retorn dels exiliats i la República Catalana. Els avis i àvies de Tarragona, tant si plou com si no plou, som constants en la nostra lluita i cada dimarts ens apleguem per fer saber a tothom la injustícia que el nostre poble estar patint.
Avui ens han dirigit unes paraules persones vingudes d'arreu de l'Estat Espanyol i que fa anys que viuen i conviuen a Catalunya, terra d'acollida. Persones que sumen en la lluita i defensa diària de les llibertats del nostre poble i de la República Catalana. Elles són el Manu Amaro d'Alcaudete (Jaén), la Christina Margaretha Juanola Bosshard de Suïssa, el Jesús Castañeda de Fresneda de la Sierra (Burgos) i la Rosa Garcia de Guadalajara.
Com sempre hem cantat i ens hem manifestat per la Rambla Nova de Tarragona per fer saber a tothom quines són les nostres demandes i les nostres lluites.
La 3a Joventut x la República persisteix dimarts rere dimarts a demanar la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la proclamació de la República Catalana. Avui ens ha acompanyat Lluís Maria Moncunill, teòleg, filòleg i humanista. Estudiós de la persona i obra del canonge vallenc Carles Cardó. Lluís Maria ha començat el parlament fent una picada d'ull als congregats quan ha dit que el grup de la Tercera Joventut per la República encarna l’ideal descrit per Ciceró al tractat De Senectute (de la vellesa), sobre la maduresa de la vida.
A continuació ha centrat la seva intervenció en tres personatges que han deixat empremta a casa nostra. El cardenal Vidal i Barraquer que, fidel a la seva consciència, es va negar a signar l'any 1937 la carta dels bisbes espanyols que donaven suport al cop d'estat cruent del General Franco contra el govern legítim de la República, cosa que el va menar a l'exili. Josep Pont i Gol defensor de la unitat de la llengua catalana mentre fou bisbe de Sogorb-Castelló i també de la cultura catalana quan després ho fou de Tarragona. Tots dos descansen a la cripta de la capella de Sant Fructuós de la catedral de la nostra ciutat. Carles Cardó que compartí exili amb Francesc Vidal i Barraquer i mestratge al costat de Pont i Gol. Ha glossat la manera com va arribar al catalanisme quan era infant.
L'epíleg de la intervenció se l'endu Mn. Muntanyola, poeta i home lligat a la terra, que ens demana que escoltem "el ressò de les veus segrades dels ossos vivificats" com a manera de recuperar la pau interior en aquests temps tan convulsos.
L'himne partisà Bella ciao fa companyia a L'estaca i a Els Segadors. El tomb per la Rambla ens manté ferms en els nostres ideals: LLibertat presos polítics!
"Avui la Maite Blay ens ha donat una lliçó de saviesa, reflexió i vindicació. S'ha adreçat a la 3a Joventut per la República amb unes paraules de Teresa Pàmies: Vells mes no caducs. A partir d'aquí les cites d'autoritat no han cessat. José Saramago: Vull que els joves sàpiguen que els vells som aquí per treballar. Sherry Turkle: En defensa de la conversación. Ricard, Lahoz, Plató, Aristòtil, Ciceró, Diotima, Svetlana Aleksiévitx, Alba Sotorra, Homer, Dolors Montserdà, Teresa Batet. És evident que si voleu saber què diu de cada una haureu de llegir el seu text magnífic a través de l'enllaç que hi ha al blog, fent clic AQUÍ. Ens ha explicat el concepte de república de Ciceró i el que és més vigent actualment.
Ens ha dit que en un moment de crisi com l'actual, les urgències fan que deixem per més tard el diàleg, les converses que exigeix la política. I per acabar ha posat l'exemple de dones importants: Diotima, Alba Sotorra i la sevaComandant Arian, un milió de dones russes lluitant a la II Guerra Mundial, i la nostra Teresa Batet que impulsà des de l'Ajuntament de Tarragona la Conselleria de salut i medi ambient. I pregunta, la Maite, ¿No ens agradaria un diàleg entre ella i altres dones i homes d'ideologies diverses que ens ajudés a pensar quina classe de república volem? Cap daona en l'obli, demana la Maite i et contestem des de la 3a Joventut: Maite, cap dona en l'oblit!
L'últim record és per una dona lluitadora, La Carme Forcadell, injustament empresonada i jutjada.
Bella Ciao, L'estaca i Els segadors protagonitzen el cant i el tomb per la Rambla demana una vegada més: Llibertat preses polítiques!
Ricard Lahoz, periodista impulsor de la revista Fet a Tarragona, ha pres la paraula avui en la concentració setmanal de la 3a Joventut x la República. Ha ressaltat tres aspectes. El primer ha estat la confecció de Feta a Tarragona com a model de periodisme de proximitat i de qualitat. El segon, la necessitat d'anar a votar diumenge que ve, 26 de maig, en clau republicana i independentista, tot ressaltant la importància de les eleccions municipals i europees perquè, a través del vot, el país digui una vegada més que volem la llibertat dels presos polítics i la consecució de la República catalana. I, per finalitzar, ha denunciat la premsa que està sotmesa a grups de pressió tant polítics com econòmics, que genera les falses notícies, per tant cal cercar-les en fonts fiables per tal de preservar la llibertat d'informació.
Hem cantat El cant del poble, de Josep M. de Sagarra, coneguda per "Glòria catalans cantem,/ cantem amb l'ànima!" i les de sempre, L'estaca i El cant dels segadors. Després de cridar Llibertat presos polítics i de fer la passejada per la Rambla, s'ha informat que avui Silenci, rebel·leu-vos contra la injustícia compleix 200 dies de concentracions davant del Palau de Justícia de Tarragona i que convenia que hi anéssim a donar suport. Tot plegat ha coincidit amb la constitució del Congrés i del Senat amb la presència dels presos polítics escollits el 28 d'abril en aquestes institucions.
La Concentració de la 3a Joventut x la República d'aquest dimarts ha tingut un color feminista i femení.
S'ha llegit un fragment del pregó de les Festes de Santa Tecla de l'any 1979 a càrrec de Maria Aurèlia Capmany que glossà la figura de la patrona de la ciutat com a feminista avant la lettre per la seva audàcia com a dona finestrera. Des de la finestra veié Sant Pau de qui fou una ferment seguidora, a qui visità a la presó. M. A. Capmany, lluitadora antifranquista reivindicà la tasca en favor de la democràcia i el deure de celebrar la festa en tota la seva dimensió. Com nosaltres, que lluitem per la llibertat dels presos polítics i la proclamació de la República Catalana. Aquest combat. però no ens ha de privar del dret a la festa.
Les Teixidores de Vilassar de Dalt han estat testimoni de la seva acció a favor dels presos polítics tot mostrant-nos el que saben fer: ornaments de color groc que mostren en les concentracions on són presents. Això els dóna força per continuar lluitant.
Escolta-ho en el vent, L'estaca i el Cant del Segadors són els himnes que hem cantat i que ens mantenen ferms en combat per perseguir els nostres objectius. La passejada per la Rambla manifesta als tarragonins la nostra voluntat de no defallir. Llibertat presos polítics.
El proper dimarts, 14 de maig, ens acompanyaran Les Teixidores de Vilassar de Dalt, que van néixer arran dels
fets posteriors a l’1 d’Octubre per la necessitat que tenien de sentir-se útils en pro de la República que volem construir. Són un grup de dones que, amb
la voluntat d’ajudar en allò que està al nostre abast, treballen teixint i fent
manualitats que després venen a les concentracions i trobades. El benefici que en treuen d’aquesta tasca el dediquen íntegrament a la Caixa de Solidaritat pels
Presos Polítics.
Un dia més ens trobem al Balcó de Mediterrani per demanar la llibertat del presos polítics i per denunciar la deriva autòritaria de l'estat que ataca els drets civils, polítics i socials dels ciutadans.
Avui la Carme Mas ha glossat la figura de Dolors Monserdà, escriptora vinculada a la nostra ciutat a través de la coneixença d'escriptors del Camp de Tarragona, en especial de Josepa Massanés de la qual n'escrigué la biografia. Un dels interessos de Monserdà era denunciar l'explotació laboral que sofrien les cosidores. L'any 1910 va crear el Patronat d'Obreres de l'Agulla que els oferia borsa de treball, assistència mèdica gratuïta o fils i roba a preu de fàbrica. Tot aquest estat de coses les explicà en conferències i més endavant amb la seva novel·la Maria Glòria. Clica aquí i podràs llegir el text.
Hem cantat Tot el poble cantarà, L'Estaca i el Cant dels Segadors, que ha clos l'acte. Entremig hem fet la passejada per la Rambla, que avui excepcionament, ha arribat fins l'Estàtua dels Despullats, i hem cridat, a cor que vols, "Llibertat presos polítics!" i "Llibertat preses políticques".
SORTIM
