CONVOCATÒRIA

 

LLUITEM PER LA LLENGUA I EL PAÍS!

Dimarts, 16 de maig. Esperem cada dia un raig d’aigua, tanmateix com un càstig bíblic, la secada persisteix. També persistim a denunciar la repressió contra els patriotes catalans, que no s’atura, i també recordem la situació dels exiliats. I això, Lluís, ho expliques molt clar. Avui fas esment del Roger a qui demanen quatre anys i mig de presó per desordres públics i reunió i manifestació il·lícita. Hi ha convocada una concentració davant del Palau de Justícia (Arc del Triomf) de Barcelona,  el 29 de maig a dos quarts de 10 del matí per demanar-ne l’absolució. També fas referència a l’alcaldessa de Banyuls que persisteix a fer servir el català als plens de l’ajuntament malgrat la prohibició de la justícia i de l’estat francès. El Cant dels ocells és testimoni sonor de la ignomínia que sofrim. Després de sentir-lo en silenci responem ben fort: llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui ens parla la Rosa Maria Codines, Inspectora d’Educació, expresidenta d’Òmnium i activista integral.  La immersió lingüística és el tema que tracta. La Rosa Maria inicia la xerrada tot exposant la cronologia del tema. Des de l’any 1975 fins al 1985 desgrana les fites: mort de Franco, Cursos de Reciclatge de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, Reial Decret de l’ensenyament de la llengua catalana a l’escola, creació del Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC), Estatut de Catalunya, Llei de Normalització Lingüística aprovada per unanimitat, programa d’immersió lingüística (s’inspira en el Canadà), Plans de Normalització Lingüística. Recalca que tots els infants de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer el català. La Llei 12/2009 LEC, considera que cal promoure el català: un poble, una llengua, amb el benentès que hi ha l’atenció individualitzada. I que hi ha protecció de llengües maternes (xinès, àrab, romanès) i es fan classes fora de l’horari escolar. Al principi de tot, les famílies que venien de fora volien que els fills aprenguessin català per integrar-se a la societat d’acollida. ¿I on va triomfar?, doncs a Bonavista. Pregunteu-ho sinó a la Rosa Gairal i a la Maruja Arangoncillo que amb la seva traça aplicaven la immersió lingüística amb correcció subtil i amb el retorn a la frase original amb la incorporació de la correcció. Ara sí que pinten bastos ja que la intromissió de la justícia en el tema lingüístic fa que s’imposin solucions draconianes que perjudiquen el català de totes totes. Cal entendre que la situació inicial de bilingüisme català-castellà s’ha passat a l’actual de multilingüisme. Ara ja es parla d’usos lingüístics. Al final ens has deixat un mal regust de boca, Rosa Maria, quan has dit que a la llengua vehicular de les aules no és el català, que a la ciutat de Tarragona s'incorporen al sistema educatiu 30 alumnes cada setmana, cosa que dificulta la seva integració, que la immersió no s’aplica amb el rigor necessari, que el nivell d’exigència dels centres educatius s’ha relaxat, que les polítiques educatives estan guiades per la deixadesa i la desídia, que la llengua està amenaçada per culpa dels tribunals de justícia. Va necessitem una visió positiva. Acabes la teva intervenció amb: lluitem per la llengua i pel país! T’aplaudim Rosa Maria per la claredat del teu missatge. Aquí tens el text complet.

Avui Jesús Figueres, tot invocant la pluja, ha cantat Inici de càntic en el temple (1954) de Salvador Espriu, musicat per Raimon el 1965. Li és grat de recordar allò que diu “Ara digueu: “La ginesta floreix, / arreu al camp hi ha vermell de roselles.” Que indica l’inici de la primavera. La primavera de la independència que tan anhelem els catalans. El Xavier, fidel a la cita, ha interpretat La Rosa de paper que ja coneixem per altres vegades que l’ha interpretada.

El Lluís ha tancat l’acte recordant-nos que dissabte que ve a les 7 de la tarda al Teatre Metropol hi ha el lliurament dels premis ciutat de Tarragona i que dimarts que ve parlaré Miquel Blay sobre  Tarraco versus Hispaniae. Els segadors han estat el colofó final. I corrents cap a Aturem les guerres que avui el temps se’ns ha tirant al damunt!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

LA DESAPARICIÓ FORÇOSA DE NADONS: MOLT DE CAMP PER CÓRRER

Dimarts, 9 de maig. Altra volta al balcó per denunciar la repressió contra els patriotes catalans. El Joan Andreu ens marca el ritme de l’acte d’avui. Té un record per als exiliats i represaliats, resulta que l’Audiencia Nacional manté el processament per terrorisme contra els dotze CDR’s de l’operació Judes. Sentim el Cant dels Ocells en silenci contingut per esclatar amb el clam de Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui ens parla la Neus Roig, doctora en Ciències humanes i Socials, i antropòloga. La seva tesi doctoral es basa en la desaparició forçosa de nadons a l’estat espanyol, més de 300.000, entre 1938 i 1996, tema que explora en No llores que vas a ser feliz (2018). Presideix l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors que va promoure la llei catalana 16/2020 de Desaparició Forçada de Menors que ha demostrat la seva eficàcia amb els retrobaments familiars que combat la desmemòria i el context de gènere i classe. L’exposició extensa i intensa de la Neus ha seguit el fil d’una història llarga, escabrosa i sadollada de dolor i d’injustícia. Tot un conjunt d’elements polítics socials i religiosos es van congriar en la desaparició de nadons. Sota l’empara de Franco i instrumentalitzat pel psiquiatre Vallejo Nájera es va dur a terme una campanya de robatori de nadons de mares solteres, mares ‘roges’, mares amb poc arrelament a la ciutat on donaven a llum. Monges, metges, registre civil… Tots anaven de bracet  per proveir d’infants les famílies benestants del règim que volien una criatura. Fins fa poc tots recordem que no s’inscrivia un nounat al registre civil fins que no passaven 24 hores. Imagineu-vos el que es podia fer en aquest temps. A la mare se li deia que el fill havia mort, que no el podia veure, quan en realitat ja s’havia lliurat a una família en adopció. A partir del 1978, ja en democràcia, robar criatures es considera un delicte comú, cosa que vol dir que molts ja havien prescrit. Es crea l’associació ANADIR que comença a denunciar les desaparicions de nadons. El 2011 es fa una denuncia conjunta a la Fiscalia General de l’Estat, resultat: les arxiva totes. La Neus repassa institucions tarragonines (Hospital Joan XXIII, Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, Diputació de Tarragona) que tenen documentació sobre desaparicions i es neguen sistemàticament a facilitar-la a afectats i investigadors. Boicotegen el retrobament de mares i fills biològics. Quan s’obren les portes dels arxius tot és més fàcil, com és el cas de la Maternitat de Barcelona. Ja en la recta final de la xerrada, la Dra Roig demana als pediatres, que van participar en alguns d’aquests fets luctuosos, que aportin informació als jutges, no per tancar-los a la presó sinó per facilitar el retrobament tan anhelat per molts. Podem entrar al web Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors per fer consultes o aportar informació. Aplaudim les teves paraules, Neus. Necessitem veus com la teva per descobrir la ignomínia de l’abús de poder en aquest tema. Si cliques aquí, en sabràs més.

El Xavier ens canta Marona, de Lluís Llach. Parla de la mar com a mare i de la gent que s’hi ofega, gent que vol travessar-lo per arribar a una terra on pugui viure amb llibertat i dignitat. Mireu-ne una estrofa i tornada: “La mare plora, mare marona,/ damunt les platges del seu cos / pels fills que moren, roses obertes / i en la bellesa el quiet sanglot… // Mar i marona que amb el teu alè de vida / mous les onades i els batecs dels nostres dies, / dona'ns per sempre més el bé de la pau.” Bé, Xavier, sempre atent al batec del moment.

Avui, com cada dimarts, a les 12 i ha el Silenci d’Aturem les guerres davant del ministeri de la guerra. Dijous, 11 a les 7 de la tarda, al carrer Major, 14, hi haurà una conversa literària entre Carme Mas i Marta Pessarodona sobre Mercè Rodoreda, organitzada per Òmnium Cultural del Tarragonès. I d’avui en vuit Rosa M. Codines ens parlarà sobre la immersió lingüística. Els Segadors clou l’acte d’avui i ens convida que tornem dimarts que ve.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

DEU-NOS AIGUA, MAJESTAT!

Dimarts 2 de maig. La Fina ens mena per bon camí. Denuncia l'Audiència Nacional que imputa els de l’operació Judes de terroristes i per als quals demana presó i fiances prohibitives. També trina pel cas d’Eduard Calvo que la JEZ no vol que es presenti a les eleccions tot i que la inhabilitació ja ha estat complida. Kilian Cuerda, professor de l’institut Carles Salvador d’Aldaia, denuncia l’assetjament a què l’ha sotmès Mediterráneo digital, amb acusacions d’adoctrinament. També denuncia la persecució política que sofreixen els CDR. Per a tots ells sentim en silenci el Cant dels ocells. Llibertat, amnistia, fora la monarquia! és la resposta que donem davant de tanta injustícia.

La Fina presenta el ponent d’avui. És Josep Antoni Viudez Carricondo, enginyer tècnic industrial, màster en riscos laborals, entre d’altres i molt vinculat al Consorci d’Aigües de Tarragona, el CAT. El Josep Antoni comença dient que li ha agradat la frase que hem posat a la publicitat: L’aigua és vida. És una referència evident a Lo riu és vida de la campanya contra els transvassament de l’Ebre. I rebla el clau dient, la manca d’aigua és la mort. I parla de les guerres que ha provocat el control de l’aigua. l’última, la política entre el PSOE i el PP pel cas de Doñana, és increïble que no es posin d’acord en un tema tan delicat. A Catalunya el tema de l’aigua té dues vessants. La conca hidrogràfica de l’Ebre administra l’aigua de la província de Lleida i del sud de Tarragona i l’ACA, l’altra part del territori, la meitat nord de la circumscripció de Tarragona i tota les de Barcelona i Girona. L’ús de l’aigua de l’Ebre correspon a un 95% per a regadiu i un 5% per a ús de boca. La de l’ACA al revés: 95% per a ús de boca i industrial i el 5% per a regar. Abans de la creació del Consorci, Tarragona es bevia l’aigua salada i Reus patia restriccions. El govern de Madrid aprova la concessió d’aigua de l’Ebre a la província de Tarragona. L’aigua s’extreu del canal de l’esquerra de l’Ebre, a canvi es revesteixen els canals per evitar-ne pèrdues. Aquestes són les xifres. Pel canal hi corren 20m3/s, dels quals se'n perden un 60% a causa de les filtracions. La concessió és de 4m3/s. Les dates. El 1981 es promulga la llei de la concessió. El 1985 es redacten els estatuts. El 1987 s’elaboren els projectes, es fan les licitacions, les adjudicacions, les obres… 20 mesos més tard l’obra ja està enllestida: 400 km de canonades, 25 estacions de bombament, canonades, algunes de 1,6m, dipòsits… El 1989 l’aigua corre per les canonades i arriba a les seves destinacions: boques, regants, indústria. Arriba a seixanta-nou ajuntaments i vint-i-cinc indústries. Arriba al Baix Ebre, Montsià, Camp de Tarragona (Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès), Conca de Barberà i Baix Penedès. L'hivern es consumeixen 2,6m3/s i a l’estiu, 3,6, per tant encara hi ha marge fins a arribar als 4m3. Aquí trobaràs els aspectes tècnics.

El Josep Antoni ha obert un torn de paraules. S’ha preguntat si aquest minitransvasament no era una manera amagada de fer arribar l’aigua a Barcelona. La resposta ha estat clara: la llei diu que l’aigua arriba fins a Cunit i no pot anar més enllà. L’altra pregunta era sobre la titularitat del Consorci. Respon que la propietat recau sobre el mateix consorci que funciona com una comunitat de propietaris, cadascú paga segons el cànon d’aigua contractat. T’aplaudim, Josep Antoni, per la claredat amb què has exposat el tema.

El Xavier canta Cançó a Mahalta, de Màrius Torres, musicada per Lluís Llach. Parla de l’amor platònic entre el poeta i una malalta del sanatori, Puig d’Olena, on estava ingressat perquè patia tuberculosi. Hi va morir el 1942 a l’edat de trenta-dos anys. La cançó estableix la comparació de dos rius que corren paral·lels que no es trobaran mai i el sentiment amorós del poeta envers l’estimada que no podran confluir mai físicament pel seu caràcter platònic. Mireu-se-la que maca que és: 

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.

Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:

entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,

sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,

de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.

La Fina explica els actes propers. Avui s’inaugura una exposició sobre l’Ateneu Llibertari Alomà a l’Antic Ajuntament. Dijous 11, el Xavier Marcos farà un concert al Casal Despertaferro de Reus, a 2/4 de 8 del vespre. Dimarts que ve vindrà a parlar al balcó la Neus Roig, antropòloga. Cantem Els Segadors amb la força i convicció necessàries per seguir lluitant!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

  

SANT JORDI, ENCARA

25 d’abril, vivim l’herència de Sant Jordi. La Fina ens guia amb les seves paraules. Denuncia la repressió contra tants joves patriotes, es rebel·la contra la indefensió de l’exili. El Cant dels ocells fa recapte d’aquest estat de coses. Contestem mentalment: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui alternarem poesia i cançó. Josep M. Gomis llegeix “Preneu les roses”, d’Olga Xirinacs que avui no ens ha pogut acompanyar perquè és present al lliurament dels guardons del concurs literari escolar que duu el seu nom; Ricard Espinosa, conegut per tots per la seva dilatada vida professional com a llibreter, diu “Paisatge de Tarragona”, d’Antoni Rovira i Virgili, del qual en vindica la seva adscripció tarragonina. En aquest primer intermezzo, Xavier entona La Rosa de paper, lletra de Vicent Andrés Estellés, popularitzada per Miquel Gil, ja cantada altres vegades en aquest espai republicà i glosada per la Isabel Ortega. Seguidament la Rosa M. Rossell ens ha despertat la líbido amb “La balada de Fra Rupert”, de Josep Maria de Sagarra, n’ha llegit un fragment suficient per fer pujar els colors a la cara dels més benpensants i fer morir de riure els més murris, i la Dolors Salvador ens ha regalat “Podries”, de Joana Raspall; el condicional de “podries…” es resol dient “que importa tenir / les mans ben obertes” per acollir els altres. Xavier ens ha cantat El camí de Farinós, de Tomàs de los Santos, cantant que coneixem abastament per les cançons que ens ha interpretat. Segueix el recital amb un clàssic: “La Diada de Sant Jordi”, de Joan Maragall, llegida per la Rosa Cabré que, a més, ens explica el refrany “Sant Jordi mata l’aranya”, i “Havent sopat”, de Joan Margarit, a càrrec del sr. Miquel Fàbregues. La Fina clou el recital de poesies amb la lectura d'”Inici de càntic en el temple”, de Salvador Espriu, crit d’esperança apuntalat pels colors de la ginesta i de les roselles; i de compromís, ja ho diu el vers final: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”. Amb “Sonet”, de Bartomeu Rosselló Pòrcel, musicat per la Maria del Mar Bonet i d'Hilario Camacho, el Xavier ha posat punt i final al recital. Podreu repassar poesies i cançons si cliqueu damunt dels títols. Aplaudim aquest devessall de paraules i de notes musicals que ens enlairen fins a l’infinit dels nostres anhels de llibertat.

La Fina ens recorda que, ara, a les 12 hi ha la concentració “Aturem les guerres” davant del ministeri de la guerra i que la setmana que ve vindrà Josep Viudez Carricondo a parlar d’EMATSA i de l’aigua. Completem la jornada tot cantant els Segadors.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

DEFENSEM EL RIU SIURANA

Dimarts, 18 d’abril. El Pep condueix l’acte d’avui, comença per recordar els exiliats, els encausats que en són molts, la (in)justícia cada dia estreny més. Fa esment dels inhabilitats i dels que van al davant de tot plegat, a veure si no amaguen el cap sota l'ala i afronten amb valentia el camí cap al referèndum. Al mateix temps fa referència als alcaldes de la Catalunya Nord que la fiscalia francesa els ha encausat per debatre en català als plens dels Ajuntaments. Els hem aplaudit!!

Sentim el Cant dels ocells, contestem amb el nostre lema: llibertat, amnistia, fora la monarquia! El Pep presenta el ponent d’avui: l’Andreu Escolà Llevat, de Reus, autònom, naturalista i expresident del GEPEC. Ens parlarà de la recuperació del riu Siurana. Cal que defensem el medi ambient! Ell mateix ens explica el seu compromís: “...tinc 58 anys. Professionalment soc autònom i tinc dues petites empreses. Tinc dos fills. Dedico el temps lliure a l’observació de fauna, sóc naturalista des de fa 45 anys, especialment en l’observació i seguiment d’ocells (ornitologia), participant en projectes de ciència ciutadana.(ICO-institut Català d’Ornitologia). Degut a aquesta afició amb els anys he vist que un s’ha d’implicar en la protecció i recuperació del nostre entorn natural i els seus cicles i per això sóc soci de vuit ONGs ambientals. Estic especialment implicat en la recuperació del riu Siurana, lluita intensa i complexa durant més de vuit anys que ha posat en evidència la manca de sensibilitat i fermesa en la defensa i protecció del medi ambient del nostre govern i de la nostra societat.” A partir de seu compromís denuncia l’expoli del riu Siurana des del Baix Camp. Ens explica com un bé públic, l’aigua, és gestionat per una entitat privada, la Comunitat de Regants de Riudecanyes. Com els ajuntaments s’aprofiten del preu baix de l’aigua de reg i la multipliquen per sis per vendre-la en aigua de boca. O per a usos industrials. Cal ser solidaris, però no potser que els pagesos, ajuntaments i indústries del baix Camp s’apropiïn del 90% de l’aigua del Siurana i el Priorat es quedi a zero. ¿Com pot ser que s’aboquin 20 litres per segon al riu que al cap d’un no res ja s’ha filtrat? El nostre govern de la Generalitat no fa res per solucionar aquest tema, està lligat de peus i mans pel caciquisme i els interessos dels partits que governen els ajuntaments que fan negoci amb l’aigua. Ara està pendents de dos judicis, un per girar les comportes de l’aigua de l’embassament cap al riu i un altre per denuncia la concessió a perpetuïtat de l’aigua de l’embassament de Riudecanyes a la Comunitat de Regants. Gràcies a la seva denúncia, ara hi ha una sensibilitat per defensar el riu Siurana. Si en vols saber més clica aquí. T’aplaudim, Andreu, perquè ens has obert els ulls davant d’aquest espoli flagrant.

Xavier Marcos canta Roselles de Tomàs de los Santos  acompanyat per Borja Penalba. Tracta d’una senyora que porta flors en un revolt de la carretera on està enterrat el seu marit durant la guerra civil. Ell lluitava per la llibertat. En un moment el marit mort li diu que no cal que porti més flors perquè han sortit roselles al revolt. Demana que el recordi per poder seguir viu ¿I si a sota de cada pom de roselles hi hagués enterrat un lluitador per la llibertat? Va, un parell d’estrofes: “La primavera ha tornat febril, / les arrels toque amb les mans, / i les roselles m'han pres la carn / com cada any abolit. // Els meus anhels no acaben ací, / t'espera a terra l'amant / ja tinc roselles, no portes rams, no m'oblideu, que no vull morir. ” Gràcies, Xavier, per oferir-nos la cançó del tàndem valencià. 

Les informacions van al voltant de la festa del llibre, Sant Jordi. Es demana al públic que surtin voluntaris per llegir un text el dimarts que ve, dia 25, la Fina aconsegueix que en surtin cinc o sis. Més coses, dijous, 20 hi ha la presentació del llibre El castellà a la Catalunya contemporània, a les 19h, a la Sala de Graus de la URV, Campus Catalunya. El dia 20 d’abril Conferències de primavera a la Reial  Societat Arqueològica de Tarragona. Divendres, 21 a l’Antic Ajuntament del carrer Major,  Recepció d’Escriptors a les 19h. El mateix divendres, Revetlla de Sant Jordi a la Biblioteca Pública de Tarragona a partir de les 17h fins a les 24. 23 d’abril ala Plaça verdaguer ballada de sardanes. Ara a les 12 hi ha l’acció Aturem les guerres davant del Ministeri de la Guerra. Cantem els Segadors per espolsar-nos les pors.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

PERE JOAN BARCELÓ, LO CARRASCLET: GUERRILLER I CORONEL

Dimarts, 11 d’abril. “Lluitarem per la llibertat malgrat que ens vulguin aturats”, aqueixes són les paraules amb què el Lluís ha començat l’acte d’avui. Denuncia que a dia d’avui hi ha gent que no pot menjar la mona a casa seva, se l’ha de menjar a Brussel·les, a l’exili, com és el cas de Puigedemon, Comín, Ponsatí, Puig, Valtonyc. I algú a la presó com ara Hásel. El Cant dels ocells dona testimoni d’aquesta magna injustícia. Responem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

El Lluís presenta el ponent d’avui, professor jubilat d’història, de Montbrió del Camp, de nom Jaume Borràs Galceran. La seva comesa és posar al seu punt just el Pere Joan Barceló, lo Carrasclet. El treu del l’infern i l’eleva al cel. De bandoler l’ascendeix a guerriller i coronel. És el grau que li toca. Avui és un dia de contrastos, d’opòsits. Pere Joan Barceló, Carrasclet, versus Rafael Casanova. El pagès lluitador i irreductible versus l’advocat acomodatici. Guerriller i coronel versus Conseller en cap. Pagès a Hongria versus advocat al Principat. Representant dels pagesos i classes populars versus representant de la noblesa i les classes mitjanes. Morí lluitant versus morí al llit. El catalanisme dominant exalta la figura de Casanova i menysté la de Barceló. Lo Carrasclet, fill de Capçanes, planta cara a les tropes felipistes durant i després de la Guerra de Successió per deslliurar els pagesos de l’opressió política, fiscal i simbòlica a què el nou règim sotmet la població catalana. Per acabar de reblar el clau, Veciana, de Valls estant, crea els Mosso d'Esquadra per perseguir el patriotes catalans. Fa un paral·lelisme amb els irreductibles del segle XXI: els que sortim al carrer per denunciar la injustícia i defensar la pàtria catalana. Si en vols saber més, clica aquí. T’aplaudim, Jaume, perquè amb el teu verb decidit has reivindicat la figura del guerriller i coronel prioratí.

Seguidament el Jesús canta Dansa de la primavera de la Maria del Mar Bonet. Tema amarat de poesia, mira si no un parell d’estrofes: “Febrer m’ha duit la carta tan precisa: / vol que els lilàs s’obrin pels dits / i, en el cor m’hi creixi una palmera. / Que exigent que ve la primavera! // Volar amb el vent i les noves llavors; / qui sap on el vent em portarà, / a dins el cor d’una terra antiga, / o creixeré al fons de la mar.”

La setmana que ve vindrà a parlar la Maria José Figueras, exerectora de la URV. Ara a les 12 hi ha la concentració Aturem les guerres. Ens acomiadem amb el cant dels Segadors.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!