Avui dimarts 8 de juny ens trobem de bell nou al Balcó. El Comptador de la vergonya ens diu: Carme Forcadell, 1.173 dies privada de llibertat. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep rull, 1.205 dies. Oriol Junquera i Quim Forn, 1.314 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.331 dies. Pablo Hasél, 112 dies. El joves d’Altsasu, 1.666 dies. afegim-hi els 3.000 represaliats de l’àmbit independentista i republicà. Els exiliats a Brussel·les: Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Valtònyc. I a Suïssa: Marta Rovira i Anna Gabriel. ¿Per què tant de patiment?
El Cant dels ocells posa una mica de bàlsam a aquestes ferides obertes. Llibertat presos polítics!, cridem amb força.
L’Agustí Valls ens parla del Debat Constituent. Hi ha hagut dos anys de treball en petit comitè. L’objectiu és determinar com volem que sigui el nostre país. Ens explica com podem entrar al qüestionari. El pot contestar tota persona empadronada a Catalunya. Tothom hi pot participar: independentistes, equidistants i unionistes. Es pot contestar del juny al desembre d’enguany. Un fòrum processarà les dades. Es presentarà al Parlament de Catalunya. Una empresa informàtica vetlla per la qualitat de les dades. Es preserva la privacitat. El qüestionari consta de 143 preguntes repartides en set 7 àmbits, com és ara, drets civils, drets socials, immigració, estructura social i política, separació de poders, entre d’altres. Cada pregunta conté quatre respostes a triar. Hi ha vídeos explicatius, el projecte promou que la gent parli entre ells. Hi ha xats locals per interactuar i, també, debats telemàtics en què s’hi pot participar. Es pot entrar i sortir sempre que es vulgui per contestar o rectificar les preguntes. Es pot justificar legalment que una persona contesta les preguntes. Una persona no pot contestar les preguntes més d’una vegada. Com més respostes hi hagi tindrem més força per exigir als polítics que ens facin cas. Tenim sis mesos, doncs peer contestar i aclarir les cosa: decidir quina catalunya del futur volem. Les paraules de l’Agustí han estat seguides amb molta atenció i amb un fort aplaudiment.
Hem cantat “El meu avi”. S’ha informat que el primer d’Octubre es preveu anar a Waterloo a commemorar els quatre anys del Referèndum al costat dels exiliats a Bèlgica. La iniciativa ha sortit dels avis i àvies de terrassa per la LLibertat. S'ha fet un sondeig a mà alçada i una vintena de persones han respost positivament. A mesura que es tinguin més detalls s’anirà concretant el tema.
Dimarts que ve, 15 de juny, la trobada es farà al tram de la Rambla que toca al Balcó, a la part de l’ombra per tal de sostreure’s tant com es pugui d’aquesta calor de principis de juny que sembla del bo de l’estiu. Amb el Cant dels segadors acomiadem la concentració.
Encetem el mes de juny aquest dimarts dia u. Pel juny la falç al puny! El comptador de la vergonya corre com una roda desbocada. Carme Forcadell, 1.166 dies privada de llibertat. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, 1.198 dies. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.307. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1324 dies. Pablo Hasél, 105 dies. Els Joves d'Altsasu, 1.659 dies privats de llibertat. L’exili a Bèlgica de Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí es tradueix en 1.310 dies. I l’exili de Suïssa en 1.197 dies de l’Anna Gabriel i 1.166 de Marta Rovira. També hi hem de sumar el del Valtònyc. Denunciem els més de 3.000 represaliats i represaliades per la causa independentista i republicana. Com ens agradaria poder estampar aquí tots els seus noms!
El cant dels ocells posa un punt de reflexió a tanta injustícia. Cridem: Llibertat presos i preses polítiques!
Josep Maria Virgili, de Riudoms té la paraula per parlar de l’estat de la qüestió de la llengua catalana. Durant quaranta-tres anys ha exercit de mestre i de professor de llengua catalana. A través de twitter treballa a favor de la llengua catalana d’ençà de la jubilació. Diu que té 61.300 seguidors. Oidà! explica que quan era professor corregia els alumnes quan erraven en l’ús de la llengua i ara ho continua fent, i ho fa amb l’ús primordialment de les noves tecnologies. Denuncia la colonització lingüística sobre el català, com passa ja a Catalunya Nord i al País Valencià, i també al Principat de Catalunya on tres grups polítics -i mig- s'expressen en castellà al Parlament del parc de la Ciutadella. Cal estar atents al que diu en Partal a la Nació sencera: “Podeu no mirar si voleu, però sapigueu que no hi ha enlloc on fugir.”
Ens explica que la llengua es troba en una situació d’emergència. Segons les estadístiques, un 35% dels ciutadans de Catalunya, usen la llengua d’una manera corrent. Cal ús i cal qualitat. Hi ha poca gent que tingui el català com a primera llengua. Cal dir també que hi ha nous parlants, cosa que és un fet altament positiu. També hi ha molta gent que té un coneixement elemental de la nostra parla, tanmateix el coneixement profund és baix quantitativament parlant. Ha criticat els mitjans de comunicació nostrats, TV3 i Catalunya Ràdio perquè destrossen el català. Amb això sí que podem dir que tenim una pedra a la sabata, mecasun l’ou! Ei, i sense propòsit d’esmena! El perill del català és la substitució lingüística. És a dir que es trenqui la cadena de transmissió de pares a fills i la llengua s’envelleixi com la població: moren els vells, mor la llengua. És al cas de l’irlandès, van estar un segle per aconseguir la independència i, quan la van aconseguir -val a dir que no tot Irlanda és independent, n’hi ha un bon bocí al nord de l’illa que roman sota sobirania britànica- van perdre la llengua. Per ser més precisos l’irlandès és residual -el parla l’1% de la població!?- tot i que té el suport d’un estat i és una llengua de la Comunitat Europea. Josep Maria Virgili forma part del grup Koiné que reivindica que la llengua de Catalunya és el català i aquesta ha de ser la que prevalgui per damunt de totes les altres. L’altre perill a què està sotmès el català és la dissolució de la llengua. És el que li passa al gallec, el parlen moltes persones, però ¿quin gallec?, doncs un gallec molt castellanitzat que arribarà un moment que es convertirà en un dialecte del castellà tal com li ha passat a l’aragonès.
Demana que tots parlem en català amb tothom, que no caiguem en el prejudici de pensar que si ho fem som maleducats. Hi ha gent que vol parlar en català i no ho pot fer perquè, quan un catalanoparlant s’adona de l’origen de l’interlocutor, automàticament es passa a la seva llengua. I es produeix una cosa molt grossa: exclouem i impedim que una persona s’expressi en català! Ho trobo gros, això! I es considera a aquesta persona incapaç d’aprendre la nostra llengua. Ha dit més coses però ara no me’n recordo. Devem haver de fer el que va dir Pompeu Fabra: Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança. El Josep Maria regracia que l’hàgim convidat i s’acomiada de tots. La resposta ha estat un fort aplaudiment.
Seguidament s’explica que dimarts que ve vindran a parlar del Procés constituent.
El Cant dels segadors ens agermana i ens convida que dimarts que ve comparesquem aquí, al Balcó per denunciar la injustícia. Bon cop de falç!
Dimarts, 25 de maig. No fallem a la cita del Balcó. Comptador de la vergonya. Carme Forcadell, 1.159 dies privada de llibertat. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, 1.191 dies. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.301 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.377 dies. Pablo Hasél, 98 dies. Joves d’Altsasu, 1.652 dies. L’exili a Bèlgica es compta des de la tardor del 2017, amb els noms de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Valtònyc. I el de Suïssa d’ençà del 2018. Com passa el temps! amb els noms de Marta Rovira i Anna Gabriel. No podem oblidar els prop de 3.000 represaliats i represaliades que omplen d’oprobi els anals de la judicatura i de la política espanyola.
Les notes del Cant dels ocells apaivaguen tanta vergonya. Llibertat presos i preses polítiques!
Sara Garcia, coordinadora de l’ANC de Tarragona, ha agafat el relleu d’Òscar Hijosa, cruelment abatut per la pandèmia. Ens parla dels nous reptes de l’entitat, de les activitats, de la voluntat de generar consensos entre els principals actors independentistes. Els conceptes bàsics que ha desgranat: donar suport i fiscalitzar el govern del 52%, cal un govern independent, una societat civil forta que sigui ama del carrer amb capacitat per agafar el poder, cal explicar-ho a la gent. Actes: presentació del llibre d’Adrià Alsina, la propera presentació de l’últim de Gonzalo Boye, la presència a Barcelona el 16 de maig per demanar una entesa dels partits independentistes, promoció de la sobirania fiscal, contactes amb els grups municipals, caminades, portes obertes a la gent. Tots junts som forts com una roca! Els aplaudiments del públic coronen la dissertació. Feu clic aquí i ho podreu llegir.
Cantem “El meu avi”, l’havanera de Josep Lluís Ortega Monasterio. Es dona informació de l’actualitat. El cant dels Segadors clou l’acte.
Les boires fan de para-sol als de la 3a Joventut x la República, aquí dalt al Balcó de la Mediterrània, aqueix dimarts, 18 de maig. La gent sembla que ja estigui més conformada per mor que els partits independentistes han pactat. El Comptador de la vergonya, tanmateix, no para de sumar dies i dies d’ignomínia. Carme Forcadell, 1.152 dies privada de llibertat. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, 1.184 dies. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.294 dies. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.370 dies. Pablo Hasél, 91 dies. El joves d’Altsasu, 1.645 dies. Denunciem també l’exili a Bèlgica i a Suïssa. Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Valtònyc, Marta Rovira i Anna Gabriel, us volem a casa! Denunciem sense parar els prop de represaliats i represaliades per la causa catalana, independentista i republicana.
Sentim el Cant dels ocells en silenci. Llibertat presos i preses polítiques! és l’acte reflex que ens provoca sentir el que hem sentit.
Avui ens parla Joan Andreu Torres Sabaté, de Riudoms, viu i treballa a Tarragona. Pedagog i filòleg. Compromès en moltes causes ben vives: polítiques, culturals, socials. Ha estat president d’Òmnium Cultural del Tarragonès. Ha dirigit moltes entitats i institucions tarragonines. És de l’equip coordinador de la 3a Joventut x la República. Ah, i mag, vigileu que sempre té un as a la màniga! Parlarà de quina manera l’ELA que pateix el seu fill Pau ha canviat la vida de tota la família, i la lluita per recaptar fons per projectes d’investigació. És d’admirar la serenitat i aplom amb què Joan Andreu ha anat desgranant el procés de la malaltia del Pau, els diferents hospitals a què han recorregut per analitzar la malaltia i, els resultats. I, sobretot, el dia a dia que representa estar pendent d’una persona amb una mobilitat pràcticament a zero i, en canvi, que té la sensibilitat i la intel·ligència al cent per cent. Les paraules finals del Joan Andreu són d’antologia: “És important com morim, però és més important com hem viscut.” Aquí podeu llegir tot el que ha dit.
Seguidament cantem “No és això” cançó de lluís Llach adaptada a la situació de desconcert a què ens han sotmès els partits independentistes fins ahir, dilluns que van anunciar que pactaven investidura i govern.
Homenatge a l’Olga Xirinacs. “Olga, avui fa vuit dies d’un doble 85. 85 anys i 85 llibres publicats. L’últim: Una bomba al jardí. Olga, admirem la teva energia i la teva capacitat creativa. També t’agraïm que pràcticament cada dimarts ens acompanyis en la reivindicació permanent de la 3a Joventut. Com que tots els sants tenen vuitada, et desitgem que PER MOLTS ANYS ens puguem trobar per caminar junts. I ens volem afegir a la demanda que se’t concedeixi el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, tal com ja han demanat altres persones entre les quals Josep-Lluís Carod-Rovira”. Seguidament s’han llegit tres poesies de l’últim llibre: “Bomba al jardí”, “Metralla” i “Sense tu”.
Bomba al jardí
Sense tu
S’ha informat que dijous, 20 hi ha judici contra un jove als jutjats de Tarragona, a les 11 del matí. I que l’ANC i entitats de l’esquerra independentista de Reus organitzen un bus per anar a Figueres, dissabte 22, per donar suport als encausats pel tall de la Jonquera, Girona i Salt. L’autobús surt de Reus i s’aturarà a Tarragona. Els cant dels Segadors posa punt final a l’acte d’avui.
Aqueix dimarts, 11 de maig, s’ha despertat amb alternança de núvols i sol. El vent de serè ha escampat la boira fins que el cel ha quedat pràcticament ras. És aleshores quan hem pogut contemplar les tres tonalitats blavisses que configuren la geografia tarragonina segons Rovira i Virgili: el blau del cel, puríssim; el de la mar, intensíssim, i el blau de les muntanyes que s’albiren quan tires Rambla avall, les muntanyes de Prades, la serra de la Mussara, la serra de Llaberia, un blau pregon com els avencs de la Febró. No ens podem desempallegar, però, del Comptador de la vergonya. I da-li. Carme Forcadell: 1.145 dies privada de llibertat. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep rull: 1.177 dies. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.287. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.310 dies. Pablo Hasél, 91 dies. Els Joves d’Altsasu, 1.638 dies. He perdut la pista de Dani Gallardo, ¿quants dies fa que és a la presó? Volem denunciar també l’exili a Bèlgica i a Suïssa. Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Valtònyc són a l’estat bilingüe. Marta Rovira i Anna Gabriel, al quadrilingüe. I els prop de tres mil represaliats i represaliades amb atestats trets de la màniga de la policia. Quin escàndol!
El cant dels ocells ens deixa respirar una mica. Llibertat presos i preses polítiques és el clam unànime que surt de les nostres goles.
Avui Vicente Ozaez Bermejo, jove activista, ens parla del FÒRUM, espai cultural de Bonavista. Un lloc per a fer treball comunitari, per a generar sentiment de pertinença col·lectiva independentment de l’origen, llengua materna o circumstàncies socials i amb eixos clars: llengua, cultura, país i cohesió social. Vicente ens ha parlat de l’abandonament dels barris en aquestes últimes dècades, de la necessitat de sumar, d’unir i de fer arribar la cultura a tothom. És evident que Tarragona som les persones que hi vivim, que hi treballem i ens hi escarrassem per millorar-la. Vicente ha estès la mà a tothom, ens ha convidat a anar a Bonavista a conèixer l’entitat i a aportar el que cadascú bonament pugui. Tots i totes hi serem benvinguts! L’ànima de FÒRUM, espai cultural és una colla de joves amb molts ànims i amb moltes ganes de fer coses i també d’arribar a tota la gent de Barri. l’acció cultural té un fort component polític perquè vol transformar la societat a través de l’activisme compromès. Les seves paraules han estat calorosament aplaudides. Necessitem tant que els joves ens expliquin els seus projectes! Ens fa apujar la moral!
Els músics han arrencat amb el Cant del poble. “Joia que ha inflamat el cel, / falç i ginesta. / Voli sobre el front l’estel / de la senyera!” Quan cantàvem aquests versos no m’he estat de sentir, de veure les ginesteres amb la flor encesa com flama que s’enlaira al cel i l’inflama.
Ara toca renyar els polítics independentistes, els d’ERC, de Junts i de la CUP que, després de demanar-nos el vot, ara no són capaços de posar-se d’acord. Sou més dolents que la tinya! La gent està molt molt molt indignada! Per això s’ha llegit el manifest de la Taca d’oli, que s’ha sentit a tot el país, per no malbaratar el 52% dels vots independentistes. El podeu llegir aquí. Ens acomiadem cantant el Cant dels segadors; ei, però tornarem dimarts que ve!
Avui Tarragona s’ha vestit de primavera per rebre els Avis i Àvies x la Llibertat de Reus. El Comptador de la vergonya ha deixat anar les seves fuetades: Carme Forcadell: 1.138 dies privada de llibertat. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, 1.170 dies. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.280. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.296 dies. Pablo Hasél, 77 dies. Els Joves d’Altsasu, 1.631 dies. No oblidarem l’exili a Bèlgica i a Suïssa amb el noms de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Valtònyc, Marta Rovira i Anna Gabriel. I recordarem dia a dia els prop de 3.000 represaliats i represaliades a causa de la persecució política de l’independentisme i del republicanisme. Demà mateix, als Jutjats de Tarragona hi ha de comparèixer l’Òscar Cid per una agressió que va rebre d’una persona d’extrema dreta. Acte seguit, el Cant dels ocells ha det de contrapunt a tanta desgràcia acumulada.
La Coia ha pres la paraula en nom dels Avis i Àvies x la Llibertat de Reus. Ha retut homenatge a Àngels Ollé i a Bartolomé Pluma puntals forts com a impulsora i com a continuador del col·lectiu reusenc, la influència del qual s’estén com un Taca d’oli per vint-i-vuit pobles, viles i ciutats de la geografia catalana. La Coia mira al futur: ens ha convidat a anar a Reus a tornar-los la visita, com feien els pagesos abans que anaven a tornajornals. I l’altra mirada ha estat la d’emplaçar-nos a fer una trobada de la Taca d’oli quan la maltempsada hagi afluixat les seves urpes i ens deixi fer la nostra lliurement. Clica aquí hi ho llegiràs tot.
El cant de poble sota la batuta del mestre Gomis ha unificat músics, Joan, Lluís i Vicenç, i cantaires. L’himne s’ha enlairat cel amunt fins al confins de l’infinit. El cant dels Segadors acomiada l’acte d’avui i ens diu: -Vine la setmana que ve, t’esperem!