3a JOVENTUT TGN: PERÒ HEM VISCUT PER SALVAR-VOS ELS MOTS

Encetem el mes de juny aquest dimarts dia u. Pel juny la falç al puny! El comptador de la vergonya corre com una roda desbocada. Carme Forcadell, 1.166 dies privada de llibertat. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, 1.198 dies. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.307. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1324 dies. Pablo Hasél, 105 dies. Els Joves d'Altsasu, 1.659 dies privats de llibertat. L’exili a Bèlgica de Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí es tradueix en 1.310 dies. I l’exili de Suïssa en 1.197 dies de l’Anna Gabriel i 1.166 de Marta Rovira. També hi hem de sumar el del Valtònyc. Denunciem els més de 3.000 represaliats i represaliades per la causa independentista i republicana. Com ens agradaria poder estampar aquí tots els seus noms!

El cant dels ocells posa un punt de reflexió a tanta injustícia. Cridem: Llibertat presos i preses polítiques!

Josep Maria Virgili, de Riudoms té la paraula per parlar de l’estat de la qüestió de la llengua catalana. Durant quaranta-tres anys ha exercit de mestre i de professor de llengua catalana. A través de twitter treballa a favor de la llengua catalana d’ençà de la jubilació. Diu que té 61.300 seguidors. Oidà! explica que quan era professor corregia els alumnes quan erraven en l’ús de la llengua i ara ho continua fent, i ho fa amb l’ús primordialment de les noves tecnologies. Denuncia la colonització lingüística sobre el català, com passa ja a Catalunya Nord i al País Valencià, i també al Principat de Catalunya on tres grups polítics -i mig- s'expressen en castellà al Parlament del parc de la Ciutadella. Cal estar atents al que diu en Partal a la Nació sencera: “Podeu no mirar si voleu, però sapigueu que no hi ha enlloc on fugir.”

Ens explica que la llengua es troba en una situació d’emergència. Segons les estadístiques, un 35% dels ciutadans de Catalunya, usen la llengua d’una manera corrent. Cal ús i cal qualitat. Hi ha poca gent que tingui el català com a primera llengua. Cal dir també que hi ha nous parlants, cosa que és un fet altament positiu. També hi ha molta gent que té un coneixement elemental de la nostra parla, tanmateix el coneixement profund és baix quantitativament parlant. Ha criticat els mitjans de comunicació nostrats, TV3 i Catalunya Ràdio perquè destrossen el català. Amb això sí que podem dir que tenim una pedra a la sabata, mecasun l’ou! Ei, i sense propòsit d’esmena! El perill del català és la substitució lingüística. És a dir que es trenqui la cadena de transmissió de pares a fills i la llengua s’envelleixi com la població: moren els vells, mor la llengua. És al cas de l’irlandès, van estar un segle per aconseguir la independència i, quan la van aconseguir -val a dir que no tot Irlanda és independent, n’hi ha un bon bocí al nord de l’illa que roman sota sobirania britànica- van perdre la llengua. Per ser més precisos l’irlandès és residual -el parla l’1% de la població!?- tot i que té el suport d’un estat i és una llengua de la Comunitat Europea. Josep Maria Virgili forma part del grup Koiné que reivindica que la llengua de Catalunya és el català i aquesta ha de ser la que prevalgui per damunt de totes les altres. L’altre perill a què està sotmès el català és la dissolució de la llengua. És el que li passa al gallec, el parlen moltes persones, però ¿quin gallec?, doncs un gallec molt castellanitzat que arribarà un moment que es convertirà en un dialecte del castellà tal com li ha passat a l’aragonès.

Demana que tots parlem en català amb tothom, que no caiguem en el prejudici de pensar que si ho fem som maleducats. Hi ha gent que vol parlar en català i no ho pot fer perquè, quan un catalanoparlant s’adona de l’origen de l’interlocutor, automàticament es passa a la seva llengua. I es produeix una cosa molt grossa: exclouem i impedim que una persona s’expressi en català! Ho trobo gros, això! I es considera a aquesta persona incapaç d’aprendre la nostra llengua. Ha dit més coses però ara no me’n recordo. Devem haver de fer el que va dir Pompeu Fabra: Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança. El Josep Maria regracia que l’hàgim convidat i s’acomiada de tots. La resposta ha estat un fort aplaudiment.