AMB LA COIA ESCODA

Avui ha començat la trobada de la 3a Joventut amb l'himne "Tot el poble cantarà". A continuació Coia Escoda, directora de l'arxiu del port de Tarragona, historiadora i investigadora, ha explicat com és la vida dins l'arxiu i com treballen per donar-la a conèixer a través de la interacció de les persones usuàries i d'activitats familiars per mostrar el centre. Són activitats per fer nostres els arxius. Fins ara s'ha treballat endins i ara es treballa enfora, a més es vol superar la confusió entre l'arxiu, la biblioteca... Els arxius són els garants de la memòria històrica. És bo de remarcar aquestes paraules de la Coia: "La desaparició dels arxius és una de les més grans humiliacions que pot patir un país o un territori perquè el desletigima completament, el desposseix dels seus drets, de la seva memòria i del seu passat."

Com a exemples tenim el que va passar ala guerra dels Balcans, ara fa quatre dies, i en acabar la Guerra Civil en què els vencedors es van emportar la documentació dels vençuts a Salamanca com si fos un botí de guerra. Ha explicat el projecte: Arxivar l'avui per guanyar el futur. D'aquí ve la necessitat de conservar els documents aplegats durant els fets de l'1 d'octubre. La idea és construir aixius vius. Tal com va fer el Museu d'Història de Barcelona que va guardar tots els objectes dipositats a la Rambla arran dels atemptats del 17 de setembre de 2017. Els arxius són part activa de la societat. S'han d'obrir per tenir contacte amb una part de la història. I ha acabat amb una invitació: "Aneu als arxius!".

(Entre parèntesi, es fa avinent que les olors emanades per un orinari d'homes mòbil arribaven en onades successives on ens trobàvem els de la 3a Joventut, a més d'altres ciutadans. Sembla ser que l'Ajuntament hauria de tenir cura de desembarassar de la via pública aquest mobiliari molestós visualment i olfactiva.)

S'ha animat a la gent a venir dimarts que ve, és l'últim dia de la Festa Major, la Mercè, i justament tindrem una Mercè que ens parlarà. La Mercè Curull, pedagoga, mestra i activista. Hem cantat L'estaca, hem demanat una altra vegada la llibertat de presos i preses polítics. Hem fet un tomb per la coca de la Rambla que toca a la mar. 

En tornar, s'ha informat del projecte de concentrar-nos a les presons abans que surti la sentència del judici-farsa.

El 26 de setembre a Mas d'Enric, el 6 d'octubre a Lledoners i l'11 al Puig de les Basses. estiguem atens al telegram i al blog perquè la informació arribara per aquests conductes.

El cant dels segadors ha posat punt i final a aquesta nova trobada de la 3a Joventut x la República.

AVUI AMB PLUJA!

Acompanyats per un dia brúfol, amb frescor i quatre gotes, la 3a Joventut x la República s'ha congregat al Balcó de la Mediterrània a recer del número 2 de la Rambla.

Avui el convidat ha sigut Josep Singla, mediador i membre de Juristes per la República.

Les seves paraules han tingut un fort component personal i reflexiu. Ha començat agraint als presents de la 3a Joventut la persistència a denunciar la repressió que patim, ha esmentat la gent del Silenci que es manifesta davant dels Jutjats. Després ha demanat que penséssim les dades que ens donaria a continuació.

Carme Forcadell, 566 dies a la presó. Dolors Bassa, 566 dies a la presó.

Jordi Cuixart, 693 a la presó. Jordi Sánchez, 693 dies a la presó.

Oriol Junqueras, 676 dies a la presó. Quim Forn, 676 dies a la presó. Raül Romeva, 676 dies a la presó.

Jordi Turull, 566 dies a la presó. Josep Rull, 566 dies a la presó.

Després d'aquestes xifres esbalaïdores, ha fet la reflexió següent: quantes coses hem pogut fer els que gaudim de llibertat amb tots aquests dies! I que ells se n'han vist privats per manca de llibertat. Oh, i quant dolor acumulat pels presos i les seves famílies; i de retruc per la gent que s'ha solidaritzat i que es solidaritza amb ells contra aquesta injustícia. Tot plegat no s'entén sinó com un càstig venjatiu. Hi ha un responsable en aquest estat de coses, és la Junta Electoral Central perquè els ha posat a la presó per fer allò que van dir que farien, és a dir complir el programa electoral. Cal que ens carreguem d'arguments per contrarrestar el relat de l'adversari polític. Posem per cas la situació de Puigdemont i dels altres exiliats. No són fugitius de la justícia, quan es va aplicar l'Euroordre es van presentar a la judicatura belga i va decidir que no eren culpables ni de sedició ni de rebel·lió, per això poden circular lliurement per la Unió Europea. Josep Singla ha explicat que va ser adoctrinat pel franquisme, que no se sent ni espanyol ni antiespanyol, que el problema és l'Estat espanyol. Des de fa 500 anys que 500 persones i els seus hereus governen Espanya, aquest és el problema. I ha conclòs amb convicció ferma que no podem deixar de lluitar. I que cal parlar molt amb els que no pensen com nosaltres tot esgrimint arguments sòlids per denunciar les injustícies. Perseverem!

A continuació hem clamat per la llibertat dels presos i les preses polítics.

L'Olga Xirinacs a declamat amb veu segura "Les tombes flamejants", de Ventura Gassol. I la Fina Figueres ha llegit la carta que li ha enviat Jordi Cuixart des de la presó.

Des de l'organització s'anima a la gent a omplir Barcelona, demà 11 de Setembre. A causa que el temps es manté insegur, la concentració es clou, alli mateix, amb el Cant dels segadors.

TORNEM-HI!!!

Avui, dimarts 3 de setembre, la 3a Joventut per la República ha reemprès les trobades al Balcó de la Mediterrània després d'un mes de vacances ben merescudes. A dos quarts d'onze del matí ens hem aplegat de nou per demanar la llibertat dels presos i preses polítics i els retorns dels exiliats i exiliades. L'acte ha començat amb un petit homenatge a l'Àngels Ollé (Sant Sadurní d'Anaoia, 1937-Reus, 2019). L'Àngels dedicà tota la seva vida a l'ensenyament. Fou pedagoga, escriptora i lluitadora. Fundà i impulsà els Avis i Àvies de Reus. Als anys 60 s'estabia a Reus, fundà l'Escola Mowgli la primera que establí l'ensenyament mixt, totalment en català i oberta a totes les creences. Partia de les bases educatives de Rosa Sensat i altres referents de l'educació lliure.

Fou professora de la URV durant més de 25 anys i contribuí a la renovació pedagògica i a la formació de professionals de la docència. És autora de més de cent publicacions dedicades a la didàctica de la llengua i a la formació de mestres. Rebé el premi de la Crítica Serra d'Or. Ha estat traduïda al castellà, francès i portuguès. És interessant seguir el seu pensament a través del blog de Josep Bages. El cant dels ocells entonat pel clarinet del Joan ha clos aquest sentit homeneatge a l'Àngels.

Sempre tindrem present el teu llegat!

A continuació s'ha llegit el manifest "Tornaré a desobeir...Ho tornarem a fer", acció que vol donar resposta a la sentència, que per desgràcia s'espera que sigui condemnatòria, dels presos polítics jutjats al Tribunal Suprem. 

Acte seguit s'ha informat de l'anada a Balaguer per donar suport als avis i àvies de la capital de la Noguera. Es pot dir que tenim un autocar ple. Dijous, 5 d'aquest mes, a les 9h sortirem de la plaça Imperial Tàrraco. Està previst que a les 11h participem en l'acció dels de Balaguer.

Després farem una visita turística al poble. A les 14h dinarem i quan hàgim acabat cadascú retornarà a la localitat d'origen. A les 19:30h hi haurà la concentració setmanal de la Taca d'Oli a Mas d'Enric. L'estaca ha esta protagonista una vegada més com a himne reivindicatiu i combatiu. Els congregats hem passejat en silenci pel primer tram de la la Rambla per fer palesa la nostra persistència en la lluita per les llibertats col·lectives i individuals.

Un cop retornats al balcó, s'ha explicat que el dia 19 de'agost uns representants de la Taca d'oli del Camp de Tarragona férem costat als avis i àvies de Vic que explicaren en una densa i extènsa ponència la seva acció en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent on es posà èmfasi que ens espera un futur en què la lluita noviolenta serà la forma de plantar cara a l'estat espanyol i la seva repressió a l'independentisme.

La novetat d'avui ha estat el nou material que s'ha posat a la venda: un polo amb l'anagrama de la 3a Joventut i la reposició de gorres i paraigües. El cant dels segadors ha posat punt final a aquesta jornada inaugural.

5a PLANTADA DE PANCARTES. BALCÓ DEL MEDITERRANI A TARRAGONA

TACA D'OLI A MAS D'ENRIC

Roda, roda moliner. Com cada dijous roda la roda de la Taca d'oli que es concentra a les vuit de la tarda a la presó de Mas d'Enric per exigir l'alliberament de la Honorable Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, privada de llibertat per la repressió de l'Estat espanyol contra els presos polítics i els exiliats. La lectura d'una poesia d'Àngel Guimerà i d'una carta a la Carme Forcadell centraren els parlaments de la jornada. Els concentrats,  Avís i àvies de

Cambrils, Riudoms, Tarragona, Reus, Valls, Tarragonès interior, acompanyats per àvies de Vic i membres del CDR,  donaren tres tombs a l'espai de l'aparcament amb crits de "Llibertat preses polítiques, No volem la jústícia espanyola, No volem la bandera espanyola, No volem ser una regió d'Espanya, Independència..." 

Es donà informació sobre l'anada a Balaguer per donar suport al col·lectiu de la capital de la Noguera el proper 5 de setembre.

Finalment, el Cant dels segador posà punt final a l'acte, amb la cirereta dels clams preceptius de Visca Catalunya, la República i la Terra lliures!

Persistirem en la denúncia contra la repressió idividual i col·lectiva que sofreix el poble de Catalunya!

A TORTOSA

Aquest dilluns aprofitant un viatge familiar, i també consensuat amb la gent de la Taca d’Oli del Camp de Tarragona, vam estar a Tortosa amb les IAIES I IAOS PER LA LLIBERTAT I ELS DRETS HUMANS. A Tortosa hi ha una paret amb un gran mural que diu: “Vull un país on les Terres de l’Ebre hi siguin presents”.

Estan, estem lluny, i amb un entorn no massa fàcil, i malgrat tot segueixen cada dilluns, a les vuit del vespre, a la Plaça Alfons XII,... La concentració comença amb el “Comptador de la vergonya” llegint el nom dels presos i exiliats i el temps que porten a la presó o a l’exili, seguit d’un silenci colpidor mentre sona la música del Cant dels Ocells (aquest mes d’agost no hi ha el senyor del saxo que toca del balcó del tercer pis). Fan tres voltes a la plaça darrera la pancarta, les dues primeres en silenci i la última amb el crit de llibertat presos polítics.

Després vam parlar del Manifest “Tornaré a desobeir...Ho tornarem a fer”. Constatem que hi ha un sentiment d’indignació que amb la sentència del Judici de la vergonya, s’ha de concretar de manera contundent i efectiva, i això sí, sempre pacífica amb una resposta unitària de país. L’acte es tanca amb els Segadors i després hi ha una ballada de sardanes i alguns dies jotes.

Una parella de gent gran que havien anat a veure el president Puigdemont ens deien que no hi ha força repressiva capaç d’impedir la nostra llibertat. Tenim l’esperança intacta i ni res ni ningú no ens la prendrà. Molta força a les Iaies i Iaios de Tortosa. Orgullosos de la gent de la Taca d’Oli.

PLANTADA DE PANCARTES

Els CDR's del Camp de Tarragona ha convocat a tothom qui vulgui a una plantada de pancartes independentistes al Balcó del Mediterrani de Tarragona. Acte que té com a objectiu: sortir al carrer, protestar contra la repressió, lluitar per la independència i demanar l'alliberament del presos i preses polítics i el retorn del exiliats.

MAS D'ENRIC

• TORNEM A CONCENTRAR-NOS A MAS D'ENRIC, 

• SOM LES ÀVIES I ELS AVIS, LA GENT GRAN, LA 3a JOVENTUT DELS MUNICIPIS DE LES COMARQUES TARRAGONINES.

• ENS TROBEM TOTS JUNTS I UNITS SOTA EL PARAIGUA DE "TACA D'OLI" I AMB ELS MATEIXOS OBJECTIUS, 

• CADA DIJOUS DONEM ESCALF I SUPORT A LA NOSTRA PRESIDENTA CARME FORCADELL, QUE INJUSTAMENT LA TENIM A LA PRESÓ.

• DEFENSEM I LLUITEM PELS NOSTRES DRETS DEMOCRÀTICS I ELS NOSTRES ANHELS COM A POBLE CATALÀ.

• VOLEM I EXIGIM EL RECONEIXEMENT DE LES NOSTRES INSTITUCIONS I DEL NOSTRE POBLE.

• AVUI ENS HAN ESTAT AMB NOSALTRES COMPANYS DEL PAÍS BASC, GRÀCIES!
  
   

UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU DE PRADA DE CONFLENT

En el marc de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent, representants de la 3a Joventut x la República de Tarragona, dels avis i àvies de Cambrils, de Mont-roig i de Riudoms, acompanyaren els avis i àvies de Vic en la ponència que desenvoluparen a la tarda al gimnàs del Licée Renouvier de la capital del Conflent. L'activitat, tanmateix s'inicià a les onze del matí amb la visita del monestir de Sant Miquel de Cuixà, la cripta, l'església amb traces d'art preromànic amb els seus arcs peraltats, el claustre incomplet les columnes del qual són de marbre rosa de Vilafranca de Conflent. Si voleu veure el claustre sencer us heu d'arribar

fins a Nova York car un potentat americà el comprà, el desmuntà i el tornà a muntar allà, lluny d'aquí. Una sala-museu amb peces del monestir i amb explicacions en català i en francès. A les dotze haguérem de marxar perquè deien missa i no ens hi podíem quedar. Teníem visita a la tomba de Pompeu Fabra al cementiri de la vila. Allí ens congregàrem amb els de Vic i

amb els de Mataró, érem una bona colla, jo diria que una vuitantena llarga. Davant la tomba del seny ordenador de la llengua catalana es glossà la seva obra i figura, es llegiren poesies i es cantaren himnes, El cant del poble, una versió nostra del Miserables i Els segadors. A continuació férem cap al parc de les Senyoriales on dinàrem a recer d'uns arbres centenaris: magnoliers, tells, un caqui la mar d'eixerit i un arbre grossíssim -una sequoia?-, els refrescos, cadires i mantes els aportà l'Anna Maria de Mont-roig. En acabat els camptarragonins anàrem al centre de Prada amb la intenció de visitar l'església romànica que conté un remarcable

retaule barroc. Quan hi vam arribar resulta que l'església

estava tancada, hi donarem un tomb per contemplar-la i acabàrem asseguts en una terrassa de la plaça sota l'ombra espessa d'unes moreres. Cafès, tallats, sigalons i un tallat amb gel foren servits per una cambrera la mar d'eixerida que parlava català més bé que tu i que jo. quan fou l'hora ens adreçàrem a la seu de la Universitat d'estiu. La calor del gimnàs ens acollí amb els braços oberts, a indicació dels de Vic col·locàrem les pancartes dels avis i àvies a una banda de l'espai. 

La ponència dels avis i àvies de Vic començà amb una mica

de retard, un públic nombrós i una mica granat, ja, esperava amb expectació la intervenció. Un primer ponent desglossà l'origen de l'acció. Una segona desgranà les activitats que han realitzat des dels seus inicis. Activitats amb què nosaltres ens sentírem plenaments identificats perquè també en fórem coprotagonistes: la sortida setmanal a la plaça de Vic, -ei, nosaltres, als nostres carrers i places, eh?- la constitució de la Taca d'oli al teatre Bartrina de Reus, la concentració a Montserrat, les anades a la manifestació de Madrid, a Estrasburg... En una intermezzo improvisat el rector de la Universitat dirigí unes paraules a l'auditori per reforçar  la nostra presència en l'acte i per perseverar en la lluita per les llibertats i els drets socials, entre els quals, el de l'autodeterminació. La segona exposà que en la situació actual de repressió, el capteniments dels partits i el desencís que sembla que s'empara del moviment independentisme tenim una opció clara de resposta i és la lluita no violenta amb els cinc passos: el diàleg, la denúncia, la no cooperació, la desobediència civil i la creació d'alternatives. La cirereta del pastís fou la intervenció dels representants d'avis i àvies d'altres localitats, la primera primer fou  la Maria del Camí de Cambrils, després l'Anna Maria Torres de Riudoms, a continuació la representant de

Mataró, seguida de l'Anna Maria Mestres de Mont-roig del Camp i, per acabar, Lluís Jové de Tarragona. Tots cinc reblaren el clau en la necessitat de continuar la lluita noviolenta al carrer per plantar cara a l'estat espanyol que ens nega drets personals i socials. Davant d'aquest afront li diem "Bon vent i barca nova!" Tal com diuen la gent de Cambrils. Crits de Llibertat presos polítics i Indepència! omplí l'ampli espai del gimàs i embaumà els contorns del Canigó, que tapat per la boira ens protegeix de les maltempsades!

Un cop acabat l'acte compartírem una estona amb la gent congregada. Hi trobàrem membres del CDR de l'Eixample de Tarragona. Ells havien omplert de llaços grocs les baranes del pont que dona accés al recinte universitari i també les parets i altres llocs ben visibles. 

Ja enllestida la feina ens disposàrem a retornar cap a casa. Després de donar més d'un tomb a una rotonda per trobar la direcció escaient o la connexió al google maps, trobàrem el camí de casa. Ep, el que no diré és que algú s'havia foscut en direcció prohibida abans d'anar a l'acte de tarda. Unes quatre hores de viatge separen Prada del Camp de Tarragona.  Després de viure una intensa jornada reivindicativa i de convivència, arribem a bon port. 

MAS D'ENRIC

Dijous rere dijous a Mas d'Enric el clam contra la repressió, a favor de la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats es fa sentir gràcies a la veu de la Taca d'oli del Camp de Tarragona. Els avis i àvies de Cambrils, La Selva del Camp, Mont-roig del Camp, Reus, Tarragona, Tarragonès, Tarragonès interior (Constantí, el Morell, la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp) i Valls es concentren davant la presó per denunciar l'empresonament ignominiós de la Carme Forcadell. Els cambrilencs portaren la veu cantant. Llegiren una carta molt sentida dirigida a la Carme.

A través de la qual es posen en la seva pell i la dels altres presos, es dibuixa un futur immediat trist a causa de la sentència del tribunal Suprem que es preveu dura amb voluntat d'escarmentar els qui van gosar posar urnes per exercir el dret legítim de votar en un referèndum d'autodeterminació, per cloure amb l'esperança que la mobilització popular i no violenta farà canviar aquest destí tal cruel. L'emoció de les paraules va entretallar la lectura i es va encomanar als que l'escoltàvem. 

Es va donar el fet que el Bernat, marit de la Carme, el seu fill i la jove hi eren, l'havien visitada. Se'ls va lliurar la carta. El Bernat va explicar com es trobava la seva dona i va agrair l'escrit i el suport de la Taca d'oli. Crits de "No esteu sols" va embaumar la tarda calorosa de la canícula d'aquest agost xafogós. 

Acte seguit férem tres tombs al recinte de l'aparcament. "Libertat presos polítics", "No volem ser una regió d'Espanya..." i altres proclames acompanyaren els tres tombs. 

El cant dels ocells, en recordança de l'Òscar Cid, i El cant dels segadors foren la cirereta que clogueren la concentració. Val a dir que persones d'altres col·lectius combatius s'integraren en aquest acte per donar suport a la nostra Presidenta del Parlament de Catalunya. Fins a la victòria final, persistirem!

TACA D'OLI

La Taca d'Oli del Camp de Tarragona es va concentrar com cada dijous a l'aparcament de Mas d'Enric. Els col·lectius d'avis i àvies de Cambrils, La Selva del Camp, Mont-roig del Camp, Reus, Tarragona, Tarragonès interior i Valls -crec que no me'n deixo cap- van ocupar l'esplanada de la presó. Es va llegir un fragment  de Ho tornarem a fer, de Jordi Cuixart, en què glossa l'acció noviolenta que va representar l'1 d'Octubre del 2017, la desobediència civil davant les lleis injustes i el progrés social i polític que tot plegat representa. Es donaren tres tombs a l'aparcament cridant llibertat presos polítics, independència i altres consignes; s'informà de l'inici de recollida de firmes de cara a la campanya d'autoinculpació i, per acabar, El cant dels segadors clogué l'acte.

Llibertat presos polítics! Llibertat preses politiques! Retorn dels exiliats i exiliades!