CONVOCATÒRIA

 

SANTA TECLA GLORIOSA

Dimarts, 21 de setembre. Avui hem presentat dues pancartes noves que també són fruit del consens amb tots els pobles de la TACA D’OLI: AMNISTIA per a tots els exiliats i els 3.300 represaliats i REPÚBLICA Catalana com a model de país on tothom pugui viure en llibertat i amb una justícia que respecti els Drets Humans. Cadascú s’ha quedat una pancarta i la portarà a cada concentració. S’ha demanat la voluntat per sufragar-ne les despeses. Com a 3a Joventut no podem ni volem oblidar on som i què estem demanant. Tenim exiliats, represaliats, sancionats, perseguits… per això seguim i seguirem. Escoltem amb el clarinet del Joan i la trompeta del Lluís el Cant dels ocells en silenci i, en acabat, cridem: llibertat, amnistia i fora la monarquia!

Enguany celebrem els 700 anys de l’arribada de la relíquia del braç de Santa Tecla a la ciutat i no podem deixar de reconèixer la nostra història i la nostra cultura. A la gent de la 3a Joventut ens agrada parlar-ne. Tenim una festa declarada d’Interès Nacional i de les millors dels Països Catalans i això ens esperona per seguir fent ciutat i seguir construint la república que volem. És una sort viure a Tarragona i formar part d’aquesta història, d’aquesta cultura i d’aquesta festa. Santa Tecla és la passió de la gent, la cultura i els carrers de la ciutat. Els músics toquen la Marxa de Santa Tecla que és la música que acompanya la sortida del Braç de la Catedral.

L’Andreu Muñoz ens parla de Santa Tecla com a dona i com a cristiana del món antic. Doctor en Arqueologia Clàssica, Director del Museu Bíblic i del museu Diocesà de Tarragona.  Vet aquí una aproximació del que ha dit. Al segle I dC, Tecla, una noia de casa bona està promesa amb un noble. Després de sentir la predicació de Pau de Tars queda encisada per les seves paraules i renuncia al matrimoni. Al segle II apareixen els Fets de Pau i Tecla, apòcrifs -que vol dir que no són acceptats per la jerarquia religiosa. Nascuda a Iconi, avui, Konya, ciutat de l’Àsia Menor. És patrona de les ciutats de Tarragona i Milà, entre d’altres, i copatrona de Sitges. Va ser martiritzada diversos cops, primer cremada viva, tanmateix les flames no li van fer res. En un segon martiri, fou llençada a les feres. En aquest cas una lleona la va protegir dels altres animals i al final li va llepar els peus, ¿per això en el bestiari del seguici popular hi apareix un lleó? Hom creu que està enterrada a Síria. Quan es construïa el Parc Central, van trobar restes femenines d’un esquelet que portava el nom de Tecla, nom molt comú en aquella època. Santa Tecla té un valor polièdric: verge, protomàrtir femenina, apòstol ja que  va exercir la predicació, model ascètic i actualment se la valora com a feminista perquè es va rebel·lar contra el model social de l’època. Al segle IV el seu culte s’escampa per Europa. A la Guerra del Francès la relíquia desapareix, se’n demana una a Sant Cugat del Vallès i amb això es reprèn la devoció a la santa. El 17 de maig de 1321 la relíquia entra a Tarragona provinent de la vila de Constantí.

Hi participen institucions i entitats del moment: la corona amb el rei Jaume II com a titular, l’arquebisbe, el Consell Municipal i els gremis que tenien molta força aleshores. Set mil persones s’apleguen a la ciutat per a l’efemèride, pràcticament el doble dels habitants de Tarragona que aleshores n’eren uns quatre mil. La relíquia prové d’Armènia i el fet es gesta uns anys abans quan una expedició naval va a demanar al rei d’Armènia una relíquia de la santa. Fora de moments puntuals com en temps de guerra o de pandèmia sempre s’ha celebrat la festa de la patrona. El moment culminant de la festa és l’entrada del braç a la catedral, en acabar-se la professó, quan tots els tarragonins sentim l’emoció a flor de pell. Un fort aplaudiment tanca l’exposició de l’Andreu Muñoz.

A continuació Xavier Marcos canta “M’aclame a tu”, de Vicent Andrés Estellés amb música d’Ovidi Montllor i, abans dels Segadors, recordem que s’estan preparant actes pel Primer d’Octubre,  que dimarts que ve Lluís Pastrana ens explicarà l’acció que preparen a Barcelona, davant del Parlament de Catalunya, i anunciem que parlarà Manola Brunet, climatòloga, professora de la URV i presidenta de la Comissió de Climatologia de la Organització Meteorològica Mundial. Els Segadors i els crits d’Independència clouen l’acte.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

CONVOCATÒRIA

 

LA LLUITA CONSTRUEIX ELS NOSTRES DRETS

Dimarts, 14 de setembre. Tornem a l’esplanada del Balcó. El Comptador de la vergonya ja no compta dies, compta nombre de represaliats i actuacions vergonyoses de la fiscalia i de la judicatura. Avui hem sabut que la fiscalia del Tribunal Suprem recorre l’absolució de Tamara Carrasco i que l’Audiència Nacional processa 13 membres dels CDR de Sabadell acusats de terrorisme. D’aquí estant ho denunciem. El Cant dels ocells ens referma en la lluita contra la repressió. Crits de Llibertat, Amnistia, Fora la Monarquia.

L’Anna Guasch Pujolà, lluitadora, sindicalista, activista, pacifista ens parla en passat, present i futur de les lluites viscudes i com ho hem de fer  per afrontar les que vindran. És una dona de Tarragona, projecte de l’Ajuntament de la ciutat per posar en valor les dones que han lluitat pels drets socials, polítics, sindicals de la gent. Amb paraula clara i convincent, l’Anna, desgrana les lluites en què ha participat: a Tabacalera, la posada en marxa del centre de planificació per donar suport a les dones, les accions contra l’OTAN i les guerres, com la de l’Irak. I tantes i tantes lluites. Conclou que els drets individuals i col·lectius s’aconsegueixen amb la lluita, res no se’ns dona sense que ho demanem o exigim. Ens demana que ens tornem a guarnir de color groc que és el color que ens va cohesionar en la lluita que hem servat fins ara, en la lluita que d’ara en endavant serà per l’amnistia, per l’autodeterminació, per la independència i per la República Catalana. Podeu llegir aquí les seves paraules.

Xavier Marcos amb la seva guitarra i veu ens ofereix una peça molt significativa: Tornarem, de Tomàs de los Santos i de Borja Penalba. Deixeu-me escriure l’última estrofa: Tornarem i serem milions/ i obrirem els camps de joia i de brots,/ i serà poble nostre nom,/ i seran futur les nostres llavors/ i tornarem sempre entre la pols. La setmana passada em va passar per alt de dir el nom de Federico Hilario que participava en les nostres concentracions i que dissortadament ens va deixar per sempre, ACS.

Ens emplacem per dimarts de la setmana que ve. El tema serà Santa Tecla, ja que ens trobarem en la voràgine de la festa Major. El cant dels Segadors ens demana que estiguem alerta, que no defallim. La lluita continua!

IN-IN-INDEPENDÈNCIA

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

CONVOCATÒRIA

 

L’EDUCACIÓ PALANCA QUE ACCIONA EL CANVI

Dimarts 7 de setembre. Vuit del vespre. La 3a Joventut x la República desenpolsega i greixa la maquinària per engegar el nou curs de mobilitzacions. El Comptador de la vergonya ja no compta dies, sinó milers de represaliats i la gent que encara és a l’exili. Ens mobilitzem per ells i per una República catalana justa i lliure.

El Joan-Andreu llegeix “Reflexions després dels indults” on justament ens encoratja a mantenir la mobilització per tal de plantar cara a un estat que prohibeix el dret dels ciutadans de Catalunya a l’amnistia de tots els represaliats i al dret a l’autodeterminació. Aquí teniu el text.

El cant dels ocells ens permet de reflexionar sobre aquests temes. El crit de LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA embauma el cel xafogós d’aquest capvespre tarragoní.

Acte seguit, Coro Luengo, professora d’FP, activista i defensora d’una societat més justa i equitativa ens parla del “Reptes educatius per la nova República”. Amb verb brivant i clar, ens enumera l’aposta que la societat cal que faci perquè l’educació primi els valors socials sobre els individuals, els humanístics sobre els tecnològics i la llibertat sobre la jerarquia esclavitzadora. Les paraules d’Arcadi Oliveres esdevenen el catalitzador dels reptes: “L’educació és la palanca i el pilar que pot permetre accionar el canvi.” Aquí podeu llegir les seves paraules.

“L’escola de Ribera”, d’Ovidi Montllor, interpretada per Xavier Marcos, justament ens explica l’antítesi de l’escola que volem.

Des del micro, hom anima la concurrència a mobilitzar-nos aquest Onze de Setembre, a anar a Barcelona, a participar en la manifestació unitària. Que els representants polítics vegin i entenguin que el poble té un mandat ben clar: amnistia i república catalana. Dimarts que ve ens tornarem a trobar a les vuit del vespre, aquí, a l’esplanada del Balcó. El temps corre, el temps no perdona i s’endu persones compromeses amb els ideals de Catalunya, per totes elles tenim un record molt sentit. No cal dir que tenim un pensament pels malalts, pels que estan pendents de proves, de l’espera anguniosa de resultats mèdics; tota la nostra solidaritat, ànims, coratge i escalf. I, per descomptat, la nostra congratulació pels que han superat malalties. També en alegrem de la notícia apareguda el 3 de setembre: “Arxiven el cas de l’activista Pastrana per injúries als Mossos”. Lluís, la nostra felicitació coral des del col·lectiu de la 3a Joventut.

Ja tot dit i explicat cantem els Segadors acompanyats pels mestres Joan al clarinet i Lluís a la trompeta. 

BON COP DE FALÇ!

IN-INDE-INDEPENDÈCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

SANT TORNEM-HI!!!

 

NO NORMALITZAREM MAI LA REPRESSIÓ!

Dimarts, 27 de juliol de 2021, a falta de comptador de la vergonya denunciem la repressió que s’abat contra l’independentisme i el republicanisme. La que s’abat contra Marcel Vivet i tants i tants altres. Denunciem la presó de Pablo Hasel, dels Joves d’Altsasu, tenim present la decisió de Dani Gallardo que ha vingut a viure a Catalunya atesa la manca de suports a Madrid. Recordem les paraules que va dir dimarts passat Jordi Piqué quan va agrair a la 3a joventut x la República que no normalitzés la repressió.

Sentim el Cant dels ocells en silenci. El clarinet de Joan Boada ens crida a reflexió. El nostre lema ja està assumit pels que ens concentrem cada dimarts al balcó: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui posem en valor les dones que han contribuir a millorar el nivell cultural del país a partir de les seves inquietuds musicals, literàries, pedagògiques i humanístiques. Ho fem a través de les paraules de Carme Oriol, directora del Departament de Filologia Catalana de la URV i comissària de l’Any Palmira Jaquetti, que ens parla de la Palmira poetessa, folklorista, compositora, pedagoga i traductora. Un fort aplaudiment clou les paraules de la Carme. Podeu llegir AQUÍ el text de la seva intervenció.

Acte seguit, Xavier Marcos ens obsequia amb dues cançons que acompanya amb la guitarra: “Viatge a Ítaca”, de Konstantinos Kavafis amb traducció de Carles Riba, de fet cantem la segona part, amb lletra de Lluís Llach que ve a ser una continuació de la primera. I “Tornarem” de Lax’n Busto. Aquesta peça, segons comenta Xavier, és un paradigma dels avatars del poble català en el camí cap a la llibertat, la independència i la República.

És hora del comiat, agafem un mes de vacances merescudes. La 3a Joventut x la República reemprendrà les concentracions el dimarts 7 de setembre, aquí al balcó, a les vuit del vespre. S’anunciarà per les xarxes socials. El cant dels Segadors és, alhora, el comiat de l’acte d’avui i la carta de convit per tornar-nos a veure al setembre.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

Així acaba el parlament de Jordi Piqué d’avui, dimarts, 20 de novembre "VISCA LA REPÚBLICA CATALANA".

La Rosa Rossell obre l’acte fent un recordatori de l’editorial “Els pilars de la terra” on explica que els presos ja són al carrer però que la repressió continua intacta. I que la gent surt al carrer  per manifestar el suport als encausats i esdevenen els pilars de la terra al llarg els Països Catalans.

El cant dels ocells dona temps per reflexionar sobre aquest tema. Responem amb Llibertat, amnistia, fora la monarquia!, ben eixordador.

Jordi Piqué pren la paraula per parlar de la proclamació de la II República a Tarragona i de l’obra duta a terme en el curt període de tres anys i mig fins a l’esclat de la Guerra Civil. Jordi és historiador i arxiver, Cap del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal. Agraeix a la 3a Joventut x la República que l’hàgim convidat i que amb la nostra acció setmanal no vulguem normalitzar la repressió. Fa un repàs dels fets des de les eleccions del febrer del 31, parla dels protagonistes: Pere Lloret, Macià Mallol, Ramon Nogués com a noms propis que representen la majoria d’esquerres i socialista que van guanyar les eleccions, de l’acció simbòlica i executiva del govern municipal: la lluita contra l’atur forçós, l’abastament d’aigua i posar fil a l’agulla al problema escolar… I en l’àmbit cultural i lingüístic la catalanització de les administracions, els concerts a la Pedrera del Mèdol de la mà del mestre Pau Casals. I tants i tants projectes i realitzacions estroncats peel cop d’estat del general Franco i la repressió consegüent. Aquí podeu llegir la magna exposició que ens obsequià. Un fort aplaudiment clou les seves paraules.

Cantem el Cant del poble.

A continuació el Quim informa que “Madrileños por el derecho a decidir”, que va donar un suport total als companys del Silenci que van anar a Madrid durant el judici als presos polítics, han fet una aportació substanciosa a la caixa de solidaritat per subvenir les multes que ha posat el Tribunal de Cuentas a un grup ben nombrós de càrrecs tècnics i polítics de la Generalitat. D’aquí estant el nostre agraïment.

Lluís informa que el dia 22 de juliol hi ha l’etapa Albarca-Escaladei, hi ha gent que hi vol participar. Es dona l’opció de fer-ne algun tram, per exemple de la Morera de Montsant fins a Escaladei, qui n’estigui interessat es calcula que per allà quarts de dotze del migdia sigui a la Morera i es pugui afegir als caminants. El cant dels Segadors posa punt final a l’acte.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCTÒRIA

 

FARTS D’IMPOSICIONS!

Dimarts, 13 de juny. Altre cop ens trobem a l’esplanada del Balcó. Denunciem la repressió que no s’atura. Ja no llegim el Comptador de la vergonya, però les busques del rellotge marquen, impassiblement i cruel, que la força de l’Estat s’abat contra tota dissidència i, a casa nostra, contra la independentista i republicana, sobretot. Sempre, sempre, sempre tindrem el Cant dels ocells per fer nostra la força contra la bota que ens aixafa. Desacomplexadament cridem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui, Jordi Roca Girona, historiador, antropòleg, professor de la URV, ens parla de sexe, gènere. Feminisme, factors de canvi i crisi de la masculinitat. Tothom sap que un cavall després de néixer es pot dir que ja està preparat per encarar-se als reptes de la vida. Tothom sap que una cria humana és al contrari, Necessita anys de cura i d'aprenentatge per enfrontar-s’hi. ¿El sexe coincideix amb el gènere? El sexe és el motlle, el gènere és el farcit, és el que hi posem dintre. “Dona no s’hi neix, es fa” Simone de Beauvoir dixit. El sexe té una base biològica; el gènere, cultural. Margaret Mead, feminista dels EEUU dels anys vint del segle passat, denunciava que les dones tornessin a les feines de casa després d’haver treballat durant la Primera Guerra Mundial a les fàbriques d’armament. ¿És cert que l’home genèticament està preparat per ser proveïdor (treballador) i la dona reproductora (tenir fills, cuidar-los i curar la casa)? Cau el prejudici: van anar a Nova Guinea i van veure que els rols de l’home i de la dona no eren els mateixos que els del món occidental. Fa dos-cents anys que dura la comèdia, d'ençà de la revolució industrial. Ara ens trobem en la revolució del coneixement i s’ha avançat en el tema, però encara no hi ha ni igualtat ni paritat. Aquest estat de coses mou a reflexió: la desigualtat entre homes i dones prové que les dones no tenen independència econòmica. En el moment que entra en la roda del treball remunerat la situació canvia i es completa amb l’accés de la dona en l’ensenyament superior i al control de la maternitat. L’avenç de la dona ha comportat una crisi de la masculinitat que, en alguns casos, ha degenerat a violència de gènere. El 1930 Margaret Meat diu que en ser l’espècie humana molt maleable, els papers i les conductes sexuals varien segons els contextos socioculturals. Així, doncs hi ha molts models de conductes, que cada individu triï el model més adequat a la seva personalitat. Un fort aplaudiment tanca les paraules del Jordi. Podeu llegir el seu parlaments aquí.

Apa, nois, cap a casa i  aprendre's la lliçó! Glòria, catalans, cantem,/ cantem amb l’ànima! S’insisteix en la necessitat de trobar-nos cada dimarts i de cridar ben fort que ja n’estem farts, d’imposicions! El cant dels Segadors clou l’acte i ens diu: torna la setmana que ve!

IN-INDE-INDEPEDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!