CONVOCATÒRIA

 

LA REPRESSIÓ NO S'ATURA

 

SABA NOVA A L’ANC

Dimarts, 24 de maig. ¿Plourà?¿Ens hem de posar la geca? El Pep dona el tret de sortida a la trobada setmanal. La repressió a què està sotmesa l’independentisme té cara. Entre els més de tres mil represaliats hi ha polítics, és l’antic govern de la Generalitat que una part és a l’exili i l’altre “alliberat” per un indult parcial, que ara el Tribunal Suprem prodrà revisar per mor de la composició conservadora de la sala que els va jutjar. Hi ha represaliats de la Mesa del Parlament de Catalunya. Hi ha docents per ‘adoctrinar’ alumnes. Hi ha els represaliats econòmics pel Tribunal de Comptes espanyol. Alcaldes. Bombers. Manifestants del Tsunami, de la Jonquera, de Via Laietana. Informàtics que van mantenir els webs actius per poder votar el Primer d’Octubre (cas del Joel Muñoz a qui demanen anys de presó). I tants i tants d’altres.

El cant dels ocells, amb la combinació inèdita de la guitarra del Xavier i la trompeta del Lluís, ens fa pensar en aquest estat de coses. Responem amb Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui la Rosa Rossell, exregidora de l’ajuntament, extreballadora de la Generalitat, activista de causes culturals i civils. La veiem que despatxa entrades de Joventuts Musicals, que despatxa productes de la 3a Joventut al balcó, que és present a les lluites compartides, que no necessita ningú per anar pel món, tanmateix necessita tota la gent perquè puguem arribar junts a la llibertat tan anhelada. Veus, Rosa que a una banda hi ha la societat civil i a l’altra els polítics, malament! Ens expliques els reptes de l’ANC: picar pedra que, com una santíssima trinitat es concreta en tres aspectes: consolidar el moviment popular, pressionar els polítics perquè es compleixi el mandat del Primer d’Octubre del 2017 i impulsar el front internacional. I que els nostres polítics no tornin a agafar el nostre vot i el llencin a la brossa, sobretot! Tenim una altra trinitat al 2023: el pronunciament dels tribunals europeus sobre els independentistes condemnats pels tribunals espanyols, la caducitat dels acords d’investidura i de la taula de negociació amb el govern d’Espanya i les eleccions municipals i després les espanyoles. I més coses que podeu llegir aquí. Ep! I que sobirania vol dir desconnexió. I que aviat es commemoraran els 10 anys de l’ANC. T’aplaudim, Rosa, perquè ens agrada el que ens has dit.

El Xavier ens mostra l’emprenyada sobrevinguda pel que va dir el comissari Villarejo al FAQS dissabte passat. Avui ens canta la cançó Plany al mar manllevada a Neus Mar que la va cantar al concert de l’Escala en el qual hi va participar també el Xavier. “Bressol de vida, camins de somnis. / Pont de cultures ai, qui ho diria, / ha estat el mar. // Mireu-lo, fet una claveguera. / Mireu-lo, anar i venir sense parar.” Aquest mar nostra volem que sigui font de vida; de mort, no. Aplaudim la cançó que ens has regalat, Xavier.

El senyor Miquel pren la paraula i ens recita la poesia que ens devia de fa uns quants dies. A més ens ha explicat la diferència entre ex i ecs aplicat a un senyor que li diuen l’emèrit, no sé pas qui deu ser…

El Pep tanca l’acte, diu que aquesta tarda hi ha una concentració a la plaça de la Font per defensar el català. Ara mateix (18:35) s’ajorna fins demà a causa de la pluja. Dimarts que ve tindrem entre nosaltres una dona magrebina que ens parlarà de la seva situació i la d’altres congèneres en la societat nostra que les acull.

El cant dels segadors és el punt final de l’acte.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

PINTEM LA UNITAT!

17 de març. Esplanada del Balcó. Aguantem un sol que bat les pedres. Denunciem la repressió que té moltes cares: l’exili encara permanent, Eusebi Campdepadrós inhabilitat per donar veu als parlamentaris, la Xènia de Caldes de Montbui, imputada en les protestes de la sentència dels presos polítics, se li demanen dos anys de presó, la jutjaran al desembre del 2025. Tot va començar quan tenia 22 anys i el judici serà quan en tingui 29. Sentim en silenci el Cant dels ocells.  Llibertat, Amnistia, fora la monarquia! és el nostre antídot contra tanta malvolença.

Josep Maria Llort, forner durant 30 anys, treballador de l’Ajuntament de la ciutat en els àmbits de cultura i museus. Activista: ha estat membre de l’ADOC, del 3r Congrés de Cultura Catalana, fundador i subscriptor de l’Avui, també de la Televisió de Catalunya, casteller de la Jove, nàstiquer, de l’ANC, d’Òmnium i del Consell de la República. Parlarà del grafit de l’Antiga Audiència i la relació amb la situació actual. La cosa va anar així: quan els milicians anaren a l’Audiència a ocupar-la i alliberar el presos, un va estampar un grafit amb visques a Largo Caballero i

Lenin. Explica que comença la Revolució el dia 19 de juliol del 36. Un mes després hi torna i hi escriu que encara dura. L’acompanyen els acrònims de les forces polítiques que van aturar els peus al general colpista. Al gener del 39 torna a la ciutat i tapa la pintada amb una paret. Al 1985 quan es fan les obres de remodelació de l’espai, es troba la pintada i gràcies a totes aqueixes peripècies ara la podem contemplar a l'entrada de l’Antiga Audiència. Seguidament el Josep Maria fa un símil entre la falta d’unitat entre les forces republicanes, cosa que va propiciar la victòria franquista, i la desunió que vivim ara en l’independentisme. La conclusió és que ens cal unitat per aconseguir la independència i la República catalana. Aquí ho podeu llegir tot amb detall. Aplaudim el Josep Maria tal com es mereix.

La caixa de solidaritat ens espera amb candeletes perquè hi fem aportacions generoses. Xavier Marcos canta la tercera part de Campanades a mort, de Lluís Llach i ens explica els successos de Vitòria, com la policia va disparar contra els treballadors que feien una assemblea dintre d’una església, el més jove tenia disset anys i així és com comença aquesta part de la cantata: “III / Disset anys només / i tu tan vell; / gelós de la llum dels seus ulls, / has volgut tancar ses parpelles, / però no podràs, que tots guardem aquesta llum / i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres”. Molt bé, Xavier, sempre dones el to adequat a cada cançó, t’aplaudim merescudament.

Entrem en la fase d’avisos i notícies. Avui a TV3 fan un reportatge sobre l’objecció de consciència. Hi sortirà el Pepe Beunza, primer objector de consciència al servei militar a l’Estat. Va ser entre nosaltres, va venir a explicar-nos els cinc passos de la noviolència. El col·lectiu Taca d’oli organitzarà una sortida trimestral a un punt de la geografia catalana. S’informarà puntualment quan s’escaigui l’esdeveniment. El diumenge 5 de juny hi ha una Jornada Antirepressiva a Barcelona organitzada per una seixantena d’entitats entre les quals les Àvies i Avis per la Independència. Serà a les tres de la tarda al parc de l’Estació del Nord. S’intentarà facilitar el desplaçament a la jornada. Una notícia positiva: no extraditaran el Valtònyc, de moment. Dimarts que ve la Rosa Rossell ens parlarà com a coordinadora que és de l’ANC de Tarragona de la singladura de l’entitat.

L’Anton Rebull pren la paraula i ens parla de Tarragona i el vi. Rememora els elaboradors de vi de la ciutat, anomena els estrangers: l’alsacià Müller, l’occità o savoià René Barbier, gràcies a la seva mediació van venir el cartoixans a Tarragona i van elaborar el famós xatrès. El Dalmau, el López Bertran… Les entrades de la Part Alta on es venia vi a la menuda, l’embutada. Ai las! Un món esbucat, ja! Ara tenim els cellers de les denominacions d’origen tarragonines que embotellen en vi en els pobles originaris i ofereixen una varietat de vins molt apte per al consum local i estranger. Gràcies per les teves paraules, Anton. 

Un aforisme de Joan Fuster tanca l’acte: “El que mana vol que els manats siguin dòcils. Hem de partir d’aquesta obvietat.” I el Cant dels segadors corona l’edifici.

LLIBERTAT, AMNISTIA,FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

¿I LES NUCLEARS?

Aquest dimarts 10 de maig la primavera s’ha presentat a tot drap. El Josep Maria ha portat la batuta de l’acte. Felicitació a l’Olga pel premi Joan Fuster que ha rebut. Denunciar la repressió exemplificada en cares múltiples: els exiliats, els presos indultats, els prop de 3.000 represaliats, la llengua catalana trossejada i perseguida. Un panorama ben galdós a fe de Déu! Alerta, apagueu els mòbils que passa un camió Pegaso(us)! Tothom ha entès l’acudit, fins i tot jo! El cant dels ocells posa nota a tanta desgràcia. Cridem fort: llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Lluís Batet Miracle és torrenc, cantaire i professor de recursos energètics de la UPC. Ens parla del paper de l’energia nuclear en la transició energètica. Un tema envitricollat per als profans. Ha parlat de la dependència energètica. De l’energia verda. De la fracció d’energia que representa l’electricitat. De l'energia que consumim directament i indirectament. Que els combustibles fòssils representen un 80% de l’energia consumida. I, ¿com podem reduir els combustibles fòssils? Doncs electrificant tots els consums, ep, però que la fabricació d’electricitat no provingui dels combustibles fòssils, sinó no serviria de res. Cal consumir menys combustibles fòssils i més biocombustibles. Per fer aquest pas, tanmateix es necessiten les centrals nuclears. Perquè resulta que el panorama que tenim davant és que cal augmentar el consum elèctric, descarbonitzar l’electricitat i fer-ho ràpidament. Si tanquem les tres nuclears catalanes no tindrem possibilitats de fer la transició energètica amb garanties. Però val més que ho llegiu aquí. L’hem aplaudit malgrat que tenim la consciència que haurem de guardar les enganxines de “Nuclears, no gràcies” al fons del calaix dels records.

En Xaxier ha interpretat Els banyetes d’Ovidi Montllor. Mirem el començament: “A l'escola vaig a aprendre / a mai no fer pactes amb "ningun" dimoni. / Són una raça dolenta / que prometen molt i mai no solten res. / Són lladres. / Saben que tenen poder / i amb ell, el fer i desfer / els resulta molt fàcil.” Alerta amb els banyetes de l’Ovidi que no són precisament els dels Pastorets!

El Josep Maria enfila les informacions de la setmana. Dimecres, 11, a les set de la tarda, el grup Koiné presentarà Llengua i República als SSTT de Cultura del carrer Major, 14. Dijous 12, a la mateixa hora i lloc, hi haurà la taula rodona “Via Laietana, espai de memòria”. El mateix dia a la mateixa hora, al vestíbul del Teatre Tarragona hi haurà la presentació de Cua de vaca, el 86è llibre d’Olga xirinacs que demà, precisament complirà 86 anys!

El Pep ens explica la concentració a Vic de la Taca d’Oli de dimarts passat. Es van aconseguir els objectius: trobada dels col·lectius d’avis per la llibertat-República a la capital d’Osona, escollir la coordinadora de Taca d’oli formada per un representant de Cambrils de Mar, Montblanc, Reus, Tarragona, Tarragonès interior, Terrassa-Vic i Tortosa, i per últim es van fer propostes de mobilitzacions conjuntes contra la repressió i a favor de l'amnistia i del dret d’autodeterminació; a mesura que s’acordin es donaran a conèixer.

S’ha presentat l’himne de la 3a Joventut interpretat per Josep Maria, cant i direcció i Joan, Lluís i Vicenç als instruments. Dimarts que ve ens parlarà Josep Maria Llort a qui tots hem vist de conserge a l’Antiga Audiència. El cant dels segadors corona l’edifici.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA! 

CONVOCATÒRIA

 

TOSSUDAMENT ALÇATS!

Aquest dimarts 26 de març la primavera ha ensenyat una boira espessa que ens interdia de veure la nostra mar, ha mostrat un sol esplendorós, i ha fet patent els tres blaus de què parlava Rovira i Virgili: el de la mar, el del cel i el de les nostres muntanyes que s’albiren a ponent. Denunciem la repressió i les espies dels poders de l’estat al calidoscopi independentista. Sentim els cant dels ocells i cridem a una sola veu: Llibertat, Amnistia, fora la monarquia!

Avui ens parla la Rosa Maria Codines, referent en la defensa de la llengua, la cultura i els drets civils. Presidenta d’Òmnium Cultural de Tarragonès del 2012 al 2022. Rosa saps estar per damunt de les discrepàncies, enfrontaments; saps establir ponts, teixir complicitats i treballar al costat dels altres col·lectius. Tu, Rosa, el Lluís, la Carme i el Joan-Andreu sou els causants que cada dimarts la 3a Joventut surti al carrer des de principis de 2018, després de perpetrar-se l’empresonament dels líders socials i polítics. agraeixes a la 3a Joventut la persistència a plantar cara a la injustícia i a la barbàrie. Tossudament alçats del 1714 ençà per aconseguir la independència de Catalunya. Ho volem decidir tot: l’escola, la llengua, les infraestructures, la sanitat, l’economia: 14.000 milions d’euros que marxen i no retornen. “Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”. Volem ser (com) Àustria o Dinamarca. Ets una activista nata, Rosa Maria, ens convides que continuem organitzats per tal de crear una dinàmica guanyadora tot el poble unit. Ens evoques, Josep Benet que, després de veure com a l’any 1939 les tropes nacionals entraven per la Diagonal per ocupar Barcelona, va prendre el determini de dedicar la seva vida al redreçament de Catalunya. O el Mestre Fabra que ens demana “no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança”. Amb tants models segur que ens en sortirem! Piquem de mans perquè ens ha agradat el que ens has dit, Rosa Maria. Podeu llegir-ho aquí.

Xavier Marcos canta: Grândola, Vila morena, de Zeca Afonso, i Abril de 74, perquè ahir va fer 48 anys de la Revolució dels clavells a Portugal, a través de la qual els soldats van abatre la dictadura de Salazar i van instaurar una República democràtica. Xavier ha reivindicat l’autonomia de Portugal per a les terres catalanes.  “Grândola, vila morena, / terra da fraternidade. / O povo é quem mais ordena / dentro de ti, ó cidade. // Terra da fraternidade, Grândola, vila morena. / Em cada esquina um amigo, / em cada rosto igualdade”. “Companys, si coneixeu el cau de la sirena / allà enmig de la mar, / Jo l'aniria a veure, / però encara hi ha combat. // Companys, si enyoreu les primaveres lliures, / amb vosaltres vull anar / que, per poder-les viure, / jo me n'he fet soldat.” Xavier, hem fet més que cantar la la la. Hem resseguit sotto voce un bocí de la portuguesa i tota la catalana. Una revolució popular bé es mereixen himnes com aqueixos! Vinga picar de mans i vinga bravos!

El Lluís que ha conduït tot l’acte divinament, felicita els músics. Ah, la setmana passada no me’n vaig recordar de dir que el Lluís va fúmer la corrida als polítics independentistes catalans perquè només s’uneixen quan ve una patacada d’Espanya -cas Pegasus-; són incapaços de buscar una unitat estratègica per lluitar a favor de l’amnistia, de la independència i de la República Catalana, com hi ha món! S’informa sobre l’anada a Vic per impulsar la Taca d’Oli. Es recorda a tots els que vagin a la capital d’Osona que dimarts que ve no es farà la concentració al Balcó. També que es marxarà a un quart de nou de matí del tram de Rambla Lluís Companys del Corte Inglés. Més coses: divendres d’aquesta setmana, 29 d’abril, s'estrenarà la pel·lícula Alcarràs, de Carla Simon als cinemes Ocine de les Gavarres, es comptarà amb la presència del productor, Tono Folguera. Hi haurà un fòrum al final del passi. L’acte està organitzat per Òmnium Cultural del Tarragonès. Amb el Cant dels segadors filanitzem la concentració. Fins d’avui en quinze.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

VACANCES EN PAU!

Dimarts, 19 d’abril. Tornem a sortir al balcó per clamar a favor dels exiliats, dels perseguits, dels represaliats. I pels espiats per l’operació Pegasus. El cant dels ocells ens fa pensar en aquest estat de coses i ens referma contra la repressió. Llibertat, amnistia, fora la monarquia! cridem a cor què vols.

Avui la Bea Sánchez ens parlarà de Hammada (Associació d’Amics del Poble Sahrauí). Hammada és un altiplà característic dels deserts, de superfície ondulant, cobert de sorra i amb moltes pedres. Ens il·lustra el Joan Andreu. Amb aquest títol, l’any 2018 el director de cinema Eloy Rodríguez va realitzar un documental de producció sueca, noruega i alemanya que explica el drama del poble sahrauí oblidat i abandonat. El podeu veure a you tube. El professor d’Història de la Universitat de Barcelona, Dr. Alberto Maestre, ha publicat fa poc el llibre: Un pueblo abandonado, on es detallen les característiques del poble sahrauí des del període precolonial fins a l'actual tot repassant els enganys de les polítiques dels diferents governs espanyols. Ara hem vist com el govern actual ha venut el dret d’autodeterminació i l’ha trasformat en una autonomia de l’estat marroquí. I ja sabem quin pa s’hi dona amb això de les autonomies… Entrem en matèria, la Maria Montserrat, vicepresidenta de l’Associació no ha pogut venir per motius personals, així doncs té la paraula la Bea Sánchez tal com s’ha dit abans. Desglossa amb verb clar el projecte Vacances en pau, que consisteix a acollir xiquets sahrauís per part de famílies tarragonines en règim d’acollida durant els dos mesos d’estiu, quan la vida als campaments de Tindouf és extremadament dura. Per als xiquets és una experiència única, és un aprenentatge i un intercanvi, alhora, cultural, relacional, tecnològic, geogràfic, històric, lingüístic… També aprofiten l’estada tarragonina per rebre atenció sanitària si els cal. Hi ha convenis amb associacions i fundacions per tal que la seva estada aquí tingui el màxim de qualitat humana i social possible. Des del públic li pregunten si el temps de compromís de les famílies acollidores és de dos mesos o pot ser flexible. La Bea contesta que sí, que són dos mesos, els que corresponen a l’estiu. Qualsevol persona que tingui interès en el tema es pot adreçar a l’Associació a través d’aquests contactes: 

Tl 609 14 65 39. 

C-e: catalunyasahara@gmail.com. 

HAMMADA: 635 90 87 82. 

hammadassociacio@gmail.com

Agraïm les paraules de la Bea i les aplaudim amb entusiasme.

Jesús canta He mirat aquesta terra, de Salvador Espriu, amb música de Raimon. Hi apareixen elements mítics de l’obra de l’Espriu, el paisatge de Sinera representat pels rials fressats per la força de l’aigua de la pluja com si fossin cavalls desbocats, la llum marinera de llevant, la posta muntanyenca de ponent. I el record macabre dels seus morts que riuen d’estar sempre junts. Que gran ets, Espriu! Que gran, Raimon; que saps posar solfa a la lletra del nostre poeta!

Maria del Carme Solé pren la paraula per llegir la poesia “Llàgrimes de Montserrat”, que podeu llegir íntegra aquí. Joan Andreu ens informa que la setmana que ve parlarà la Rosa Maria Codines. I a continuació ens explica els actes d’aquesta setmana. Avui a la una del migdia hi ha la roda de premsa conjunta de l’independentisme per denunciar les espies de Pegasus. Tot pinta que hi ha el govern espanyol darrere. Avui a les 19h presentació de Les hores incertes, de Quim Torra, a l’Antiga Audiència. Diumenge, 24 d’abril, a les 19h a l’estàtua dels Despullats concentració “Aturem la guerra d’Ucraïna”. Es recorda que hi ha la vidriola groga que accepta tot tipus d’aportacions econòmiques per sufragar els càstigs monetaris que imposa el règim contra els independentistes i republicans. Es recorda que el dimarts 3 de maig la trobada de la 3a Joventut x la República es farà a Vic. S’organitzaran autocars per anar i tornar. Se sortirà a quarts de nou del matí, ens concentrarem amb els avis i àvies de Vic a les 11h, després hi haurà una visita guiada per la ciutat, a continuació dinarem plegats i en acabat baixarem cap a casa. El preu serà d’una trentena d’euros per cap, tot dependrà del nombre de persones que s’hi apuntin. És un acte per impulsar la Taca d’Oli per tal d’aplegar l’independentisme amb actes unitaris. Cal que creguem en la força del poble. El poble unit jamai serà vençut!

El cant dels segadors posa la cirereta a la jornada d’avui.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!