SABA NOVA A L’ANC

Dimarts, 24 de maig. ¿Plourà?¿Ens hem de posar la geca? El Pep dona el tret de sortida a la trobada setmanal. La repressió a què està sotmesa l’independentisme té cara. Entre els més de tres mil represaliats hi ha polítics, és l’antic govern de la Generalitat que una part és a l’exili i l’altre “alliberat” per un indult parcial, que ara el Tribunal Suprem prodrà revisar per mor de la composició conservadora de la sala que els va jutjar. Hi ha represaliats de la Mesa del Parlament de Catalunya. Hi ha docents per ‘adoctrinar’ alumnes. Hi ha els represaliats econòmics pel Tribunal de Comptes espanyol. Alcaldes. Bombers. Manifestants del Tsunami, de la Jonquera, de Via Laietana. Informàtics que van mantenir els webs actius per poder votar el Primer d’Octubre (cas del Joel Muñoz a qui demanen anys de presó). I tants i tants d’altres.

El cant dels ocells, amb la combinació inèdita de la guitarra del Xavier i la trompeta del Lluís, ens fa pensar en aquest estat de coses. Responem amb Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui la Rosa Rossell, exregidora de l’ajuntament, extreballadora de la Generalitat, activista de causes culturals i civils. La veiem que despatxa entrades de Joventuts Musicals, que despatxa productes de la 3a Joventut al balcó, que és present a les lluites compartides, que no necessita ningú per anar pel món, tanmateix necessita tota la gent perquè puguem arribar junts a la llibertat tan anhelada. Veus, Rosa que a una banda hi ha la societat civil i a l’altra els polítics, malament! Ens expliques els reptes de l’ANC: picar pedra que, com una santíssima trinitat es concreta en tres aspectes: consolidar el moviment popular, pressionar els polítics perquè es compleixi el mandat del Primer d’Octubre del 2017 i impulsar el front internacional. I que els nostres polítics no tornin a agafar el nostre vot i el llencin a la brossa, sobretot! Tenim una altra trinitat al 2023: el pronunciament dels tribunals europeus sobre els independentistes condemnats pels tribunals espanyols, la caducitat dels acords d’investidura i de la taula de negociació amb el govern d’Espanya i les eleccions municipals i després les espanyoles. I més coses que podeu llegir aquí. Ep! I que sobirania vol dir desconnexió. I que aviat es commemoraran els 10 anys de l’ANC. T’aplaudim, Rosa, perquè ens agrada el que ens has dit.

El Xavier ens mostra l’emprenyada sobrevinguda pel que va dir el comissari Villarejo al FAQS dissabte passat. Avui ens canta la cançó Plany al mar manllevada a Neus Mar que la va cantar al concert de l’Escala en el qual hi va participar també el Xavier. “Bressol de vida, camins de somnis. / Pont de cultures ai, qui ho diria, / ha estat el mar. // Mireu-lo, fet una claveguera. / Mireu-lo, anar i venir sense parar.” Aquest mar nostra volem que sigui font de vida; de mort, no. Aplaudim la cançó que ens has regalat, Xavier.

El senyor Miquel pren la paraula i ens recita la poesia que ens devia de fa uns quants dies. A més ens ha explicat la diferència entre ex i ecs aplicat a un senyor que li diuen l’emèrit, no sé pas qui deu ser…

El Pep tanca l’acte, diu que aquesta tarda hi ha una concentració a la plaça de la Font per defensar el català. Ara mateix (18:35) s’ajorna fins demà a causa de la pluja. Dimarts que ve tindrem entre nosaltres una dona magrebina que ens parlarà de la seva situació i la d’altres congèneres en la societat nostra que les acull.

El cant dels segadors és el punt final de l’acte.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!