17 de març. Esplanada del Balcó. Aguantem un sol que bat les pedres. Denunciem la repressió que té moltes cares: l’exili encara permanent, Eusebi Campdepadrós inhabilitat per donar veu als parlamentaris, la Xènia de Caldes de Montbui, imputada en les protestes de la sentència dels presos polítics, se li demanen dos anys de presó, la jutjaran al desembre del 2025. Tot va començar quan tenia 22 anys i el judici serà quan en tingui 29. Sentim en silenci el Cant dels ocells. Llibertat, Amnistia, fora la monarquia! és el nostre antídot contra tanta malvolença.
Josep Maria Llort, forner durant 30 anys, treballador de l’Ajuntament de la ciutat en els àmbits de cultura i museus. Activista: ha estat membre de l’ADOC, del 3r Congrés de Cultura Catalana, fundador i subscriptor de l’Avui, també de la Televisió de Catalunya, casteller de la Jove, nàstiquer, de l’ANC, d’Òmnium i del Consell de la República. Parlarà del grafit de l’Antiga Audiència i la relació amb la situació actual. La cosa va anar així: quan els milicians anaren a l’Audiència a ocupar-la i alliberar el presos, un va estampar un grafit amb visques a Largo Caballero i
Lenin. Explica que comença la Revolució el dia 19 de juliol del 36. Un mes després hi torna i hi escriu que encara dura. L’acompanyen els acrònims de les forces polítiques que van aturar els peus al general colpista. Al gener del 39 torna a la ciutat i tapa la pintada amb una paret. Al 1985 quan es fan les obres de remodelació de l’espai, es troba la pintada i gràcies a totes aqueixes peripècies ara la podem contemplar a l'entrada de l’Antiga Audiència. Seguidament el Josep Maria fa un símil entre la falta d’unitat entre les forces republicanes, cosa que va propiciar la victòria franquista, i la desunió que vivim ara en l’independentisme. La conclusió és que ens cal unitat per aconseguir la independència i la República catalana. Aquí ho podeu llegir tot amb detall. Aplaudim el Josep Maria tal com es mereix.
La caixa de solidaritat ens espera amb candeletes perquè hi fem aportacions generoses. Xavier Marcos canta la tercera part de Campanades a mort, de Lluís Llach i ens explica els successos de Vitòria, com la policia va disparar contra els treballadors que feien una assemblea dintre d’una església, el més jove tenia disset anys i així és com comença aquesta part de la cantata: “III / Disset anys només / i tu tan vell; / gelós de la llum dels seus ulls, / has volgut tancar ses parpelles, / però no podràs, que tots guardem aquesta llum / i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres”. Molt bé, Xavier, sempre dones el to adequat a cada cançó, t’aplaudim merescudament.
Entrem en la fase d’avisos i notícies. Avui a TV3 fan un reportatge sobre l’objecció de consciència. Hi sortirà el Pepe Beunza, primer objector de consciència al servei militar a l’Estat. Va ser entre nosaltres, va venir a explicar-nos els cinc passos de la noviolència. El col·lectiu Taca d’oli organitzarà una sortida trimestral a un punt de la geografia catalana. S’informarà puntualment quan s’escaigui l’esdeveniment. El diumenge 5 de juny hi ha una Jornada Antirepressiva a Barcelona organitzada per una seixantena d’entitats entre les quals les Àvies i Avis per la Independència. Serà a les tres de la tarda al parc de l’Estació del Nord. S’intentarà facilitar el desplaçament a la jornada. Una notícia positiva: no extraditaran el Valtònyc, de moment. Dimarts que ve la Rosa Rossell ens parlarà com a coordinadora que és de l’ANC de Tarragona de la singladura de l’entitat.
L’Anton Rebull pren la paraula i ens parla de Tarragona i el vi. Rememora els elaboradors de vi de la ciutat, anomena els estrangers: l’alsacià Müller, l’occità o savoià René Barbier, gràcies a la seva mediació van venir el cartoixans a Tarragona i van elaborar el famós xatrès. El Dalmau, el López Bertran… Les entrades de la Part Alta on es venia vi a la menuda, l’embutada. Ai las! Un món esbucat, ja! Ara tenim els cellers de les denominacions d’origen tarragonines que embotellen en vi en els pobles originaris i ofereixen una varietat de vins molt apte per al consum local i estranger. Gràcies per les teves paraules, Anton.
Un aforisme de Joan Fuster tanca l’acte: “El que mana vol que els manats siguin dòcils. Hem de partir d’aquesta obvietat.” I el Cant dels segadors corona l’edifici.
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada