ENS QUEDEM A CASA!!!!

RECORDEU QUE MENTRE LA PANDÈMIA ESTIGUI DESCONTROLADA ENS QUEDAREM A CASA. 

QUAN LES CONDICIONS SANITÀRIES MILLORIN TORNAREM A TROBAR-NOS TOTS ALS BALCÓ

MENTRESTANT CONTINUEM REIVINDICANT!!

REPÚBLICA, AMNISTIA. FORA LA MONARQUIA!!!

PROU DETENCIONS! PROU ESCORCOLLS!

Vint-i-una detencions i trenta-un escorcolls fets per la Guàrdia Civil han regirat avui la vida a Catalunya en una operació anomenada “VOLHOV”. El Pere Grau aquesta tarda ha explicat el significat d’aquesta paraula: l´última batalla on va participar la División azul en terres soviètiques. Tremendo, tot plegat. Tremendíssim.

A les set de la tarda hem estat convocats a la plaça de la Font per denunciar aquest nou atemptat contra la ciutadania independentista catalana. “Això no s’acabarà mai” algú anava dient com una lletania d’aquestes que tampoc no s’acaben mai.

L’harmonia encertadíssima del Bella ciao del grup de grallers del Tecler ha encetat l’acte. El cant partisà ha posat a punt de caramel·lo els ànims dels assistents, a punt per reprendre la consciència que la repressió no té aturador i que com més acotem el cap, ens reprimiran més i més.

La presidenta d’Òmnium ha obert el parlament amb un interrogant “¿Què més ens han de fer per entendre que hem de plantar cara junts?” és a dir un crit a la unitat. Després ha llegit  el manifest unitari elaborat per totes les entitats independentistes.

Pere Grau, de Juristes per la República, en un to encès i visiblement afectat ha vingut a dir que proclamem la República quan a les eleccions del 14 de febrer els partits independentistes guanyin en vots i escons. El cant dels 

Segadors entonat per les gralles del Tecler ha clos l’acte. 

Tarragona, 28 de novembre de 2020

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

AMNISTIA PER A PRESOS, EXILIATS I REPRESALIATS!

ATUREM

ATUREM LES NOSTRES CONCENTRACIONS FINS QUE BAIXI EL RISC DE REBROT!

DE MOMENT DURANT QUINZE DIES, DIMARTS 20 I 27 D'OCTUBRE!

US MANTIDREM INFORMATS!

MHP LLUÍS COMPANYS I JOVER

Avui, 15 d'octubre de 2020, fa 80 anys de l'afusellament del MHP de la Generalitat de Catalunya Lluís Comapnys i Jover pel feixisme.

" Moro per Catalunya i per la República. Sóc feliç de morir a Catalunya i si hi ha alguna cosa que em pesa és només que ja no podré fer res pels meus ideals. Que tinguin valor els qui encara queden, esperança i fermesa. Visca Catalunya"

Lluís Companys i Jover

12 d’OCTUBRE, RES A CELEBRAR!

A les 11 del matí del dimarts 13 d’octubre ens hem concentrat altra vegada la gent de la 3a Joventut al Balcó. Dia esplèndid amb un sol que escalfa de valent en aquesta tardor tot just iniciada. El comptador de la vergonya fa via, aquí teniu els dies de privació de llibertat: Carme Forcadell, 935. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, 967. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.077. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.093. Dani Gallardo, pres a Madrid per defensar la causa catalana, 359 dies. Els joves d’Alsasu, 1.428. No podem oblidar tots els represaliats que pugen a més de dos mil vuit-cents d’ençà de l’octubre de 2017. No oblidarem, tampoc, els exiliats a Bèlgica, Escòcia, Suïssa...

El cant dels ocells fa d’intermezzo de l’exposició de Xavier Milian, doctor en Dret i llicenciat en Història i Periodisme. ¿El 12 d’octubre de 1492 es descobreix un continent? ¿No hi vivia gent amb cultures, llengües i organitzacions pròpies? En temps de Franco es coneixia com el dia de la Raza. Quan va morir el dictador es va canviar pel nom de la Hispanidad. Durant la Transició es va donar continuïtat al règim monàrquic interromput per la República i el règim franquista. La visió històrica i nacionalista espanyola continua. Els que viuen a Espanya i no parlen espanyol -en realitat castellà-, són malvistos. El PSOE la va batejar el dia amb el nom de fiesta nacional espanyola; això és una incongruència perquè Espanya no és una nació sinó un estat. Deien que amb el descobriment d’Amèrica es va projectar la llengua espanyola més enllà d’Europa. Tot plegat no és res més que la sublimació de la llengua i nació castellanes. Una altra incongruència perquè la nació com a tal no apareix fins als segles XVIII i XIX.

El nacionalisme romàntic espanyol va fer recular el naixement de la nació espanyola al temps dels romans i d’aquí que van manllevar el nom d’Hispanitat d’Hispània, el nom que els romans donaven a tota la península Ibèrica. És el mite fundacional. Ei, val a dir que els catalans també tenim els nostres mites nacionals fundacionals. Cap poble no s’escapa d’aquest fet.  El Xavier desgrana sintèticament què va comportar la presència castellana-espanyola a les Amèriques: disminució de la població autòctona per les guerres, les malalties dels conqueridors, l’esclavatge. El comerç triangular:Europa-Àfrica-Amèrica. El comerç d’esclaus africans. Evangelització de l‘església catòlica, eliminació de les religions autòctones. ¿De què ha servit? ¿Què en va fer la Corona de Castella -que tenia el monopoli del comerç amb Amèrica- dels productes del nou continent? El cotó, el sucre, el cafè,... els venien a Europa. Els metalls preciosos servien per mantenir els exèrcits estesos per Europa en  conflictes diferents. Resultat: a Espanya no es va produir la industrialització. I més coses que mostren la buidor d’una festa que només alimenta l’espanyolisme opressor.

Cantem l’Estaca. Assagem  un nou crit: REPÚBLICA, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

Acte seguit es llegeix la Declaració de Perpinyà signada pels tres Presidents de la Generalitat de Catalunya represaliats per l’Estat espanyol: Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra. La podeu llegir aquí. Es tanca l’acte amb el cant dels Segadors.

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

CONVOCATÒRIA

 

UNITAT, UNITAT, UNITAT!

Dimarts, 6 d’octubre de 2020. Un centenar llarg de persones es troben al Balcó de la Mediterrània per denunciar la injustícia. La injustícia té més d’una cara, una la dels presos polítics, l’altra la dels represaliats i una tercera la dels exiliats. Totes, però provenen d’una única mirada: la persecució de la causa de l’independentisme i de la República catalana. ¿Quants dies fa que els presos polítics estan privats de llibertat? Ara ho veureu: Carme Forcadell, 928. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, 960. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.070. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.086. Dani Gallardo, pres a Madrid per defensar la causa catalana, 352 dies. Els joves d’Alsasu, 1.421. No podem oblidar tots els represaliats que pugen a més de dos mil vuit-cents d’ençà de l’octubre de 2017. No oblidarem, tampoc, els exiliats a Bèlgica, Escòcia, Suïssa...

Sentim el cant dels ocells en silenci.

Avui ens han adreçat la paraula Patrícia Sierra i Carles X. Gómez, membres del Comitè Permanent de l’ANC. La Patrícia ha dit que cal persistir en les mobilitzacions. Ha comentat que el canvi al Departament d’Interior amb la substitució del conseller Miquel Buch per Miquel Sàmper pot representar una millora en el cartipàs de l’executiu català pel fet que el nou conseller és advocat i que mirarà d’acatar la jurisprudència europea en el contenciós dels presos polítics i exiliats. Ens ha dit, també, que hem d’estar pendents de l’evolució de la pandèmia en el moment de manifestar-nos. I també que Juristes per la República es troba al costat dels represaliats polítics per assistir-los jurídicament en el que calgui. Carles X. Gómez ens ha parlat de la situació sociopolítica actual.  L’ha definit com un desastre: la inhabilitació del President Torra és l’últim acte de la repressió iniciada l’1 d’Octubre de 2017, data del Referèndum d’Autodeterminació. Hi ha hagut errades, l’ANC ha de fer autocrítica. No es pot deixar tot en mans dels partits polítics. Convé negociar amb els partits per assolir el poder dia a dia. Hi ha hagut coses que s’han fet bé, com ara la candidatura actual de la Cambra de Comerç de Barcelona, però altres coses han sortit malament, com per exemple les reunions entre partits polítics i ANC que han estat un fracàs. Ara només es parla d’eleccions. El que ens convé ara és una política d’empoderament diària i mobilitzacions amb sentit polític i Govern de  corresponsabilitat. Que el Govern expliqui a la gent com està la situació cada dia. Nosaltres som el procés, la gent de carrer, la gent que surt cada dia, cada setmana, cada mes al carrer. Es canta l’Estaca. S’informa que continuarem amb la concentració cada dimarts a les 11 de matí aquí al balcó i s’anuncia que la setmana que ve es parlarà del 12 d’octubre des d’un punt de vista republicà. Cantem els Segadors i ens emplacem per dimarts que ve.

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

CONVOCATÒRIA

 

SILENCI, REBEL·LEU-VOS CONTRA LA INJUSTÍCIA!

Dimarts 29 de setembre, altra vegada ens concentrem al Balcó de la Mediterrània. Avui arribem a la ratlla d’un centenar de persones. Denunciem dimarts rere dimarts la injustícia a què som sotmesos els ciutadans de Catalunya a causa de l’arbitrarietat de la justícia espanyola. Ahir mateix van inhabilitar el President de la Generalitat, Quim Torra per despenjar a destemps una pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics; i també a Jordi Pesarrodona; van jutjar Tamara Carrasco, acusada de terrorisme i rebel·lió i ara tot queda en foc d’encenalls.

El comptador de la vergonya no s’atura. Mireu quin munt de dies que són privats de llibertat els presos i les preses polítiques: Carme Forcadell, 921. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, 953. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.063. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.079. Dani Gallardo, pres a Madrid per defensar la causa catalana, 345 dies. Els joves d’Alsasu, 1.414. No podem oblidar tots els represaliats que pugen a més de dos mil vuit-cents d’ençà de l’octubre de 2017. No oblidarem, tampoc, els exiliats a Bèlgica, Escòcia, Suïssa... Hem sentit el Cant dels ocells en silenci.

Avui ens parla Lluís Pastrana. Comença amb una cita: En la lluita res no és impossible. És del Pepe Beúnza, primer objector de consciència al servei militar. El moviment antimilitarista tenia poc suport. Algun sí: Amnistia Internacional, Justícia i pau i Josep Vidal i Lecha. Va ser jurista i escriptor. Represaliat pel franquisme, era professor de literatura als Estats Units. Va ser un activista per la pau per això es va establir el seu Memorial, guardó que es dona a persones i institucions que promouen el pacifisme i l’activisme no violent. Enguany se li ha concedit a Ernesto Sarabia, integrant del col·lectiu Madrileños por el Derecho a Decidir (MDD) que va donar un suport incommensurable al silenci quan es va traslladar a Madrid per denunciar el judici farsa als presos i preses polítiques. El currículum d’Ernesto és interminable: Sindicalista, lluitador social, antimilitarista, favorable a l’autodeterminació dels pobles, a favor dels presos polítics i de la convivència entre persones, col·lectius i nacions. Detingut i processat. I moltes més coses. Vindrà a recollir el guardó i aprofitarà la seva estada entre nosaltres per desplegar aquest programa d’activitats:

Dimecres, 30 de setembre sortirà al programa de Xavier Grasset +324, al vespre, després del TN Nit.

Dijous, 1 d’octubre a les 12 del migdia davant de l’Audiència Provincial (Jutjats de Tarragona on es feia el Silenci en la primera etapa), participarà en el silenci i després seguirà l’itinerari davant la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra.

A les 5 de la tarda, a la Geladeria de la pl del Rei es parlarà de la idea de dur a terme una campanya en contra de la monarquia. Després s’anirà a la concentració de la pl de la Font.

Divendres, 2 d’octubre, lliurament a l’Ernesto del memorial Josep Vidal i Lecha al Centre de Lectura, a les 19:30h.

El cant de l’Estaca clou les paraules del Lluís.

A continuació es fa un reconeixement a la feina feta pels companys del SILENCI des del dia de la seva gestació, el cap de setmana del 12 i  12 de maig de 2018, fins el 13 de març del 2020 en què la ditxosa pandèmia va estroncar l’acció reivindicativa. Aquí el podeu llegir.

Després de recordar que continuem cada dimarts a les 11 del matí, aquí al balcó, cantem el cant dels Segadors.

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!

CONVOCATÒRIA

 

ELS CARRERS SERAN SEMPRE NOSTRES!

 Santa Tecla gloriosa, 

mare dels tarragonins, 

-¿què tenim avui per dinar? 

-Espineta amb caragolins!

El comptador de la vergonya ens diu que Carme Forcadell fa 914 dies que és a la presó. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull ja en fa 946. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.056. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.072. Dani Gallardo, pres a Madrid per defensar la causa catalana, 288 dies. Els joves d’Alsasu, 1.357. No podem oblidar tots els represaliats que pugen a més de dos mil d’ençà de l’octubre de 2017. No oblidarem, tampoc, els exiliats a Bèlgica, Escòcia, Suïssa... Quan s’aturarà aquest despropòsit? ¿Fins quan viurem la set de venjança que tenen les institucions de l’estat contra l’independentisme?

Hem sentit el Cant dels ocells en silenci.  Cridem llibertat presos i preses polítiques. Avui ens ha parlat Xavi González. Des de l’any 2009 és l’encarregat d’organitzar les festes de la ciutat i de vetllar pel seu desenvolupament. És funcionari de l’Ajuntament de Tarragona. Independentista, republicà i d’esquerres, cosa que no sempre és fàcil de compaginar. Ens explica que enguany la festa major no és una Santa Tecla normal. L’any que ve farà set-cents anys de festes majors. Una festa de tots colors, que n’ha passat de magres i de grasses.

Moments molt dificultosos sobretot en temps de guerres i de pandèmies. Des de l’inici de la democràcia la festa ha fet un tomb de 180 graus perquè va lligada a la ciutat i sobretot amb la gent. I això és la mostra que els ciutadans podem fer gran coses i que, per mor de la festa, se’ns mira de fora estant com una referència de país. Troba que la feina que fem els de la 3a Joventut és magnífica i té un gran paral·lelisme amb les festes democràtiques: ocupar el carrer, l’espai públic per manifestar el que sentim. El poder vol controlar el carrer, qualsevol poder: el polític, el religiós, l’econòmic... A finals del franquisme la festa va tocar fons. La gent, el dia de Santa Tecla, anava a Barcelona a comprar, perquè el que es feia a Tarragona no tenia sentit de tant resclosit i oficialesc com era. Des del 79 la festa es transforma gràcies a la gent i a les entitats. La festa ocupa l‘espai públic. Enguany no s’ha pogut fer. El Xavi ens anima a persistir com ho fan els festers tarragonins. I rebla el seu parlament amb: “Esperem la victòria. Us admiro.”

El cant de l’Estaca és el colofó del parlament tan brillant que acabem de sentir. Seguidament s’informa que les concentracions es faran cada dimarts a les 11h. S’indica que la setmana que ve es parlarà del Memorial Josep i Liesel Vidal que s’ha atorgat a Ernesto Sarabia, membre del col·lectiu Madrileños por el Derecho a Decidir. Ha clos l’acte el cant dels Segadors. 

 

 LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!