12 d’OCTUBRE, RES A CELEBRAR!

A les 11 del matí del dimarts 13 d’octubre ens hem concentrat altra vegada la gent de la 3a Joventut al Balcó. Dia esplèndid amb un sol que escalfa de valent en aquesta tardor tot just iniciada. El comptador de la vergonya fa via, aquí teniu els dies de privació de llibertat: Carme Forcadell, 935. Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, 967. Oriol Junqueras i Quim Forn, 1.077. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, 1.093. Dani Gallardo, pres a Madrid per defensar la causa catalana, 359 dies. Els joves d’Alsasu, 1.428. No podem oblidar tots els represaliats que pugen a més de dos mil vuit-cents d’ençà de l’octubre de 2017. No oblidarem, tampoc, els exiliats a Bèlgica, Escòcia, Suïssa...

El cant dels ocells fa d’intermezzo de l’exposició de Xavier Milian, doctor en Dret i llicenciat en Història i Periodisme. ¿El 12 d’octubre de 1492 es descobreix un continent? ¿No hi vivia gent amb cultures, llengües i organitzacions pròpies? En temps de Franco es coneixia com el dia de la Raza. Quan va morir el dictador es va canviar pel nom de la Hispanidad. Durant la Transició es va donar continuïtat al règim monàrquic interromput per la República i el règim franquista. La visió històrica i nacionalista espanyola continua. Els que viuen a Espanya i no parlen espanyol -en realitat castellà-, són malvistos. El PSOE la va batejar el dia amb el nom de fiesta nacional espanyola; això és una incongruència perquè Espanya no és una nació sinó un estat. Deien que amb el descobriment d’Amèrica es va projectar la llengua espanyola més enllà d’Europa. Tot plegat no és res més que la sublimació de la llengua i nació castellanes. Una altra incongruència perquè la nació com a tal no apareix fins als segles XVIII i XIX.

El nacionalisme romàntic espanyol va fer recular el naixement de la nació espanyola al temps dels romans i d’aquí que van manllevar el nom d’Hispanitat d’Hispània, el nom que els romans donaven a tota la península Ibèrica. És el mite fundacional. Ei, val a dir que els catalans també tenim els nostres mites nacionals fundacionals. Cap poble no s’escapa d’aquest fet.  El Xavier desgrana sintèticament què va comportar la presència castellana-espanyola a les Amèriques: disminució de la població autòctona per les guerres, les malalties dels conqueridors, l’esclavatge. El comerç triangular:Europa-Àfrica-Amèrica. El comerç d’esclaus africans. Evangelització de l‘església catòlica, eliminació de les religions autòctones. ¿De què ha servit? ¿Què en va fer la Corona de Castella -que tenia el monopoli del comerç amb Amèrica- dels productes del nou continent? El cotó, el sucre, el cafè,... els venien a Europa. Els metalls preciosos servien per mantenir els exèrcits estesos per Europa en  conflictes diferents. Resultat: a Espanya no es va produir la industrialització. I més coses que mostren la buidor d’una festa que només alimenta l’espanyolisme opressor.

Cantem l’Estaca. Assagem  un nou crit: REPÚBLICA, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

Acte seguit es llegeix la Declaració de Perpinyà signada pels tres Presidents de la Generalitat de Catalunya represaliats per l’Estat espanyol: Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra. La podeu llegir aquí. Es tanca l’acte amb el cant dels Segadors.

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES! RETORN DELS EXILIATS I EXILIADES!