ELS CAMPANERS DE LA CATEDRAL, SEMPRE AMB VOSALTRES!

Dimarts, 31 de gener. Adrià Sas sembla que serà el primer represaliat al carrer que entrarà a la presó. El Cant dels ocells ens fa present que la repressió no s’atura. Contestem amb el crit: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

La Fina condueix l’acte. Ens presenta el Tòful Conesa Santacana i l’Albert Magarolas Aixalà, campaners de la catedral de Tarragona. EL gran valor és que toquen campanes del segle XIV i encara sonen! La Unesco va reconèixer el toc de campanes manual com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Des de 2019 havia tingut reconeixements de l’estat i de la Generalitat nostra. El Tòful agafa el micro, agraeix a la 3a Joventut que els hàgim convidats, s’identifica amb la nostra causa i llença un crit Visca la República Catalana!, que tots contestem amb un visca! eixordador. I remata dient que el poble és lliure i que vol viure amb llibertat i amb la República Catalana. Nat a Tarragona, davant de la catedral, sent les campanes des del primer alè, en coneix el toc. Els tocs de campanes assenyalen la vida de la comunitat: naixement, casament, mort… Les hores litúrgiques també tenen una dimensió cívica: les hores del dia, les activitats laborals: començar a treballar, anar a dinar, plegar. Desplega la saviesa popular a través de refranys com “ja ha begut oli”, sinònim d’estar a punt de morir perquè el mossèn ja li ha administrat els sants olis a través de l’extremaunció o “estar a les tres pedretes.” Explica que hi ha tres campanes del segle XIV i que no desafinen perquè estan fetes de bronze, un metall noble, com els campaners que també en són, de nobles. L’Albert Magaroles fa èmfasi que són Patrimoni Immaterial per la Unesco. I que el Conseller Puig, ara a l’exili, el 2017 va proclamar els tocs manuals com a Element Patrimonial i Festiu. Fa tres reflexions. Sobre el passat, ret homenatge a tots els campaners que al llarg dels segles han pujat als campanars a tocar les campanes. Eren persones humils. Cobraven una misèria, només els que cobraven del capítol catedralici podien viure una mica del que cobreven. Comenta que hi ha uns 2.250 campanars de torre a Catalunya. Sobre el present, cal avisar les autoritats perquè vetllin per fer un bon manteniment de les campanes i dels campanars. El 99% de les campanes són propietat de l'església, per tant té responsabilitat en la seva protecció. El so de les campanes fa poble. Cal protegir-lo. Sobre el futur, falta gent que les toqui, d'ençà mitjan segle XX el toc de les campanes s’ha electrificat. Falta l’ànima. Hi ha grups de campaners com els de Tarragona, a partir dels anys 80, o els de Cervera que tenen escola, la gràcia és que no han electrificat les campanes i pugen pràcticament cada dia al campanar per fer els tocs. Hi ha molts tocs, cívics i religiosos. Hi ha diferents tocs cívics, un d'ells es coneixen amb el nom de Sometent que prové del so emetent de la campana o de som atents per respondre els atacs dels bandolers o dels moriscos. Un mateix so pot tenir finalitat litúrgica i cívica alhora. Maitines o alba dona la benvinguda al nou dia. Prima, anar a treballar. Àngelus, anar a dinar. Vespres, plegar de treballar. Nona, anar a dormir, a fer nones. El Tòful agafa el micro per explicar el toc de la sal, de ¾ a les dotze. És per recordar a les mestresses com està el brou, la carn… de sal. Són tres tocs seguits, parar i tornar. Comenta que les campanes s’han salvat dues vegades, com a mínim, una davant dels francesos que les volien estimbar campanar avall, tres canonges es van posar davant la porta per impedir-ho. També es compraven i les emmudien. Les de Tarragona es van comprar amb diners de gent de Reus, després es van haver de tornar, eh? I l’altre, durant la guerra civil. Jaume Costa al capdavant de la col·lectivitat d’obrers era l’encarregat d’estimbar les campanes. I deia -Demà tirarem les campanes. Però venia la pava de Mallorca -l’avió que de tant en tant ens visitava-, tirava quatre confits, feia les seves destrosses. Jaume i els seus homes anaven a socórrer els afectats, treure la runa, rescatar els ferits i deia -Demà tirarem les campanes. Però l’endemà hi havia una altra urgència per resoldre i el Jaume deia -Demà tirarem les campanes… I les campanes encara hi són ara. La campana més alta és la dels quarts, a sota hi ha la Capona. El campanar té una alçada de 54 metres igual que l’església del Pi de Barcelona. El de Lleida, 60 i el de Valls 74. Hi ha un record per a la Honorata, campana de la catedral de Barcelona que cridava els veïns a defensar la ciutat davant de l’escomesa de les tropes de Felip V a la guerra de Successió. Va ser despenjada, fosa i convertida en canons. Aquí podeu llegir i escoltar la poesia “La campana de Sant Honorat”, de Josep Maria de Sagarra que explica magistralment la seva història. La Fina intervé amb la lectura de la poesia que va escriure anys enrere que es diu “Tardor del cloquer.” Es fa entrega del calendari i dels punts de llibre tant al Tòful com a l’Albert. Moltes gràcies per la vostra explicació sobre els campaners! Com a obsequi, ens convidem a pujar al campanar per contemplar in situ tot el que ens acaben d’explicar. Aquí pots ampliar la informació.

Per la propera setmana. Dimecres, 1 de febrer, a les 6 de la tarda reunió de la 3a Joventut al local de l’ANC per parlar del resultat de l'enquesta que van contestar els concentrats al balcó i propostes de continuïtat. 2 de febrer. “Nou cicle per un país lliure” al teatre el Magatzem a les 7 de la tarda. Dimarts 7. Presentació del llibre Manuel Carrasco i Formiguera, amb la presència de Quim Torra, MH president de la Generalitat de Catalunya, als SSTT de Cultura, carrer Major, 14, organitzat per Òmnium Cultural del Tarragonès. Ara a les 12 es realitza el Silenci Aturem les guerres davant del ministeri de defensa. Dimarts que ve parlarà Miquel Àngel Pradilla sobre “La Diòcesi de Tortosa, aspectes lingüístics.” Cantem els Segadors.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

vISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

TERRES DE L’EBRE, EL CENTRE DE LA NACIÓ!

Dimarts, 24 de gener. Aquesta setmana fa cinc anys que sortim al Balcó per demanar la llibertat dels presos polítics, primer; i ara per exigir l’amnistia i la República catalana. Fa fred, el pobre sol, solet ens ve a fer companyia. El Josep (Pep) Rosselló condueix l’acte. Sempre denunciem la repressió. La setmana passada vam recordar els encausats pel fet dels piolins a Pineda de Mar. Avui cal recordar tots els encausats pels fets del Primer d’Octubre, la protesta contra la Cimera Hispano-Francesa a la qual el nostre col·lectiu hi va participar. Només cal dir Ni França ni Espanya, Països Catalans! La democràcia espanyola, posada en dubte ahir a Estrasburg per part de Raül Romeva, Carme Forcadell i Andreu Van den Eynde, davant del Parlament europeu, en l’acte “Els drets polítics en democràcies plenes: el cas català”. Raül Romeva el va resumir en una sola frase: “Europa té un problema que ha de resoldre” (crec que ens haurem d’esperar asseguts). El 2017 el món ens mirava perquè féssim alguna cosa, ara no ens mira i si volem que ens torni a mirar, primer ens hem de mirar naltros i… Recordem també els mal anomenats sense sostre aquests dies de fred intens, esperant que en la futura República Catalana tothom tingui un sostre. Sentirem el Cant dels Ocells que responem amb el nostre lema: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui ens parlarà Màrius Pont Fandos, de Santa Bàrbara situada al centre dels Països Catalans com totes les Terres de l’Ebre, denominació més afortunada que no pas la de Sud de Catalunya. Tortosa ha tingut uns quants festejadors: la quinta província (catalana) i la tercera (aragonesa). Ara ha esdevingut una regió-vegueria de Catalunya. El Màrius ens en parlarà amb coneixement de causa. És llicenciat en Psicologia i Filologia Catalana. Va format part de l’Equip Directiu de l’Escola d’Esplai. Des del 2003 Cap del Servei de Coordinació Territorial de les Terres de l’Ebre; i, des del 2020 fins fa pocs dies, Director de Treball, Afers Socials i Famílies a l’Ebre. Activista de la cultura, la llengua, del país i del territori.

“Que se’ns tinga en compte!” Aquest és el primer mot d’ordre del Màrius Pont. Representant de les Terres de l’Ebre amb la consciència que són el centre dels Països Catalans. La gent s’ha empoderat d’ençà de la reivindicació de “Lo riu és vida” i del “no al transvasament”. Aquesta centralitat té dues branques ben esponeroses: el sentiment de pertinença a una terra i la fidelitat a la modalitat lingüística pròpia, el tortosí entès com a complement i no pas com a enfrontament. L’empoderament es barreja amb les mancances que es tradueixen en dèficits d’infrestructures, el teixit econòmic que no és prou fort, la convivència d’una línia litoral pròspera i un interior que es despobla. Del potencial humà, estudiants que acabats els estudis es queden a Tarragona, Barcelona, a l’estranger… i no reverteixen el seus coneixements a la vora de l’Ebre. “No volem ser el cul del món de Catalunya, del País Valencià, de l’Aragó…” Posa en valor la pertinença al bisbat de Tortosa que relliga els Països Catalans continentals, i ha esdevingut el baluard que planta cara a la fragmentació de la pàtria catalana, trossejada per la Pau dels Pirineus, la divisió provincial del 1833 i l’estat de les autonomies que rematà el procés de segregació de la nació sencera. Les institucions autonòmiques separen més que no pas uneixen. Sort encara de la societat civil que recús tots aquests estrips: Terra de cruïlla, Taula del Sènia, Onada Edicions, i tants d’altres. El Màrius ens convida a visitar, trepitjar, resseguir les terres de l’Ebre, la diòcesi de Tortosa, la terra de cruïlla que aixopluga un bocí de Catalunya, País Valencià i Aragó testimoni de l’antiga corona catalano-aragonesa. I clou la xerrada amb un “Veniu i ho veureu.” T’aplaudim, Màrius, les teves paraules certeres ens han explicat una evidència tan gran!.

El Xavier ha cantat Jotes de la llibertat, de Ballaveu. Es canta a la manera de “De Roquetes vinc…” Una mostra per botó: “Des d’aquell dos mil dotze / ens venim manifestant, / hem fet travesses i vies / i fins aquí hem arribat. / Volem ja la independència, / la paciència s’ha acabat // El dia u d’octubre vam anar a votar / i la llibertat la vàrem guanyar / la vàrem guanyar, la vàrem guanyar / i el dia u d’octubre vam anar a votar.” Xavier, la lletra i la música ens atansen al centre dels Països Catalans!

El Pep ens detalla els actes d’aquesta setmana. Els Avis i àvies de Cambrils ens conviden al 5è aniversari que surten al carrer, el 15 de febrer; a 2/4 de 12h concentració i xerrada de Jaume Borràs, a les 2 del migdia, dinar, preu 18€. Avui. Taller POUM Barris marítims, 18h. El futur de la ciutat a les teves mans, al Palau Firal. Avui. Conferència “La defensa de la costa Tarragonina durant la guerra civil” per Adrià Cabezas,  7h de la tarda a l’Arxiru del Port. Avui. “La Gran Explosió” IQOXE, per Toni Orensanz i Rafa Marrasé, a les 7 de la tarda a l’Antic Ajuntament. Dijous, 26, presentació del llibre La tomba de l’Ebre, d’Andreu Carranza, a la llibreria Adserà. Dissabte, 28. Conferència “Un català universal del segle XII: Guillem Torroja, mestre major de l’ordre del Temple”, per Josep M. Sans Travé al Seminari, a les 11 del matí. La setmana vinent tindrem amb nosaltres els campaners de la Catedral de Tarragona.

Els segadors clouen l’acte.

LLIBERTAT AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

PER SANT ANTONI, GELADES; PER SANT LLORENÇ, CALORADES

Dimarts, 17 de gener, dia de sant Antoni gloriós. Al camp de Tarragona no ha gelat. Vent de serè que afina els tres blaus nostrats: el del cel, el de la mar i el de la muntanya. Denunciem la repressió. El Joan Andreu comenta que ara demanen tres anys de presó i un munt d’inhabilitació a dos regidors i al cap de la policia municipal de Pineda de Mar que van convidar els piolins allotjats en un hotel que marxessin de la ciutat després dels fets del Primer d’Octubre de 2017. Sentim el Cant dels ocells en silenci que contestem a una sola veu: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui toca parlar dels tres tombs i Sant Antoni. Ja els romans solien fer passejades circulars amb animals al voltant dels temples per tal que els déus els fossin propicis. Els musulmans mantenen viva la tradició de fer set tombs al voltant de la Ka’ba, ja d’abans de Mahoma. A Catalunya, segons Joan Amades, també es practicaven cerimònies semblants. Antigament quan l’hivern ja anava acabant i s’acostava la primavera, es feia una foguera i els animals donaven voltes al seu voltant, per demanar a Déu que els donés forces i sort per afrontar totes les feines agrícoles que venien. Sant Antoni Abat va néixer a Egipte al segle III. Era un gran amant dels animals, sempre que en trobava un de ferit, el curava. Un dia es va trobar un porquet ferit i el va curar, el porquet per agrair-li va decidir acompanyar-lo per sempre més. Quan es va sentir cridat per Déu, va vendre tots els seus béns i es va retirar a viure en una cova. Moltes vegades es va veure temptat pel dimoni, però ell va ser fort. Les seves proeses es van estendre per tot Egipte i cada cop tenia més adeptes que fins i tot celebraven festes en el seu honor. De mica en mica la festivitat del Sant Antoni s’ha convertit en la festa major d’hivern de moltes localitats i en honor a ell se celebren els Tres Tombs.

Com que avui és 17 de gener hem demanat al Sr Joan Salas Jordà que ens parli del Gremi de Pagesos, entitat que organitza els Tres tombs a Tarragona. Durant un grapat d’anys va ser secretari de la Junta del Gremi de Pagesos de la ciutat. Tens la paraula Joan. “Em dic Joan Salas, del mas de Po, nat el 1935, fill de pagesos.” Així es presenta ell mateix. Explica que el gremi té el seu origen el 1321. Primer era de propietaris, a partir del 1500 també ho és dels bracers. L’església de Sant llorenç és d’aquella època. Quan tenia cinc anys son pare el va inscriure amb el número cinc. A l’any 1940, son pare va refer el gremi. Tenia quatre patrons: Santa Magdalena, Sant Anton, Sant Llorenç i Sant Isidre. En aquelles dates hi havia molts pagesos, les terres s’estenien per l’Horta Gran, a la vora de les carreteres de València, de Reus i de Lleida amb el predomini d’avellaners i d’horta. Quan es feia la festa dels Tres tombs s’engalanaven els carros amb palmes i llaços de papers de colors i s’enllustrava la part metàl·lica dels guarniments. A Tarragona als anys cinquanta hi havia uns 50.000 habitants, tots els pagesos participaven a la rua, a més de 200 cavalleries de la caserna de la plaça Cronista Sessè. S’anava del passeig de Sant Antoni fins al Serrallo, amb aturades que eren amenitzades pels músics que anaven dalt d’un carro i que organitzaven diverses sessions de ball. Després retornava fins al portal de Sant Antoni on els animals eren beneïts pel capellà. Els animals de companyia es beneïen a l’església de Sant Llorenç. Es repartia una coca per animal i per participant. A l’origen dels Tres tombs es feia una gran foguera i tots els animals hi donaven tres tombs per demanar tres desitjos: benestar per als animals, una bona collita i salut per als participants. Si en vols saber més, clica aquí. T’aplaudim, Joan, perquè les teves explicacions han satisfet el coneixement que teníem d’aquesta festa popular.

El Xavier canta Llaurador, de Tomàs de los Santos. Cançó que contrapunta les paraules del Joan. Una estrofa i una tornada: “Cada matí és un nou cop de falç / la nostra terra no aguanta més danys. / I tu, saps que és ja. / És per això que el teu puny has alçat / abans que siga impossible la pau / com tu, com tu saps. // Militant d'esperances i pa / despertant les llavors de demà / primaveres vindran amb els fruits de l'estima.” Gràcies, Xavier pel teu testimoni setmanal.

Joan Andreu ens recorda que dijous que ve, dia 19, hi ha la concentració unitària a Barcelona per dir ben clar i ben alt que els catalans no ens fan gràcia ni Pedro Sánchez ni Emmanuel Macron; l’ANC organitza autobusos per anar a la capital catalana, Sortiran a les 7 del matí de la Rambla Lluís Companys. Ara a les 12 del migdia hi ha la concentració “Aturem les guerres”, davant del Ministeri de la Guerra. I dimarts que ve parlarà Màrius Pont i ens explicarà que Tortosa no és el sud de Catalunya, sinó el centre dels Països Catalans. El Cant dels Segadors clou l’acte.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

UN DIA MÉS (de reivindicació), UN DIA MENYS (per proclamar la República Catalana)

Dimarts, 10 de gener de 2023, Roger de Llúria ens ha saludat amb un crit d’alegria: -Ja torneu a ser aquí! Dia serè. Respirava l’aire. Ens hem arrecerat al nen que escanya l’oca. El Lluís porta la veu cantant. Saluda els presents. Denuncia la repressió. Sentim el Cant dels ocells en silenci. Responem a una sola veu: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Lluís presenta Jordi Piqué que ens parlarà de l’entrada de les tropes franquistes a Tarragona. Incideix a dir que actualment encara hi ha traces dels franquistes que aquell dia van entrar per la carretera de València i de Lleida. Jordi Piqué és Historiador i Arxiver. Director del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal i de la Comissió de Programes de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Tarragona. Presideix el Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Autor de cent-vuitanta publicacions entre llibres i articles. Un bon currículum, Jordi. Comença la seva intervenció agraint la 3a Joventut que l’hàgim convidat, és la segona vegada que ve. A la primera va parlar de la proclamació de la Segona República a Tarragona, encara ens en recordem. Avui ens fas tocar de peus a terra. Precises que el dia 15 farà 84 anys que l’exèrcit d’ocupació s’emparà de la ciutat. I en destaques tres aspectes. Que encara hi ha gent que hi eren i ho van viure. Que no fa tant de temps. I que moltes coses que passen ara tenen l’origen en aquella data. Del 24 de desembre fins al 15 de gener l’exèrcit d’ocupació avança tres quilòmetres al dia d’una manera lenta i imparable. L’exèrcit de la República es replega cap a la frontera amb França d’una manera ordenada. Al cap d’onze dies d’ocupar la ciutat es planten a la capital, Barcelona. I al cap de setze a la frontera. La resistència republicana és feble. El dia 15 a les tres de la tarda, l’exèrcit invasor, hissa l’estanquera al balcó de l’Ajuntament. L’ocupació s’ha consumat. S’inicia una època de repressió ferotge contra rojos, comunistes, catalanistes, anarquistes, demòcrates. Tarragona una ciutat de 35.000 habitants, com el Cambrils actual. Objectiu de 3.800 bombes de l’aviació feixista italiana i nazi alemanya. 74 edificis ensorrats, 500 d’afectats, 6.000 persones sense habitatge. 230 morts. Torreforta inicià la seva construcció per acollir els tarragonins que no tenien casa a causa dels bombardejos feixistes i nazis. La repressió és cruel i llarga: 700 sentenciats a mort surten de Pilats en direcció a l’Oliva per ser assassinats. Si cliques aquí en sabràs més. T’aplaudim, Jordi, perquè ens fas conscients del que va ser aquell 15 de gener per Tarragona i els seus estadants.

Xavier Marcos, en sintonia amb les paraules de Jordi Piqué canta La cançó de Son Coletes, cementiri de Manacor on els franquistes executaven els rojos. Guillem d’Efak, manacorí d’origen guineà ho explica metafòricament, situa l’acció el 1450 en la revolta que tingué lloc a Mallorca el 1450-53 per part dels forans contra els estaments privilegiats de la ciutat de Mallorca. I aquests s’hi tornaren, els venceren i desencadenaren una repressió molt dura. Una estrofa per mostra: “Sa cançó que heu escoltat / l’ha feta Guillem d'Efak / qui demana a Déu que el poble / no tengui mai més tirans / i que si hi torna a haver guerra / la guanyem els catalans.” Bravo, Xavier!

Lluís encara la recta final, felicita els músics que sempre hi són: el Joan, el Lluís, el Vicenç i el Xavier. Avisos: divendres, 13 de gener a 2/4 de vuit de la tarda, concert a l’ermita de Sant Magí, al Portal de Carro. Dijous 19 de gener, concentració a Barcelona per protestar per la presència de Pedro Sánchez i Emmanuel Macron. Ni Espanya ni França, Països Catalans!!! Es poden comprar els tiquets a la seu de l’ANC els dies 12 i 17 de gener de sis a vuit de la tarda. Dimarts que ve vindrà Joan Salas Jordà a parlar del Tres tombs, és el dia de Sant Antoni gloriós! A les dotze hi ha el silenci “Aturem les guerres” davant del Ministeri de la Guerra. Cantem els Segadors. Fins dimarts que ve.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!