ELS CAMPANERS DE LA CATEDRAL, SEMPRE AMB VOSALTRES!

Dimarts, 31 de gener. Adrià Sas sembla que serà el primer represaliat al carrer que entrarà a la presó. El Cant dels ocells ens fa present que la repressió no s’atura. Contestem amb el crit: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

La Fina condueix l’acte. Ens presenta el Tòful Conesa Santacana i l’Albert Magarolas Aixalà, campaners de la catedral de Tarragona. EL gran valor és que toquen campanes del segle XIV i encara sonen! La Unesco va reconèixer el toc de campanes manual com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Des de 2019 havia tingut reconeixements de l’estat i de la Generalitat nostra. El Tòful agafa el micro, agraeix a la 3a Joventut que els hàgim convidats, s’identifica amb la nostra causa i llença un crit Visca la República Catalana!, que tots contestem amb un visca! eixordador. I remata dient que el poble és lliure i que vol viure amb llibertat i amb la República Catalana. Nat a Tarragona, davant de la catedral, sent les campanes des del primer alè, en coneix el toc. Els tocs de campanes assenyalen la vida de la comunitat: naixement, casament, mort… Les hores litúrgiques també tenen una dimensió cívica: les hores del dia, les activitats laborals: començar a treballar, anar a dinar, plegar. Desplega la saviesa popular a través de refranys com “ja ha begut oli”, sinònim d’estar a punt de morir perquè el mossèn ja li ha administrat els sants olis a través de l’extremaunció o “estar a les tres pedretes.” Explica que hi ha tres campanes del segle XIV i que no desafinen perquè estan fetes de bronze, un metall noble, com els campaners que també en són, de nobles. L’Albert Magaroles fa èmfasi que són Patrimoni Immaterial per la Unesco. I que el Conseller Puig, ara a l’exili, el 2017 va proclamar els tocs manuals com a Element Patrimonial i Festiu. Fa tres reflexions. Sobre el passat, ret homenatge a tots els campaners que al llarg dels segles han pujat als campanars a tocar les campanes. Eren persones humils. Cobraven una misèria, només els que cobraven del capítol catedralici podien viure una mica del que cobreven. Comenta que hi ha uns 2.250 campanars de torre a Catalunya. Sobre el present, cal avisar les autoritats perquè vetllin per fer un bon manteniment de les campanes i dels campanars. El 99% de les campanes són propietat de l'església, per tant té responsabilitat en la seva protecció. El so de les campanes fa poble. Cal protegir-lo. Sobre el futur, falta gent que les toqui, d'ençà mitjan segle XX el toc de les campanes s’ha electrificat. Falta l’ànima. Hi ha grups de campaners com els de Tarragona, a partir dels anys 80, o els de Cervera que tenen escola, la gràcia és que no han electrificat les campanes i pugen pràcticament cada dia al campanar per fer els tocs. Hi ha molts tocs, cívics i religiosos. Hi ha diferents tocs cívics, un d'ells es coneixen amb el nom de Sometent que prové del so emetent de la campana o de som atents per respondre els atacs dels bandolers o dels moriscos. Un mateix so pot tenir finalitat litúrgica i cívica alhora. Maitines o alba dona la benvinguda al nou dia. Prima, anar a treballar. Àngelus, anar a dinar. Vespres, plegar de treballar. Nona, anar a dormir, a fer nones. El Tòful agafa el micro per explicar el toc de la sal, de ¾ a les dotze. És per recordar a les mestresses com està el brou, la carn… de sal. Són tres tocs seguits, parar i tornar. Comenta que les campanes s’han salvat dues vegades, com a mínim, una davant dels francesos que les volien estimbar campanar avall, tres canonges es van posar davant la porta per impedir-ho. També es compraven i les emmudien. Les de Tarragona es van comprar amb diners de gent de Reus, després es van haver de tornar, eh? I l’altre, durant la guerra civil. Jaume Costa al capdavant de la col·lectivitat d’obrers era l’encarregat d’estimbar les campanes. I deia -Demà tirarem les campanes. Però venia la pava de Mallorca -l’avió que de tant en tant ens visitava-, tirava quatre confits, feia les seves destrosses. Jaume i els seus homes anaven a socórrer els afectats, treure la runa, rescatar els ferits i deia -Demà tirarem les campanes. Però l’endemà hi havia una altra urgència per resoldre i el Jaume deia -Demà tirarem les campanes… I les campanes encara hi són ara. La campana més alta és la dels quarts, a sota hi ha la Capona. El campanar té una alçada de 54 metres igual que l’església del Pi de Barcelona. El de Lleida, 60 i el de Valls 74. Hi ha un record per a la Honorata, campana de la catedral de Barcelona que cridava els veïns a defensar la ciutat davant de l’escomesa de les tropes de Felip V a la guerra de Successió. Va ser despenjada, fosa i convertida en canons. Aquí podeu llegir i escoltar la poesia “La campana de Sant Honorat”, de Josep Maria de Sagarra que explica magistralment la seva història. La Fina intervé amb la lectura de la poesia que va escriure anys enrere que es diu “Tardor del cloquer.” Es fa entrega del calendari i dels punts de llibre tant al Tòful com a l’Albert. Moltes gràcies per la vostra explicació sobre els campaners! Com a obsequi, ens convidem a pujar al campanar per contemplar in situ tot el que ens acaben d’explicar. Aquí pots ampliar la informació.

Per la propera setmana. Dimecres, 1 de febrer, a les 6 de la tarda reunió de la 3a Joventut al local de l’ANC per parlar del resultat de l'enquesta que van contestar els concentrats al balcó i propostes de continuïtat. 2 de febrer. “Nou cicle per un país lliure” al teatre el Magatzem a les 7 de la tarda. Dimarts 7. Presentació del llibre Manuel Carrasco i Formiguera, amb la presència de Quim Torra, MH president de la Generalitat de Catalunya, als SSTT de Cultura, carrer Major, 14, organitzat per Òmnium Cultural del Tarragonès. Ara a les 12 es realitza el Silenci Aturem les guerres davant del ministeri de defensa. Dimarts que ve parlarà Miquel Àngel Pradilla sobre “La Diòcesi de Tortosa, aspectes lingüístics.” Cantem els Segadors.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

vISCA LA REPÚBLICA CATALANA!