CONVOCATÒRIA

 

TOSSUDAMENT ALÇATS!

Aquest dimarts 26 de març la primavera ha ensenyat una boira espessa que ens interdia de veure la nostra mar, ha mostrat un sol esplendorós, i ha fet patent els tres blaus de què parlava Rovira i Virgili: el de la mar, el del cel i el de les nostres muntanyes que s’albiren a ponent. Denunciem la repressió i les espies dels poders de l’estat al calidoscopi independentista. Sentim els cant dels ocells i cridem a una sola veu: Llibertat, Amnistia, fora la monarquia!

Avui ens parla la Rosa Maria Codines, referent en la defensa de la llengua, la cultura i els drets civils. Presidenta d’Òmnium Cultural de Tarragonès del 2012 al 2022. Rosa saps estar per damunt de les discrepàncies, enfrontaments; saps establir ponts, teixir complicitats i treballar al costat dels altres col·lectius. Tu, Rosa, el Lluís, la Carme i el Joan-Andreu sou els causants que cada dimarts la 3a Joventut surti al carrer des de principis de 2018, després de perpetrar-se l’empresonament dels líders socials i polítics. agraeixes a la 3a Joventut la persistència a plantar cara a la injustícia i a la barbàrie. Tossudament alçats del 1714 ençà per aconseguir la independència de Catalunya. Ho volem decidir tot: l’escola, la llengua, les infraestructures, la sanitat, l’economia: 14.000 milions d’euros que marxen i no retornen. “Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”. Volem ser (com) Àustria o Dinamarca. Ets una activista nata, Rosa Maria, ens convides que continuem organitzats per tal de crear una dinàmica guanyadora tot el poble unit. Ens evoques, Josep Benet que, després de veure com a l’any 1939 les tropes nacionals entraven per la Diagonal per ocupar Barcelona, va prendre el determini de dedicar la seva vida al redreçament de Catalunya. O el Mestre Fabra que ens demana “no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança”. Amb tants models segur que ens en sortirem! Piquem de mans perquè ens ha agradat el que ens has dit, Rosa Maria. Podeu llegir-ho aquí.

Xavier Marcos canta: Grândola, Vila morena, de Zeca Afonso, i Abril de 74, perquè ahir va fer 48 anys de la Revolució dels clavells a Portugal, a través de la qual els soldats van abatre la dictadura de Salazar i van instaurar una República democràtica. Xavier ha reivindicat l’autonomia de Portugal per a les terres catalanes.  “Grândola, vila morena, / terra da fraternidade. / O povo é quem mais ordena / dentro de ti, ó cidade. // Terra da fraternidade, Grândola, vila morena. / Em cada esquina um amigo, / em cada rosto igualdade”. “Companys, si coneixeu el cau de la sirena / allà enmig de la mar, / Jo l'aniria a veure, / però encara hi ha combat. // Companys, si enyoreu les primaveres lliures, / amb vosaltres vull anar / que, per poder-les viure, / jo me n'he fet soldat.” Xavier, hem fet més que cantar la la la. Hem resseguit sotto voce un bocí de la portuguesa i tota la catalana. Una revolució popular bé es mereixen himnes com aqueixos! Vinga picar de mans i vinga bravos!

El Lluís que ha conduït tot l’acte divinament, felicita els músics. Ah, la setmana passada no me’n vaig recordar de dir que el Lluís va fúmer la corrida als polítics independentistes catalans perquè només s’uneixen quan ve una patacada d’Espanya -cas Pegasus-; són incapaços de buscar una unitat estratègica per lluitar a favor de l’amnistia, de la independència i de la República Catalana, com hi ha món! S’informa sobre l’anada a Vic per impulsar la Taca d’Oli. Es recorda a tots els que vagin a la capital d’Osona que dimarts que ve no es farà la concentració al Balcó. També que es marxarà a un quart de nou de matí del tram de Rambla Lluís Companys del Corte Inglés. Més coses: divendres d’aquesta setmana, 29 d’abril, s'estrenarà la pel·lícula Alcarràs, de Carla Simon als cinemes Ocine de les Gavarres, es comptarà amb la presència del productor, Tono Folguera. Hi haurà un fòrum al final del passi. L’acte està organitzat per Òmnium Cultural del Tarragonès. Amb el Cant dels segadors filanitzem la concentració. Fins d’avui en quinze.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

VACANCES EN PAU!

Dimarts, 19 d’abril. Tornem a sortir al balcó per clamar a favor dels exiliats, dels perseguits, dels represaliats. I pels espiats per l’operació Pegasus. El cant dels ocells ens fa pensar en aquest estat de coses i ens referma contra la repressió. Llibertat, amnistia, fora la monarquia! cridem a cor què vols.

Avui la Bea Sánchez ens parlarà de Hammada (Associació d’Amics del Poble Sahrauí). Hammada és un altiplà característic dels deserts, de superfície ondulant, cobert de sorra i amb moltes pedres. Ens il·lustra el Joan Andreu. Amb aquest títol, l’any 2018 el director de cinema Eloy Rodríguez va realitzar un documental de producció sueca, noruega i alemanya que explica el drama del poble sahrauí oblidat i abandonat. El podeu veure a you tube. El professor d’Història de la Universitat de Barcelona, Dr. Alberto Maestre, ha publicat fa poc el llibre: Un pueblo abandonado, on es detallen les característiques del poble sahrauí des del període precolonial fins a l'actual tot repassant els enganys de les polítiques dels diferents governs espanyols. Ara hem vist com el govern actual ha venut el dret d’autodeterminació i l’ha trasformat en una autonomia de l’estat marroquí. I ja sabem quin pa s’hi dona amb això de les autonomies… Entrem en matèria, la Maria Montserrat, vicepresidenta de l’Associació no ha pogut venir per motius personals, així doncs té la paraula la Bea Sánchez tal com s’ha dit abans. Desglossa amb verb clar el projecte Vacances en pau, que consisteix a acollir xiquets sahrauís per part de famílies tarragonines en règim d’acollida durant els dos mesos d’estiu, quan la vida als campaments de Tindouf és extremadament dura. Per als xiquets és una experiència única, és un aprenentatge i un intercanvi, alhora, cultural, relacional, tecnològic, geogràfic, històric, lingüístic… També aprofiten l’estada tarragonina per rebre atenció sanitària si els cal. Hi ha convenis amb associacions i fundacions per tal que la seva estada aquí tingui el màxim de qualitat humana i social possible. Des del públic li pregunten si el temps de compromís de les famílies acollidores és de dos mesos o pot ser flexible. La Bea contesta que sí, que són dos mesos, els que corresponen a l’estiu. Qualsevol persona que tingui interès en el tema es pot adreçar a l’Associació a través d’aquests contactes: 

Tl 609 14 65 39. 

C-e: catalunyasahara@gmail.com. 

HAMMADA: 635 90 87 82. 

hammadassociacio@gmail.com

Agraïm les paraules de la Bea i les aplaudim amb entusiasme.

Jesús canta He mirat aquesta terra, de Salvador Espriu, amb música de Raimon. Hi apareixen elements mítics de l’obra de l’Espriu, el paisatge de Sinera representat pels rials fressats per la força de l’aigua de la pluja com si fossin cavalls desbocats, la llum marinera de llevant, la posta muntanyenca de ponent. I el record macabre dels seus morts que riuen d’estar sempre junts. Que gran ets, Espriu! Que gran, Raimon; que saps posar solfa a la lletra del nostre poeta!

Maria del Carme Solé pren la paraula per llegir la poesia “Llàgrimes de Montserrat”, que podeu llegir íntegra aquí. Joan Andreu ens informa que la setmana que ve parlarà la Rosa Maria Codines. I a continuació ens explica els actes d’aquesta setmana. Avui a la una del migdia hi ha la roda de premsa conjunta de l’independentisme per denunciar les espies de Pegasus. Tot pinta que hi ha el govern espanyol darrere. Avui a les 19h presentació de Les hores incertes, de Quim Torra, a l’Antiga Audiència. Diumenge, 24 d’abril, a les 19h a l’estàtua dels Despullats concentració “Aturem la guerra d’Ucraïna”. Es recorda que hi ha la vidriola groga que accepta tot tipus d’aportacions econòmiques per sufragar els càstigs monetaris que imposa el règim contra els independentistes i republicans. Es recorda que el dimarts 3 de maig la trobada de la 3a Joventut x la República es farà a Vic. S’organitzaran autocars per anar i tornar. Se sortirà a quarts de nou del matí, ens concentrarem amb els avis i àvies de Vic a les 11h, després hi haurà una visita guiada per la ciutat, a continuació dinarem plegats i en acabat baixarem cap a casa. El preu serà d’una trentena d’euros per cap, tot dependrà del nombre de persones que s’hi apuntin. És un acte per impulsar la Taca d’Oli per tal d’aplegar l’independentisme amb actes unitaris. Cal que creguem en la força del poble. El poble unit jamai serà vençut!

El cant dels segadors posa la cirereta a la jornada d’avui.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

SORTIDA A VIC - TACA D'OLI

El proper dimarts 3 de maig farem una trobada general de tots el col·lectius que formem la TACA D'OLI de Catalunya a Vic, Convé fer accions conjuntes i mostrar la força reivindicativca de la TACA D'OLI, per la llibertat, per l'amnistia, per la no repressió, per la independència ...

Farem la concentració del dimarts 3 de maig a Vic, al costat dels companys dels altres col·lectius de la TACA D'OLI que també s'hi desplaçaran.

Ús animem a participar-hi!!!!

Organització (alguna de les dades pot canviar):   

                           - desplaçament en bus

                           - hora de sortida entre les 8h i 2/4 de 9h del matí

                           - 11h del matí concentració a Vic

                           - Visita a la ciutat de Vic

                           - Dinar tots plegats

                           - Tornada entre 17h i 18h de la tarda.

Si vols venir omple el següent qüestionari:

ELS MITES DE LA REPÚBLICA

Dimarts, 12 d’abril. D’aquí a dos dies farà 91 anys que Francesc Macià va proclamar la República Catalana. Va durar poc. Tres dies. No hem perdut el fil i la continuem anhelant. Denunciem la repressió que s’abat contra 3.000 represaliats. Avui li volem posar nom. És l’Adrián Sas, de Vilafranca del Penedès. Detingut per participar en les protestes del Primer d’Octubre del 2018, aniversari del Referèndum. La Generalitat actua d’acusació particular perquè se l’acusa d’agredir un Mosso. La defensa diu que l’atestat està basat en falsedats. ¿A qui t’has de creure? A l’Adrián li cauen tres anys, sis mesos i un dia. A més de tot el suplici del procés judicial. La paradoxa és que un independentista anirà a la presó acusat pel govern independentista. Denunciem també l’exili belga i suís. El cant dels ocells ens manté ferms contra la repressió que contestem amb el nostre clam: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!.

Avui ens parla dels mites de la república Magí Sunyer, poeta, novel·lista, dramaturg i assagista. Professor de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Coneixedor dels mites i símbols del catalanisme exposats en sengles llibres Els mites nacionals catalans (2006) i Mites per a una nació. De Guifré el Pelós a l’Onze de Setembre (2015). Magí repassa els mites republicans apareguts en la literatura catalana en el període que va del 1842 al 1874 i que són plenament vigents en els anys vint del segle XXI. El que ens cal  és retornar el sentit original als conceptes com és el cas de llibertat apropiat per l'extrema dreta o el de justícia que actualment té unes connotacions parcials, o el de popular i ciutadà utilitzats per partits polítics que manipulen el seu sentit primigeni. No podem renunciar al mites republicans, ¿què ens quedaria sinó? La mirada enrere té una projecció endavant quan desglossa els arguments per al futur. I ho fa en un conjunt d’opòsits de debat ben actual, quin futur volem?: “feminisme o masclisme?, creixement descontrolat o ecologisme?, armament generalitzat o pacifisme?, imposició dels estats o dret a l’autodeterminació?, ultraliberalisme –ai, el mot!– econòmic o igualtat social?, revolució o reformisme?, honradesa o corrupció?, instrucció o ignorància?, justícia equànime o parcial?, govern del poble o de les oligarquies?, llibertat o subjecció?, laïcisme o obscurantisme religiós?” Però val més que ho llegiu aquí, que està molt ben explicat. Molt bé, Magí; aplaudim les seves paraules.

Xavier Marcos ens ha cantat Homenatge a Teresa, d’Ovidi Montllor. La Teresa, víctima dels atacs franquistes sobre la vila d’Alcoi, ensenya amb naturalitat les coses de la vida als xiquets, tot fent servir el mite de la veritat. “Com un record d'infantesa / sempre recordaré / a la Teresa, / ballant el vals. / Potser fou l'últim fet amb algú que estimés / abans que un bombardeig / la tornés boja. //  Tots els xiquets la seguíem / i en un solar apartat ens instruíem / al seu voltant.” Molt bé, Xavier. T’aplaudim merescudament.

Es recorda que la guardiola de solidaritat espera amb candeletes les aportacions per subvenir la repressió econòmica. Per la setmana que ve hem convidat Hammada, associació d’amigues i amics del poble sahrauí perquè ens expliqui la seva acció humanitària.

El Pep Rosselló informa que el dimarts 3 de maig l’acció d’aquí al Balcó es farà a Vic. Per això s’anima a la gent que s’apunti a aquesta sortida.  Serà una trobada de tota la Taca d’Oli de Catalunya integrada per una trentena de poblacions. Convé mostrar la força del col·lectiu amb una trobada gran. Se sortiria de Tarragona a volt de les 8 del matí per ser a les 11 a la concentració que els avis i àvies fan cada dimarts a la plaça. Després es farà una visita històrica i turística per la ciutat, a continuació dinarem plegats i després ja retornarem a casa. S’organitzaran autocars.

El cant dels segadors posa punt final a l’acte.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA! 

CONVOCATÒRIA

 

DEFENSEM LA SANITAT PÚBLICA, DEFENSEM LA VIDA!

5 d’abril, dimarts. Sol i fred. Ens arraulim sota Roger de Llúria per denunciar una altra vegada la repressió. Tenim una bona notícia: David Solé ha estat absolt. Detingut a Barcelona arran de les protestes contra la sentència dels presos polítics, ha passat vora tres mesos a la presó. El cant dels ocells ens recorda la tristesa de la persecució política de l’independentisme. Cridem: Llibertat, Amnistia, fora la monarquia!

Sílvia Labodia ens parlarà de la sanitat pública. És activista del Grup de Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona. Ens posa al corrent de la manca de personal sanitari, exigeix visites presencials, explica la situació de la Sanitat primària i ens convoca a la manifestació d’aquest dijous que ve, 7 d’abril, Dia Mundial de la Salut, a les 7 de la tarda a la plaça Imperial Tàrraco. Defensar la sanitat pública és defensar la vida! Des del 2013 forma part del grup de treball en defensa de la sanitat pública que lluita per un canvi de model de sanitat de titularitat, provisió i gestió cent per cent pública. Els anys de pandèmia ha posat en tensió la sanitat, ara que sembla que ja s’ha acabat, és hora de revertir una situació que s’arrossega de fa molts anys. De les retallades del 2008 i potser d’abans i tot. Ara es viu una situació greu de desmantellament de la sanitat pública per part del govern de la Generalitat i això s’ha d’aturar. L’acció és doble: recollida de signatures per revertir la privatització de la sanitat i la convocatòria de la manifestació del dia 7 a les set de la tarda, per la qual cosa es demana el suport de la població, dels usuaris i dels treballadors de la sanita pública. Aplaudim la Sílvia i la seva intervenció. Aquí ho teniu tot la mar de ben explicat.

Xavier Marcos canta A força de nits de Lluís Llach. L'última estrofa ens pot servir de síntesi per entendre la cançó: "A força de nits / envejo el nou dia, /malgrat el botxins / de raons i de vides. /No oblidem cap nom: /caldrà fer memòria / per no repetir / el pas d'una història. Ens ha agradat la cançó i piquem de mans.

La Lurdes recorda els actes d’aquesta setmana. Dijous a les 7 de la tarda, com ja s’ha dit, hi ha la manifestació a la plaça Imperial Tàrraco en defensa de la Sanitat Pública. El mateix dia, a dos quarts de vuit, a la Cambra de Comerç, la presentació de l’últim llibre de Gonzalo Boye. Magí Sunyer, professor de literatura a la URV, parlarà dimarts que ve dels Mites republicans.

Dins l’espai Pren la paraula, ens fa una al·locució el senyor Miquel Fàbregues, exponent preclar de la 3a joventut que cada dimarts ens honora amb la seva presència. Ens parla de la llengua. A tall de síntesi he apuntat unes quantes frases fetes que entren de ple en el tema: Ficar cullerada. Fer passar bou per bèstia grossa. Té mala peça al teler. Som flacs i vulnerables, cosa que ens deixa amb el cul a l’aire. I finalment presenta les seves credencials quan entra en un espai on hi ha gent: un Bon dia!, sonor i clar, ja informa tothom que ha entrat un que parla català i que demana que li’n parlin. També el podem fer servir, és molt pràctic i el seu ús no representa cap despesa.

El cant dels segadors comiat i, alhora, invitació per la setmana que ve.

DEFENSEM LA SANITAT PÚBLICA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!