ELS MITES DE LA REPÚBLICA

Dimarts, 12 d’abril. D’aquí a dos dies farà 91 anys que Francesc Macià va proclamar la República Catalana. Va durar poc. Tres dies. No hem perdut el fil i la continuem anhelant. Denunciem la repressió que s’abat contra 3.000 represaliats. Avui li volem posar nom. És l’Adrián Sas, de Vilafranca del Penedès. Detingut per participar en les protestes del Primer d’Octubre del 2018, aniversari del Referèndum. La Generalitat actua d’acusació particular perquè se l’acusa d’agredir un Mosso. La defensa diu que l’atestat està basat en falsedats. ¿A qui t’has de creure? A l’Adrián li cauen tres anys, sis mesos i un dia. A més de tot el suplici del procés judicial. La paradoxa és que un independentista anirà a la presó acusat pel govern independentista. Denunciem també l’exili belga i suís. El cant dels ocells ens manté ferms contra la repressió que contestem amb el nostre clam: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!.

Avui ens parla dels mites de la república Magí Sunyer, poeta, novel·lista, dramaturg i assagista. Professor de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Coneixedor dels mites i símbols del catalanisme exposats en sengles llibres Els mites nacionals catalans (2006) i Mites per a una nació. De Guifré el Pelós a l’Onze de Setembre (2015). Magí repassa els mites republicans apareguts en la literatura catalana en el període que va del 1842 al 1874 i que són plenament vigents en els anys vint del segle XXI. El que ens cal  és retornar el sentit original als conceptes com és el cas de llibertat apropiat per l'extrema dreta o el de justícia que actualment té unes connotacions parcials, o el de popular i ciutadà utilitzats per partits polítics que manipulen el seu sentit primigeni. No podem renunciar al mites republicans, ¿què ens quedaria sinó? La mirada enrere té una projecció endavant quan desglossa els arguments per al futur. I ho fa en un conjunt d’opòsits de debat ben actual, quin futur volem?: “feminisme o masclisme?, creixement descontrolat o ecologisme?, armament generalitzat o pacifisme?, imposició dels estats o dret a l’autodeterminació?, ultraliberalisme –ai, el mot!– econòmic o igualtat social?, revolució o reformisme?, honradesa o corrupció?, instrucció o ignorància?, justícia equànime o parcial?, govern del poble o de les oligarquies?, llibertat o subjecció?, laïcisme o obscurantisme religiós?” Però val més que ho llegiu aquí, que està molt ben explicat. Molt bé, Magí; aplaudim les seves paraules.

Xavier Marcos ens ha cantat Homenatge a Teresa, d’Ovidi Montllor. La Teresa, víctima dels atacs franquistes sobre la vila d’Alcoi, ensenya amb naturalitat les coses de la vida als xiquets, tot fent servir el mite de la veritat. “Com un record d'infantesa / sempre recordaré / a la Teresa, / ballant el vals. / Potser fou l'últim fet amb algú que estimés / abans que un bombardeig / la tornés boja. //  Tots els xiquets la seguíem / i en un solar apartat ens instruíem / al seu voltant.” Molt bé, Xavier. T’aplaudim merescudament.

Es recorda que la guardiola de solidaritat espera amb candeletes les aportacions per subvenir la repressió econòmica. Per la setmana que ve hem convidat Hammada, associació d’amigues i amics del poble sahrauí perquè ens expliqui la seva acció humanitària.

El Pep Rosselló informa que el dimarts 3 de maig l’acció d’aquí al Balcó es farà a Vic. Per això s’anima a la gent que s’apunti a aquesta sortida.  Serà una trobada de tota la Taca d’Oli de Catalunya integrada per una trentena de poblacions. Convé mostrar la força del col·lectiu amb una trobada gran. Se sortiria de Tarragona a volt de les 8 del matí per ser a les 11 a la concentració que els avis i àvies fan cada dimarts a la plaça. Després es farà una visita històrica i turística per la ciutat, a continuació dinarem plegats i després ja retornarem a casa. S’organitzaran autocars.

El cant dels segadors posa punt final a l’acte.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!