SETMANA SANTA AL CARRER

Dimarts, 29 de març. Aquest marçot sembla que ens matarà a tots. Fa tres setmanes que no veiem el sol i ara es presentarà un fred polar. La repressió continua i així ho denuncia el Lluís tot just començar l’acte. Tenim el país i el món una mica encostipats: temes de llengua no resolts, vaga de mestres, vaga del transport, encariment de les energies, guerres escampades pel planeta… El cant dels ocells ens fa pensar en la irracionalitat de la repressió a la qual contestem ben fort: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui ens parla Francesc Seritjol. És el president de l’agrupació de Setmana Santa de Tarragona. Ens parlarà d’aquesta celebració religiosa i social. Tots sabem que les tradicions, la cultura, la llengua… formen els pilars de la nostra història com a nació i reforcen la cohesió social. El Francesc entra en matèria i ens diu que la Setmana Santa tarragonina la sustenten tretze entitats, nou mil persones i cent-vint actes. Després de la pandèmia s’introdueixen novetats en els actes programats: els que porten els misteris aniran amb mascareta cosa que vol dir que s’hauran de canviar més sovint. Fa sis anys que és al davant de l’entitat amb un grup de joves que tiren endavant l’agrupació. Volen innovar, per aqueix motiu impulsen la presència de la dona en els actes i també de personatges femenins, una altra innovació és la realització d’actes en streaming. Les confraries de Setmana Santa provenen dels antics gremis i, com ells, miren d’ajudar els associats. Els antecedents, doncs, es remunten a 700 anys enrere. La Setmana Santa mobilitza uns quatre mil participants, té un tarannà seriós, molt català, diguem-ne, tot i uns tocs andalusos i aragonesos. El fet positiu és la incorporació de gent jove en els aspectes organitzatius cosa que li dona continuïtat. Aplaudim les paraules del Francesc.

El Xavier Marcos avui ens regala I si canto trist, de Lluís Llach, composta després de l'execució de Salvador Puig Antich per part de la dictadura franquista. “Jo no estimo la mort / ni el seu pas tan glaçat, no la vull per a avui, ni tampoc com a record; / que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant, / dóna vida a la mort /a què l'han condemnat. // I si canto trist / és perquè no puc / oblidar la mort / d'ignorats/ companys.” Ella sola ens descriu l’absurditat de l’execució el militant llibertari. Aplaudim el Xavier i la seva interpretació.

El Lluís anuncia els actes que farceixen aquesta setmana. Avui a les 7 de la tarda manifestació davant la subdelegació del Govern, pl Imperial Tàrraco, “El Sàhara no es ven”. Demà, dimecres, a les 7 de la tarda a l’Antiga Audiència, el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua. Dijous, 31 de març, presentació de 50 anys d’Òmnium Cultural del Tarragonès a l’Antiga audiència, a les 7 de la tarda. Divendres, 1 d’abril, presentació del llibre de Josep Rull a a les 7 de la tarda, a cultura del carrer Major. Dijous 7 d’abril manifestació en defensa de la Salut Pública, pl Imperial Tàrraco a les 7 de la tarda, també. I el mateix dia presentació del llibre de Gonzalo Boye a la Cambra de Comerç de Tarragona.

Ara sí que ja s’acaba, dimarts que ve es parlarà de la Sanitat Pública i de la necessitat de defensar-la. El cant dels segadors s’enlaira fins als núvols que ens fan de para-sol.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

INFRAESTRUCTURES REPUBLICANES

Vent i pluja ens esperaven a l’esplanada del Balcó, aquest dimarts 22 de març. Les llevantades tardanes han fet mal al litoral, però no en l’ànim dels de la 3a Joventut que, tossuts i persistents, ens plantem cada setmana per denunciar la repressió que no afluixa, demanar l’amnistia i la consecució de la República Catalana. El cant dels ocells ens convida a la reflexió que, seguidament, és contestada pel clam de Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Mateu Turró ens ha adreçat la paraula. És Doctor, Enginyer de Camins a la Universitat de Michigan, Catedràtic de Transports de la UPC i director del Banc Europeu d’Inversions. “Les infraestructures de transport a Catalunya, una visió republicana” és el tema. Amb els deu minuts de què disposa no en té ni per un beure. Posa en marxa la capacitat de síntesi i desgrana els punts forts de les infraestructures que necessita la República Catalana.  Del devessall d’aspectes que ha tractat, en destrio uns quants. Comença dient que fa 300 anys que estem sota domini espanyol i que la planificació de les infraestructures ha anat en contra nostra. La cosa pública ens ha perjudicat; la iniciativa privada -com és el cas de les autopistes- ens ha beneficiat. Per tenir un estat propi cal canviar de xip: la centralitat es desplaça de la península a la Mediterrània. Catalunya és lloc de pas, potser cal replantejar la gratuïtat de les autopistes… Avui és el dia internacional de

l’aigua: ¿Què farem amb l’Ebre, el Segre, el Roine? Sobre l’energia, mentre no tinguem renovables a tot drap hem de seguir amb les nuclears. Gas, connexió amb França, ara interdita. Transport, posició estratègica d'entrada a Europa i front portuari molt potent, interrelació amb el País Valencià, que forma part del corredor mediterrani. En el moment de la negociació cal jugar amb força la posició estratègica de Catalunya. Per això cal tenir molt clar el model de país i superar la mentalitat autonòmica. I més coses que trobareu aquí. Hem aplaudit les seves paraules.

Xavier ha interpretat L’escola de Ribera, d’Ovidi Montllor per deixar ben clara la que no volem. El nostre músic explica que la canta pensant en la vaga-manifestació per la llengua, convocada per demà. No la volem, aqueixa escola de la postguerra: “Els pupitres eren bruts. / Els que sèiem érem pobres. / La regla era per la mà./ La mà era per tancar-la.// El càstig era sever. / El càstig era: Por.” Aplaudim la interpretació del Xavier.

Entrem a la recta final. S’informa que la setmana que ve parlarà Francesc Seritjol sobre la Setmana Santa de la ciutat, ara que agafarà un caire semblant a la d’abans de la pandèmia. Aquests dies que venen tenim una agenda plena. Demà, dia 23 manifestació a les dos quarts d’una del migdia a la plaça Imperial Tarraco en el context de la vaga per la llengua. Dijous, 24, La Canonja x la Llibertat farà 4 anys que es mobilitza, es convoca tothom a les 7 de la tarda a la Plaça del Raval. El mateix dijous, a dos quarts de nou del vespre, Òmnium organitza el sopar de la Glosa al Racó del Pescador del Serrallo. Dissabte, 26 els de Balaguer commemoren que fa quatre anys que surten per denunciar la injustícia. I el diumenge, 27, a les sis de la tarda, hi ha una ballada de sardanes per Ucraïna davant el monument de la sardana, al capdamunt del Balcó de la Mediterrània.

Entonem El cant dels segadors per cloure l’acte. Dimarts que ve, més.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

NO A LES GUERRES!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

EL COMERÇ DE PROXIMITAT DIU: EN EL POT PETIT HI HA LA CONFITURA BONA

Dimarts, 15 de març. Dia brúfol al Balcó. Poca gent. Dia de vaga a l’ensenyament. Vent desagradable. Març, marçot, / mata la vella a la vora del foc / i a la jove si pot. Denunciem la repressió que, amagada, continua colpint les files independentistes. No a la guerra! Sí a la pau! No a les guerres! Sí a la pau! El cant dels ocells ens invita a reafirmar-nos a plantar cara a la repressió i a oposar-nos a la guerra. El nostre lema es fa sentir: Llibertat, amnistia, fora la monarquia! El Joan ens anuncia que la Guardiola groga té la boca oberta per rebre les nostres aportacions solidàries. Avui fa vuit dies es vam arreplegar 265€ que van anar a parar a la solidaritat amb Ucraïna.

Avui parla Salvador Minguella, president de la Via T, associació que aplega entre 120 i 130 botigues del comerç de proximitat. “Treballem per defensar els interessos del nostre comerç i crear una gran marca de proximitat. Volem generar una oferta comuna i atractiva. Impulsem campanyes solidàries, botigues al carrer, descobrim barbarismes, Bonus Comerç, t’ho portem a casa.” Salvador Minguella desgrana objectius, propòsits i accions de la Via T: donar serveis, promoure la ciutat, pintar els mòduls de Fecsa de la Rambla i parets que tanquen finques, fil musical als carrers, i també flors. Haver de gestionar el petit comerç és complicat perquè s’hi han d’esmerçar moltes hores amb mitjans escassos. Explica que fa vint anys es va fer un estudi

que les botigues que arriben a la tercera generació són escasses. Hi ha mancances en el tema digital. Mantenir un lloc web o Instagram es fa a base de temps, mitjans i ganes, sempre hi falta una cosa o altra… Les botigues cal que es renovin cada cert temps, en el petit comerç això és complicat. S’hauria de partir com a mínim d’una superfície de 200, 300 o 400m2. L’especialització és l’esperança del petit comerç. El tracte al client és bàsic per mantenir un comerç de qualitat. Apostem pel petit comerç! Aplaudim el Salvador i les botigues que representa.

Xavier Marcos canta “Bressol de tots els blaus”, de Lluís Llach, d’aquesta manera homenatja la mar que és testimoni dels nostres anhels i il·lusions. “El meu amic el mar / té el coratge d'un déu exaltat. / I quan s'omple d'aire el meu velam / seguim un joc incert.” Tant de bo se’ns encomani per sempre el seu coratge!

Dimarts que ve ens parlarà Mateu Turró sobre la visió republicana de les infraestructures de Catalunya.

Avui engeguem Pren la Paraula. Ens parla Pere Vidal d’un llibre subtitulat: Les vivències de les dones de les Garrigues. Ens explica la guerra civil del 36 viscuda en aquesta comarca. La cerca de refugis durant els bombardejos, la fugida cap als masos més segurs que no pas els pobles, i la retirada dels republicans davant l’embat dels nacionals. Gràcies, Pere, per les teves paraules. El col·lectiu Silenci que es planta cada dia davant el Parlament de Catalunya demà, 16 de març, tindrà la presència de TV3 que filmarà l’arribada a Barcelona i el trasllat fins davant del Parlament.  Dimecres de la setmana que ve, dia 23, es preveu que sigui l’últim dia de plantada davant del Parlament, per aquest motiu es demana que s’assisteixi aquests dies a l’acció. Entonem Els segadors contra el vent i les adversitats.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

NO A LA GUERRA!

NO A LES GUERRES!

SÍ A LA PAU!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

NO A LA INVASIÓ RUSSA D’UCRAÏNA!

 NO A LA GUERRA!

Dimarts, 8 de març. Dia internacional de les dones. “No serem un país lliure i cohesionat si les persones no som lliures i iguals.” Saludem els presents. La repressió té noms i cognoms. Francesc Jiménez, de Valls declara a Figueres pel tall de l’autopista a la Jonquera, el deixen anar. El degoteig de compareixences judicials no s’acaba mai. Sentim El cant dels ocells. Cridem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Ens parla Oksana  de l’Associació Ucraïnesa de Tarragona. Ella fa una vintena d’anys que viu a Catalunya entre el Penedès i el Camp de Tarragona (a Vilanova i la Geltrú, a Igualada i a Tarragona). Ens explica com viuen des d’aquí la invasió d’Ucraïna per part de Putin. Les seves paraules expressen la impotència de veure la terra trossejada, la gent sota les bombes i el foc creuat, les cases derruïdes, les mentides de Putin, els soldats que primer fan maniobres a tocar de la frontera i després com la traspassen amb el missatge de terror, por, mort i desolació a les mans. L’Associació abans tenia la missió d’acollir els ucraïnesos que arribaven aquí, a casa nostra; ara la funció primera és socórrer els fugitius, refugiats i els que es queden a la pàtria amb la missió de resistir l’invasor. Aplaudim les paraules de l’Oksana. Informem que la recaptació de la Caixa de solidaritat d’avui anirà a parar a l’Associació Ucraïnesa de Tarragona. Ens podem afegir a les paraules de Pau casals: “Deploro haver viscut en un temps on la llei dels homes és matar.” No a la guerra!, repetim sense parar. Podeu llegir-ho aquí.

El Xavier canta “Un Himne per a no guanyar”, de Lluís Llach.  El missatge antibel·licista és patent: “Un himne per no guanyar / per no vèncer mai fent la guerra / que malmena tota raó que ens pugui fer lluitar… / Deixa'm doncs cantar / aquest himne per no guanyar. / Només som si vosaltres sou vida, / sols en tenim si podem compartir-la. / Que de res no ens val / la vida en la mort, / la pau en la por… / Deixeu-me així doncs cantar…”

Després s’ha llegit el text Ucraïna i Catalunya, de Martí Pineda. El Martí és dels que venen cada dimarts aquí al balcó. És professor de filosofia de secundària, ara jubilat. Té interessos humanístics i científics, la prova n’és la publicació de la traducció de Quin sentit té tot això?, de Thomas Nagel per atansar els alumnes a les intríngulis filosòfiques. I Pierre i Marie Curie: dues vides, un mateix somni, publicat el 2021, on presenta als lectors catalans una semblança cronològica de les aportacions del matrimoni al món de la ciència. Martí Pineda és activista de la pau, home de conviccions fermes, està vinculat a Ucraïna per llaços familiars. Martí desgrana una sèrie de coincidències històriques entre Ucraïna i Catalunya, dos països allunyats geogràficament però amb veïns poderosos que han volgut marcar el destí d’aquesta gent tan tossuda i determinada. El podeu llegir aquí. NO A LA GUERRA! És el clam que repetim sense defallença.

Anunciem que la setmana que ve vindrà a parlar Salvador Minguella, president de la Via T. I que avui a la tarda hi ha la manifestació feminista a les 19h. Sortirà de la plaça Imperial Tàrraco. “Molt per defensar, / molt per avançar, / seguim lluitant pel feminisme!”.

Cantem el cant dels Segadors. Fins dimarts que ve.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

NO A LA GUERRA!

NO A LA INVASIÓ RUSSA D’UCRAÏNA!

CONVOCATÒRIA

 

NO A LA GUERRA, NO A LA REPRESSIÓ!

Dimarts, 1 de març. Sol de primavera. Gent que s’espera. La repressió no s’atura. Avui, Albert Baiges, de Montbrió i Eulàlia Reguant seran jutjats per tribunals espanyols. El primer per un tuit contra el borbó i la segona per negar-se a contestar a les preguntes de l’extrema dreta en el judici contra els presos polítics. Tot ho explica molt bé el Joan Andreu. Seguidament es llegeix el Manifest de la 3a Joventut x la República contra la guerra d’Ucraïna que no és res més que un al·legat contra totes les guerres que existeixen en el nostre planeta. Aquí el podeu llegir. Cridem, NO A LA GUERRA. Es fa un minut de silenci i sentim els Cant dels ocells. Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

A continuació, el Lluís d’Arran, del grup de suport a l’Albert de Montbrió, llegeix el manifest contra la repressió. Llegiu-lo aquí mateix. El Lluís explica que la citació policial a l’Albert es va fer en temps de pandèmia en ple confinament i que no se sabia exactament per què el citaven. Més tard es va saber que de terrorisme. Al final ha quedat d’injúries a la corona, cosa que li comportarà uns 700€ de multa. Ens diu que davant la repressió cal prendre consciència i organitzar-nos. L’aplaudim.

Dos anònims i Cançó sense nom, de Lluís Llach surten de la veu i de la guitarra del Xavier: “Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer!” “Ja m’agafen i em lliguen i em posen a la presó.” “¿On vas amb les banderes i avions / i tot el cercle de canons / que apuntes al meu poble?” Amb aquests fragments ja n’hi ha prou per veure com en són d’adequades les cançons en el context de guerra i de repressió.

La setmana que ve la dona ocuparà la part central de l’acte. La 3a Joventut llença un projecte de participació anomenat Pren la paraula per tal que els participants en les concentracions, en un temps breu,  expressin idees, experiències i sentiments vinculats als objectius de les nostres trobades setmanals. S’anuncia que avui a les set de la tarda, a la plaça de la Font hi haurà una concentració convocada pels ajuntaments catalans a favor de la pau i en contra de la guerra. El cant dels Segadors ens dona coratge per continuar la lluita contra tota injustícia. Fins dimarts que ve.

NO A LA GUERRA!

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!