Dimarts, 29 de març. Aquest marçot sembla que ens matarà a tots. Fa tres setmanes que no veiem el sol i ara es presentarà un fred polar. La repressió continua i així ho denuncia el Lluís tot just començar l’acte. Tenim el país i el món una mica encostipats: temes de llengua no resolts, vaga de mestres, vaga del transport, encariment de les energies, guerres escampades pel planeta… El cant dels ocells ens fa pensar en la irracionalitat de la repressió a la qual contestem ben fort: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!
Avui ens parla Francesc Seritjol. És el president de l’agrupació de Setmana Santa de Tarragona. Ens parlarà d’aquesta celebració religiosa i social. Tots sabem que les tradicions, la cultura, la llengua… formen els pilars de la nostra història com a nació i reforcen la cohesió social. El Francesc entra en matèria i ens diu que la Setmana Santa tarragonina la sustenten tretze entitats, nou mil persones i cent-vint actes. Després de la pandèmia s’introdueixen novetats en els actes programats: els que porten els misteris aniran amb mascareta cosa que vol dir que s’hauran de canviar més sovint. Fa sis anys que és al davant de l’entitat amb un grup de joves que tiren endavant l’agrupació. Volen innovar, per aqueix motiu impulsen la presència de la dona en els actes i també de personatges femenins, una altra innovació és la realització d’actes en streaming. Les confraries de Setmana Santa provenen dels antics gremis i, com ells, miren d’ajudar els associats. Els antecedents, doncs, es remunten a 700 anys enrere. La Setmana Santa mobilitza uns quatre mil participants, té un tarannà seriós, molt català, diguem-ne, tot i uns tocs andalusos i aragonesos. El fet positiu és la incorporació de gent jove en els aspectes organitzatius cosa que li dona continuïtat. Aplaudim les paraules del Francesc.
El Xavier Marcos avui ens regala I si canto trist, de Lluís Llach, composta després de l'execució de Salvador Puig Antich per part de la dictadura franquista. “Jo no estimo la mort / ni el seu pas tan glaçat, no la vull per a avui, ni tampoc com a record; / que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant, / dóna vida a la mort /a què l'han condemnat. // I si canto trist / és perquè no puc / oblidar la mort / d'ignorats/ companys.” Ella sola ens descriu l’absurditat de l’execució el militant llibertari. Aplaudim el Xavier i la seva interpretació.
El Lluís anuncia els actes que farceixen aquesta setmana. Avui a les 7 de la tarda manifestació davant la subdelegació del Govern, pl Imperial Tàrraco, “El Sàhara no es ven”. Demà, dimecres, a les 7 de la tarda a l’Antiga Audiència, el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua. Dijous, 31 de març, presentació de 50 anys d’Òmnium Cultural del Tarragonès a l’Antiga audiència, a les 7 de la tarda. Divendres, 1 d’abril, presentació del llibre de Josep Rull a a les 7 de la tarda, a cultura del carrer Major. Dijous 7 d’abril manifestació en defensa de la Salut Pública, pl Imperial Tàrraco a les 7 de la tarda, també. I el mateix dia presentació del llibre de Gonzalo Boye a la Cambra de Comerç de Tarragona.
Ara sí que ja s’acaba, dimarts que ve es parlarà de la Sanitat Pública i de la necessitat de defensar-la. El cant dels segadors s’enlaira fins als núvols que ens fan de para-sol.
IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada