NO A LA INVASIÓ RUSSA D’UCRAÏNA!

 NO A LA GUERRA!

Dimarts, 8 de març. Dia internacional de les dones. “No serem un país lliure i cohesionat si les persones no som lliures i iguals.” Saludem els presents. La repressió té noms i cognoms. Francesc Jiménez, de Valls declara a Figueres pel tall de l’autopista a la Jonquera, el deixen anar. El degoteig de compareixences judicials no s’acaba mai. Sentim El cant dels ocells. Cridem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Ens parla Oksana  de l’Associació Ucraïnesa de Tarragona. Ella fa una vintena d’anys que viu a Catalunya entre el Penedès i el Camp de Tarragona (a Vilanova i la Geltrú, a Igualada i a Tarragona). Ens explica com viuen des d’aquí la invasió d’Ucraïna per part de Putin. Les seves paraules expressen la impotència de veure la terra trossejada, la gent sota les bombes i el foc creuat, les cases derruïdes, les mentides de Putin, els soldats que primer fan maniobres a tocar de la frontera i després com la traspassen amb el missatge de terror, por, mort i desolació a les mans. L’Associació abans tenia la missió d’acollir els ucraïnesos que arribaven aquí, a casa nostra; ara la funció primera és socórrer els fugitius, refugiats i els que es queden a la pàtria amb la missió de resistir l’invasor. Aplaudim les paraules de l’Oksana. Informem que la recaptació de la Caixa de solidaritat d’avui anirà a parar a l’Associació Ucraïnesa de Tarragona. Ens podem afegir a les paraules de Pau casals: “Deploro haver viscut en un temps on la llei dels homes és matar.” No a la guerra!, repetim sense parar. Podeu llegir-ho aquí.

El Xavier canta “Un Himne per a no guanyar”, de Lluís Llach.  El missatge antibel·licista és patent: “Un himne per no guanyar / per no vèncer mai fent la guerra / que malmena tota raó que ens pugui fer lluitar… / Deixa'm doncs cantar / aquest himne per no guanyar. / Només som si vosaltres sou vida, / sols en tenim si podem compartir-la. / Que de res no ens val / la vida en la mort, / la pau en la por… / Deixeu-me així doncs cantar…”

Després s’ha llegit el text Ucraïna i Catalunya, de Martí Pineda. El Martí és dels que venen cada dimarts aquí al balcó. És professor de filosofia de secundària, ara jubilat. Té interessos humanístics i científics, la prova n’és la publicació de la traducció de Quin sentit té tot això?, de Thomas Nagel per atansar els alumnes a les intríngulis filosòfiques. I Pierre i Marie Curie: dues vides, un mateix somni, publicat el 2021, on presenta als lectors catalans una semblança cronològica de les aportacions del matrimoni al món de la ciència. Martí Pineda és activista de la pau, home de conviccions fermes, està vinculat a Ucraïna per llaços familiars. Martí desgrana una sèrie de coincidències històriques entre Ucraïna i Catalunya, dos països allunyats geogràficament però amb veïns poderosos que han volgut marcar el destí d’aquesta gent tan tossuda i determinada. El podeu llegir aquí. NO A LA GUERRA! És el clam que repetim sense defallença.

Anunciem que la setmana que ve vindrà a parlar Salvador Minguella, president de la Via T. I que avui a la tarda hi ha la manifestació feminista a les 19h. Sortirà de la plaça Imperial Tàrraco. “Molt per defensar, / molt per avançar, / seguim lluitant pel feminisme!”.

Cantem el cant dels Segadors. Fins dimarts que ve.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

NO A LA GUERRA!

NO A LA INVASIÓ RUSSA D’UCRAÏNA!