INFRAESTRUCTURES REPUBLICANES

Vent i pluja ens esperaven a l’esplanada del Balcó, aquest dimarts 22 de març. Les llevantades tardanes han fet mal al litoral, però no en l’ànim dels de la 3a Joventut que, tossuts i persistents, ens plantem cada setmana per denunciar la repressió que no afluixa, demanar l’amnistia i la consecució de la República Catalana. El cant dels ocells ens convida a la reflexió que, seguidament, és contestada pel clam de Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Mateu Turró ens ha adreçat la paraula. És Doctor, Enginyer de Camins a la Universitat de Michigan, Catedràtic de Transports de la UPC i director del Banc Europeu d’Inversions. “Les infraestructures de transport a Catalunya, una visió republicana” és el tema. Amb els deu minuts de què disposa no en té ni per un beure. Posa en marxa la capacitat de síntesi i desgrana els punts forts de les infraestructures que necessita la República Catalana.  Del devessall d’aspectes que ha tractat, en destrio uns quants. Comença dient que fa 300 anys que estem sota domini espanyol i que la planificació de les infraestructures ha anat en contra nostra. La cosa pública ens ha perjudicat; la iniciativa privada -com és el cas de les autopistes- ens ha beneficiat. Per tenir un estat propi cal canviar de xip: la centralitat es desplaça de la península a la Mediterrània. Catalunya és lloc de pas, potser cal replantejar la gratuïtat de les autopistes… Avui és el dia internacional de

l’aigua: ¿Què farem amb l’Ebre, el Segre, el Roine? Sobre l’energia, mentre no tinguem renovables a tot drap hem de seguir amb les nuclears. Gas, connexió amb França, ara interdita. Transport, posició estratègica d'entrada a Europa i front portuari molt potent, interrelació amb el País Valencià, que forma part del corredor mediterrani. En el moment de la negociació cal jugar amb força la posició estratègica de Catalunya. Per això cal tenir molt clar el model de país i superar la mentalitat autonòmica. I més coses que trobareu aquí. Hem aplaudit les seves paraules.

Xavier ha interpretat L’escola de Ribera, d’Ovidi Montllor per deixar ben clara la que no volem. El nostre músic explica que la canta pensant en la vaga-manifestació per la llengua, convocada per demà. No la volem, aqueixa escola de la postguerra: “Els pupitres eren bruts. / Els que sèiem érem pobres. / La regla era per la mà./ La mà era per tancar-la.// El càstig era sever. / El càstig era: Por.” Aplaudim la interpretació del Xavier.

Entrem a la recta final. S’informa que la setmana que ve parlarà Francesc Seritjol sobre la Setmana Santa de la ciutat, ara que agafarà un caire semblant a la d’abans de la pandèmia. Aquests dies que venen tenim una agenda plena. Demà, dia 23 manifestació a les dos quarts d’una del migdia a la plaça Imperial Tarraco en el context de la vaga per la llengua. Dijous, 24, La Canonja x la Llibertat farà 4 anys que es mobilitza, es convoca tothom a les 7 de la tarda a la Plaça del Raval. El mateix dijous, a dos quarts de nou del vespre, Òmnium organitza el sopar de la Glosa al Racó del Pescador del Serrallo. Dissabte, 26 els de Balaguer commemoren que fa quatre anys que surten per denunciar la injustícia. I el diumenge, 27, a les sis de la tarda, hi ha una ballada de sardanes per Ucraïna davant el monument de la sardana, al capdamunt del Balcó de la Mediterrània.

Entonem El cant dels segadors per cloure l’acte. Dimarts que ve, més.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

NO A LES GUERRES!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!