INSCRIPCIÓ TANCADA- SOPAR X LA REPÚBLICA, 29 DE FEBRER DE 2024

 

INSCRIPCIÓ - SOPAR X LA REPÚBLICA, 29 DE FEBRER DE 2024

 

SOPAR X LA REPÚBLICA

 

CORATGE CÍVIC

Dijous, 1 de febrer de 2024. Avui s’ha esdevingut el primer sopar x la República. Seixanta-dues persones ens hem congregar al La Tekla per sopar i sentir la conferència de Josep-Lluís Carod-Rovira Per una estratègia rigorosa d’emancipació nacional. Seguim el bon costum d’incorporar la música com fèiem al Balcó per això el Joan i el Xavier interpreten Escolta-ho en el vent que tots musitem sotto voce: “¿Fins quan un poble haurà de patir/ per manca de llibertat?”.

Lluís dona el tret de sortida explicant el nou format que ha triat la 3a Joventut x la República. Hem passat del Balcó, a peu dret, a asseure’ns en les cadires d’un restaurant per sopar, sentir el ponent en una exposició més llarga i completa, i poder establir un diàleg sobre el tema tractat. Un cop enllestit l’àpat, el Joan Andreu ha presentat el Josep-Lluís Carod-Rovira, amb poques paraules n’hi ha hagut prou, atès que tots el coneixem abastament. Carod-Rovira desgrana amb verb segur els requisits d’emancipació nacional, emancipació que s’aconsegueix per mitjans cívics, democràtics i desobediència civil: 1) Tenir la raó per lluitar per una causa justa. 2) Identificar l’enemic civil: l’estat opressor i els botiflers. 3) Fugir de la indiscreció. 4) No menystenir mai l’enemic civil. l’Estat espanyol no és de fireta. ¿Per què volem la independència? Doncs per aprofundir la democràcia, per augmentar el benestar econòmic -dèficit fiscal de 32.000 milions d’euros anuals als Països Catalans-, per fomentar la cultura i enriquir la vida cívica. Cal aprofundir en la presència dels catalans al món per explica-li la nostra realitat. Convé mimar els 225 consulats als PPCC tot fent-los partíceps de la realitat del país a nivell paisatgístic, cultural, econòmic, polític i social. I no podem oblidar la seguretat i defensa; disposem d’uns quants cossos uniformats: Mossos d’Esquadra, policies locals i auxiliars de policia, voluntaris de protecció civil, associacions de defensa forestal, bombers… els aplaudiments tanquen la xerrada. S’inicia un diàleg i surt el tema etern de la immigració entesa com una dificultat per assolir la independència. La resposta és que el que ve a buscar benestar a casa nostra no s’oposarà a l’emancipació del país i és evident que el futur de Catalunya depèn dels catalans, des dels de soca arrel fins als nouvinguts. S’ha parlat de la DUI. Resposta: totes les independències s'aconsegueixen amb una declaració unilateral. Algú diu que, comparant el que va passar després del Primer d’Octubre de 2017 amb una guerra, després d’enterrar els morts i curar els ferits ara toca canviar els generals. Acabem. Ara ja és temps dels cafès i infusions. El Joan i el Xavier ens conviden a cantar amb Abril del 74: “Companys, si enyoreu/ les primaveres lliures,/ amb vosaltres vull anar,/ que per poder-les viure/ jo me n'he fet soldat.” El crit de Llibertat, amnistia, fora la monarquia és la cirereta del pastís.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA

MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

SOPAR X LA REPÚBLICA

 Dijous 1 de febrer de 2024

A les 8h (20h) del vespre

Restaurant LA TEKLA de la Plaça Verdaguer

Josep-Lluís Carod-Rovira: “Per una estratègia rigorosa d’emancipació nacional”

Si vols venir al sopar per clic aquí i emplena el qüestionari.

SOPARS X LA REPÚBLICA A TARRAGONA

 La 3a Joventut seguim, volem seguir avançant i per això necessitem reinventar-nos i seguir fent aportacions.

 Pel micròfon de les nostres concentracions han passat més de dues-centes persones, gent compromesa i de molt nivell en tots els àmbits. Hem parlat de llengua, infraestructures, economia, història, ensenyament, comerç, immigració, medi ambient, tradicions, investigació, periodisme, esports, cultura, repressió, feixisme… però tothom amb una mirada cap a la República Catalana.

 Durant aquests quasi sis anys hem trobat a faltar el debat-col·loqui amb la persona experta amb el tema, entre d’altres motius perquè l’espai, el temps i l’edat de la nostra gent tampoc permetien estar drets massa estona i allargar les concentracions.

 Ara fem un pas més. Estarem asseguts, en un ambient més distès, en un espai per nosaltres, en uns sopars amb un preu just, en un restaurant cèntric, en uns horaris bons per la nostra gent i sobretot amb la proximitat amb els convidats i aquest col·loqui que pot donar molt de sí.

 Us anirem informant de les dates i organització dels sopars.

QUE SIGUI UN PUNT I A PART!

Dimarts, 5 de setembre. Tornem de vacances. Avui dirigeix la concentració el Lluís. Saluda els presents. Denuncia la repressió i dona pas al Cant dels ocells que sentim tots en silenci. Silenci que és contestat amb el clam: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

Avui el Lluís té la tasca delicada de presentar el punt d’inflexió o el punt final de la 3a Joventut x la República. Repassa l’historial extens de l’entitat: els inicis itinerant per carrers i places de la ciutat, l'estabilització al Balcó, la participació en totes les concentracions de Taca d’Oli, les trobades setmanals a Mas d’Enric per donar suport a Carme Forcadell, Presidenta del Parlament, l’assistència a les grans manifestacions, els suport als represaliats davant dels jutjats i les aportacions a la Caixa de Solidaritat, el manifest d’autoinculpació i el miler llarg de persones que el van signar… I ara veiem la dificultat de tirar endavant el projecte actual. Tenim il·lusió però ens manquen les forces; i els canvis socials i polítics ens demanen que ens plantegem si estem en un punt d’inflexió o en un punt final. Enyorem els que ens han deixat per sempre i ens dolem dels que venien i ara no venen a les concentracions, donem les gràcies a tots els que ens han donat suport. Estem contents perquè el projecte ens ha fet créixer i potser ens ha fet més savis.

L’anàlisi que acaba de presentar el Lluís es completa amb la visió de futur del Joan Andreu. Primerament dona les gràcies a la gent que amb la seva assistència ha fet possible que la 3a Joventut hagi romàs al carrer durant cinc anys i mig, després que la 3a Joventut no plega, que es manté vinculada a la Taca d’Oli i que pot fer aportacions al moviment republicà. Que tot i que el model actual queda superat pel que s’ha explicat anteriorment, si hi ha algú que vol continuar les concentracions en un altre format, tindrà tot el suport i facilitats de la coordinació. Ara obrim un temps de reflexió per estudiar altres vies de presència del col·lectiu en la societat tarragonina. Estarem en contacte a través de les xarxes socials. Si en vols saber més, clica aquí.

Seguidament el Xavier ens regala dues cançons: Que no s’apague la llum, de Feliu Ventura i música de Borja Penalba, i Tornarem, de Lax’n’Busto. Els títols ja ens diuen quina és la intenció: el Xavier s’estima més que el punt no sigui final, que sigui un punt i a part. Una estrofa de la primera: “Que no s'apague la llum/ que no vacil·le mai més/ construïm un país de llums enceses./ Que no càpia més llum/ i que peten els ploms/ il·luminant la nit amb l'esperança.” I de la segona: “És temps de ser valent,/ és temps de ser conscient,/ que cal cor i cervell/ i no volem perdre ningú en aquest camí.// Tornarem a ser grans, hi tornarem,/ quan sortim d'aquesta tempesta,/ que amaguem rere rostre indiferent,/ però cou i ens fa sentir que hi tornarem…”

Seguidament la Fina informa que el dia 14 de setembre hi ha una visita gratuïta al Consorci d’Aigües de Tarragona, a l'Ampolla. Hora de sortida: 9:15. Lloc: davant de la porta de l’Institut Martí i Franquès, c/ d’Enric d’Ossó, núm. 4. S’anirà amb cotxes particulars. A les 13:15 dinar al Club Nàutic Casa Montero de l’Ampolla. Cadascú pagarà el seu dinar. La Fina també informa que l’ANC organitza autocars per anar a la manifestació de l’Onze de Setembre a Barcelona. I que ara que hi ha molts joves pendents de judici convé que els donem suport acompanyant-los davant dels jutjats i a través de la Caixa de Solidaritat. També s’informa que a Tarragona es farà l’acte institucional al monument a Rafael Casanova i que la Coordinadora 11 de Setembre organitza un seguit d'actes a la plaça de les Cols: 10:00h cercavila. 10:30,vermut. 11 actuació del Cor Sageta de Foc. 11:30 lectura del manifest i 14:30 dinar popular.

Ja en la recta final, i abans d’entonar els Segadors, el Josep Maria ens refresca la memòria i ens fa avinent que temps enrere l’autoritat municipal arrencava llaços grocs i que, mentre els nostres posaven urnes, els seus posaven armes. Que la memòria no ens falli mai! El cant dels Segadors amb l’acompanyament del Joan, el Vicenç i el Xavier -Lluís, t’enyorem!- els puntals musicals, s’enlaira en el cel setembral tarragoní.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

NOMÉS LA MÚSICA VIURÀ SENS FI!

Dimarts, 25 de juliol, diada de Sant Jaume. Últim dia de les concentracions de la 3a Joventut x la República abans d’encetar les vacances d’agost. El Joan Boada és qui fa de mestre de cerimònies. Comença recordant els perseguits, la gent que són fora de casa, els exiliats, que ara que és temps de vacances no es poden retrobar amb la família perquè no els deixen entrar per motius de persecució política. El Cant dels ocells popularitzat per Pau Casals va dedicat a ells. El mestre Casals es va fer seva aquesta Nadala i la va escampar per tot el món com a símbol de pau i de llibertat universals. També va compondre El Pessebre, en aquesta obra demanava als homes de bona voluntat que s’allunyessin del pecat i de la guerra. Sentim el Cant dels ocells en silenci i contestem: Llibertat, amnistia, fora la monarquia!

A continuació presenta el Josep Maria Gomis que avui ens parlarà del cant coral a Tarragona. Com podem veure avui són músics del grup els que porten la batuta de l’acte, i mai més ben dit! Ens explicarà la procedència de les corals i el recorregut històric fins avui. El Josep Maria és músic de l’Alt Camp, d’Alcover, vila d’intel·lectuals i de gent que ha treballat per la pau i per la justícia, per la catalanitat i per la defensa del català. El Josep Maria té una formació completa en el camp musical: carrera de piano, estudis d’orgue, formació en direcció coral i estudis de cant. Ens explica els requisits, els avantatges i els guanys del cant coral. La història del cant coral català modern que arrenca amb Josep Anselm Clavé i les masses corals d’homes que va crear, continua amb els cors del Liceu i del Conservatori del Liceu, segueix amb Lluís Millet i Amadeu Vives amb l'Orfeó Català i aterra amb l’Oriol Martorell, director de la Coral Sant jordi, que li va despertar el cuquet del cant quan el va veure dirigir un concert a Montblanc. A partir d’aquí, Josep Maria, es compromet amb grups de Vila-seca, Cambrils, Alcover, Tarragona… I ara a Tarragona hi ha una vintena llarga de corals de tessitures ben variades: d’homes, de dones, mixtes -la majoria-, de nivells diferents d’exigència pel que fa al coneixement musical i de cant. Aquí tens un dossier de Cant a la veu, del 2018 on hi ha la relació de corals de Tarragona, entremig hi ha passat la pandèmia cosa que vol dir que hi ha hagut canvis d’aleshores ençà. El Josep Maria ens recorda que a les corals hi ha fretura d’homes. Si en vols saber més clica aquí. Gràcies Josep Maria, t’aplaudim per atansar-nos a aquest món tan proper i tan desconegut alhora.

El Joan presenta el Xavier que avui ens cantarà: La fera ferotge, d’Ovidi Montllor. Abril del 74 i Cançó sense nom, les dues de Lluís Llach. Bocinets de cançons. El caire humà de la fera: té gana, necessita espai. “-Xicot, per què tremoles?/ Jo no te'n menjaré. / -I doncs, per què t'escapes / del lloc que tens marcat? / -Vull parlar amb l'Alcalde / i dir-li que tinc fam, / que la gàbia és petita, /  jo necessite espai.” ¿Qui no ha enyorat les primaveres lliures? “Companys, si enyoreu / les primaveres lliures, / amb vosaltres vull anar, / que per poder-les viure / jo me n'he fet soldat.” Sempre, sempre contra les guerres. “On vas amb les banderes i avions / i tot el cercle de canons / que apuntes al meu poble? / On vas amb la vergonya per galó, / i en el fusell, hi duus la por, que apuntes al meu poble?” Inexorablement, músics, us necessitem!

Finalment recordem que a dos de nou del vespre hi ha la concentració d’ATUREM LES GUERRES davant del ministeri de la guerra. I, a l’agost fem vacances! El dia 5, primer dimarts de setembre, informarem de la continuïtat de les concentracions. Els Segadors ens emplaça a mantenir-nos ferms en la defensa dels nostres ideals republicans i independentistes. 

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

CONVOCATÒRIA

 

CONVOCATÒRIA

 

NO DESCORATJO, NO RENUNCIO, NO DESERTO

Dimarts, 11 de juliol. Avui som al pic de la calor, diuen els meteoròlegs, tanmateix ens trobem al balcó per denunciar la repressió. La Fina dirigeix l’acte, comença fent la presentació del l’Arnau Martí que ens parla del seu cas. S’enfronta a la petició d’un any de presó per haver participat en les manifestacions fetes a Tarragona en resposta  a les sentències del judici als presos polítics. Diu literalment: “ho entomem sabent-nos culpables, culpables de ser dignes d’un objectiu polític molt clar: una terra lliure, canviar-ho tot i viure dignament.” Parla en plural perquè hi ha altres dos implicats: Edgar Fernàndez i Ricard Aragonès. Martí continua: “...l’autèntic càstig són els més de tres anys de procés judicial, de por, de dubtes,  desinformació i la prohibició de sortir de l’estat espanyol, una mesura absurda imposada pel jutge.” És el jovent que surt al carrer en defensa de la llibertat que és perseguit per la policia, tant la catalana com l’espanyola. Els advocats han fet bona feina per desenmascarar el relat inventat per la policia per criminalitzar i desmobilitzar els joves combatius. El Cant dels ocells va per tu, Arnau, i per tots els represaliats. El sentim en silenci i responem a una sola veu: Llibertat, Amnistia, fora la monarquia!

A continuació Jesús Figueres parlarà d’Antoni Rovira i Virgili. Jesús és activita de la 3a Joventut, filòleg, soci de l’APELLC i alcoverenc. Tal com resa el cartell, Antoni Rovira i Virgili fou historiador, periodista, escriptor i polític. Exiliat després de la guerra civil afirmà amb claredat: no descoratjo, no renuncio, no deserto. El nostre tarragoní il·lustre nasqué el 1882 al carrer Major i morí a Perpinyà el 1949. Sí, a l’exili. Enmig d’aquestes dues dates tenim el Rovira i Virgili periodista, editor, el que dona suport a la normalització del català, el polític diputat al Parlament de Catalunya del qual en va ser President, també tenim l’historiador i el poeta. Quan el 1991 es crea la universitat a Tarragona se  li posa el seu nom com a reconeixement de la seva activitat de divulgador de la causa nacional de Catalunya. A partir d’aquí es llegeixen textos seus, a través d’un dels quals es defineix com a català nacional. El fil de la història ens manifesta que la repressió patida pel prohom tarragoní arriba fins als nostres dies, l’Arnau Martí i els seus companys en són un testimoni. Si en vols saber més clica aquí.

El Xavier canta Corrandes d’exili de Pere Quart, musicada per Lluís Llach. “Una nit de lluna plena / tramuntàrem la carena / lentament, sense dir re. / Si la lluna feia el ple / també el féu la nostra pena. //  Una esperança desfeta, / una recança infinita. / I una pàtria tan petita / que la somio completa.” La primera i última estrofa com a inici i colofó de la tragèdia de l’exili republicà.

La Fina ens explica que Rovira i Virgili en el seu llibre Polítics catalans fa una anàlisi de les seves virtuts i els defectes i ens proposa combatre aquests últims per al bon regiment de la cosa pública, invita l’Arnau i els joves compromesos a  seguir el consell del nostre conciutadà. Passem ja als actes de la setmana. Ara a 1/4 de 9 del vespre “Aturem les guerres” davant del govern militar. Demà dimecres 12, a les 9 del matí concentració de suport als encausats per la protesta antifeixista de la Morera del Montsant al jutjat penal de Reus, avinguda Marià Fortuny, 73. Divendres, 14,  a 2/4 de 8 del vespre a la plaça de la Patacada de Reus, Josep Costa parlarà de ¿Es pot defensar Catalunya des de Madrid? Dimarts, 18 de juliol, suport a la Via Laietana com Centre de Memòria Democràtica. Sortida de la Rambla Lluís Companys, al voltants de les 5 de la tarda. Avui s’incorpora un nou himne a la concentració El cant del poble, de Josep M de Sagarra i d’Amadeu Vives. Els Segadors clouen l’acte.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!