CORATGE CÍVIC

Dijous, 1 de febrer de 2024. Avui s’ha esdevingut el primer sopar x la República. Seixanta-dues persones ens hem congregar al La Tekla per sopar i sentir la conferència de Josep-Lluís Carod-Rovira Per una estratègia rigorosa d’emancipació nacional. Seguim el bon costum d’incorporar la música com fèiem al Balcó per això el Joan i el Xavier interpreten Escolta-ho en el vent que tots musitem sotto voce: “¿Fins quan un poble haurà de patir/ per manca de llibertat?”.

Lluís dona el tret de sortida explicant el nou format que ha triat la 3a Joventut x la República. Hem passat del Balcó, a peu dret, a asseure’ns en les cadires d’un restaurant per sopar, sentir el ponent en una exposició més llarga i completa, i poder establir un diàleg sobre el tema tractat. Un cop enllestit l’àpat, el Joan Andreu ha presentat el Josep-Lluís Carod-Rovira, amb poques paraules n’hi ha hagut prou, atès que tots el coneixem abastament. Carod-Rovira desgrana amb verb segur els requisits d’emancipació nacional, emancipació que s’aconsegueix per mitjans cívics, democràtics i desobediència civil: 1) Tenir la raó per lluitar per una causa justa. 2) Identificar l’enemic civil: l’estat opressor i els botiflers. 3) Fugir de la indiscreció. 4) No menystenir mai l’enemic civil. l’Estat espanyol no és de fireta. ¿Per què volem la independència? Doncs per aprofundir la democràcia, per augmentar el benestar econòmic -dèficit fiscal de 32.000 milions d’euros anuals als Països Catalans-, per fomentar la cultura i enriquir la vida cívica. Cal aprofundir en la presència dels catalans al món per explica-li la nostra realitat. Convé mimar els 225 consulats als PPCC tot fent-los partíceps de la realitat del país a nivell paisatgístic, cultural, econòmic, polític i social. I no podem oblidar la seguretat i defensa; disposem d’uns quants cossos uniformats: Mossos d’Esquadra, policies locals i auxiliars de policia, voluntaris de protecció civil, associacions de defensa forestal, bombers… els aplaudiments tanquen la xerrada. S’inicia un diàleg i surt el tema etern de la immigració entesa com una dificultat per assolir la independència. La resposta és que el que ve a buscar benestar a casa nostra no s’oposarà a l’emancipació del país i és evident que el futur de Catalunya depèn dels catalans, des dels de soca arrel fins als nouvinguts. S’ha parlat de la DUI. Resposta: totes les independències s'aconsegueixen amb una declaració unilateral. Algú diu que, comparant el que va passar després del Primer d’Octubre de 2017 amb una guerra, després d’enterrar els morts i curar els ferits ara toca canviar els generals. Acabem. Ara ja és temps dels cafès i infusions. El Joan i el Xavier ens conviden a cantar amb Abril del 74: “Companys, si enyoreu/ les primaveres lliures,/ amb vosaltres vull anar,/ que per poder-les viure/ jo me n'he fet soldat.” El crit de Llibertat, amnistia, fora la monarquia és la cirereta del pastís.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA

MONARQUIA!

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!