SOPAR PER LA REPÚBLICA - 26 DE FEBRER DE 2026

 

SOM UNA NACIÓ!

Dijous, 29 de gener de 2026. Una quarantena de persones ens apleguem a la Tekla per sopar i per sentir la conferència d’un cicle nou que iniciem avui. Es diu República catalana: ¿on som i on anem? I la xerrada: “2026. La lluita continua”, a càrrec de Zacarías Henar. El Xavier obre l’acte amb dues cançons de Lluís Llach, Silenci i Si m’heu de fer callar. Dues peces premonitòries de la situació actual: “Sou vosaltres qui heu fet del silenci paraules.” Tant de bo que les paraules ens ajudin a sortir de la situació actual de prostració política i social! A les postres, Xavier entona Cançó sense nom i Abril 74. A dos de deu comença la intervenció. 

El ponent és un vell conegut, amb ell i l’Òmnium del Tarragonès, hem compartit lluites, anhels i afanys. Té una llarga trajectòria professional, política i d’activista. Vinculat al món de l’ensenyament (mestre i inspector), a la política (als rengles del socialisme català), i a l’activisme cultural, independentista i republicà, desgrana amb precisió quirúrgica el panorama català des de l’any 2017 fins avui. La disgressió té cinc aspectes: 1. Primer d’octubre ¿què va passar? 2. Canvis a Catalunya, Espanya i al món. 3. Context actual, vigència de la independència. 4. ¿Què cal fer perquè la independència recuperi l’hegemonia? I 5. Conclusions. Destaca que la preparació del Referèndum i la seva execució van ser un èxit, tanmateix l’independentisme no el va saber gestionar. El Govern català no va trencar amb Espanya, els treballadors industrials es van mantenir al marge del procés i el gran capital estava en contra. La repressió, el reconeixement del marc jurídic espanyol, la proclamació retòrica de la república catalana sense efectes pràctics, la desaparició de l’autogovern (article 155) i la desunió de l’independentisme van provocar cansament i absentisme electoral i, en conseqüència, el sobiranisme ha perdut credibilitat per poder governar i millorar la situació del país. Les emergències s’agreugen: context lingüístic alarmant, manca d’habitatge, la pobresa, noves migracions, baixa natalitat, l’amnistia incompleta, encara hi ha exiliats! El context internacional no hi ajuda: la debilitat del govern espanyol en els casos de corrupció, la invasió d’Ucraïna, Trump, ascens de l’extrema dreta amb els seus discursos d’odi. Tanmateix ens refermem que Catalunya és una nació i un sol poble! Seguim, la independència és necessària i és possible. L’any 2012, Muriel Casals deia: “¿Podem continuar sent catalans si no tenim un estat que ens empari?”, “¿Podem garantir de veritat la igualtat d’oportunitats i els drets bàsics com l’educació, la sanitat, l’habitatge o el treball sense la possibilitat d’organitzar-nos lliurement i independent de qualsevol estat que no sigui el nostre?” Podrem respondre les seves preguntes si Catalunya té un estat propi. ¿Què cal fer, doncs? Ho aconseguirem amb la complicitat i el consens d’institucions, entitats, societat civil, i, sobretot, de la gent amb un centre d’interès i que alhora n’és el motor: Catalunya és una nació amb identitat, llengua i cultura pròpies. Cal lluitar per recuperar l’hegemonia del projecte independentista des de tots els àmbits: ideològic, mental, polític, institucional, social, cultural, econòmic i individual. Òmnium Cultural amb el projecte de Català per a tothom i Vincles eixampla el coneixement del català a nivell laboral i de l’oci, esport, xarxes socials i de la cultura, treballa per la cohesió social estenent l’aprenentatge de la llegua als nouvinguts. Conclusions. La independència és necessària i possible i depèn de nosaltres. Treballarem perquè el projecte nacional català esdevingui hegemònic. Catalunya és una nació, som un sol poble, dos lemes que ens guiaran en el nostre propòsit. Hi ha una mateixa lluita: per la justícia social i l’emancipació nacional. L’estat espanyol és incapaç de donar resposta als anhels del poble català. Podem trobar aliats a Espanya. Cal trencar amb el marc mental, jurídic i polític de l’Estat espanyol. Trenta-vuit minuts d’al·locució. Aplaudim el Zaca.

Debat. Falta d’unitat dels polítics, només miren per la butxaca i tot ho fan malament. Cal tornar a la unitat dels polítics amb el poble. Cal aprendre del passat, cal continuar treballant. Rodalies i regionals paralitzats, ¿pot tenir conseqüències i activar la independència? El 7 de febrer tots a la una a la manifestació de Barcelona. Pot ser una ocasió per aglutinar l’independentisme contra l’Estat espanyol. Alerta, hi ha convocades dues manifestacions. Al matí la de l’ANC i a la tarda la de les plataformes d’usuaris, sindicats i Òmnium. ¿I si anem a les dues? Som una nació i hem de tirar endavant. Ja tot enllestit ens acomiadem cantant L’estaca.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

INSCRIPCIÓ SOPAR PER LA REPÚBLICA - 29 DE GENER DE 2026

 

SOPAR PER LA REPÚBLICA - DE GENER DE 2026

 

UN TREN QUE NO CAMINA

Dijous, 4 de desembre. Una trentena de persones ens trobem a la Tekla, abans de sopar el Xavier canta dues cançons de Lluís Llach: País petit i No és això companys. Jesús l’acompanya amb la veu. A les nou tocades el Lluís presenta l’Albert Pallarès, tarragoní i mestre de professió, vinculat al món ferroviari (Associació Cultural Ferroviària de Tarragona, Promoció del Transport Públic). Coneixedor de l’origen i evolució del tren a casa nostra, ha engegat l’arxiu fotogràfic de l’Associació i la museïtzació del patrimoni material de l’entitat. És coautor d’El ferrocarril a la demarcació de Tarragona, en el qual es diu que el tren és cultura, és economia, és vida i és història social. L’Albert parlarà d’Un tren que no camina dins del cicle de la mobilitat: “No parem quiets”. Sovint sentim parlar de nous projectes ferroviaris multimilionaris, però anar amb tren fins a Barcelona es converteix en una aventura per a molts tarragonins. És una història increïble basada en fets reals. I comença, justament dient que els trens són notícia tant pels grans projectes anunciats com per les incidències i problemes dia sí, dia també. Fa un repàs a la història del ferrocarril des de l’any 1856, inauguració de la línia Reus-Tarragona, fins ara, tot posant l’accent en els fets més rellevants. Al segle XIX les línies eren de recorregut curt i de capital privat, eren una concessió de l’Estat. El primer nyap va ser l’ample de la via: 1,67m (seis pies castellanos) contra els 1,43 de l’ample europeu. El 1900 les línies de tren es concentren en dues de grans la MZA i la del Norte. La situació de l’estació al costat del mar sovint ha estat qüestionada, el 1933 una falla feta per valencians va reclamar l’estació a la plaça Imperial. Durant la guerra civil vies i estacions van ser objectiu de l’aviació feixista, i els enginyers republicans van volar el ponts en la retirada per dificultar l’avanç dels nacionals. El 1941, l’estat compra les línies que quedaven i funda RENFE, hi ha una repressió molt gran contra ferroviaris catalans (afusellaments, empresonaments, exilis i acomiadaments). El 1956 es comença la implantació de la via doble i l’electrificació que s’acompleix el 1970 a Catalunya. El mateix any l’estació de Tarragona es recobreix tota, a sota hi ha l’antiga. El 1980 s’incorpora el Catalunya Exprés, equival a transportar els viatgers que caben en 150 cotxes o 12 autocars! El llarg recorregut arriba a tot Espanya. El 2.000 apareix l’AVE, l’alta velocitat és una veritable revolució: ample europeu, velocitat de 300km/h i vies radials, que en un màxim de tres hores es pugui anar de qualsevol capital de província a Madrid. Del 1999 al 2020 s’han gastat 71.000 milions d’euros en alta velocitat i 3.600 milions en trens convencionals, ¿com voleu que caminin els nostres trens? I les mercaderies? Doncs van per carretera, l’ample de via peninsular dificulta la connexió amb Europa a Portbou. El 1985 entrem a Europa. El 2011 es proposa la línia Algesires, València, Barcelona, Marsella, Lió. La cosa està prou embolicada perquè de Barcelona a França hi ha una via d’ample europeu. De Tarragona a Barcelona, el tercer fil. De Castelló a Tarragona, res. I de València a Castelló, el tercer fil. Tenim el tema de les estacions, la de l’AVE és lluny de la ciutat, els trens que van a València també passen lluny, en canvi mercaderies, regionals van per la costa. Són les mercaderies que haurien de passar lluny i els altres a prop, el món al revés! Per l’estació de la ciutat hi passen uns dos milions de passatgers anuals, un milió i mig van i venen de Barcelona; els altres a d’altres destinacions: Reus, Mora, Tortosa, Cambrils… La mobilitat de l’AVE és més de turisme, oci. En canvi la dels regionals (rodalies i llarg recorregut) és de mobilitat obligada: treball, estudi, per tant caldria invertir més en aquests últims.

En el debat surten els temes del TranCamp, de Rodalies, de les estacions de l’Horta Gran i la Intermodal del Vila-seca, el Corredor Mediterrani i d’altres. És complicat donar respostes satisfactòries. El TranCamp caldria que cobrís la mobilitat interna de l’Àrea Metropolitana de Tarragona, que unís ciutats, viles grans, nusos de comunicació i centres de producció. Rodalies no es pot finançar amb els pressupostos de la Generalitat, depenem de l’Estat. ¿Són compatibles les estacions de l'Horta Gran, defensada per Viñuales, i  la Intermodal de Vila-seca, defensada per Segura? La de Vila-seca ja té les vies. La de Tarragona s’ha de fer de bell nou, és clar que s’hi podria situar la nova estació de Tarragona i treure la del Miracle. I pel que fa a les mercaderies la gràcia és que passessin per l’interior, es veu que ja s’han fet estudis i la conclusió és que és molt complicat que hi puguin passar. Cal no oblidar el pol industrial de Valls i voltants i fer-hi arribar mercaderies amb tren. Al cap d’una hora d’exposició i debat, es clou l’acte. El Xavier, guitarra en mà, entona El Caganer, una nadala que reivindica aquest personatge tan nostrat. Li donem a l’Albert una ampolla de vi com a regraciament de la seva aportació al Sopar x la República.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

INSCRIPCIÓ SOPAR PER LA REPÚBLICA - 4 DE DESEMBRE DE 2025

 

SOPAR PER LA REPÚBLICA - 4 DE DESEMBRE DE 2025

 

VOLEM TRANSPORT DE MERCADERIES EFICIENT!

Dijous, 6 de novembre de 2025, prop d’una quarantena de persones sopem a la Tekla, n’hi ha que s’impacienten perquè comencem tard. Xavier ens canta Quatre banderes de M. Martí Pol amb música de Ramon Muntaner,¿us en recordeu, els més granadets? “Plor i laments de què serveixen?/ Gent que lluiti és el que cal.” I després de l’àpat, A poc a poc, de Lluís Llach: “Quan i fins quan caldrà que alcem/ el nostre cant, la nostra veu.”

A un quart i mig de 10 Joan Andreu presenta Saül Garreta, és arquitecte i urbanista, expresident del port de Tarragona, expert en traçat de mercaderies, en descarbonització del transport tot plegat perquè reverteixi en la protecció dels que vivim a ciutats, barris, pobles. Defensa un urbanisme sostenible i la sobirania logística.

El tema que desgranarà avui és El traçat de mercaderies al Camp de Tarragona. Ataca amb conceptes potents: quan parlem de vaixells, trens, camions, canonades… en realitat ens referim al clima, salut, feina i país que acomplirem amb una república independent. Ara necessitem vuit Catalunyes per mantenir el benestar que tenim, cosa que vol dir que hem d’importar mercaderies que venen de fora. ¿D’on venen? ¿Com venen?  Ha de ser a través d’una logística eficient. Reptes: 1.frenar el canvi climàtic, 2.deixar d’emetre gasos d’efecte hivernacle, 3.zero emissions de CO2, 4.intermodalitat, que vol dir transports eficients. ¿Quins són aquests transports?: els vaixells, el tren i les canonades. Per terra el millor és el ferrocarril, a Catalunya, està molt malament. El camió és el que se’n duu la palma perquè les mercaderies han d’arribar puntuals als centres de consum i el tren no ho pot garantir. El camió hauria de servir per cobrir l’última milla, és a dir el repartiment final. El tren de mercaderies necessita regularitat, que passi lluny dels centres de població. Necessitem energies netes per fer-lo moure. Tenim punts forts com el port, l’estació de mercaderies intermodal de la Boella i l’accés al Port sec de Guadalajara. Ens calen inversions per millorar les connexions entre el port, el port sec (Madrid, Portugal…), el ramal de Lleida, Barcelona, València. Necessitem el corredor mediterrani i eficiència energètica. El pol petroquímic està immers en la transició energètica, en l’economia circular (transformar els purins en biogàs, per exemple). Crear una tecnologia a favor de la humanitat, afavorir el clima de la biodiversitat, de la vida, en definitiva tecnologia logística amb justícia social. I això és molt REPUBLICÀ! Apostar per un servei de mercaderies descarbonitzat: vaixell, tren i canonades. Crear hidrogen verd a través del CO2. I moltes més coses que ens ha explicat, el Saül. A mi se me n’han escapat unes quantes…Gràcies per teva intervenció plena de saber i d’entusiasme!

I ara les preguntes. 1. Fa vint anys que els trens anaven més bé que no pas ara, la petroquímica contamina, els creuers omplen la ciutat de turistes escurats. Tot va de Rodes a Pilats. Sembla que tot va malament per empobrir Catalunya. R. Cal electrificar amb energies renovables. Cal que els polítics facin cas dels professionals. Cal governança de proximitat. 2. Les pantalles acústiques que Adif posa a Roda de Berà per aïllar el soroll dels trens de mercaderies fan de 5 a 8 metres d’alçada. Això és un despropòsit, talla la vista, impedeix que la brisa arribi al poble, la gent es queixa, és un nyap. R. Quan les coses es fan malament tot s’espatlla. La via de mercaderies no hauria de passar per un nucli de població, ha de passar per l’interior; i per la costa els trens de passatgers, i les rodalies de Tarragona que facin la roda per tot el Camp. 3. El que has explicat és tècnic, la política és el que decideix, vaja els polítics. Davant els incompliments dels compromisos del govern espanyol, ¿no és millor partir peres amb l’estat? R. Et contestaré el que he fet des de la presidència del port: endegar un estudi de les molèsties de les mercaderies per la costa i impulsar la transició ecològica i energètica. Aquí s’acaba el debat.

El Lluís informa que el dijous 4 de desembre l’Albert Pallarès parlarà dels trens que no caminen. Hi estem tots convidats! S'ofereix un vi de regal al Saül per agrair-li la seva presència i les seves paraules. Clouem el sopar amb el cant de l’Estaca.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA

 

INSCRIPCIÓ SOPAR PER LA REPÚBLICA - 6 DE NOVEMBRE DE 2025

 

SOPAR PER LA REPÚBLICA - 6 DE NOVEMBRE DE 2025

 

¿QUE ENS MOVEM O QUÈ?

Dijous, 2 d’octubre de 2025. Després d’un sopar abundós, a dos de 10 del vespre, Robert Casadevall inicia la seva intervenció. El Jaume el presenta. El Robert és geògraf, ha estat professor de Planejament Territorial i Urbanístic al grau de Geografia de la URV, i de Planejament al màster de Lideratge Territorial conjunt de la URV i de les universitats de Málaga i de Granada. Va ser coordinador d’urbanisme de l’Ajuntament de Valls, i director de Promoció de la ciutat a l’Ajuntament de Tarragona. I més coses que ha fet i fa! Actualment, treballa en la seva tesi doctoral sobre l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona. Avui enceta el cicle  “No parem quiets: la mobilitat al Camp de Tarragona”, amb la xerrada “¿De què parlem quan parlem de mobilitat? I diu que la mobilitat és el conjunt de desplaçaments que la gent i les mercaderies fan en un territori. Ja tenim la primera definició. 

El professor universitari ens inunda de dades que avalen la seva expertesa en la matèria. ¿Tenim dret a la mobilitat? No ho sap; tanmateix sí que tenim dret a l’accessibilitat. Fa preguntes i les respon. 1 ¿Per on? D’un punt a un altre. Catalunya és al nord-est de la península Ibèrica, connectats a Europa pels Pirineus: Port Bou, la Cerdanya, la Jonquera. Som país de pas. Som connexió entre Europa i Àfrica. També som país turístic. N’hi ha que passen; n’hi ha que s’hi queden uns quants dies: tots compten, però no tota la mobilitat ha de quedar supeditada als que hi passen i s’hi queden, al territori. El país és com és: poques planes, país rebregat, amb comes, serres, serrets, serralades, planes, corredors que les interconnecten… El 50% de Catalunya té un pendent superior al 20%, teòricament hi ha un 94% de sol lliure, però poc practicable per edificar o construir carreteres i vies. Molta concentració de població al litoral. Tenim una xarxa ferroviària de fa cent anys, obsoleta! L’AP7 és l’única via ben construïda, segueix la via Augusta dels romans. Explica el cas de Tarragona que, amb carrers estrets és molt difícil que hi càpiga tot: voreres amples, mobiliari urbà, carril bici, aparcament… Impossible!

2 ¿Qui o què es mou? Persones i mercaderies, també hi podríem afegir aigua i energia (electricitat, gas, petroli). Cal tenir molt present la intermodalitat que és la manera que tenim per arribar a un mitjà de transport definitiu. Per exemple per agafar l’avió al Prat de Llobregat, primer agafarem el bus que des de Tarragona ens hi durà. Un altre agafarà el tren i el metro o el cotxe particular. En el cas del transport ferroviari sempre té prioritat el de les persones que el de mercaderies. Cal que les estacions disposin d'aparcaments de trens de mercaderies per deixar passar el de persones.

3 ¿Per què ens movem? Hi ha una mobilitat obligada per anar a treballar, a estudiar, a comprar. N’hi ha de lleure, d’esport, de cultura… ¿Quant temps invertim per anar a treballar? Doncs si hi podem anar a peu, són una dues hores a la setmana, i hi ha tota una gradació fins arribar a si surts de la comarca, que pots arribar a necessitar fins a nou hores setmanals! Hi ha els fluxos d’entrada i sortida de persones d’una comarca. En el cas del Barcelonès representa, per exemple, que cada dia en surten 210.000 i en rep 416.000, deu n’hi do, no? Pel que fa als trens diu que tal com estan les coses no n’hi caben més, per tant que la petició dels usuaris que en demanen més, quan les estacions estan plenes a vessar, no és factible. Parla també dels punts d’atracció: Hospitals, CAP’s, centres escolars, universitats, centres comercials, polígons industrials, estacions de trens, de busos, aeroports, ports… ¿On són? ¿On els col·loquem? Aquests punts d’atracció també determinen la mobilitat i cal que els usuaris (persones i mercaderies) en tinguin garantida l’accessibilitat que, com hem dit abans, és un dret.

Al cap de cinquanta minuts s’acaba la intervenció i s’obre el torn de preguntes. Un hom pregunta sobre el corredor del Mediterrani. El Robert contesta que el que el preocupa és la intermodalitat de persones i mercaderies és a dir els punts de connexió. Piquem de mans per cloure la xerrada. El Lluís anuncia que el 6 de novembre vindrà a parlar el Saül Garreta i el 4 de desembre l’Albert Pallarès. El Josep M. entona els Segadors que tots cantem amb l'ànima vibrant.

LLIBERTAT, AMNISTIA, FORA LA MONARQUIA!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!